El rescat de la Generalitat.

Presentación del tema: "El rescat de la Generalitat."— Transcripción de la presentación:

1 El rescat de la Generalitat

2 L’Estat “rescata” la Generalitat ?
Catalunya, entre altres greuges, està sotmesa a una asfíxia financera: dèficit fiscal, dèficit d’inversions públiques, retard en els pagaments, incompliment de pressupostos, no acceptació de les propostes d’autofinançament, etc. Per aquesta raó, darrerament el Gobierno de España ha hagut d’aportar diners a la Generalitat a fi que aquests pogués fer front als seus compromisos de pagament. També alguns polítics diuen que, en aquests anys de crisis, el dèficit fiscal hauria desaparegut. Argumenten que, a Catalunya, l’Estat recapta menys impostos però en canvi ha de pagar més prestacions d’atur. En definitiva, afirmen que l’Estat espanyol ha de sortir a ajudar Catalunya: Aportant liquiditat a la Generalitat: Fondo de Liquidez Autonómico (FLA), Plan de pago a proveedores, etc. Pagant més diners a Catalunya dels que recapta amb els impostos. Això és cert? Vegem-ho

3 NO, el Banco de España no té potestat per fer-ho.
Quan el govern de Madrid ha d’aportar diners per pagar deutes de la Generalitat o prestacions d’atur als catalans, d’on treu aquests diners? De la tresoreria de l’Estat ? Fabrica els diners? NO, la caixa està buida. L’Estat no té diners. NO, el Banco de España no té potestat per fer-ho. Només ho pot fer el Banc Central Europeu

4 I a on recapta més impostos i presta menys serveis?
Doncs, si l’Estat no té estalvis i no pot fabricar diners, D’on treu els diners per “ajudar a Catalunya” : Dels impostos que recapta De demanar préstecs o de l’emissió de Deute Públic. I a on recapta més impostos i presta menys serveis? A Catalunya. Però aquest préstecs o deute públic s’haurà de tornar (més els interessos corresponents) I d’on traurà els diners l’Estat ?

5 ...amb els impostos que recapti en un futur (més o menys immediat).
Els préstecs (o deute públic) que l’Estat ha contret per “ajudar” Catalunya (i l’Estat mateix o les altres autonomies) els pagarà.... ...amb els impostos que recapti en un futur (més o menys immediat). i on recapta més impostos i presta menys serveis? A Catalunya. És a dir, quan l’Estat espanyol proporciona diners a Catalunya: o els ha tret directament del dèficit fiscal ( M€ anuals). o bé demana un préstec, que tornarà amb els diners que recapti a Catalunya els propers anys (el dèficit fiscal dels propers anys). L’Estat espanyol no aporta RES a Catalunya. O ho treu de Catalunya l’any en curs o ho traurà de Catalunya els propers anys. Sempre mitjançant el dèficit fiscal i a més imposant interessos i condicions de tot tipus a la Generalitat.

6 Exactament, qui paga el deute que contreu l’Estat espanyol ?
Hem vist que l’Estat pagarà els deutes a través dels impostos que recapti. Però EXACTAMENT d’on obté aquests impostos ? VEGEM-HO: Això es determina amb el càlcul de les Balances Fiscals: la diferència entre els diners que el conjunt de persones i empreses d'un territori paguen en impostos i els que reben en forma de serveis i inversions. És a dir, l'aportació neta de diners que fem a l'Estat. El mateix Estat va publicar les balances fiscals de 2005 (no ha volgut repetir-les malgrat les reiterades demandes per part catalana que ho faci). Va fer els càlculs amb dos mètodes diferents: el del FLUX MONETARI i el del FLUX BENEFICI. Evidentment es varen obtenir dos resultats diferents. Però en els dos mètodes s’observa com un nombre reduït de Comunitats Autònomes (CA) aporten diners i la gran majoria en reben. Aquí detallem les úniques CA que aporten diners segons cada mètode. La resta en reben. (

7 Per què ho fa? Quin és el criteri correcte? Vegem-ho:
Hem vist que l’Estat presenta dos mètodes de càlcul. Per què ho fa? Quin és el criteri correcte? Vegem-ho: En quins països s’aplica el criteri del Flux Monetari? Entre d’altres a : Austràlia, Bèlgica, Canadà, Estats Units, i la Unió Europea !! És a dir, el criteri del Flux Monetari és el que utilitza la Unió Europea per calcular les balances fiscals entre els països membres que la formen. En canvi, l’Estat espanyol es nega a utilitzar-lo com a criteri preferent ( Pàg. 207 ( web UE I per què el Govern espanyol va aplicar mètode del Flux Benefici? Doncs perquè amb aquest mètode es fa augmentar la solidaritat de Madrid. Concretament fa que Madrid rebi poc: p.ex, el cost que suposen els sous dels funcionaris dels ministeris de Madrid es reparteixen entre totes les CA, sense tenir en compte que aquests sous beneficien Madrid (aquests funcionaris es gastaran la seva nòmina en botigues, restaurants, etc. de Madrid, beneficiant directament la seva economia).

8 L’Estat utilitza els dos mètodes (Flux Monetari i Cost Benefici)
per crear confusió i amagar el dèficit fiscal crònic de Catalunya. El mètode més precís és el del Flux Monetari ( que és el que utilitza la UE! )

9 Madrid és solidària ? Hem vist que:
el mètode vàlid és el mètode de Flux Monetari. segons els càlculs del mateix Estat, Catalunya és la comunitat que més aporta, amb milions € ( M€ segons la Generalitat) la segona comunitat que més aporta és Madrid (8.911 milions €) Però cal tenir en compte que Madrid aporta diners gràcies als beneficis derivats de la seva capitalitat. És el que s’anomena “efecte capital”. En tots els països la capital és la seu de multitud d’organismes de tot tipus. En el cas de Madrid, aquest efecte encara és més exagerat que en altres països, a causa de la concepció històricament centralista (fins a l’obsessió) del model d’Estat. (Oscar Pazos “Madrid es una Isla”. Editorial Los libros del Lince)

10 Madrid i “l’ efecte capital”
Durant anys (també en l’actualitat) el poder polític ha gestionat els recursos de l’Estat en benefici de la capital. Els fets ho demostren: És la seu de tots el ministeris, Congrés dels Diputats, Senat, totes les direccions generals de l’Estat, etc. És la seu del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Consejo General del Poder Judicial, etc És la seu del Banco de España, Comisión Nacional del Mercado de Valores, Fábrica de Moneda y Timbre, etc. És la seu de les grans empreses públiques: RENFE, AENA, Red Eléctrica, etc. És la seu dels principals museus de l’Estat. La xarxa de ferrocarril i de carreteres està dissenyada de forma radial, amb Madrid al centre. Potenciació de les empreses regulades (sector de telecomunicacions, energia, banca) i les que depenen de les compres públiques (sector de la construcció). Moltes d’elles antics monopolis estatals privatitzats. Totes amb seu operativa a Madrid i emparentades amb el poder (quants exmembres del Govern hi treballen?). Fins i tot els mitjans de comunicació li han posat nom: “ La llotja del Bernabeu”.

11 Model centralitzat de gestió aeroportuària (AENA)
Model centralitzat de gestió aeroportuària (AENA). Tots els aeroports de l’Estat treballen per alimentar el trànsit de l’aeroport de Barajas. A la UE aquest model només s’aplica a països petits amb pocs aeroports: Portugal, Rumania, Estònia, Lituània i Finlàndia. Xarxa radial de l’AVE, que beneficia Madrid i fa subsidiàries totes les altres ciutats de l’estat. Sense demanda de passatgers. Actualment està en construcció la línia de Galícia i Lisboa, encara que el Govern portuguès ja han renunciat a construir la seva part. Rebuig al corredor del Mediterrani i insistència a construir el corredor central que passa per Madrid (inclús contra l’opinió de la UE) sense cap lògica tècnica ni econòmica. Malgrat el desplegament de l’Estat de les Autonomies, l’estructura de l’Administració central manté un enorme aparell burocràtic en els àmbits competencials transferits a les autonomies. El conjunt d’aquestes accions han fet que, al llarg dels anys, s’hagin anat instal·lant a Madrid la pràctica totalitat de les grans empreses del país, la banca, els mitjans de comunicació, les seus de les multinacionals, etc. generant molta activitat econòmica que beneficia Madrid. Tot i així, segons les dades del Estat mateix, l’aportació de Madrid a la caixa comuna (8.911 M€) és molt inferior a la de Catalunya ( M€).

12 Conclusions Catalunya està històricament mal finançada a causa del monumental dèficit fiscal que pateix. L’Estat espanyol en ocasions ha d’aportar liquiditat (diners) a la Generalitat. Però l’Estat no té diners, i els ha de demanar prestats (a través de l’emissió de Deute Públic) I d’on traurà l’Estat els diners necessaris per tornar els diners prestats ? => doncs dels impostos que recapti a Catalunya (i en menor mesura a Madrid, Balears i País Valencià). Per tant: l’Estat aporta diners a Catalunya gràcies a préstecs, que posteriorment Catalunya haurà de pagar a través dels impostos. L’Estat fa d’intermediari i se’n queda una part, imposa condicions a Catalunya i segueix aplicant un dèficit fiscal que empobreix i asfixia dia a dia Catalunya. La CA de Madrid no és solidària, ja que gràcies a “l’efecte seu” depreda recursos de la resta de comunitats (sobretot de Catalunya ja que és la seva principal “competidora”) i se n’aprofita en benefici propi. Tota l’estructura de l’Estat està dissenyada per beneficiar Madrid. És un llast per a l’economia del país, i en particular per a l’economia catalana que està boicotejada sistemàticament. Una Catalunya independent (sense el dèficit fiscal de M€ anuals!!) no necessitaria ser rescatada. Generaria recursos suficients per tenir un pressupost equilibrat i tindria la solvència necessària per anar als mercats internacionals a obtenir crèdit si calgués.

13 L’Estat no fa més que tornar a Catalunya
una petita part del que en treu i a sobre ho fa com si ens perdonés la vida i cobrant interessos

14 Apèndix PAÏSOS QUE UTILITZEN EL MÈTODE DEL FLUX MONETARI
UNIÓ EUROPEA: EUA: - Northeast-MidwestInstitute: - “Tax Foundation (2007), Federal Taxes Paid vs. Federal Sending Receivedby State, 2005.”   CANADÀ: - Statistics Canadà, “Provincial economic accounts” AUSTRÀLIA: -Western Australian Treasury (2011), “GST Distribution Review WA Submission”, BÈLGICA: -ABAFIM (Administration of Budgeting, Accounting and Financial Management) (2004), “Financiële Transfers tussen de Belgische Gewesten”,Brussels: Administration of the FlemishGovernment. EXPLICACIÓ DIDÀCTICA DEL DÈFICIT FISCAL Entrevista al Dr Guillem Lopez Casasnovas, catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya. Explica dèficit fiscal i la validesa del mètode del Flux Monetari.

15 Fes-te soci de l’Assemblea Necessitem la teva força !
Amplia la informació i segueix-nos a : per-la-Independència/ Fes-te soci de l’Assemblea Necessitem la teva força !