Lourdes Pérez Pérez 20 de maig de 2011 CRP Vallès Oriental

Presentación del tema: "Lourdes Pérez Pérez 20 de maig de 2011 CRP Vallès Oriental"— Transcripción de la presentación:

1 Lourdes Pérez Pérez 20 de maig de 2011 CRP Vallès Oriental
El nou currículum d’educació infantil de primer cicle, una oportunitat per reflexionar i concretar Lourdes Pérez Pérez 20 de maig de 2011 CRP Vallès Oriental

2 Per educar un infant… «Cal tota una tribu» sí, però hi ha uns llocs «màgics» amb uns professionals que no fan màgia, però tenen instruments i eines per afavorir la descoberta, l’experimentació, la imaginació, la fantasia… Amb uns companys i companyes per relacionar-se, compartir, aprendre a conviure… Una «selva» on sentir-se acollit, estimat, acceptat, atès, respectat, escoltat, protegit, estimulat, juntament amb la família, expressar-se i comunicar, plena d’oportunitats per créixer i fer possible la meravella… d’esdevenir persona! Lourdes Pérez Pérez

3 D’on partim? D’una llarga experiència educativa en l’educació dels infants de 0 a 3 anys en el nostre país. D’un alt nivell de qualitat i renovació pedagògica en el desenvolupament de l’acció educativa en l’àmbit de les escoles bressol o llars d’infants. Del coneixement del desenvolupament de l’infant, de les seves necessitats i interessos. De la reflexió i l’anàlisi del context, de les demandes socials i les possibilitats que pot oferir l’escola bressol als infants i les famílies. Lourdes Pérez Pérez

4 D’on partim ? Marc normatiu de referència
Marc constitucional i estatutari: els drets dels infants i de les famílies. Marc específic d’infància: Convenció Drets dels Infants (1989) i Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància (2010). Marc específic educatiu: LOE (2006), LEC (2009), Decret 282/2006 (requisits dels centres de primer cicle), Decret 101/2010 (currículum primer cicle), Decret 102/2010 (d’autonomia dels centres educatius), Decret 181/2008 (currículum segon cicle). Altres normatives en matèria de serveis socials, salut, generals o específiques d’infància o per a la llar d’infants. Lourdes Pérez Pérez

5 L’etapa d’educació infantil
LOE LEC  Etapa educativa amb identitat pròpia (0-6 anys), que cal concretar en una PPC.  Caràcter voluntari.  Finalitat: contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intelectual dels infants.  Cooperació dels centres amb les famílies.  Ordenació en dos cicles: primer (0-3) i segon (3-6). Etapa educativa dividida en dos cicles: primer (0-3) o primera infància i segon (3-6), o primer ensenyament. Objectiu: desenvolupament global de les capacitats dels infants. Lourdes Pérez Pérez

6 Aspectes específics de la LEC
Funció de prevenció i compensació de les desigualtats. Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions de risc de trastorn. Cooperació estreta centres-famílies. Mesures de flexibilitat en l’organització del primer cicle i ampli marge d’autonomia pedagògica per adaptar el currículum de segon cicle al projecte de centre i l’entorn. Avaluació global del desenvolupament i de l’aprenentatge, facilitadora de l’AD. Informació a les famílies de l’evolució dels infants. Lourdes Pérez Pérez

7 Desplegament de la LEC: Decret 282/2006
Regulació del primer cicle d’educació infantil: requisits exigibles dels centres, capacitació del personal educador, modalitats de servei, denominació, introducció de la «llar d’infants rural», català com a llengua vehicular, entre d’altres, ràtios personal educador/infants, etc. Ús exclusiu dels espais, dependències i requisits mínims. Condiciona l’estructura organitzativa i de funcionament de la llar d’infants. Lourdes Pérez Pérez

8 Desplegament curricular
Decret 101/2010, 0-3 Decret 138/2008, 3-6 Educació comuna, inclusiva i integradora Atenció especial a la diversitat dels infants Relació amb les famílies (cooperació, participació) Detecció i intervenció primerenca en les dificultats d’aprenentatge Motivació i integració de les experiències i aprenentatges de l’alumnat. Adaptació al ritme de cada infant. Coordinació amb primer cicle d’educació infantil i primer cicle d’educació primària. Educació comuna, inclusiva i coeducadora Atenció a la diversitat dels infants i la detecció precoç de les NEE, intervenció primerenca en les dificultats del desenvolupament Cooperació entre el centre educatiu i la família Lourdes Pérez Pérez

9 Elements del nou currículum  orientacions ( Lourdes Pérez, IOC)
Lourdes Pérez Pérez

10 Finalitat Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i un entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge. Les capacitats que desenvoluparan els infants al llarg de tota l’etapa giren al voltant dels següents eixos: Aorendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma Aprendre a pensar i a comunicar Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Aprendre a conviure i habitar el món Lourdes Pérez Pérez

11 Capacitats Són potencialitats i aptituds que tenim i que es poden desenvolupar a través de l’experiència. Ens permeten aprendre, desenvolupar-nos, adquirir habilitats i es desenvolupen al llarg de tota la vida. Es continuen amb l’assoliment de competències. El currículum en defineix un total de 9 capacitats. Exemples: Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix o mateixa i de les altres persones. - Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. Es concreten en els objectius de cicle, en relació amb els continguts de les àrees. Lourdes Pérez Pérez

12 Tipologia de capacitats
Capacitats motrius Capacitats cognitives Capacitats d’inserció i actuació social Capacitats afectives Capacitats de relació interpersonal Lourdes Pérez Pérez

13 Objectius de cicle A partir de les capacitats de l’etapa s’estableixen els objectius de cicle i els continguts educatius que s’han de desenvolupar en cadascuna de les àrees de desenvolupament i àmbits d’experiència. Precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de llar d’infants, en relació als continguts de les àrees i es formulen un total de 8 en el currículum. Exemples: Dominar progressivament el cos i l’adquisició d’habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva I emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar les pròpies emocions i sentiments.  Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup. Lourdes Pérez Pérez

14 Àrees: àmbits d’experiència i desenvolupament
Integren els continguts de forma globalitzada. Predomini de continguts procedimentals. Podem vincular-los a uns objectius de cicle determinats. Impliquen metodologies d’intervenció (activitats, projectes) globalitzades. Continguts de llenguatge matemàtic incorporats també a la descoberta de l’entorn. Descoberta d’un mateix i dels altres Descoberta de l’entorn Comunicació i llenguatges Lourdes Pérez Pérez

15 Continguts Primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge
Desenvolupament del moviment i el control corporal Pautes elementals de convivència i relació social Lourdes Pérez Pérez Descoberta de l’entorn proper

16 Distribució de continguts per àrees
Descoberta d’un mateix i dels altres: Autoconeixement i gestió de les emocions Joc i moviment Relacions afectives i comunicatives Autonomia personal i social Descoberta de l’entorn: Exploració de l’entorn Experimentació i interpretació Raonament i representació Comunicació i llenguatges Observar, escoltar i experimentar Parlar, expressar, comunicar Interpretar, representar, crear Lourdes Pérez Pérez

17 El projecte educatiu de centre
És l’eix estructural de la planificació. Cal elaborar o reelaborar el projecte educatiu, incorporant: L’anàlisi del context Concreció per al desenvolupament del currículum (proposta pedagògica, amb totes les mesures de flexibilització necessàries): Com traspassarem les nostres idees pedagògiques sobre l’educació 0-3 a l’acció educativa a la llar d’infants (fonamentacions pedagògiques, psicopedagògiques...) Criteris generals d’organització del temps a l’escola bressol Criteris generals d’organització dels espais Tot el temps és educatiu; la organització ha de facilitar l’acció autònoma dels infants, la descoberta i l’exploració. Lourdes Pérez Pérez

18 Caràcter educatiu de l’etapa.
 Infants i famílies com a subjectes de drets i responsabilitats (han de poder participar i decidir). Caràcter educatiu de l’etapa. Infant competent, amb moltes potencialitats, en procés de desenvolupament, de gran trascendència vital. Importància dels contextos educatius (model ecològic), de la xarxa de relacions i vincles afectius. Un infant al qual donem un «bon tracte» i acompanyem en el seu procés de desenvolupament, ple de canvis en un breu espai de temps. Unes famílies amb les quals compartim la tasca educativa i a les quals acompanyem. Treball en equip dels professionals de l’escola. Un infant que conquesta la seva autonomia en interacció amb els altres. La llar d’infants com a integradora i oberta a l’entorn. Principis del PEC Lourdes Pérez Pérez

19 El projecte educatiu de centre
 Incorporar la definició del cicle 0-3 (primera infància) i de la seva finalitat en la definició de centre.  Concrecions metodològiques: Cal organitzar l’horari dels infants en funció de les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques, del nombre d’alumnes, dels espais i dels recursos disponibles a cada centre, dels criteris d’agrupament dels infants. Concreció dels mitjans de relació amb les famílies Concreció dels criteris d’educació inclusiva, coeducadora i d’atenció a la diversitat. Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant S’inclou el Projecte lingüístic (tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge; ús de les llengües al centre). Les activitats internes i externes de la comunitat educativa i les comunicacions, tant orals com escrites, han de ser normalment en català. Lourdes Pérez Pérez

20 El projecte educatiu de centre
 Es poden incloure les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC), equivalent en part a l’antic RRI. - Organització de l’horari escolar: pla d’acollida, pla d’adaptació dels infants i les famílies. - Es pot incorporar el Protocol d’actuació en casos de maltractaments greus i abús sexual (Síndic de Greuges, 2006), les normes higienico-sanitàries, de protecció de dades, etc. Organització general del centre: recursos personals, funcionals, materials. Pot incorporar altres projectes del centre, o vinculats a altres entitats o administracions de l’entorn. Lourdes Pérez Pérez

21 Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies
El coneixement mutu permetrà conèixer els patrons de criança i interacció pares-fills, la relació i la vinculació afectivo-emocional. No es tracta d’homogeneïtzar criteris i principis d’intervenció, però sí coordinar-los, compaginar-los indicador de qualitat. Tampoc d’emetre judicis sobre les pràctiques educatives familiars, sinó acollir-les, acompanyar-les, facilitar les relacions i el desenvolupament de la seva percepció de competència. En el PEC s’han de recollir totes les accions que es proposen per establir la cooperació i la participació de les famílies: establiment d’horaris i calendaris lectius, torns de prestació del servei més flexibles… Lourdes Pérez Pérez

22 Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies
Carta de compromís educatiu amb les famílies: es defineixen les línies bàsiques del PEC de la llar d’infants, s’anoten les dades de la família i la persona de l’escola que signa la carta (Direcció/tutor-a), es llisten els compromisos de cadascuna de les parts i els compartits. Pot haver un espai per a compromisos específics. S’inclou la data de signatura i la de la revisió dels acords, si s’escau. Calendari de reunions i entrevistes (mínim, 1 entrevista individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun delss cursos del cicle) i es recullen altres mecanismes de comunicació (llibreta viatgera o diari d’aula, cartellera d’informació diària o setmanal, blog d’aula, etc.)  Inform. seguiment i evolució educativa de l’infant. Lourdes Pérez Pérez

23 Concreció dels criteris d’atenció a la diversitat
En part ja es tracten en definir el centre educatiu en el PEC i també com a apartat específic. Diversitat en sentit ampli, juntament amb la detecció i intervenció precoç en casos de dificultats i trastorns del desenvolupament o altres NEE. Quins criteris i accions apliquem per afavorir una educació inclusiva i coeducadora? Com acollim els infants i les famílies? Com respectem la individualitat i els ritmes de cada infant? A quina xarxa de relacions amb altres serveis educatius, socioeducatius, socials, sanitaris, etc. ens vinculem? Com adaptem les nostres propostes a les singularitats de cada infant? Les nostres propostes, recursos, permeten fer variacions? Amb quins suports específics comptem per donar resposta a les NEE? Lourdes Pérez Pérez

24 Programació general de centre (PGA) i Memòria anual de centre (MAC)
PGA: Concreta les accions per a un curs (organització del temps: horari (lectiu, del personal, etc.), calendari, agrupaments d’infants, funcions i dades del personal, càrrecs, etc. Es concreten els projectes , els objectius per al curs, el procés per assolir-los, els recursos, entre d’altres aspectes. MAC: Recull i valoració de les activitats del curs  avaluació de la PGA i de les activitats realitzades al llarg del curs i propostes de millora. Lourdes Pérez Pérez

25 Proposta pedagògica de centre
Contextualitza el currículum en el nostre centre i recull les propostes d’intervenció contextualitzades segons la nostra realitat. Forma part del projecte educatiu de centre (PEC). Podem seguir la següent seqüència de concreció: Analitzar i identificar les diferents capacitats que apareixien en un objectiu Adaptar els objectius a les nostres característiques i projectes (es pot prioritzar alguna capacitat i justificar-ho a partir de la nostra realitat/modificar o matissar algun objectiu/incorporar comentaris explicatius, etc.)  Seqüenciar els continguts: anàlisi i temporització, tenint en compte quina és la progressió que s’espera, per assolir els objectius. I organitzar-los dins el cicle, a partir de les situacions de la vida a l’escola.  Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle.  objectius de cicle Lourdes Pérez Pérez

26 Proposta pedagògica de centre
Es pot estructurar per àmbits d’activitat i experiència (activitats de vida quotidiana), globalitzadores: Arribada i comiat El període d’adaptació L’estona del dinar L’estona de descans Jocs d’imitació Jocs motrius Rutines vinculades als hàbits d’higiene...  I també amb altres propostes d’activitat planificades (globalitzades): Tallers Sortides Joc heurístic Altres experiències Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle.  objectius de cicle Lourdes Pérez Pérez

27 Relació amb les famílies.
Concepció constructivista de l’aprenentatge: afavorir aprenentatges significatius (activitat de l’infant, globalització, partir del nivell de desenvolupament dels nens i nenes…). Importància dels aspectes afectius i relacionals (vinculació amb l’autoconcepte, l’autoestima). Organització de l’ambient com a context facilitador d’experiències de qualitat, que permet la interacció amb els objectes i amb les persones i que permeten l’infant posar en marxa processos com l’atenció, la imitació, la observació, la reflexió, l’associació, la memorització… Treball en equip. Relació amb les famílies. Importància de les activitats de vida quotidiana com a oportunitats de desenvolupament i aprenentatge. Concepció àmplia de diversitat en el cicle 0-3. Agrupaments diversos. Afavorir el desenvolupament de l’autonomia. Posar en contacte l’infants amb recursos variats: diversitat de materials, ben seleccionats… Principis de l a PPC Lourdes Pérez Pérez

28 Programació d’aula Flexibilitat en les propostes per a cada grup d’infants a partir de la proposta general. Concreció dels objectius d’aprenentatge. Concreció de la metodologia per àmbits d’activitat i en funció de cada nivell del cicle. Podem programar propostes que incloguin els interessos dels infants (petits projectes) i incorporin les troballes i descobertes dels infants. Cal partir del grup concret d’infants i les seves característiques. Pot haver un model? Sí, amb caràcter d’orientació, per algunes de les propostes més planificades, sempre amb un caràcter obert i flexible, però no per a totes ens serviria un protocol. Lourdes Pérez Pérez

29 V. Romero, (IOC) Lourdes Pérez Pérez

30 V. Romero, (IOC) Lourdes Pérez Pérez

31 Una programació d’aula…
Que projecta les relacions i l’establiment de vincles a l’escola. Que organitza l’ambient i les relacions entre els adults, educadors, equip i famílies. Que organitza l’expressió i la comunicació a través dels múltiples llenguatges dels infants. Que facilita l’experimentació amb l’entorn. Que crea ocasions de joc, de recerca, de descoberta. Que planteja problemes, permet fer hipòtesi, relacionar, canviar… Que es fonamenta no sols en els objectius definits sinó que incorpora també el que va passant, de processos i no sols de resultats. Lourdes Pérez Pérez

32 …que té en compte els processos i les estratègies: projectació o programació?
«Treballar amb infants vol dir haver de fer comptes amb poques certeses i molta incertesa. Allò que ens salva és el fet de buscar i no perdre el llenguatge de la meravella que perdura, en canvi, als ulls i a la ment dels infants. És necessari tenir el coratge de produir de manera obstinada projectes i eleccions. Això és competència de l’escola i de l’educació» (Loris Malaguzzi) Lourdes Pérez Pérez

33 Elements protocol UP Dades d’identificació (Títol, període, curs, educadors/res) Objectius d’aprenentatge i capacitats Continguts d’aprenentatge de les 3 àrees Seqüència didàctica: Activitats inicials Activitats de desenvolupament Activitats de síntesi Activitats i orientacions metodològiques Concreció de recursos: espais i materials Agrupament dels infants Mesures d’atenció a la diversitat Temporització Indicadors/criteris d’avaluació Reflexions sobre la pràctica educativa (autoavaluació) Lourdes Pérez Pérez

34 Com educar els infants? “L’experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions; per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors”. (Loris Malaguzzi) Lourdes Pérez Pérez

35 Què avaluem? Els progressos i els aprenentatges dels infants.
Es parteix com a referència del desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació. La nostra intervenció: facilitem? dirigim? acompanyem? observem al llarg de tot el procés? L’organització dels espais (acollidors, segurs, oferidors d’experiències, estètics, accesibles…). L’organització del temps (rígida/flexible, adaptada a les individualitats i també al grup, respon als interessos dels infants?, de les famílies? dels professionals? Els mecanismes de relació família-escola: suficients, variats, adequats als objectius? Els recursos que posem a disposició dels infants i les propostes d’activitat que fem als infants. Lourdes Pérez Pérez

36 Què avaluarem, quan i com ho farem?
Concretant els indicadors d’avaluació per conèixer, per a cada UP: el procés de desenvolupament de l’infant, els aprenentatges realitzats Altres aspectes de la intervenció Amb l’observació i la recollida de dades en les diverses fases de la UP: Graelles o escales d’estimació i altres instruments Altres registres i documents dels processos  documentació (de caràcter més complert i qualitatiu: enregistraments, diari...) Lourdes Pérez Pérez

37 Importància de la documentació pedagògica
«Procés cooperatiu d’observació i interpretació que ajuda els mestres a escoltar i observar millor els infants amb els quals treballen i les experiències que duen a terme. La documentació recollida, interpretada i verificada de forma col·legiada permet entrar en l’acció educativa i representar idees i pensaments d’una manera (…) que té en compte els infants protagonistes de l’acció educativa» Ofereix als infants la oportunitat d’adonar-se de les pròpies conquestes i interioritzar millor les experiències. Als educadors els permet construir sabers a partir de l’experiència viscuda i la posterior reflexió. Fa sentir i apropa la vida a l’escola a les famílies. Explica i dóna a conèixer el que es fa a la llar d’infants a la comunitat (A.L. Giardini i S. Iozzelli) Lourdes Pérez Pérez

38 Seguiment del desenvolupament de l’infant
El seguiment constant ha de permetre conèixer les seves condicions inicials i individuals i constatar els progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius previstos. L’equip decideix sobre els aspectes d’avaluació a incloure en la programació (és aconsellable, de la mateixa manera que en el cas dels objectius d’aprenentatge, que siguin pocs indicadors i ben escollits i que la recollida d’informació sigui adequada i complerta, i ens permeti anar més enllà d’una valoració quantitativa o, en el pitjor dels casos de l’etiquetatge de l’infant). Lourdes Pérez Pérez

39 Arxiu personal de l’infant
Informació a les famílies Coordinació amb el segon cicle En iniciar l’escolaritat en el cicle Fitxa de dades bàsiques Resum d’escolarització Documents oficials d’avaluació Informe global individualitzat de final de cicle (en alguns centres és el darrer informe que fa l’escola bressol, en el tercer nivell del cicle) Segons model establert per l’Administració (en el cas de la fitxa de dades bàsica i el resum d’escolarització) Amb supervisió de la Inspecció educativa (seguiment del procés de desenvolupament de l’infant en cada centre Lourdes Pérez Pérez

40 I un parell de reptes més...
Incorporar les accions del Pla integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats (Departament d’Educació) en l’etapa d’educació infantil. Per exemple: • Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere. • Promoure els jocs simbòlics, les activitats i els racons potenciadors de valors coeducatius sense fer distinció de rols tradicionals per gèneres. • Treballar contes amb protagonistes femenines i masculins no estereotipats, i que promoguin models d’igualtat entre gèneres. • Distribuir equitativament tasques i funcions entre l’alumnat. Incorporar les TAC com a recurs en algunes propostes adreçades als infants i a les famílies. Lourdes Pérez Pérez

41 Moltes gràcies per la vostra atenció!
Lourdes Pérez Pérez «L’infant no és una ampolla que cal omplir, sinó un foc que cal encendre»· Michel de Montaigne

42 Enllaços Convenció Drets dels Infants (1989) : Estatut de Catalunya (2006): Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància (2010): LOE (2006): LEC (2009): Lourdes Pérez Pérez

43 Enllaços (2) Decret 282/2006 (requisits dels centres de primer cicle): Decret 101/2010 (currículum primer cicle): Decret 102/2010 (d’autonomia dels centres educatius): Decret 181/2008 (currículum segon cicle): Protocol d’actuació en casos de maltractaments greus i abús sexual (Síndic de Greuges, 2006): Pla integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats (Departament d’Educació) : Lourdes Pérez Pérez