Economia pràctica i finances personals, un context per estudiar matemàtiques a l’ensenyament obligatori Daniel Bosch Blanch INS Les Corts Barcelona Supervisora:

Presentación del tema: "Economia pràctica i finances personals, un context per estudiar matemàtiques a l’ensenyament obligatori Daniel Bosch Blanch INS Les Corts Barcelona Supervisora:"— Transcripción de la presentación:

1 Economia pràctica i finances personals, un context per estudiar matemàtiques a l’ensenyament obligatori Daniel Bosch Blanch INS Les Corts Barcelona Supervisora: Carmen Azcárate Giménez Universitat Autònoma

2 En els orígens del treball...
Importància de plantejar, a classe de matemàtiques, la resolució de “situacions problemàtiques” d’àmbits no matemàtics. Pel propi valor de les situacions que plantegem. Perquè fan que les matemàtiques emergeixen com un instrument imprescindible per organitzar i interpretar informació, i per prendre decisions ben fonamentades. Faciliten l’aprenentatge “matemàtic”. 2. Necessitem exemples d’activitats que concretin els nous currículums.

3 Referents teòrics i pràctics
Els del Grup Zero de Barcelona 2. Els que es poden trobar la llicència que en Martí Casadevall Pou va presentar (curs ) amb el títol: “L’educació matemàtica a través del treball en contextos no matemàtics”. 3. Articles, ponències i cursos del grup de l’ICE de la UPC format per Marta Berini López-Lara, Martí Casadevall Pou, Iolanda Guevara Casanova, Damià Sabaté Jiménez i jo mateix. 4. Els derivats de la pròpia pràctica docent.

4 Per què economia? La crisi situa l’economia en el centre de les preocupacions socials i polítiques. 2. Un alumne, en acabar l’ensenyament obligatori, no hauria de tenir la capacitat de prendre decisions raonades en relació a possibles ingressos i despeses, tant en l’àmbit individual com col·lectiu?; no cal que sigui més savi i prudent per comportar-se com consumidor i productor?... I més en general, no ha de conèixer aquelles qüestions pràctiques d’economia que segur que farà servir al llarg de la seva vida? 3. L’economia, si més no la que jo considero en aquest treball, és una disciplina que conté processos essencials com ara són la resolució de problemes, el raonament, la comunicació, la representació de dades i les connexions. 4. L’economia depèn de les matemàtiques per representar relacions, resoldre problemes i comunicar idees de manera efectiva. 5. Els problemes econòmics i/o financers donen sentit i permeten introduir conceptes matemàtics bàsics i fonamentals

5

6 L’ALFABETITZACIÓ FINANCERA EN ALTRES PAÏSOS

7 França Propostes del “Institut pour l’education financière du public” (IEFP) en l’àmbit escolar El IEFP ha elaborat un conjunt de mòduls pedagògics ( activitats per fer amb alumnes) d’economia (destinats a alumnes de Batxillerat) i de Matemàtiques (destinat a alumnes d’ensenyament secundari) i que es troben a: Per fer-los han comptat amb la col·laboració del que ells anomenen “enseignants de sciences économiques et sociales” (SES) i “d’économie-gestion” (EG) i també amb professors de matemàtiques.

8

9 Canada (I) Proposta de “l’Autorité des Marchés Financiers” L’Autorité des Marchés Financiers és un organisme a qui el govern del Quèbec encomana el control sobre els mercats financers i l’assistència als consumidors de productes i serveis financers. Tenen una pàgina web: dedicada a l’educació financera dels joves. Les activitats que es proposen són “dramatitzacions” de situacions reals, molt detallades, que tenen com a marc les personalitats associades a la cigala i la formiga de la coneguda faula.

10

11 Per a cada situació es plantegen unes quantes qüestions:

12 Canada (II) Proposta de la “Fondation canadienne d’éducation économique” La Fondation canadienne d’éducation économique: és una organització independent, sense ànim de lucre, que té per objectiu millorar els coneixements d’Economia dels Canadencs. En la redacció del text, a part d’organismes oficials diversos, hi ha col·laborat: els serveis Estadístics del Canadà (tutelats pel Ministeri d’Indústria), professors de secundària i professors d’Economia de la Universitat. Mantenen relació amb més de 5000 professors. La majoria de temes que tracta el text es situen més en l’àmbit de l’Educació per a la Ciutadania que en el de l’Economia. En la guia del professor si pot llegir: “... podeu fer servir el llibre...si ensenyeu algun dels temes següents: economia, estudis de consum, rudiments a tenir en la vida, orientació psicològica...

13 1. Discutez en groupe les questions suivantes.
Où la pression exercée par les camarades est-elle la plus forte (par exemple, quand vous décidez de fumer ou de ne pas fumer, de vous habiller d’une certaine façon, d’écouter une certaine musique, de boire, de fréquenter certaines personnes, d’acheter certaines choses, etc.) ? Quels sont les meilleurs moyens de ne pas vous laisser influencer lorsque vous n’êtes pas d’accord ? 2. Dites à vos élèves de se mettre dans la situation de quelqu'un qui demande un prêt. Vous pourriez inviter le conseiller financier d'une succursale bancaire ou d'une société de fiducie de votre quartier qui leur accordera ou leur refusera le prêt - en donnant les raisons - et leur expliquera également toute la question de la cote de crédit. 3. Proposer une recherche sur le thème de la pauvreté. Comment la définit-on ? Qui est « pauvre » ? Quelles sont les causes de la pauvreté ? Quelles en sont les conséquences ? Que fait-on pour la soulager ? Quels sont les obstacles que rencontrent ceux qui tentent d'y échapper ?

14 Com fan també llibres de text d’educació financera dels EUA, utilitzen l’anomenada regla del 72.

15 Proposta de l’oficina del superintendent de les fallides del Canadà.
Canada (III) Proposta de l’oficina del superintendent de les fallides del Canadà. Aquesta oficina: és un organisme del govern del Canadà encarregat de vigilar l’aplicació de l’anomenada “llei sobre la fallida i la insolvència”. Els preocupen les conseqüències nefastes del excessiu endeutament que sovint porten a la insolvència. Entre altres tipus d’assessoraments, ofereixen uns manuals, anomenats “Le guide financier”, dirigits als pares, perquè els utilitzin en l’educació financera dels seus fills. Els materials, amb activitats, estan separats per blocs d’edat: n’hi ha per a nens des de 5 i 6 anys fins a estudiants que ja han acabat la secundària (més grans de 15 anys). Es poden trobar a:

16 S’hi tracten molts temes: marquèting i publicitat, pressupostos, interès, crèdit, inflació, impostos, serveis bancaris, estalvi, inversió... , tots els que hauríem de situar en un currículum bàsic d’educació financera. En aquest material, si barregen explicacions i activitats, amb recomanacions pels pares. Per exemple quan parlen de l’estalvi, podem llegir: “Une autre façon de l’encourager à épargner est de lui dire que son argent peut gagner des intérêts. Toutefois, ne valorisez pas trop cet aspect parce qu’en réalité la plupart des banques versent moins de 2,5 % d’intérêts annuellement dans les comptes de banque. De ce fait, la plupart des jeunes seraient moins tentés de déposer leur argent, mais tentez tout de même de les convaincre.”

17 Canada (IV i V) Proposta de l’Associació de Banquers Canadencs i de l’Agència del consum en matèria financera del Canadà Les associacions de banquers i l’agència del consum en temes financers en les web’s : i ofereixen també assessorament i activitats per a professors i alumnes. A més, banquers s’ofereixen per donar seminaris gratuïts i no comercials a les classes. Calculadores financeres per internet Entre el que ofereixen, i que voldria destacar perquè és una de les activitats que m’han quedat en el tinter, hi ha una calculadora on – line per ajudar-te a escollir entre llogar o comprar. També es pot trobar a

18 EUA A partir d’una web: amb vídeos que mostren classes d’economia arribo a les propostes del Consell Nacional d’Eduacació Econòmica (NCEE: ) dels EUA. Són les que més m’han ajudat en el meu treball. En concret en els materials titulats: “Mathematics & Economics. Connections for life”. En aquests llibres hi ha col·laborat el Consell Nacional de Professors de Matemàtiques (NCTM) que també han inspirat els nous currículums de l’ensenyament obligatori. Aquests materials es poden encarregar mitjançant la web:

19 L’ALFABETITZACIÓ FINANCERA AQUÍ

20 UE Dolceta és una pàgina web de la Comissió Europea dedicada a l’educació per al consum on-line. Hi trobem un espai dedicat a l’alfabetització financera I també un altre on ofereixen serveis financers: Propostes a Espanya Seguint les recomanacions de la Comissió Europea i de la OCDE, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors van presentar l’any 2008 un pla d’educació financera i van començar a oferir serveis d’assessoria i educació financera a: El Banc d’Espanya té també un portal educatiu: Hi ha firmat un conveni amb el Ministeri d’Educació per impulsar la introducció d’aquests tipus de continguts a l’ensenyament obligatori.

21 Catalunya Curs de l’Institut d’Estudis Financers ( ) que impulsa el Departament d’Economia i Finances i el Departament d’Educació

22 Situacions d’economia/finances rellevants
Els pressupostos: ingressos i les despeses. Es pot tractar en tota l’educació obligatòria. L’interès simple i compost: l’estalvi i el crèdit. Es pot iniciar en el cicle superior de primària i acabar-lo en el batxillerat. La demanda, la oferta i els preus. També pot anar cicle superior de primària al batxillerat. Els canvis de moneda i les variacions en el valor de les monedes. Del cicle superior de primària fins a tercer d’ESO. Preus i salaris: sèries temporals en el nostre país i valors actuals en diferents països. Del cicle superior de primària al batxillerat. La inflació i la deflació: els índexs de preus. De tercer d’ESO al Batxillerat.

23 Situacions d’economia/finances rellevants
Beneficis i marges comercials. Secundària obligatòria. El lloguer i la compra. Secundària obligatòria. L’ús personal bàsic d’institucions financeres. Secundària obligatòria i Batxillerat. El risc en les inversions. De tercer d’ESO al Batxillerat.

24 Algunes característiques de les activitats
Que el context econòmic doni sentit als conceptes de matemàtiques que hi ha implicats. Que les matemàtiques hi apareguin com un instrument indispensable de coneixement. Ser adaptables a la manera de fer del professorat i a l’alumnat a qui vagin dirigides: han d’admetre diferents recorreguts i l’ús de metodologies diverses. Implicar-hi el màxim possible de processos: la resolució de problemes, el raonament, les representacions, la comunicació i les connexions. Que contemplin la implicació directa de l’alumnat: des de possibilitar que siguin ells mateixos els qui aportin les dades necessàries per dur l’activitat a terme fins a proposar-los tasques que tinguin incidència en la seva vida personal, familiar o social. Ser “autosuficients”, en el sentit que vagin acompanyades de totes les informacions necessàries perquè els professors les puguin dur a la pràctica amb tota tranquil·litat.

25 Ingressos i despeses (cicle superior de primària/primer d’ESO).
Les activitats Una introducció al consum personal en situacions diverses (cicle superior de primària/primer d’ESO). Ingressos i despeses (cicle superior de primària/primer d’ESO). Introducció als percentatges. L’interès. (cicle superior de primària/primer d’ESO). Introducció a fer gràfics. La demanda, l’oferta i els preus (cicle superior de primària/primer d’ESO) El canvi de moneda. Preus en diferents països (primer, segon i tercer d’ESO, parcialment es pot fer servir en el cicle superior de primària)

26 Les activitats Variacions en el valor de les monedes (tercer d’ESO/1r batxillerat CCSS) Les funcions lineals i les lleis de la demanda i de l’oferta (tercer d’ESO /1r de batxillerat de Ciències Socials) Sèries temporals de preus i salaris (tercer i quart d’ESO/primer de batxillerat de Ciències Socials, parcialment es pot fer servir a primer o segon d’ESO) La inflació. Construcció d’un índex de preus. L’IPC (quart d’ESO/primer de batxillerat, parcialment es pot fer servir a primer o segon d’ESO)

27 Què conté una activitat?
Presentació de l’activitat Guía del professor Relació de les pàgines web on s’han extret les dades Fulls de càlcul amb la resolució d’alguns problemes Material de l’alumne

28 Estructura de la presentació i de la guia del professor
Nivell Temporització Introducció Coneixements previs Relació amb altres activitats Continguts i processos Objectius i/o competències Connexions amb altres matèries Conceptes no matemàtics que hi apareixen El treball a l’aula Temes de discussió Metodologia de treball a l’aula Algunes consideracions entorn dels problemes proposats

29 Algunes característiques dels problemes
Una situació que cal interpretar. Una dificultat matemàtica no excessiva. Sempre que és possible tracten de situacions reals amb dades reals. Tenen relació amb alguna activitat que, els alumnes, poden haver fet o que poden arribar a fer. Cada qüestió demanda de nous raonaments (de diferents tipus segons quin en sigui l’objectiu), ja siguin matemàtics o del propi context.

30 Exemples de problemes

31

32

33 Activitats que m’han quedat pendents de desenvolupar
Planificar un pressupost Llogar o comprar Alguns de les consideracions que, des del punt de vista econòmic, hauríem de fer abans d’obrir un petit negoci. Preus i marges comercials en els diferents trams de la cadena que porta béns del productor al consumidor. Eines financeres personals.