EL MARXISME I L’ANARQUISME.

Presentación del tema: "EL MARXISME I L’ANARQUISME."— Transcripción de la presentación:

1 EL MARXISME I L’ANARQUISME.
1. DEFINICIÓ. 2. CRONOLOGIA. 3. LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME. 4. CONCEPTES FONAMENTALS DEL MARXISME. L’ANARQUISME. 1. L’ANARQUISME: CRONOLOIA I INTRODUCCIÓ. 2. L’ANARQUISME: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. 3. L’ANARQUISME: AUTORS. Pierre Joseph PROUDHON. Mikhail BAKUNIN. Piotr KROPOTKIN.

2 1. L’ANARQUISME INTRODUCCIÓ.
CRONOLOGIA

3 L’ANARQUISME: INTRODUCCIÓ.
A William GODWIN ( ) se’l considera el PRIMER teòric de l’ANARQUISME. En el seu llibre Indagació al voltant de la justícia política (1793) realitza una crítica contra tota forma d’organització política. Per a Godwin: - l’home és innatament bo, i només la societat, corrompuda per l’Estat el corromp al seu torn. - cal tenir fe en el progrés. - hostilitat envers l’Estat. Per la seua banda Max STINER ( ) en l’obra L’individu i la propietat, atacava violentament: la moral burgesa. la religió. la propietat. tota forma d’organització política.

4 1. Com el marxisme, l’anarquisme rebutja totalment la societat
2. L’ANARQUISME: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. 1. Com el marxisme, l’anarquisme rebutja totalment la societat capitalista, sorgida de la industrialització i basada tant en la propietat privada, com en l’explotació sistemàtica dels treballadors. 2. Pretèn destruir per la violència aquest sistema i substituir-lo per una societat igualitària. 3. L’anarquisme destaca per l’exaltació de la llibertat de l’individu. 4. Defensa l’eliminació de l’Estat i de totes les institucions que el sustenten: l’exèrcit, l’església, la família, per ser un instrument d’opressió de la classe dominant i sancionador de l’explotació del treball per part de les classes privilegiades. “Ni Déu ni amo”. 5. Rebutja la propietat privada i l’herència.

5 6. Propugna la reorganització de la societat sobre el model ideal
d’organització social proposat per Proudhon, el mutualisme i el federalisme. Les mútues o comunes anarquistes es basaran en: - La supressió de la propietat privada i de l’herència. - La col·lectivització de tots els mitjans de producció. - La seua autogestió pels treballadors. - En la lliure federació de les comunes. 7. Per a aconseguir aquestos objectius i implantar una societat anarquista lliure, és partidari de la destrucció violenta de l’Estat mitjançant diverses estratègies que van des de la revolució violenta i espontània a l’acció directa o el terrorisme, la “la propaganda pels fets”, amb atemptats dirigits contra persones o institucions lligades a l’ordre capitalista i burgés, com: l’assassinat del tsar Alexandre II el 1881, de Cánovas del Castillo el 1897, etc.

6 8. L’anarquisme del s.XIX considerava el camperolat i els
sectors marginats de la societat com la força revolucionària per excel·lència i no el proletariat industrial (com deia el Marxisme). Aquesta és la raó del seu major arrelament als països i les regions de l’Europa centreorientla i mediterrània, bàsicament agràries i poc industrialitzats. 9. Rebutja l’organització dels obrers en partits polítics (apoliticisme) amb vista a la conquesta de l’Estat i la implantació de “governs revolucionaris” encara que siguen provisionals. Les diferències entre anarquisme i marxisme són tan grans que ambdós moviments es poden considerar antagònics, excepte en l’ateisme i el rebuig a la societat capitalista.

7 3. L’ANARQUISME: AUTORS. Pierre Joseph PROUDHON ( ). Va ser ell qui va negar taxativament qualsevol forma estatista de govern. Aquesta negació concep que en la societat futura l’Estat ha de desapareixer i ser substituït per dues noves formes d’organització: el MUTUALISME i el FEDERALISME. La nova societat haurà d’estar organitzada en xicotetes unitats agrícoles i artesanals, basades en l’ajuda mútua i en l’autogestió pels mateixos treballadors (les “mútues”) que s’associaran o federaran lliurement, fent desaparéixer el centralisme i l’autoritarisme de l’Estat. En la seua obra Què és la propietat? (1840) no s’oposava totalment a la propeitat privada en si, sinó a la propietat absoluta del capitlaista que implicava la negació de l’existència de l’interés social i, per tant, la desigualtat creixent.

8 Es tracta d’un anarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista:
Mikhaïl BAKUNIN ( ). Es tracta d’un anarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista: Per a Bakunin l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i distribució i que s'organitzaria mitjançant la federació de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violència, etc. No obstant això en la visió de BAKUNIN a cadascú se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofitès del treball de les associacions lliures. Així, els integrants de la comuna, una vegada que perceben el fruit d’un treball, poden disposar-hi com consideren. Tanmateix, per al anarcocomunita KROPOTKIN, ni tan sols es pot tindre aquesta disposició. Per a KROPOTKIN, tot és de tots en la comuna, és el comunisme llibertari.

9 Piotr KROPOTKIN ( ) El tema central dels nombrosos treballs de Kropotkin va ser l'abolició de tota forma de govern en favor d'una societat que es regís exclusivament pel principi de l’ ajuda mútua i la cooperació, sense necessitat d'institucions estatals. Aquesta societat ideal (comunisme anarquista o anarcocomunisme) seria l'últim pas d'un procés revolucionari que passaria abans per una fase de col·lectivisme (l'Anarcocol· lectivisme, teoria propera al Comunisme). El seu ideari anarco-comunista es basava en principis com el de "a cadascú segons la seva necessitat, de cadascú segons la seva capacitat", en contra del que pensava Bakunin. Probablement el seu llibre més important per al pensament anarquista sigui La Conquesta del Pa (1888). Com organitzar la producció i el consum en una societat lliure?: Mitjançant la col··lectivització dels mitjans de producció i els béns obtinguts, juntament amb una racionalització de l'economia i la creació de la comuna autosuficient (la comuna suprimeix les diferències camp-ciutat, crea una descentralització industrial i també suprimeix la divisió del treball).

10 2. A més, per contra del capitalisme, no regeix el principi de màxim
benefici individual, ja que regeix un principi més just i igualitari: "a cadascú, segons el seu treball". Sustentat tot en el suport mutu. 3. Només una moral basada en la llibertat, solidaritat i justícia, pot superar els instints destructius que també formen part de la naturalesa humana. En tot cas, la ciència ha de ser la guia dels fonaments ètics i no de principis sobrenaturals. El comunisme llibertari de Kropotkin, es va enfrontar de vegades amb les tesis proudhonianes i bakunistes.