ESTRATÈGIES D’ABORDATGE DE L’ANSIETAT I L’ESTRÈS

Presentación del tema: "ESTRATÈGIES D’ABORDATGE DE L’ANSIETAT I L’ESTRÈS"— Transcripción de la presentación:

1 ESTRATÈGIES D’ABORDATGE DE L’ANSIETAT I L’ESTRÈS
Pedro Juan Clavero i Marín Psicòleg-Psicooncòleg Setmanes de la Prevenció Mútua General de Catalunya

2 Ansietat: Resposta adaptativa de l’organisme, que implica un conjunt de respostes fisiològiques, vivencials, en els comportaments i cognitives que es caracteritzen per un estat d’activació i alerta davant una amenaça per la nostra integritat física i/o psicològica. ANSIETAT NORMAL: Funció adaptativa, millora el rendiment, intensitat lleu, menys corporal, emoció reactiva i no afecta a la llibertat. ANSIETAT PATOLÒGICA: Dificulta l’adaptació, deteriora el rendiment, més corporal, sentiment vital i redueix la llibertat.

3 Stress: Veu anglesa que significa esforç, tensió, accentuació. En fisiologia i psicologia té el sentit general de sobrecàrrega imposada al individu, creant un estat de tensió exagerada. És stress tot lo que és viscut com a sobrecàrrega. Cada cop més s’utilitza per a caracteritzar l’extrema sobrecàrrega a la que l’home i la dona actual estan sotmesos: Vulnerabilitat nerviosa. Esgotament. Propensió a la neurosis per pressió psíquica. Por. Etc...

4 Ansietat i Estrés És una emoció.
Té a veure amb una situació a la que estem obligats a adaptar-nos i no és només una emoció. És una emoció.

5 AVALUACIÓ ENTREVISTA CLÍNICA. INSTRUMENTS PSICOMÈTRICS.
Inventari de Situacions i Respostes d’Ansietat ISRA (Miguel Tobal J.J., Cano Vindel A,1995). Inventari per la Depressió de Beck –BDI- versió adaptada i validada en població espanyola (Sanz i Vázquez, 1997; Vázquez i Sanz, 1997a,b). Inventari de Solució i Afrontament de problemes –ISAP- (Miguel Tobal J.J., i Casado Morales M.I. 1992) Inventari de pors de Wolpe. (FSSIII) (Wolpe, 1969). Versió espanyola (Avia i altres, 1977). Etc.

6 ORIENTACIÓ TERAPÈUTICA
CONSIDERACIONS PRÈVIES: Descartar causes somàtiques, tòxiques o psiquiàtriques Presència o absència d’agent estresant aparentment relacionat amb el inici del trastorn Personalitat (ansietat tret vs estat) Tipus de molèsties subjectives i repercussions a nivell familiar, laboral i social Presència de “guanys” secundaris de la simptomatologia (eludir responsabilitats, aconseguir atenció o companyia) Presència de patologia mèdica associada (valorar repercussió de l’ansietat sobre aquesta i en cas d tractament psicofarmacològic possibles contraindicacions amb altres fàrmacs) Presència d’estratègies inadequades per alleugerir l’ansietat (alcohol, automedicació) Actitud de la família i/o amics enfront el problema Molt important valorar la presència de sintomatologia depressiva associada

7 ORIENTACIÓ TERAPÈUTICA
CONSIDERACIONS PRÈVIES: ÉS UNA DEPRESSIÓ? ÉS UNA ANSIETAT NORMAL? ÉS UNA ANSIETAT LLEU O UNA FÒBIA ESPECÍFICA? ÉS UNA ANSIETAT MODERADA O GREU QUE TÉ IMPORTANTS REPERCUSIONS A LA VIDA DEL SUBJECTE?

8 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
PSICOTERÀPIA DE SUPORT: Clarificar els símptomes i parlar sobre les situacions problemàtiques. Indagar sobre la presència d’ansietat anticipatòria, agorafòbia i/o conductes d’evitació. Assolir una explicació sobre el que està passant i com s’ha desenvolupat el trastorn ( Obj.:Entendre). Identificar els problemes concrets i animar-se a parlar d’aquests amb els familiars i/o amics, sobretot si estan implicats directament. Prendre consciència de que tenim un límit (control: ex. Golf) i que n’hi han situacions i fets que no podem modificar-se (Obj.: Acceptar).

9 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
PSICOTERÀPIA DE SUPORT: Consells pràctics higiènic-dietètics sobre els beneficis d’un exercici físic regular i una dieta equilibrada. Afavorir les relacions socials i la pràctica d’activitats gratificants al lleure Prendre consciència dels recursos propis (+) i potenciar-los Normes per tenir una bona higiene de la son quan es detecta presència d’insomni

10 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TERÀPIA CONDUCTISTA: Objectiu: modificar patrons de conducta desadaptatius. Teràpia d’elecció en les fòbies: Desensibilització sistemàtica. Inundació o implosió Teràpia complementària amb fàrmacs pel tractament del trastorn obsessiu-compulsiu.

11 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TERÀPIA COGNITIVA: Objectiu: Analitzar i modificar l’estructura i el funcionament del pensament, que contribueixen a mantenir un estat d’ànim disfòric, prestant atenció als pensaments irracionals i distorsions (pens. Dicotòmic tot/res, maximitzar (-), minimitzar (+), sobregeneralització, idees de culpa i/o menyspreu vers un mateix o l’entorn, indefensió,...

12 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TÈCNIQUES: Breu descripció del problema (es) Descripció detallada d’una ocasió recent en que la dificultat hagi estat evident. Situació Comportament Cognicions (pensaments,imatges, creences....) Reaccions físiques

13 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TÈCNIQUES: Breu descripció del problema (s) Llista de situacions que faciliten aquest quadre, per ordre de intensitat. Creences sobre les causes del problema. Començament i evolució. Que està fent ell/ella per ajudar-se.

14 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TÈCNIQUES: Diaris personals. Identificació de les idees negatives. Discussió de la situació. Es busquen alternatives a les distorsions cognitives. Tècniques comportamentals (complementàries de l’anterior)

15 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
Normes per establir una correcta higiene de la son: Anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora (regularitat). Al llit i dormitori no veure la T.V., escoltar ràdio, llegir,.... Si desprès de 30 min. no s’ha conciliat la son sortir del dormitori. Habitació a les fosques, silenciosa, ventilada i amb temperatura adequada. Activitat física regular durant el dia, però no en les hores pròximes a la son. No consumir alcohol ni begudes amb cafeïna durant la tarda. No fumar abans d’anar a dormir. La gana i els àpats copiosos poden alterar la son. Evitar la migdiada. Ocupar les hores abans d’anar a dormir amb activitats lleugeres i relaxants. Establir alguna rutina regular a l’hora de ficar-se al llit. Aquestes normes es faran regularment, els 7 dies de la setmana.

16 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES: Descriure en que consisteix exactament el(s) problema(s). Clarificar l’objectiu respecte al problema. Escriure una llista de solucions possibles, totes les possibles inclús no siguin les més desitjables. Valorar esforç/benefici de cada possible solució i escollir la més apropiada. Planificar els passos necessaris per aconseguir la solució. Encoratjar-se per portar a terme el pla. Reconeixement(+) segons es vagi obtenint resultats(+) i en qualsevol cas reconèixer l’esforç. Si l'estratègia no ha estat útil per resoldre el problema, començar de nou i escollir un altre pla.

17 TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ I RESPIRACIÓ: Relaxació progressiva, Jacobson (1938). Grups musculars - Tensió/Relaxació. Entrenament Autogen, Schultz. Autosuggestió e.i.: calor, pes,... Tècniques de respiració (respiració profunda). Música (lenta, pocs canvis de ritme). Yoga. Etc.

18

19 PREVENCIÓ RECONÈIXER ELS SÍMPTOMES
SUBJECTIUS: emocionals o cognitius Intranquil·litat. Pors indefinides. Aprensió. Irritabilitat. Baixa autoestima (autocalificacions negatives). Insatisfacció personal. Impaciència. Dificultat per atendre i concentrar-se. Afectació del rendiment intel·lectual principalment de la memòria. Despersonalització i/o desrealització . “SENSACIÓ D’ESTAR SENT SUPERAT PER LA SITUACIÓ”

20 PREVENCIÓ RECONÈIXER ELS SÍMPTOMES
SOMÀTICS: fisiològics Sist. Cardiovascular (taquicàrdies, palpitacions,...). Sist. Respiratori (sensació d'opressió al pit i/o dificultat per a respirar). Sist. Digestiu (sensació de nus a la gola o l'estómac, nàusees, vòmits, diarrea, estrenyiment,...). Sist. Genitourinari (miccions freqüents, alteració de la satisfacció i la funció sexuals). Sist. Neuromuscular (tensió muscular, tremolors, cefalees, formigueig). Símptomes Neurovegetatius (sequedat de boca, augment de la suor, sensació de mareig o inestabilitat). Hipervigilància que provoca insomni, habitualment de conciliació

21 PREVENCIÓ RECONÈIXER ELS SÍMPTOMES
CONDUCTUALS: Inquietud. Desassossec. Moviments repetitius. Aïllament social vs. Dependència dels altres. Augment del consum d’alcohol, tabac o drogues. Augment de situacions conflictives amb la família. Cinisme. Absentisme laboral.

22 PREGUNTA’T ON ÉS LA FONT DEL MEU MALESTAR?
QUÈ PUC FER? vs. He de... o Tinc que... QUÈ ESTIC GUANYANT? QUIN ÉS EL PREU? COM EM SENTO? COM EM VEIG EN ? ON ÉS LA TENSIÓ AL MEU COS?

23 PREGUNTA’T QUÈ ÉS LO MÉS DIFÍCIL?
GESTIONAR LES EMOCIONS. E.i.: ANSIETAT, IRRITABILITAT,.... DIR NO. EXPRESSAR I ATENDRE LES MEVES NECESSITATS. ORGANITZAR-ME. DEMANAR AJUDA.

24 PENSA QUE.... T’AJUDARÀ RECONÈIXER ELS TEUS LÍMITS. T’AJUDARÀ ACCEPTAR QUE NO PODEM CONTROLAR-HO TOT. A VEGADES EL QUE PODEM FER NO ÉS TOT EL QUE DESITJARIEM, PERÒ ÉS LO MILLOR QUE PODEM FER. A VEGADES NO PODEM CANVIAR EL QUE ENS ENVOLTA, PERÒ SÍ COM L’AFRONTEM. LA POR QUE ET FÀ PATIR ÉS SOVINT IRRACIONAL I QUAN LA COMPARTÈIXES COMENÇA A ESVAIR-SE .

25 RESPONSABILITZA’T DE LA TEVA SALUT
ALIMENTACIÓ. LA SON. ESPORT. RELAXACIÓ. ACTIVITATS GRATIFICANTS. DIGUES “NO”. RESPECTA ELS TEUS LÍMITS I ACCEPTA’LS, PERQUE TENIR LÍMITS ÉS HUMÀ. COMPARTEIX ALLÒ QUE T’ANGOIXA. DEMANA AJUDA.

26