EL PROCÉS DE DOL EN ELS INFANTS

Presentación del tema: "EL PROCÉS DE DOL EN ELS INFANTS"— Transcripción de la presentación:

1 EL PROCÉS DE DOL EN ELS INFANTS
Presentació del conte “La seva olor...” Conxita Larrull, juny 2008

2 QUÈ ÉS EL PROCÉS DE DOL És la reacció natural que provoca la mort o separació d’una persona significativa o d’altres circumstàncies. Pot provocar: Canvis a nivell intern: escala de valors, estat d’ànim, expectatives vitals... Canvis físics: pèrdua de la gana, de la son, de la força muscular... Vivència molt íntima i dolorosa. Mort previsible (edat, malaltia terminal: lliberació), mort intempestiva (el dol pot ser més difícil de superar). Pèrdua de l’entusiasme, costa fer fins i tot l’habitual, pèrdua de sentit. Pena intensa amb plors freqüents, buidor a l’estòmac. Tibantors musculars, sensació de sufocació i necessitat de sospirar sovint.

3 LA DURACIÓ I LA INTENSITAT DEL DOL DEPÈN DE SI ERA UNA PERSONA MOLT SIGNIFICATIVA I DE DIVERSOS FACTORS SOCIOCULTURALS Situacionals: accident, suïcidi, homicidi, cossos desapareguts, avortament, duració i patiment en cas de malaltia... Personals: Salut fràgil prèvia de qui passa el dol, dols anteriors no resolts, trets de caràcter, records dolorosos. Interpersonals: parentesc, relació ambivalent o dependent, manca de recolzament social...

4 DIFERENTS ETAPES INMEDIATA: Xoc amb la realitat. Negació, rebuig, culpabilitat. Gran càrrega de dolor i ansietat. INTERMÈDIA: Barreja d’acceptació i preocupació. Replantejament d’idees anteriors. Molts records. TARDANA: Es sol resoldre el dol. S’assumeix la pèrdua. Adaptació i normalització a la nova situació. 1- Emoció a flor de pell, estat de confusió i atordiment, plors, sospirs i negació de la realitat o interpretació distorsionada. Duració d’uns dies a varies setmanes o mesos 2- Símptomes: inquieturd, malestar, ràbia, insomni, anorèxiqa, culpabilitat, aïllament, inhibició i fins i tot al·lucinacions auditives i visuals. Pot durar el primer any o més. 3- Normalització de la vida i adaptació als nous rols. Pot allargar-se fins el segon any

5 DOL PATOLÒGIC No permet assumir la pèrdua ni adaptar-se al canvi viscut. La seva simptmatologia és més intensa i dura molt més temps. Implica una ruptura de l’equilibri psíquic amb alteracions físiques. Pot necessitar teràpia per superar-ho.

6 REQUISITS DEL DOL (C. Poch)
Acceptar que la mort és real. No impedir sentir el dolor de la pèrdua. Recordar la persona que ha mort. Desenvolupar una nova activitat. Pensar sobre el sentit de la vida. Deixar que els altres ens ajudin.

7 COM VIUEN LA MORT I EL DOL ELS INFANTS
Tot i que ells tenen una curiositat natural per la mort, els adults no sabem com parlar-ne i aquest tema no es parla a casa. No sabem com afrontar-lo quan esdevé.

8 En les nenes i nens el dol depèn del seu concepte de mort i vida, i aquest va evolucionant amb l’edat i les vivències. També depèn en gran manera de com el visquin les seves persones de referència.

9 Per què parlar de la mort?
Per facilitar un context on puguin expressar el que s’imaginen, el que senten, els dubtes... Per propiciar la reflexió sobre la finitud i el que comporta. Per adquirir destreses i habilitats de pensament que els puguin ajudar davant d’un succés traumàtic.

10 Frases a evitar Sigues fort...fes-ho pels altres.
No ploris més, no veus que em poso trista? Distreu-te que t’anirà bé. No facis això malament que la mama et veu des del cel.

11 La mort i el dol en les nenes i nens de 2 a 6 anys
Menys de 3 o 4 anys Encara no són capaços d’entendre que la mort és definitiva. És un tema que no es plantegen. Poden preguntar sense angoixa: Tu quan et moriràs? Cap als 4, 5 o 6 anys S’interessen, fan preguntes sobre la mort i volen respostes senzilles. El dolor de la separació es viu a totes les edats, pateixen i troben a faltar molt. Si mata un animaló i en veu un altre pensa que és el mateix

12 Molt important: . Que algun adult proper, si no poden els pares, tingui cura de que el nen o nena trenqui el menys possible les seves rutines i horaris. Que vegi que molts aspectes continuen estables. . Poden pensar que els han abandonat de manera voluntària i sentir ràbia vers qui ha mort, o sentir-se culpables pensant que han fet alguna cosa malament. . Hem de facilitar que comparteixin les emocions, facin preguntes i participin en les converses familiars.

13 La mort i el dol en les nenes i nens de 5 a 12 anys
Dels 5 als 9 anys Són capaços de tenir coneixement del cicle vital dels ésser vius, saben que acaba en la mort i que aquesta és per sempre. Poden sentir una angoixa definida en les coses quotidianes per la mort dels pares: Qui em farà el dinar? Important: deixar que parlin i escoltar, oferir tranquilitat, seguretat i coherència. Entre els 10 i 12 anys Entendre que els altres han de morir porta a descobrir que també un mateix és finit. En la pre-adolescència, per parlar-ne entre ells utilitzen l’humor, històries de por... Poden no ser conscients de com els afecta el seu dol. Important: Estar disponibles i també respectar que vulguin estar sols. Hi ha altres pors darrera aquesta pregunta Mostrar conductes violentes o introspectives i d’allunyament

14 En tots els casos - El que s’ha d’explicar sobre la mort, depèn del grau de maduresa del nen o nena. Demanar-li què vol saber. Respondre directament, amb paraules que entengui i dient la veritat. Acceptar que no hi ha respostes per tot i que no tothom té les mateixes.

15 Reaccions normals en els infants
Anhelar la presència perduda. Creure que tornarà. Tristor. Aquesta tristesa pot ser intermitent. Es capaç de riure i jugar. Buscar a la persona perduda i sentir-la present. Esclatar en còlera. Sentir-se traït. Pot tenir reaccions hostils cap a la persona morta. Experimentar sentiment de culpa. Patir ansietat per por a tenir altres pèrdues. Retrocés en hàbits ja assolits: control d’esfínters o altres. Incapacitat per concentrar-se en tasques escolars.

16 L’adolescència La mort intensifica la pressió que com adolescent està sentint mentre afronta el futur, incrementant el seu estat emocional agitat. Prenen consciència de la seva pròpia mortalitat. Important: Oferir–li la possibilitat de participar en tots els rituals, plans i decisions que es portin a terme. Deixar que passi temps amb els seus amics. Estar alerta als signes de depressió.

17 El conte: La seva olor... El conte ens explica les reaccions tres germanes de diferents edats davant la mort en accident de la mare. La nena mitjana és la que narra les situacions i emocions per les que van passant ella i tota la família. Podem veure com poc a poc van trobant maneres d’adaptar-se, cadascú la seva, ajudats pel suport dels que els envolten. Conté orientacions i bibliografia per a nenes i nens, família i educadors. Les il·lustracions son de Paloma Marchesi.

18 Aquests dies estan passant moltes coses. Ara som al cementiri
Aquests dies estan passant moltes coses. Ara som al cementiri. És un lloc estrany, no hi havia estat mai. El papa no volia que vinguéssim, però la tata, que té setze anys, va dir que sí, que hi volia anar, que quan va morir la iaia no li van dir res de l’enterrament i encara li sembla que no se’n va acomiadar. Si ella hi venia, nosaltres també. La peque, que només té tres anys, sempre vol fer el que jo faig. Primera imatge i texte descriure el conte

19 A quines edats va dirigit?
Educació Infantil:(4-6 anys) A P-4 i P-5 es podrà utilitzar la lectura del conte i algun diàleg o activitat adaptant-la al grup. Primària:(6-11 anys) Els alumnes dels tres cicles tenen l’edat adient per treballar les propostes. ESO:(11-13 anys) Al haver-hi la figura d’una adolescent, els i les alumnes d’ESO es poden sentir identificats i motivats. ADULTS: Que cerquin informació d’aquest tema.

20 RECURSOS (Neymeyer 2002) Escriptura:
Biografia de la persona que ha mort. Fotografies: Tenir present al qui no hi és. Àlbums. Recerca de la petjada vital que ha deixat en nosaltres Lectura reflexiva de llibres o contes d’autoajuda i dol. Confecció d’un llibre de records entre tota la família. La integració dels objectes vinculats amb la persona. Peregrinació personal o virtual a algun lloc significatiu Pintar, dibuixar, escoltar música, fer activitats relaxants. Rituals. Ajuden a reafirmar la relació amb el que hem perdut

21 Manual per parlar-ne En el treball de recerca del Màster de “Filosofia 3/18” he fet un manual, basat en la lectura del conte, que està pensat per treballar a l’escola, però pot ser utilitzar en família sempre que es faci una tria de les propostes. Manual: Consta de cinc sessions, en les que es parla de la mort i el dol, els diferents rituals i emocions que els envolten, la necessitat de suport. Treballant en diferents matèries, es practiquen les habilitats de pensament a partir dels suggeriments de plans de diàleg i exercicis.

22 Sessió 4 episodi 9 Ara ja som a casa. El papa s’ha quedat adormit al llit de la peque, que, com que no volia sopar, ha fet una rebequeria i després no hi havia manera que s’adormís. Demanava la mama. Jo tenia ganes de parlar amb la tata. Estic una mica enfadada amb la mama perquè s’ha mort. Qui m’ajudarà a fer la motxilla per anar a les colònies? De tota manera ja no sé si tinc ganes d’anar-hi, ni de veure les amigues del cole, ni que em preguntin coses de la mama. Ho he explicat a la tata i m’ha dit que demà ella i el papa m’ajudaran a fer la motxilla. M’ha abraçat molt fort i ha plorat.

23 Pla de diàleg: l’abraçada (el suport)
Reflexió -         Quina sensació et produeix l’abraçada que veus en el dibuix? -         Què et sembla que li vol dir la nena gran a la germana amb aquesta abraçada? -         T’agrada que t’abracin? Com et sents quan t’abracen? -         Quin sentiment et porta a fer una abraçada? -         De quina altra manera pots mostrar que estimes a algú? -         És com dir alguna cosa quan abraces? Quina? -         I quan et fan un petó? Què et volen dir? -         Hi ha gestos amb els que no cal dir paraules? Quins? -         Una trucada de telèfon d’un amic/ga et pot fer sentir estimat/da? -         Tens alguna pregunta a fer?

24 Exercicis: l’abraçada (el suport)
-         “Ens abracem” Cadascú tria una parella per fer-se una llarga abraçada. Comentar com ens sentim després. -         Amb els nens i nenes estirats al terra amb els ulls tancats farem una audició de violoncel de Yo-yoma (Yo-yoma sings Morricone). Mentre l’escolten passarem un moment per cada alumne per fer-li una petita carícia a la mà. Explicar com ens hem sentit. -         Tria un animal que tinguis o voldries tenir i escriu el que fas o faries perquè es senti estimat. -         “Abraçada en grup” Tots els alumnes s’uneixen fent una pinya i es fan una abraçada entre tots.

25 Sé que res tornarà a ser igual si no hi és la mama
Sé que res tornarà a ser igual si no hi és la mama. I sé que mai més no la tornaré a veure. Això em fa estar trista i plorar moltes vegades. Al papa i a la tata també els passa. La peque se segueix fent pipí al llit, però ens han explicat que això és normal, que ja li passarà. I la tata es queda a l’habitació a escoltar música més vegades que quan hi era la mama. Em sembla que no vol que la veiem plorar i prefereix estar sola. L’altre dia em va explicar que moltes vegades sent que la mama és amb ella, acompanyant-la, unes passes al darrere, que sent la seva olor... Última imatge i text