Avantguardes https://www.youtube.com/watch?v=BXhF9RqFRFA.

Presentación del tema: "Avantguardes https://www.youtube.com/watch?v=BXhF9RqFRFA."— Transcripción de la presentación:

1 avantguardes

2 Conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia - amb una voluntat de ruptura dels models artístics, i morals d’aquell moment - amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert.

3 Context històric Primera Guerra Mundial ( ): El conflicte provoca un gran trasbals econòmic, polític i social. Crisi econòmica de 1929. Naixement de la ideologies totalitàries: feixistes i stalinistes. Revolucions obreres. La segona Guerra Mundial. ( )

4 Moviments d'avantguardisme
Tenen una vida efímera. Es mouen en cercles minoritaris. Èmfasi per la modernitat, i per l'originalitat. L'artista lluita contra la tradició acadèmica. Són caòtics i destructius. Declaren els principis a través dels manifestos. S'extingeixen amb rapidesa (poca capacitat d'incidència social- incomprensió).

5 Avantguardes a Catalunya
> Quan s'iniciaren els moviments d'Avantguarda dominava l'estètica noucentista fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional, la qual cosa dificultava la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. > Llevat d'escasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no tenien excessives contradiccions respecte l'ordre burgès de la literatura oficial i com a conseqüència no eren una alternativa real a la cultura dominant.

6 A diferència d'altres països, els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats i formats per intel·lectuals amb importants divergències ideològiques o sobre la pràctica literària que duien a terme. Sovint s'organitzaven a l'entorn de revistes que mostraven un cert eclecticisme. Les iniciatives més interessants sorgiren d'un sol individu o bé de grups molt reduïts.

7 Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a d'altres l'Avantguardisme no fou més que una moda passatgera que no tingué continuïtat o que alternaven amb escrits propis de l'ortodòxia literària.

8 Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a d'altres l'Avantguardisme no fou més que una moda passatgera sense continuïtat o que alternaven amb escrits propis de l'ortodòxia literària.

9 En la literatura s'utilitza el cal·ligrama, l'escriptura caòtica (sense signes de puntuació, sense respectar la sintaxi), l'ús del collage, l'escriptura automàtica i l'ús de diversos tipus de lletra i d'espais en blanc.  El moviment avantguardista va trobar el seu ressò a Catalunya, però sempre van ser grups minoritaris. Els màxims representants en la literatura foren: Joan Salvat-Papasseit Salvador Dalí J. V. Foix.

10 L’avantguardisme apareix com a producte de la societat que va sorgir a la fi de la Revolució Industrial que va tenir lloc a Europa durant el segle XIX. El mot avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts que va tenir lloc en el món occidental al començament del segle XX. Volia trencar amb el passat, defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, que va provocar una crisi de la creació artística, una ruptura total. Els principals moviments avantguardistes són: Futurisme Dadaisme Surrealisme

11 Futurisme: Amb Filippo Tommaso Marinetti com a màxim exponent, que proclamava l’èxit de l’atzar per damunt de l’intel·lecte, i propugnava com a font d’inspiració el perill, l’audàcia, l’esport…

12 L’atzar s’havia de plasmar literàriament amb
destrucció de la sintaxi la imaginació sense fils conductors racionals les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.

13 Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’audàcia, l’esport, l’heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina... Rebutjava el sentimentalisme, l’art tradicional, l’academicisme i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l’art. Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur.

14 Dadaisme: Que prové del francès dada, va sorgir en la I Guerra Mundial, com a resposta contra la societat que l’havia provocada. Tristan Tzara i Francis Picabia són els més importants. Exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’home a la mort d’ell mateix i defensaven una expressió espontània.

15 El dadaisme es caracteritzava pel seu rebuig de la racionalitat
El dadaisme es caracteritzava pel seu rebuig de la racionalitat. Era un moviment negativista. Defensava l’espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria. Invenció de l’escriptura automàtica que consisteix en expressar-se amb una espontaneïtat total

16 Surrealisme: André Breton va publicar el manifest fundacional del surrealisme l’any 1924, propugnava una evasió del racionalisme, ja que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització. El collage era fermament defensat, i l’amor, els somnis i l’inconscient són sempre necessaris. Reconeix-te. Aquesta adorable persona ets tu Sota un gran barret canotier Ulls Nas Boca Aquest és l‘oval de la teva mirada teu exquisit coll Per fi, també la imatge del teva bust adorat Vist com a través d'un núvol El que bat, una mica més avall , és el teu cor " Guillaume d’Apolinere. CUBISME Reconeix-te aquesta adorable persona ets tu Sota un gran barret canotier Ulls Nas Boca Aquest és l‘oval de la teva mirada teu exquisit coll Per fi, també la imatge del teva bust adorat Vist com a través d'un núvol El que bat, una mica més avall , és el teu cor "

17 L’estètica avantguardisa en poesia
Els artistes van defugir de qualsevol norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa al lector. El collage, cal·ligrama i la poesia visual són els més importants. Per això hi ha uns trets comuns que són els següents: Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina Alliberament gramatical de la paraula Alliberament racional de la paraula Desintegració i substitució de la paraula.

18 Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina:
- trets comuns : Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: diferents tipus de lletra, de colors, paraules soltes..... Josep Maria Junoy, "Deltoides", "Troços", núm. 1, 1917.

19 Alliberament gramatical de la paraula supressió de majúscules, de signes de puntuació, salts de falla Poemes en ondes hertzianes il·lustració de Joaquim Torres-Garcia.

20 Alliberament racional de la paraula, de manera que un vers podia perdre tot el seu sentit racional.
Joan Brossa

21 Desintegració i substitució de la paraula, aquesta pot tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix.

22 MODERNISME – NOUCENTISME –AVANTGUARDISME
El Noucentisme comença a entrar en crisi i els intel·lectuals busquen una sortida individualment  AVANTGUARDISME Els avantguardistes criticaren el Noucentisme i l’academicisme que aquest propugnava. Es van centrar en la tasca educativa de les masses. Alguns noucentistes van ser receptius als moviments d’avantguarda

23 Van trobar suport en els intel·lectuals modernistes que no s’havien adscrit al Noucentisme.
Coincidien en:  recerca de de formes i fórmules noves  rebuig a la classe burgesa  valoració de la joventut  recerca de l’art total

24 GABRIEL ALOMAR JOSEP MARIA JUNOY
Fa servir el terme futurisme l’any 1904 amb un sentit més polític que estètic, anys abans que Marinetti publiqui el manifest futurista el 1909. JOSEP MARIA JUNOY El Futurisme entra a la literatura Catalana de la mà de Junoy Havia participat del Modernisme i el Noucentisme però el 1917 funda la revista Trossos, trencadora i moderna i de clara tendència avantguardista.

25 SALVADOR DALÍ Tot i ser conegut com a pintor va escriure proses surrealistes a la revista L’amic de les Arts. El 1928 publica el Manifest Groc juntament amb Sebastià Gasch i LluísMontanyà on exposen els principis de l’art avantguardista

26 Joan Salvat-Papasseit
Va néixer l’any 1984 a Barcelona,va treballar des de jove en feines variades. La seva actitud política es va iniciar amb l’anarquisme, va passar pel socialisme i va acabar abocat al catalanisme, de caire personal i combatiu. La seva poesia és original, i la seva actitud és sincera, directa i entusiasta davant la literatura.

27 Poemes en ondes hertzianes.
S’hi produeix un enfrontament de l’home amb la màquina presentat en termes futuristes i de destrucció de la forma tradicional de la poesia. - L’irradiador del port i les gavines. Simbolitza la llibertat, la poesia, on hi ha una dualitat molt marcada, amb temes com l’alegria de viure, la realitat quotidiana, la infantesa o l’amor.

28 - La rosa als llavis. Confidència d’una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per l'essencialitat i la intensitat. És una història d’amor desenvolupada en trenta poemes que sembla que són basats en fets reals, i passant per diferents moments amb l’amada. Óssa menor. Última obra és un últim llibre de poemes on es tracten els temes com la quotidianitat, o l’amor entre altres.

29 J.V. Foix Va néixer l’any 1893, sempre va viure a un mateix lloc, va començar estudis de dret, però va acabar decantant-se per la literatura. L’obra poètica de Foix és escrita en prosa i en vers.

30 Les obres més importants són:
Gertrudis, 1927 : el tema principal és l’expressió de la pròpia personalitat. KRTU: el tema recurrent és l’atmosfera de violència, metàfora de l’erotisme, que a la poesia de Foix és representat per mitja de la bipolaritat atracció-repulsió. Ambdós escrits sota l'influx del futurisme,el cubisme, el adaisme i el surrealisme

31 Fins als darrers moments de la seva pràctica literària, J. V
Fins als darrers moments de la seva pràctica literària, J. V. Foix, es definí a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia. Tècniques: – ús de l'escriptura automàtica. – associació de paraules i imatges. – defensa de la distorsió al·lucinatòria o onírica. – ús d'al·literacions i anàfores. – expressió mitjançant polaritats antagòniques: vell-nou, vida-mort...

32 Sol i de dol. 1947 Són setanta sonets escrits per l’autor des del 1913 fins al 1936 en versos decasíl·labs, estructurats en seccions depenent de les temàtiques. La seva publicació marca una fita cabdal en l’obra de Foix, que comença a ser valorat, entre els sectors molt minoritaris , al costat de Carner, Riba o Sagarra com una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX

33 El llibre està dividit en sis seccions , inclou setanta sonets on , conflueixen el sonet italià i el decasíl·lab català Incorpora la llengua medieval a la llengua moderna. Síntesi del Classicisme i avantguardisme Amb els sonets Foix reflexiona , sovint d’una manera metafísica però sempre des d’una perspectiva original i personal , sobre diversos temes clau de la modernitat.

34 Onze Nadals i un cap d’any.
Són dotze llargs poemes que es van escriure en motiu de les festes de Nadal Les irreals omegues. Són tretze poemes llargs que fan referència a actituds col·lectives de la història i del país segons la visió del poeta.

35 LITERATURA DE PREGUERRA