Laura Morales Institut de Canvi Social Universitat de Manchester

Presentación del tema: "Laura Morales Institut de Canvi Social Universitat de Manchester"— Transcripción de la presentación:

1 Laura Morales Institut de Canvi Social Universitat de Manchester
Participació social i política dels immigrants a Barcelona en perspectiva comparada Laura Morales Institut de Canvi Social Universitat de Manchester Amb la col·laboració i finançament de:

2 Continguts Dades Participació en associacions
Participació política electoral Participació política no electoral Conclusions

3 Dades Enquesta a individus a Barcelona Equatorians (258)
Marroquins (226) Grup mixt d’andins: bolivians, colombians y peruans. (258) Grup de control de autòctons (302) N=1.044 Mostra similar a Madrid Comparació amb Lió (Marroquins) i Milà (Equatorians).

4 Participació en associacions

5 Pertinença a associacions
56 37 40 41 6 33 10 20 30 50 60 Autòctons Marroquins Equatorians Andins Barcelona Madrid Para todos los grupos estudiados, mayor asociacionismo en BCN. Especialmente mayor diferencia para los marroquíes: mucho más en BCN q en MAD, pero esto debido a su mucho menor integración asociativa en MAD q en BCN. En BCN no hay diferencias sustanciales entre los 3 grupos de origen inmigrante, pero sí entre todos ellos y los autóctonos. Percentatge que pertany a com a mínim una associació

6 Perspectiva comparada
Escasas diferencias entre autóctonos en las 4 ciudades: sólo claramente menor en Madrid. Generalmente diferencias notables y significativas entre autóctonos e inmigrantes en cada ciudad. Grupo marroquí: diferencias importantes (menor asoc.) en todas las ciudades, enormes en Madrid, y en Lyon estadísticamente no significativas (aunq sí sustancialmente significativas) por el menor tamaño de la muestra. Grupo ecuatoriano: diferencias notables y significativas con los autóctonos en BCN y MIL, no significativas estadísticamente en MAD, realmente muy amplias en MIL.

7 En quines associacions participen? Barcelona
Clubs deportivos los que atraen más a todos los grupos: autóctonos e inmigrantes. Con % similares para todos los grupos inmigrantes. A partir de ahí, diferencias según los grupos. Las de ayuda humanitaria/caridad atraen más a los autóctonos y el grupo mixto de orígenes andinos. Las culturales y de hobbies a los marroquíes. Las religiosas más a todos los grupos de procedencia andina (incluidos ecuatorianos). Los ecuatorianos mucho más proclives a unirse/participar en asociaciones de ecuatorianos. Marroquíes más proclives a unirse a las de defensa de todos los inmigrantes. Porcentajes muy similares de afiliación/participación en sindicatos, y muy escasa atracción por partidos excepto mixto andinos.

8 Altres elements importants. Barcelona.
No hay grandes diferencias entre grupos de inmigrantes en el % de los q participan en actividades de asociaciones (en torno al 30-35%). Lógicamente, los autóctonos se asocian menos en organizaciones compuestas en su mayoría (50% o +) por inmigrantes, pero no se hayan diferencias relevantes entre los tres colectivos inmigrantes estudiados (en torno al 22% de quienes se implican en alguna asociación). Los ecuatorianos son los más propensos a asociarse en organizaciones en las que la mayoría de socios son también de su misma procedencia (en este caso ecuatorianos), pero las diferencias con marroquíes y el resto de andinos no son demasiado notables. Mayor implicación de autóctonos y grupo mixto de andinos en asociaciones que toman posición en debates políticos o de interés público. Pero niveles para marroquíes y ecuatorianos son relativamente similares.

9 Serveixen les associacions per crear ‘ponts’ interculturals?
Per cada associació de la que els entrevistats eren socis o participaven en les seves activitats, els varem preguntar si la majoria de socis eren del mateix origen nacional que ells. Si analitzem la proporció d’associacions a les que estan associats que conten amb una majoria de socis del seu mateix origen podem conèixer a quanta ‘interculturalitat’ (o, en sentit contrari, homogeneïtat) estan exposats a partir de la seva participació associativa.

10 Para los ECU, algo menor bonding (interacción primordialmente con otros ECU) en BCN q en MAD y MIL, pero no es estadísticamente signif. (en torno al 40% en todas las ciudades). Para los MARR hay diferencias muy notables entre las ciudades. En LYO es donde menos se relacionan con otros MARR en las asociaciones. En torno al 30% en BCN y cerca del 60% en MAD.

11 Resum dels resultats d’associacionisme
Major associacionisme en BCN que en MAD, amb integració similar de tots els grups d’immigrants estudiats. Tot i que hi ha diferències substancials amb els autòctons, aquestes són inferiors que les que es produeixen en altres contextos (p.ex. Equatorians-Autòctons en Milà; o Marroquins-Autòctons en Madrid). Les associacions serveixen més com a “pont” intercultural en BCN que en MAD o MIL, però menys que en LIÓ.

12 Participació electoral

13 Elements principals: comparació Barcelona-Madrid
Sense dret de vot per als no nacionals dels col·lectius estudiats. Anàlisis basades en el record de vot per als nacionalitzat i en intenció de vot (en supòsit que tinguessin dret de sufragi) per a tots els entrevistats. Únicament entre el 10-25% d’immigrants entrevistats estan naturalitzats, per tant cal tenir especial precaució alhora d’interpretar els resultats. Importants diferències entre els col·lectius, però poques diferències entre les dues ciutats.

14 Sólo los pocos inmigrantes con derecho de voto (naturalizados o tenían nacionalidad).
Todos los grupos inmigrantes en BCN muestran menor participación electoral que los autóctonos (tb en MAD). Los del colectivo mixto de andinos son los más inclinados a votar, Marr y Ecu mucho menos (en torno al 30%). Ligera mayor tendencia de los marroquíes en BCN a votar en las generales y autonómicas que en las municipales. Mientras q en MAD % mucho más similares para todas las convocatorias.

15 En intención de voto, no se apreciarían tantas diferencias entre grupos ni con autóctonos: problema de usar intención. Pero parecerían surgir más diferencias con Madrid para el grupo de marroquíes: poco probable que se materializara dada su enorme marginación y falta de integración. Conclusión: es difícil saber cuánto votarán los inmigrantes hasta que no tengan realmente derecho de voto, pero parecería que se movilizarían mucho menos que los autóctonos.

16 Preferències partidistes
La majoria dels grups mostren una preferència lleugerament superior pel PSOE/PSC, però la diferència és més notable en BCN. En MAD, els socialistes tenen més èxit amb el col·lectiu marroquí i, una mica menys, amb el col·lectiu mixt d’andins, mentre els equatorians mostren preferències similars a les dels autòctons. Interessant que els grups llatinoamericans han desenvolupat preferències partidistes molt diferents en BCN i MAD, molt més inclinats a votar al PP en Madrid que en Barcelona. No hi ha diferències substancials entre les eleccions municipals i autonòmiques.

17

18 Participació política no electoral

19 Participació política: Barcelona.
Autòctons Marroquins Equatorians Andins Contacte amb polític 7 4 2** Contacta amb funcionari 6 9 11 12 Contacta amb mitjans Contacta advocat per raons no personals 2 5 Treballa per grup d’acció política 3 1 Treballa per un partit polític 1* 0.4** Dur enganxina o xapa 8 Manifestacions 15 5*** 9* Vaga Firma peticions 18 16 17 Dona diners a organització política 10* Boicoteja productes Compra productes per raons... Gran variación en la situación diferencial entre autóctonos e inmigrantes en función del tipo de acción política. P.ej. Mayor tendencia a contactar con funcionarios, medios de comunicación. Menor tendencia a colaborar con partidos, y a participar en manifestaciones. En general, pocas diferencias con autóctonos.

20 Comparació Barcelona-Madrid
En general, major ‘assimilació’ a les pautes autòctones de participació política en BCN que en MAD. Molt poques diferències significatives en BCN, i de vegades major participació que els autòctons. Trobem la pauta oposada en MAD: molta menor participació dels col·lectius d’immigrants que els autòctons. En part degut a que els autòctons en MAD participen més que en BCN. Però amb freqüència, els col·lectius d’immigrants en MAD tenen nivells inferiors de participació que els seus compatriotes en BCN.

21 Diferencias son sistemáticas para el colectivo de marroquíes, que participa mucho menos en MAD que en BCN. Los 2 grupos de andinos muestran pautas equivalentes en ambas ciudades. Notable contraste en la proporción de ecuatorianos que se ponen en contacto con un funcionario o autoridad pública en BCN y en MAD.

22 - Estos resultados son similares a los que se pueden extraer de la ESE (submuestras de inmigrantes muy pequeñas y no diferenciables x nacionalidades): inmigrantes menos proclives a realizar formas de acción política partidista o de campaña y a participar en manifestaciones, huelgas o firmar peticiones (diapo siguiente).

23 En resumen: aunque para la participación electoral encontramos pocas diferencias entre ciudades y entre grupos, sí hay pautas muy claras en lo relativo a participación no electoral, especialmente entre ciudades. Escenario de ‘cuasi-asimilación’ a las pautas participativas de la población autóctona en BCN. Escenario de ‘cuasi-exclusión’ de la acción política de los marroquíes en MAD y de clara desventaja de los dos grupos latinoamericanos. Por tanto, el contexto local parece mucho más determinante para el grupo marroquí, que por su posición de desventaja social es más sensible a la estructura de oportunidades políticas.

24 Comparació amb altres ciutats europees
Indicador global d’acció política: ha participat en alguna de les formes de participació que li hem dit abans en els darrers 12 mesos. Importants diferències entre autòctons en les 4 ciutats: molt major en Lió i Milà. Sense diferències significatives entre autòctons i immigrants en Barcelona i Lió, però significatives i notables en Madrid i Milà. Grup marroquí: clarament exclòs de l’acció política en Madrid, mentre que és molt similar als autòctons en BCN i LIÓ. Grup equatorians: diferències entre equatorians en Madrid i Milà; no significatives entre equatorians i autòctons en BCN, però sí en MAD i molt notables en Milà.

25

26 CONCLUSIONS En general, el cas de Barcelona sembla presentar un relatiu ‘èxit’ alhora de proporcionar oportunitats de participació als col·lectius d’immigrants. Les desigualtats participatives respecte els autòctons existeixen però són generalment més limitades que en Madrid o Milà, tot i que normalment majors que en Lió. És especialment notable l’èxit en la integració participativa en condicions d’igualtat del col·lectiu marroquí respecte els col·lectius llatinoamericans estudiats, donades les majors desavantatges legals, socials i lingüístiques a les que han de fer front. Els nostres resultats indiquen que el context de recepció és molt important i que la orientació de les polítiques d’integració i de participació tenen clares conseqüències.

27 MÉS INFORMACIÓ, PUBLICACIONS I MATERIALS DIVERSOS EN
Es pot subscriure al butlletí electrònic de noticies de cada projecte a través de la pàgina web.