Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda

Presentación del tema: "Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda"— Transcripción de la presentación:

1 Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda
Claus per a la construcció de l’espai sociosanitari a Espanya Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda Barcelona, 3 de març de 2010

2 L’expertesa d’Antares Consulting
Més de 150 projectes a l’any en l’àmbit de la salut, les ciències de la vida i els serveis socials i sociosanitaris i un equip de més de 90 persones a Barcelona, Madrid, París, Lisboa i Lausanne L’informe que es presenta és el fruit de judicis de valor experts realitzats pels nostres equips de salut i serveis socials així com d’una reflexió organitzada a partir de l’experiència i el coneixement acumulats al llarg dels anys i alimentats constantment per la nostra implicació i preocupació per la innovació i el coneixement sectorial.

3 Esquema de l’informe L’informe consta de les següents parts:
Clarificar el concepte de l’espai sociosanitari Canvi en el perfil de la demanda Revisió d’experiències internacionals Polítiques d’intervenció sobre la coordinació sociosanitària a Espanya: barreres Recomanacions

4 L’espai sociosanitari
Allò sociosanitari no són només uns serveis (sanitaris o socials) o uns recursos (sanitaris o socials), sinó el conjunt de clients que precisen d’ambdós administrats de forma sinèrgica. Per tant, l’espai sociosanitari ve definit per les persones que necessiten atenció sociosanitària. Persones amb necessitat simultània d’ambdues àrees Quan aquesta necessitat és significativa quantitativa o qualitativament en ambdós camps, tant en la intensitat de la intervenció com en la durada en el temps Quan les intervencions des d’ambdós sectors són sinèrgiques en el seu defecte

5 L’espai sociosanitari
Font: elaboració pròpia

6 Perfils de persones amb necessitat d’atenció sociosanitària
Principalment: malaltia + dependència Més freqüent en: Persones grans amb pluripatologia i dependència Pacients terminals amb cures pal·liatives Persones amb trastorn mental sever crònic Persones amb gran discapacitat física Persones amb discapacitat intel·lectual severa Persones menors de 65 anys amb malalties cròniques discapacitants Persones amb problemes d’addició a drogues il·legals i alcohol i/o patologia dual (salut mental i addicions) L’informe es centra en les persones grans amb pluripatogia i dependència

7 Canvi en el perfil de la demanda (1/4)
Font: elaboració pròpia

8 Canvi en el perfil de la demanda (2/4)
El canvi a un patró epidemiològic de cronicitat El 70% de la despesa sanitària està relacionada amb les malalties cròniques (Bengoa); la prevalença de la diabetes ha passat del 4% al 6% en 10 anys....però ....Rigidesa del sistema per a adaptar-se als canvis: professionals educats en el model d’atenció a la malaltia aguda. De la malaltia a la pluripatologia Més del 25% de les persones majors de 45 anys tenen més d’una patologia crònica...però ...Dificultat per a que un pacient obtingui un tractament i seguiment del conjunt de les seves malalties i no la suma de tractaments de diverses especialitats De la malaltia a l’associació: pluripatologia i dependència El curs de la malaltia agreuja la dependència i la dependència dificulta la capacitat per a continuar el tractament de la malaltia...però ...Dificultat integració de la intervenció dels equips sanitaris i socials

9 Canvi en el perfil de la demanda (3/4)
El canvi demogràfic incrementa la prevalença de la dependència El fenomen de la compressió de la morbiditat: el millor control dels factors de risc i els hàbits més saludables de la població contribueixen en disminuir les prevalences de la dependència. El poc desenvolupament dels serveis per a l’atenció dels pacients crònics, grans i pluripatològics Anys 80: a Catalunya es desenvolupa el programa “Vida als anys” Ara: grans diferències entre CCAA en la dotació de recursos intermedis entre hospitals d’aguts i residències socials El reconeixement de nous drets per la l’atenció a la dependència: augmenten els costos El factor principal de l’augment dels costos dels serveis no és l’augment de la necessitat, sinó l’augment de l’ús i del cost dels serveis. L’aplicació de la LAPAD al 2009: ¡¡4.400M€! ! (Júlia Montserrat) Altres estudis xifren la despesa al 2015 entre i M€

10 Canvi en el perfil de la demanda (4/4)
El cuidador informal Canvien les estructures familiars...tot i que... La prestació econòmica per cures familiars en la llar a gener del representa el 49,97% de totes les prestacions concedides El perfils dels utilitzadors de serveis Canvis socials, morals, domèstics, legals: diversitat i capacitat d’elecció Pensem en les persones o en els recursos? Empowering i qualitat de vida Font: elaboració pròpia

11 Experiències internacionals d’èxit
Models de cura de malalties cròniques Chronic care model Expanded chronic care model Model de cures innovadores per a les malalties cròniques Model de cures en continuïtat Models operatius d’atenció a pacients crònics i persones amb dependència Model Kaiser permanent Models coordinació sociosanitària PRISMA SIPA

12 Barreres de construcció de l’espai sociosanitari a Espanya
Culturas profesionales Font: elaboració pròpia

13 Barreres de construcció de l’espai sociosanitari a Espanya
Absència d’un model de prestació de serveis de qualitat vers les necessitats de les persones Qualitat percebuda per les persones: oferta adequada, resposta individualitzada, dinàmica, continua i integral, i informació suficient per a facilitar l’elecció.... per tant... Principis específics: dispositius i mitjans d’informació accessibles, porta d’entrada única, pla individual d’atenció, cartera de serveis, referent professional, prestació de serveis amb qualitat A dia d’avui: gairebé 17 models diferents a Espanya Escassa orientació a l’usuari Rigidesa a la xarxa de serveis Limitacions a la cartera de serveis Rigidesa a les xarxes de provisió de recursos

14 Barreres de construcció de l’espai sociosanitari a Espanya
Desenvolupament limitat de les eines de gestió de la demanda Escassa orientació a l’usuari Dificultats per al treball interdisciplinar Gestió tradicional del pacient crònic Sistemes d’informació de nova generació Absència d’un model d’integració de cures en el territori Dificultat per a orientar els fluxos de finançament Necessària participació majoritària del sistema sanitari Separació de les xarxes sanitària i social La excepció: Extremadura i Castilla la Mancha

15 El finançament sociosanitari com a palanca del canvi
Font: elaboració pròpia

16 Recomanacions Construir òrgans conjunts de definició de polítiques sociosanitàries en la cúpula de les responsabilitats socials i sanitàries Finançar conjuntament l’espai sociosanitari Flexibilitzar el ventall de recursos i serveis Invertir decididament en els sistemes d’informació

17 Recomanacions “Funció tutela”
1 Construir òrgans conjunts per a elaborar i gestionar les polítiques sociosanitàries¡ Justificació: L’ existència d’una voluntat política de construcció de l’espai sociosanitari només pot consolidar-se mitjançant la creació d’espais polítics d’enteniment mutu i l’elaboració i desplegament de polítiques conjuntes entre les autoritats sanitàries i socials Desenvolupament: Implica un procés d’enteniment mutu i creació de sinèrgies entre les autoritats sanitàries i socials per a: - La formulació conjunta de polítiques sociosanitàries - La definició d’una cartera de serveis i els recursos que els proveiran - La posada en marxa del conjunt d’eines de gestió i de desenvolupament tècnic que sustentaran l’espai sociosanitari. - El finançament de l’espai sociosanitari.

18 Recomanacions “Funció finançament”
2 Finançar conjuntament l’espai sociosanitari Justificació: Els clients sociosanitaris precisen d’una oferta integrada de serveis. El finançament independent dels serveis socials i sanitaris difícilment aconseguirà que aquests treballin de forma sinèrgica en el mateix usuari. Desenvolupament: Implica: - Una agència de finançament conjunta que pugui contractar serveis flexibles a proveïdors de serveis sanitaris, socials o mixtos, és la millor forma de visualitzar la política sociosanitària. El finançament hauria d’anar adreçat a buscar fórmules a mitjà o llarg termini de compartir el risc amb els proveïdors tals com les fórmules de finançament capitatiu. Un esforç especial del sector sanitari tant pel seu significatiu major marge econòmic com pel fet de que la transferència de pacients als serveis sociosanitaris permeti importants estalvis als punts de major cost de la xarxa sanitària (hospitals).

19 Recomanacions “Funció provisió de serveis i model assistencial” “Funció generació de recursos, oferta” 3 Flexibilitzar el ventall de recursos i serveis Justificació: Aquestes fórmules de finançament conjunta són inviables si les xarxes continuen essent dues xarxes de recursos rígidament separades sense capacitat de desenvolupar serveis mixtos i rebre el finançament corresponent de manera que sigui possible la incorporació de professionals sanitaris o socials a les estructures de producció dels serveis de cada sector, construint un veritable espai comú tan a prop com sigui possible de l’usuari (equips de valoració i gestió de la derivació en hospitals, gestors de casos etc.). Desenvolupament: Implica: Obrir el finançament sanitari a una major competència entre proveïdors públics i/o privats. Permetre el desenvolupament de serveis sociosanitaris des de proveïdors d’ambdós sectors. Elaborar a mitjà termini fórmules de finançament que permetin compartir el risc entre el finançador i el proveïdor del servei, del tipus dels models de finançament capitatiu.

20 Recomanacions “Funció generació de recursos, oferta”
Invertir decididament en els sistemes d’informació Justificació: Els sistemes d’informació són una eina clau en aportar competitivitat i valor afegit a les organitzacions i els serveis socials i sanitaris han de compartir un sistema d’informació comú amb capacitat de monotoritzar el seguiment del Pla individual d’atenció i d’avaluar i donar suport a la presa de decisió dels protocols assistencials. 4 Desenvolupament: Implica: - Mantenir una política proactiva i decidida d’inversió en sistemes d’informació Treure el màxim partit dels nous camps que s’obren amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació Mantenir una actualització constant dels sistemes Innovar i ser creatius en les solucions Invertir d’acord amb el valor de la tecnologia

21 Antares Consulting Vicente Gil; vgil@antares-consulting.com
Yolanda Rueda;