Tipologia de projectes prioritzats i criteris de valoració

Presentación del tema: "Tipologia de projectes prioritzats i criteris de valoració"— Transcripción de la presentación:

1 Tipologia de projectes prioritzats i criteris de valoració
Carles Rivera Coordinador de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

2 PER QUÈ S’HA PRIORITZAT UNA DETERMINADA TIPOLOGIA DE PROJECTES?
L’Eix 1 del Programa Operatiu de Catalunya és molt ampli, per tant, s’ha prioritzat: Perquè no totes les actuacions possibles són factibles per la majoria d’ens locals. Per tal de crear sinèrgies i complementarietats entre projectes semblants distribuïts pel territori amb la finalitat de generar economies externes Pe S’han prioritzat tipologies de projectes fonamentalment perquè l’Eix 1 del Programa Operatiu FEDER Catalunya (Economia del coneixement i innovació i desenvolupament empresarial) és molt ampli. El redactat del PO té un caràcter força general. En concret, l’Eix 1 del PO fixa com a objectiu “Incrementar, per una banda, el nivell de l’activitat d’I+D+i i l’ús de les TIC i, de l’altra, fomentar la innovació empresarial i la difusió i utilització de nous coneixements per part de les empreses, estimular la creació, ampliació i consolidació d’empreses, impulsar la projecció internacional del teixit productiu i millorar el seu accés al finançament”. Hi ha 4 tipologies de “categories de despesa” o “temes prioritaris”: Tema prioritari 3: Transferència de tecnologia i millora de les xarxes de cooperació entre petites empreses (PIME), entre aquestes i altres empreses i universitats, centres d’ensenyament postsecundari de tot tipus, autoritats regionals, centres d’investigació i enclavaments científics i tecnològics (parcs científics o tecnològics, tecnòpolis, etc). Suport a la transferència de tecnologia i a la millora de xarxes de cooperació. Tema prioritari 7: Inversió en empreses directament relacionades amb la investigació i la innovació. Suport a activitats emprenedores. Tema prioritari 8: Altres inversions en empreses. Impuls del creixement empresarial d’empreses locals amb projecció global. Tema prioritari 13: Serveis i aplicacions per al ciutadà. Impuls de l'administració electrònica com a eix de l'atenció ciutadana. Com es pot observar, el baix nivell de concreció dels temes prioritaris definits en l’Eix 1 admeten un ventall molt ampli d’actuacions possibles que hem cregut oportú prioritzar per dos motius: En primer lloc, perquè malgrat puguin ser moltes i molt diverses les actuacions cofinançables amb l’Eix 1, a la pràctica n’hi ha moltes que és molt difícil que puguin dur a terme els ens locals per diferents motius: Per les dificultats financeres de molts ens locals de dimensió mitjana i petita, dificultats que, per cert, s’han incrementat en el darrer any. Pel fet que molts dels àmbits recollits en l’Eix 1 escapen dels àmbits d’actuació habituals dels ens locals i, per tant, es fa molt difícil comptar amb recursos tècnics, financers i experiència suficient per endegar segons quins tipus de projectes. Per tant, hem intentat identificar, d’entre totes els actuacions possibles dins de l’Eix 1, aquelles que que encaixen més amb allò que fan habitualment els ens locals i que siguin, conseqüentment, molt més factibles d’executar per un ens local amb independència de la seva dimensió, capacitat financera i ubicació territorial. En segon lloc, per poder crear sinèrgies i complementarietats entre projectes semblants distribuïts per territori de la província amb la finalitat de generar economies externes entre els ens locals beneficiaris que puguin revertir també vers els ens locals que en el futur vulguin endegar projectes similars.

3 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
ESPAIS DE SUPORT AL CREIXEMENT EMPRESARIAL D’EMPRESES LOCALS AMB PROJECCIÓ GLOBAL A1. Clubs de persones emprenedores A2. Vivers, centres i hotels d’empreses A3. Plataformes digitals per a la prestació de serveis empresarials on line A4 Infraestructures lligades al coneixement i la innovació A5 Finestretes empresarials on line 1. Espais de suport al creixement empresarial d’empreses locals amb projecció global. Es prioritza l’impuls d’espais físics o virtuals que tinguin la capacitat d’aportar avantatges competitius clars a les persones emprenedores que hi accedeixin o a les empreses que s’hi ubiquin per mitjà de l’aportació dels següents factors: Espai per a l’allotjament d’empreses. Coneixement per al procés de creixement empresarial, tant en la seva fase de posada en marxa com en la fase posterior de consolidació. Una regulació simplificada per a les empreses, tant en la seva fase de posada en marxa com en la fase posterior de consolidació. A tal efecte, en aquest primer bloc es prioritzen quatre tipologies de projectes: Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de clubs de l’emprenedor, en tant que espais físics que faciliten, a través de diferents eines, el coneixement necessari per tal que les persones emprenedores planifiquin adequadament el seu projecte empresarial i per a que les empreses ja constituïdes puguin realitzar activitats d’intercanvi de coneixement. Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de vivers, centres i hotels d’empreses, en tant que espais físics que permeten l’allotjament d’empreses i, al mateix temps, faciliten la transmissió i intercanvi de coneixement per diferents mitjans (acompanyament i formació per a projectes empresarials embrionaris en el cas dels vivers, intercanvi de coneixement entre empreses de centres o hotels amb finalitats comercials, per impulsar projectes de cooperació, per a la difusió d’innovacions, etc.). Disseny, programació i gestió de plataformes digitals per a la prestació de serveis empresarials on line, en tant que espais virtuals que permeten aportar coneixement a les empreses per mitjà de serveis d’informació diversos, serveis de consultoria, serveis de formació, serveis d’intermediació, etc., així com intercanviar coneixement entre empreses usuàries. Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió d’infrastructures lligades al coneixement i la innovació, així com l’adquisició, promoció i gestió dels equipaments lligats a aquestes infrastructures, en tant que espais físics que permetin generar coneixement aplicat per mitjà de la investigació, testeig i experimentació de productes i processos, així com difusió del coneixement per mitjà d’activitats de difusió de tecnologia. Disseny, programació i gestió de finestretes empresarials on line, en tant que espais virtuals que permeten a les persones emprenedores i a les empreses ja constituïdes realitzar els tràmits que la normativa els exigeix per operar en el mercat.

4 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
B ACTUACIONS A NIVELL LOCAL ENCAMINADES A MILLORAR LES CONDICIONS DELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA B1. Millora i adequació dels espais així com de les infrastructures per a la prestació de serveis estratègics B2. Projectes de millora de la mobilitat i senyalització B3. Centres de serveis de proximitat B4. Plataformes digitals de serveis empresarials i promoció 2. Actuacions a nivell local encaminades a millorar les condicions dels polígons d’activitat econòmica En aquest segon bloc es prioritza la millora de les condicions dels polígons d’activitat econòmica per tal que tinguin una major capacitat per facilitar les activitats de les empreses que s’hi ubiquin, així com per proporcionar serveis avançats accessibles i d’alt valor afegit. A tal efecte, en aquest bloc es prioritzen quatre tipologies de projectes: Millora i adequació d’espais i infraestructures per a la prestació de serveis estratègics per les empreses dels PAEs Elaboració d’estudis de mobilitat interna, així com el disseny i execució de projectes de millora de la senyalització vertical i horitzontal coherents amb els estudis de mobilitat i que puguin incloure la creació d’una imatge corporativa dels polígons. Disseny, construcció, promoció i/o gestió de centres de serveis de proximitat per a les empreses ubicades en els polígons (transport públic, menjador, centre de convencions, sales de reunions, serveis de traducció i interpretació, formació, assessorament en matèria de riscos laborals, lloguer de vehicles, agència de viatges, serveis bancaris, etc.) així com l’adquisició dels equipaments de titularitat local necessaris per a l’adequada prestació dels esmentats serveis. Disseny, programació i gestió de plataformes digitals per a la difusió i promoció externa dels polígons d’activitat econòmica i per a la prestació de serveis empresarials on-line per a les empreses que s’hi ubiquen.

5 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
ACTUACIONS A NIVELL LOCAL ENCAMINADES AL FOMENT DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT C1. Interconnexió telemàtica de banda ampla (WI.FI, WIMAX i/o fibra òptica) entre les diferents dependències municipals i equipaments locals (IES, CEIP, CAP, etc.). C2. Infraestructures tecnològiques d’administració electrònica: sistemes d’informació, gestió i atenció a la ciutadania. C3. Infraestructures tecnològiques d’interconnexió de banda ampla (WI.FI, WIMAX / Fibra òptica) amb la ciutadania. C4. Infraestructures, serveis i continguts que donin suport a l’e-salut 3. Actuacions a nivell local encaminades al foment de la societat del coneixement En aquest tercer bloc es prioritza la millora de les condicions d’accés de la ciutadania a la societat del coneixement i del necessari per a implementar projectes d’administració electrònica. A tal efecte, en aquest tercer bloc es prioritzen tres tipologies de projectes: Interconnexió telemàtica de banda ampla (WI.FI, WIMAX i/o fibra òptica) entre les diferents dependències municipals i equipaments locals (IES, CEIP, CAP, etc.). Infraestructures tecnològiques d’administració electrònica: sistemes d’informació, gestió i atenció a la ciutadania. Infraestructures tecnològiques d’interconnexió de banda ampla (WI.FI, WIMAX / Fibra òptica) amb la ciutadania. Infraestructures, serveis i continguts que donin suport a l'e-salut potenciant l'ús de les TIC entre els professionals sanitaris i oferint serveis que millorin la qualitat de l'atenció a la ciutadania.

6 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
ESPAIS DE SUPORT AL CREIXEMENT EMPRESARIAL D’EMPRESES LOCALS AMB PROJECCIÓ GLOBAL A1. Clubs de persones emprenedores A2. Vivers, centres i hotels d’empreses A3. Plataformes digitals per a la prestació de serveis empresarials on line A4 Infraestructures lligades al coneixement i la innovació A5 Finestretes empresarials on line 1. Espais de suport al creixement empresarial d’empreses locals amb projecció global. Es prioritza l’impuls d’espais físics o virtuals que tinguin la capacitat d’aportar avantatges competitius clars a les persones emprenedores que hi accedeixin o a les empreses que s’hi ubiquin per mitjà de l’aportació dels següents factors: Espai per a l’allotjament d’empreses. Coneixement per al procés de creixement empresarial, tant en la seva fase de posada en marxa com en la fase posterior de consolidació. Una regulació simplificada per a les empreses, tant en la seva fase de posada en marxa com en la fase posterior de consolidació. A tal efecte, en aquest primer bloc es prioritzen quatre tipologies de projectes: Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de clubs de l’emprenedor, en tant que espais físics que faciliten, a través de diferents eines, el coneixement necessari per tal que les persones emprenedores planifiquin adequadament el seu projecte empresarial i per a que les empreses ja constituïdes puguin realitzar activitats d’intercanvi de coneixement. Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de vivers, centres i hotels d’empreses, en tant que espais físics que permeten l’allotjament d’empreses i, al mateix temps, faciliten la transmissió i intercanvi de coneixement per diferents mitjans (acompanyament i formació per a projectes empresarials embrionaris en el cas dels vivers, intercanvi de coneixement entre empreses de centres o hotels amb finalitats comercials, per impulsar projectes de cooperació, per a la difusió d’innovacions, etc.). Disseny, programació i gestió de plataformes digitals per a la prestació de serveis empresarials on line, en tant que espais virtuals que permeten aportar coneixement a les empreses per mitjà de serveis d’informació diversos, serveis de consultoria, serveis de formació, serveis d’intermediació, etc., així com intercanviar coneixement entre empreses usuàries. Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió d’infrastructures lligades al coneixement i la innovació, així com l’adquisició, promoció i gestió dels equipaments lligats a aquestes infrastructures, en tant que espais físics que permetin generar coneixement aplicat per mitjà de la investigació, testeig i experimentació de productes i processos, així com difusió del coneixement per mitjà d’activitats de difusió de tecnologia. Disseny, programació i gestió de finestretes empresarials on line, en tant que espais virtuals que permeten a les persones emprenedores i a les empreses ja constituïdes realitzar els tràmits que la normativa els exigeix per operar en el mercat.

7 CLUBS DE PERSONES EMPRENEDORES, VIVERS, CENTRES I HOTELS D’EMPRESES (A1-A2)
Per una banda, allotjament d’empreses com a mecanisme: d’arrelament al territori d’iniciatives empresarials Que estructura un veritable catàleg de serveis a persones emprenedores i empreses. Constatació de necessitats: Oferta quantitativament limitada Problemes d’adequació de l’oferta a la demanda. Serveis avançats associats amb capacitat per aportar més valor afegit CLUBS DE PERSONES EMPRENEDORES, VIVERS, CENTRES I HOTELS D’EMPRESES Dins d’aquest primer bloc destaquen les actuacions vinculades a l’allotjament empresarial a través del disseny i construcció de vivers, centres i hotels d’empreses. Això és així perquè es constaten dos fets: en primer lloc, que el fet que un centre local inclogui dins de la seva oferta el servei d’allotjament contribueix a l’arrelament de les iniciatives empresarials en el propi territori. en segon lloc, que els centres locals de serveis a les empreses que inclouen en la la seva oferta serveis d’allotjament han tingut la capacitat de vertebrar i estructurar en major mesura un veritable catàleg de serveis de qualitat a persones emprenedores i empreses que els ha convertit en centres de referència per al desenvolupament econòmic del seu territori. Addicionalment, s’ha evidenciat que en la xarxa actual de vivers i centres d’empreses d’iniciativa local a la província es posen de manifest determinades necessitats que evidencien que hi ha un clar recorregut per a la millora de la seva oferta de serveis des de, com a mínim, tres punts de vista: En primer lloc, sembla existir un oferta quantitativament limitada d’espais per a l’allotjament d’empreses (aproximadament 559 mòduls) si tenim en compte tant el volum d’empreses que es creen com el volum d’usuaris dels 104ens locals proveïdors de serveis de la província de Barcelona. Per tant, tot sembla indicar que podria existir una demanda potencial subjacent de serveis d’allotjament que no troba espais on allotjar-se en la xarxa actual de vivers i centres d’empreses. Prova d’això és l’elevada ocupació mitjana que els diferents vivers i centres tenen en l’actualitat (gairebé del 85%). VAl a dir que una tercera part dels projectes presentats en la primera convocatòria eren d’aquesta tipologia d’infraestructures. En segon lloc, la constant evolució dels processos productius i l’emergència de nous sectors d’activitat que requereixen d’infraestructures molt específiques podria comportar l’existència d’una demanda potencial subjacent que no troba en la xarxa actual les infraestructures adequades a les seves necessitats (tant d’espai com d’equips i instal·lacions necessàries per dur a terme la seva activitat). Ens trobaríem, per tant, amb un problema d’adequació de l’oferta a la demanda i, per tant, d’un dèficit de caràcter qualitatiu. Finalment, els serveis avançats associats al de l’allotjament (assessorament, formació, networking, finançament, etc.) tenen sovint un ampli recorregut per a la millora en el sentit de ser capaços d’aportar més valor afegit als projectes empresarials acollits i fer que les empreses que en resulten siguin, en definitiva, molt més competitives en el futur.

8 CLUBS DE PERSONES EMPRENEDORES, VIVERS, CENTRES I HOTELS D’EMPRESES (A1-A2)
Suport a aquest tipus d’infraestructures per part de la Diputació de Barcelona en els darrers anys Coherència amb el conjunt de polítiques de desenvolupament econòmic: Acord estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana. Pla de Recerca i Innovació de Catalunya Guia pràctica sobre espais físics de suport a la creació i consolidació d’empreses a Atès el caracter estratègic d’aquest tipus d’infraestructures, l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona a través del Servei de Teixit Productiu ha vingut impulsant actuacions de suport al desplegament de vivers i centres d’empreses per mitjà a través de diferents instruments: Cofinançant estudis per a l’anàlisi del viabilibitat de la implantació de vivers d’empreses en determinats municipis a través del programa Mentor Territori. Establint l’any 2007 i 2008 convenis amb ens locals que ja compten amb un viver o centre d’empreses per tal que fessin una reflexió estratègica sobre el model de centre que volen tenir el futur, el disseny de les seves infraestructures, l’adequació del seu catàleg de serveis a les necessitats del teixit empresarial del seu territori, el disseny d’accions de promoció, etc. Consolidant en el Pla de Concertació Territorial del 2009 un programa específic per al finançament d’activitats de suport a la consolidació i creixement d’empreses que, específicament, inclou activitats per ampliar la capacitat dels ens locals per prestar serveis d’allotjament empresarial, estudis de viabilitat o de disseny del model de viver o centre d’empreses per als ens locals que no en disposen. A més a més, la priorització d’actuacions en matèria d’allotjament empresarial com a espais físics de suport a la creació i consolidació d’empreses (entre els quals podem incloure també els espais físics o clubs adreçats a persones emprenedores que estan en el procés d’anàlisi del seu projecte de negoci) és coherent amb alguns documents de referència que orienten les polítiques públiques de suport al desenvolupament econòmic al nostre país i que, a més a més, han inspirat la redacció del propi Programa Operatiu, concretament els següents: L’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana, el qual fa referència “al foment de la iniciativa empresarial de base tecnològica” i planteja, entre d’altres actuacions, “la creació d’una xarxa de vivers d’empresa que coordini l’acció de les diferents administracions i potenciï els vivers existents.” De la mateixa manera, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya inclou, entre d’altres, un Pla de Foment de l’Emprenedoria que estableix com a instrument la creació d’una xarxa de vivers d’empresa distribuits territorialment. D’altra banda, i amb l’objectiu de facilitar als ens locals la presentació de sol·licituds de projectes d’aquest tipus, a la pàgina web es troben penjats uns documents que es relacionen amb les diferents tipologies de projectes elegibles prioritzats. En aquest cas es pot comptar amb la ‘GUIA PRÀCTICA SOBRE ESPAIS FISICS DE SUPORT A LA CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’EMPRESES. El contingut de la guia fa referència fonamentalment a 4 aspectes: En primer lloc, la guia tracta de definir conceptes, és a dir, defineix que és un club de l’emprenedor, quina diferència hi ha entre un viver, un centre o un hotel d’empreses i estableix una classificació de les diferents infraestructures en funció del públic al qual es dirigeixen, l’etapa del procés de creació i consolidació d’empreses en la qual incideix, els serveis que ofereixen i la morfologia dels seus espais. En el segon apartat s’explica quin tipus de serveis i què han de tenir en compte els vivers, centres, hotels d’empreses i clubs de l’emprenedor. En aquest sentit, la guia ofereix una classificació genèrica dels serveis i entra en detall sobre quins són els serveis bàsics, avançats o especialitzats. En el tercer apartat s’estableix de manera més concreta la descripció i el dimensionament de les infraestructures, com accedir als diferents tipus d’espais, o com hauria de ser la seva senyalització. També hi podem trobar els criteris per al dimensionament dels espais o per al seu disseny constructiu i les tipologies d’espais que haurien d’incorporar, com són les aules de formació, els despatxos per al personal tècnic, les sales de reunions, etc I per últim, a tall d’exemple, s’exposen amb fotografies i plànols de tres casos reals com són el club de l’emprenedor del Prat de Llobregat, la incubadora de Mataró i el Nodus de Barberà del Vallès.

9 PLATAFORMES DIGITALS PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EMPRESARIALS ON LINE (A3)
Serveis a persones emprenedores i empreses a través d’espais virtuals per fer més fàcil l’accés a aquests serveis, com ara: Informació empresarial i bases de dades Consultoria Formació a distància Networking Etc. Coherència amb el Pla de Recerca i Innovació PLATAFORMES DIGITALS PER AL PRESTACIÓ DE SERVEIS EMPRESARIALS ON LINE El tercer bloc de projectes prioritzats són tots aquells prioritzar que permetin prestar serveis a persones emprenedores i empreses a través d’espais virtuals de la mateixa manera que els espais físics ho fan presencialment. Estem parlant, així doncs, de plataformes interactives que permetin prestar serveis on line a persones emprenedores i empreses, com ara accés a informació empresarial i bases de dades, serveis de consultoria, formació a distància, accés a plataformes per la recerca de socis per cooperar en projectes d’innovació, internacionalització, etc. Les noves tecnologies han de facilitar l’accés de les empreses i persones emprenedores a qualsevol tipus de servei que els permeti avançar en la seva consolidació i creixement, accés que sol resultar dificultós en el cas d’empreses de reduïda dimensió, que puguin estar allunyades dels centres urbans que aglutinen bona part de l’oferta de recursos formatius i d’assistència tècnica disponibles i, que a més a més, ho estan en horaris poc ajustats a les seves necessitats. A més a més, aquest tipus de projectes són perfectament coherents amb els instruments que el Pla de Rercerca i Innovació (que, com s’ha dit abans, cita el propi Programa Operatiu) planteja per fomentar la innovació: xarxes d’intercanvi de coneixements i bones pràctiques en R+D+i, publicacions de manuals i guies metodològiques de gestió empresarial i innovació estratègica, projectes demostratius, (...), serveis d’assessorament en anàlisi en innovació i disseny, etc.

10 INFRAESTRUCTURES LLIGADES AL CONEIXEMENT (A4)
Necessitat de consolidar una economia basada en el coneixement i la innovació Coherència amb el conjunt de polítiques de suport a l’economia del coneixement: Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació Pla de Recerca i Innovació Guia d’infraestructures i equipaments lligats al coneixement, la innovació i la transferència tecnològica a INFRAESTRUCTURES LLIGADES AL CONEIXEMENT La priorització de projectes vinculats al disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió d’infrastructures lligades al coneixement i la innovació sembla clara a tenor de la necessitat de consolidar una economia basada en el coneixement i la innovació, necessitat que en l’actual situació de crisi es fa encara més evident. En aquest sentit, creiem fermament que els ens locals tenen un paper clau en l’impuls d’aquest tipus de projectes des de l’àmbit local. Aquesta priorització manté també una cohèrencia amb el conjunt de polítiques de suport a l’economia del coneixement: Per una banda, el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació fixa com a estratègies i objectius, entre d’altres, la generació de condicions d’entorn favorables a la innovació, afavorir la creació d’un sistema empresarial innovador i la generació d’ecosistemes d’innovació dinàmics i densos en coneixement i en relacions. Per altra banda, el Pla de Recerca i Innovació (al qual ens hem referit anteriorment) incorpora un Programa de Suport a la Transferència de Tecnologia i Coneixement el qual té per objectiu “crear un sistema dinàmic i interdependent de ciència, tecnologia i empresa” i fixa com a acció prioritària la “creació d’una xarxa d’estructures noves que compensin el dèficit tradicional de grans infraestructures tecnològiques activades des de la demanda, com són els centres tecnològics sectorials (destinats a la recerca i desenvolupament tecnològic) o els centres de difusió tecnològica (destinats al foment de la innovació) distribuïts territorialment. L’aposta per l’impuls d’infraestructures lligades al coneixement des de l’esfera local contribueix decisivament a les polítiques d’innovació i és en aquest sentit que s’ha cregut oportú prioritzar aquest tipus de projectes en aquesta convocatòria. En relació a aquesta tipologia de projectes el document de referència que es proporciona des de la pàgina web, és la GUIA D’ INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS LLIGATS AL CONEIXEMENT, LA INNOVACIÓ I LA TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA. Aquest document inclou: Un capítol sobre la importància de la innovació en els processos de creixement econòmic regional, fent esment als tipus d’innovacions. Un capítol referent a quin és el paper de la R+D+i en la generació d’innovacions, així com el paper de l’administració pública, i en particular la local, a l’hora d’impulsar infraestructures lligades a la innovació. Una definició i descripció de quines són aquestes infraestructures, quina finalitat persegueixen, quins serveis presten, etc. Concretament, s’han tifipicat els centres de recerca, els centres tecnològics, els trampolins tecnològics, els centres de difusió tecnològica, els centres de suport a la innovació tecnològica, els centres d’empreses amb serveis avançats, els living lab, els vivers tecnològics, els parcs científics i tecnològics i les infraestructures que fomenten la creativitat i la generació de coneixement. A més a més, per a cada tipus d’infraestructura hi ha una descripció d’un d’exemple en què hi hagi hagut participació local.

11 FINESTRETES EMPRESARIALS ON LINE (A5)
Necessitat d’una regulació simplificada per a les empreses, tant en la seva fase de posada en marxa com en la fase posterior de consolidació. L’Informe Anual sobre el Creixement i l’Ocupació de la Comissió Europea (gener 2006), planteja, en un dels seus punts, la necessitat que el 2007 cadascun dels Estats membres creï una “finestreta única d’assistència a nous empresaris de manera que les empreses puguin complir amb tots els requisits administratius en el mateix lloc”. Així mateix, “el termini mig per establir una empresa s’hauria de reduir a la meitat a finals de 2007 i posteriorment a una setmana com a màxim”. La Resolució de 19 de juliol de 2005 de la Secretaria General per a l’Administració Pública (BOE 184, ) per a la implantació d’Oficines Integrades d’Atenció al Ciutadà en col·laboració amb les CCAA i les Entitats Locals estableix, entre d’altres, els següents elements: L’impuls d’una xarxa d’espais comuns d’atenció al ciutadà per accedir a un nombre creixent de serveis normalitzats de presentació de documents, informació i gestió que comprenguin els tres nivells d’administració (estatal, autonòmica i local). Que les experiències precedents són encara insuficients En definitiva, hem cregut oportú prioritzar projectes que permetin simplificar la tramitació administrativa de les empreses de cara als ajuntaments per mitjà d’espais virtuals

12 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
B ACTUACIONS A NIVELL LOCAL ENCAMINADES A MILLORAR LES CONDICIONS DELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA B1. Millora i adequació dels espais així com de les infrastructures per a la prestació de serveis estratègics B2. Projectes de millora de la mobilitat i senyalització B3. Centres de serveis de proximitat B4. Plataformes digitals de serveis empresarials i promoció 2. Actuacions a nivell local encaminades a millorar les condicions dels polígons d’activitat econòmica En aquest segon bloc es prioritza la millora de les condicions dels polígons d’activitat econòmica per tal que tinguin una major capacitat per facilitar les activitats de les empreses que s’hi ubiquin, així com per proporcionar serveis avançats accessibles i d’alt valor afegit. A tal efecte, en aquest bloc es prioritzen quatre tipologies de projectes: Millora i adequació d’espais i infraestructures per a la prestació de serveis estratègics per les empreses dels PAEs Elaboració d’estudis de mobilitat interna, així com el disseny i execució de projectes de millora de la senyalització vertical i horitzontal coherents amb els estudis de mobilitat i que puguin incloure la creació d’una imatge corporativa dels polígons. Disseny, construcció, promoció i/o gestió de centres de serveis de proximitat per a les empreses ubicades en els polígons (transport públic, menjador, centre de convencions, sales de reunions, serveis de traducció i interpretació, formació, assessorament en matèria de riscos laborals, lloguer de vehicles, agència de viatges, serveis bancaris, etc.) així com l’adquisició dels equipaments de titularitat local necessaris per a l’adequada prestació dels esmentats serveis. Disseny, programació i gestió de plataformes digitals per a la difusió i promoció externa dels polígons d’activitat econòmica i per a la prestació de serveis empresarials on-line per a les empreses que s’hi ubiquen.

13 ACTUACIONS EN POLIGONS ACTIVITAT ECONÒMICA (B)
Proliferació d’espais industrials inconnexes entre ells i sense accessos eficients, així com deteriorats ambientalment, deficientment urbanitzats i poc aptes. Paper fonamental de l’Administració Local en el planejament territorial, urbanístic i de gestió. Suport als PAEs per part de la Diputació de Barcelona en els darrers anys. La priorització d’actuacions vinculades a PAEs es justifica a partir del fet que la qüestió de la localització de les activitats econòmiques se situa com una preocupació habitual de les administracions, i específicament de les locals, ja que l’entorn local és el principal beneficiari i perjudicat dels diversos impactes de l’activitat econòmica que acull, i ho és de manera molt clara en el cas de la indústria (cal tenir present, qu aproximadament el 70% dels municipis de la província de Barcelona compten amb almenys amb un polígon). En aquest sentit, els ens locals s’han hagut d’encarregar de facilitar un dels requisits bàsics per al bon funcionament de l’activitat industrial, com és la disponibilitat de sòl en les millors condicions competitives possible. Així mateix, el retrocés general de la indústria en el conjunt de l’economia i les crisis associades a sectors amb gran implantació arreu del territori com el tèxtil han fet que sobretot les zones més perifèriques de la província, en les que la indústria present tradicionalment havia anat sorgint sense pràcticament cap forma de planejament, hagin heretat, amb el tancament i/o trasllat d’aquestes indústries, un rosari d’espais industrials inconnexes entre ells i sense accessos eficients als eixos viaris principals, a banda d’uns espais força deteriorats ambientalment. Uns espais, en definitiva, obsolets respecte a les necessitats actuals. En l’entorn metropolità, d’altra banda, l’acció combinada durant els anys de la segona industrialització (60s-70s) de la manca de planejament territorial i urbanístic i el ràpid desenvolupament econòmic, va portar a la proliferació d’espais deficientment urbanitzats i en ocasions poc aptes – o directament en situació il.legal- per a les activitats que acollien. Aquesta situació, malgrat l’esforç tant de posada al dia del planejament urbanístic com del condicionament de moltes de les zones amb majors dèficits, persisteix encara en l’actualitat en força municipis de la província de Barcelona, amb el consegüent perjudici per a la competitivitat empresarial i territorial. Per tant, el model predominant d’espai específicament destinat a l’activitat econòmica, principalment industrial, a la província de Barcelona ha estat tradicionalment d’artefacte passiu, com a mer continent d’activitats sense contemplar els beneficis de dotar-lo d’unes determinades condicions ni de potenciar la seva capacitat organitzativa i de gestió. Sovint, aquesta problemàtica ha estat atribuïda a la manca d’instruments i de capacitat d’incidència per part de l’administració local, tenint en compte que molts espais de localització de l’activitat econòmica són fruit de la iniciativa privada. Ara bé, l’administració local té un paper fonamental a l’hora de planificar la necessitat, la ubicació i les característiques d’aquests tipus d’espais, així com pot promoure la seva participació activa en la posterior gestió. És precisament davant de situacions de falta d’adequació dels espais als requeriments de les empreses quan es fa patent la necessitat d’un acurat planejament dels espais destinats a la ubicació d’activitats econòmiques, tant des del punt de vista territorial (que pugui conduir a un major equilibri territorial), com des del punt de vista urbanístic (per tal de dotar-los de les condicions i els factors de competitivitat adequats), com des del punt de vista de la seva gestió (amb la idea de facilitar la seva constant adaptació a les necessitats de les empreses que s’hi ubiquen) i invertir així la tendència a mantenir un esquema d’oferta dispersa d’espais poc o gens gestionats que avui en dia resulta poc competitiu. Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona s’ha impulsat el treball amb els ens locals de la província al voltant de la millora de la gestió dels espais destinats a l’activitat econòmica i ha posat en marxa en els darrers anys un seguit d’actuacions: En primer lloc, durant els anys 2006 i 2007 es va dur a terme un projecte pilot de suport als polígons d’activitat econòmica, la finalitat del qual fou la implementació d’accions per millorar l’entorn immediat de les empreses industrials i afavorir així un impuls en la seva projecció exterior i els seus resultats empresarials en el sentit més ampli possible. En el marc d’aquest projecte, en el qual hi van participar 14 ens locals, es van treballar els següents aspectes: La creació i millora de censos de polígons El suport a l’associacionisme entre les empreses ubicades als polígons La promoció dels polígons La realització d’estudis estratègics La gestió de serveis bàsics per a les empreses dels polígons La gestió de serveis avançats per a les empreses dels polígons La Gestió de serveis de cooperació empresarial i xarxes de cooperació. Així mateix, i fruit de l’èxit d’aquest projecte pilot, s’ha consolidat ja des del Pla de Concertació Territorial 2008 un programa específic per al finançament d’activitats de suport als PAEs per donar continuïtat a les actuacions que el projecte pilot va iniciar. Finalment, en aquests moments s’està impartint la primera edició d’un curs en Promoció i Dinamització dels Polígons d'Activitat Econòmica (PAE) de 42 hores adreçat a personal tècnic dels ens locals en l'àmbit del desenvolupament econòmic amb l’objectiu d’oferir conceptes, coneixements i experiències en relació als PAE, destacant el paper dels ens locals en les diferents fases del cicle de vida dels polígons.,

14 ACTUACIONS EN POLIGONS ACTIVITAT ECONÒMICA (B)
Objectiu: anar un pas més enllà i abordar determinades inversions que permetin millorar substancialment les condicions dels PAEs. Documents útils: a Promoció i dinamització de PAEs – Guia per als ens locals i Recull de bones pràctiques de PAEs Llibre d’estil. Sectors d’Activitat Econòmica (INCASOL) Per tot plegat, s’ha cregut oportú establir com a prioritaris aquells projectes que permetin anar un pas més enllà i abordar determinades inversions que permetin millorar substancialment les condicions dels PAEs i, per tant, la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen. Val a dir, en aquests sentit, que en la primera convocatòria un 25% dels projectes presentats eren de millora de PAEs. Alguns documents que poden resultar útils als ens locals per abordar polítiques que permetin promoure i dinamitzar els seus PAEs i que, eventualment, puguin presentar una sol·licitud en la convocatòria que avui presentem per executar alguna de les actuacions anteriorment esmentades, són els següents: En el primer document (PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ DE POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA- Guia per als ens locals) s’aborden els següents continguts: es fa una definició dels PAEs i les fases que formen part del cicle de vida d’un PAE la seva formulació estratègica: Per què? Com? Què? I a on? La seva execució, és a dir, es parla dels diferents àmbits que intervenen en l’execució d’un PAE (planificació urbanística, paisatge, mobilitat, mediambient,...) El seu llançament, és a dir les distintes promocions que s’hi poden fer El seu funcionament (conservació, promoció continuada, gestió econòmica...) Les possibles formes de gestió I, finalment, algunes indicacions per a la intervencio municipal. En el segon document (RECULL DE BONES PRÀCTIQUES DE POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA) podem trobar exemples reals de les fases esmenades anteriorment. Finalment volem fer referència a un altre document a tenir en compte, concretament el ‘Llibre d’estil. Sectors d’Activitat Econòmica’ elaborat per l’INCASOL. Es tracta d’un llibre basat en la seva experiència que ens mostra, des d’un punt de vista més urbanístic i arquitectònic, com es conformen els PAEs, establint directrius i mesures recomanables sobre aspectes com: la programació el planejament la mobilitat la qualitat i sostenibilitat ambiental la qualitat paisagística els projecte d’urbanització, la vialitat i els espais lliures els projectes d’edificació la conservació i la generació de recursos

15 TIPOLOGIA DE PROJECTES PRIORITZATS
ACTUACIONS A NIVELL LOCAL ENCAMINADES AL FOMENT DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT C1. Interconnexió telemàtica de banda ampla (WI.FI, WIMAX i/o fibra òptica) entre les diferents dependències municipals i equipaments locals (IES, CEIP, CAP, etc.). C2. Infraestructures tecnològiques d’administració electrònica: sistemes d’informació, gestió i atenció a la ciutadania. C3. Infraestructures tecnològiques d’interconnexió de banda ampla (WI.FI, WIMAX / Fibra òptica) amb la ciutadania. C4. Infraestructures, serveis i continguts que donin suport a l’e-salut 3. Actuacions a nivell local encaminades al foment de la societat del coneixement En aquest tercer bloc es prioritza la millora de les condicions d’accés de la ciutadania a la societat del coneixement i del necessari per a implementar projectes d’administració electrònica. A tal efecte, en aquest tercer bloc es prioritzen tres tipologies de projectes: Interconnexió telemàtica de banda ampla (WI.FI, WIMAX i/o fibra òptica) entre les diferents dependències municipals i equipaments locals (IES, CEIP, CAP, etc.). Infraestructures tecnològiques d’administració electrònica: sistemes d’informació, gestió i atenció a la ciutadania. Infraestructures tecnològiques d’interconnexió de banda ampla (WI.FI, WIMAX / Fibra òptica) amb la ciutadania. Infraestructures, serveis i continguts que donin suport a l'e-salut potenciant l'ús de les TIC entre els professionals sanitaris i oferint serveis que millorin la qualitat de l'atenció a la ciutadania.

16 ACTUACIONS DE FOMENT DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT (C)
Nous canvis entorn: constant avanç dels sectors multimèdia i TIC. Suport als ens locals en el foment de l’accés als serveis electrònics i a l’ús de tecnologies multimèdia i TIC per part de la Diputació de Barcelona. Projectes d’infraesctructures de foment de la societat del coneixement per: Fomentar la relació entre la ciutadania i les administracions locals a través de les noves tecnologies. Formar i fomentar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació entre la ciutadania. Avui en dia constatem que els municipis han de fer front a nous canvis i nous processos tecnològics, derivats de les noves necessitats dels ciutadans i ciutadanes i de l'entorn socioeconòmic actual. El constant avanç en els sectors multimèdia i TIC provoca una constant interacció dels coneixements, tant a nivell tecnològic com funcional. La Delegació per a la Societat del Coneixement de la Diputació de Barcelona porta força temps donant suport als ens locals en el foment de l’accés als serveis electrònics i a l’ús de tecnologies multimèdia i TIC unint les seves pròpies capacitats, l'experiència d'agents externs i les necessitats dels municipis i permetent afrontar d'una manera ràpida i rigorosa el control dels reptes locals i de la mateixa institució. En aquest sentit, hem cregut oportú incloure en aquesta convocatòria projectes d’infraestructures de foment de la societat del coneixement per dos motius fonamentals: Per fomentar la relació de la ciutadania amb les administracions públiques a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per fomentar entre al ciutadania l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest sentit, cal constatar que un 40% dels projectes presentats en la primera convocatòria eren actuacions de foment de la societat del coneixement.

17 CRITERIS DE VALORACIÓ 5 grups de criteris, per ordre decreixent d’importància: Criteris de qualitat. Criteris d’impacte territorial. Criteris de maduresa. Criteris innovadors. Criteris de complementarietat. Criteris aplicables segons la tipologia de projectes Els criteris que sútilitzaran per valorar i seleccionar els projectes susceptibles de rebre cofinançament estan definits en l’article 13.4 de l’ordre per la qual s’aproven les bases reguladores. Hi ha cinc grups de criteris i cada grup inclou un nombre divers de criteris. Els grups de criteris són, en ordre decreixent de puntuació, els següents: Criteris de qualitat, els quals fa referència al nivell d’excel·lència en el disseny del projecte i incidència en la transferència de tecnologia. Criteris d’impacte territorial, que valoren les conseqüències del projecte en l’economia local. Criteris de maduresa, que fan referència al grau de desenvolupament del projecte i existència d’antecedents que li aportin solidesa. Criteris innovadors, que fan referència a l’aportació de novetats per part dels projectes. Criteris de complementarietat, que valoren l’existència de sinèrgies amb altres projectes del territori. Hi ha dos tipus de criteris: Aquells de caràcter universal que s’aplicaran a tots els projectes. Aquells que són pertinents només per a una tipologia concreta de projecte i que, per tant, no s’aplicaran a la resta. A tal efecte, s’ha establert un sistema que permeti comparar tots els projectes amb independència del nombre criteris que se’ls apliqui.

18 CRITERIS DE VALORACIÓ Criteris de qualitat.
Nivell d’argumentació i coherència interna del projecte. Nivell de coherència del projecte amb les necessitats del territori. Nivell de coherència del projecte amb les capacitats tècniques i organitzatives de l’ens sol·licitant. Existència d’un sistema de gestió del coneixement que generi el propi projecte: disponibilitat d’un pla de difusió i transferència de resultats. Disponibilitat, in situ, de grups d’investigació per afavorir la transferència de tecnologia i la projecció global de les empreses. L’impuls d’espais per a la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia. Incorporació en l’actuació de mecanismes de foment de l’intercanvi de coneixement entre empreses/persones emprenedores i d’impuls de la cooperació empresarial. Nivell d’argumentació i coherència interna del projecte. En aquest sentit es valorarà si hi ha informació suficient per a la seva comprensió i si hi ha coherència interna entre els objectius, les actuacions previstes i el pressupost Nivell de coherència del projecte amb les necessitats del territori: es valorarà a paritr de l’anàlisi de l’argumentació correcta i suficient, continguda a la memòria, de com el tipus de projecte i les seves característiques (contingut i dimensió) s’adeqüen a les necessitats del territori. Nivell de coherència del projecte amb les capacitats tècniques i organitzatives de l’ens sol·licitant. Aquest criteri es valorarà a partir de la descripció, de les capacitats tècniques i organitzatives de l’ens sol·licitant: recursos humans i materials suficients, experiència i capacitat de lideratge en el territori, etc., per tal d’afrontar amb garanties l’execució del projecte. Existència d’un sistema de gestió del coneixement que generi el propi projecte: disponibilitat d’un pla de difusió i transferència de resultats. Aquest criteri es valorarà a partir de la descripció del fet que a la fi de l’actuació es disposi d’un Pla de difusió i de transferència de resultats que pugui beneficiar el conjunt de la societat. En concret, es valorarà que la memòria contingui una descripció de la manera com l’ens sol·licitant sistematitzarà el coneixement acumulat en el projecte (el coneixement de partida més tots els aprenentatges adquirits en el decurs de la seva execució) per tal que aquest coneixement pugui ser difós a altres ens locals de la província que eventualment puguin executar projectes similars. Disponibilitat, in situ, de grups d’investigació per afavorir la transferència de tecnologia i la projecció global de les empreses. Aquest criteri tindrà en compte si el projecte fomentarà la creació o consolidacio´d’estructures estables d’investigació cooperativa entre pimes, entre aquestes i altres empreses i universitats, centres d’ensenyament postsecundari, centres de recerca i enclavaments científics i tecnològics. L’impuls d’espais per a la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia. Aquest criteri tindrà valorarà si l’actuació comporta la creació de centres tecnològics o de xarxes de coneixement que propiciïn la difusió de noves tecnologies a la zona. Incorporació en l’actuació de mecanismes de foment de l’intercanvi de coneixement entre empreses/persones emprenedores i d’impuls de la cooperació empresarial. Aquest criteri valorarà si hi ha previstos mecanismes per mitjà dels quals els projectes (vivers, clubs de l’emprenedor, etc.) fomentin l’intercanvi de coneixement entre les empreses en que en siguin usuàries, de manera que es puguin propiciar relacions comercials o de cooperació entre les empreses i/o els emprendedors.

19 CRITERIS DE VALORACIÓ Criteris d’impacte territorial (I).
Capacitat del projecte de contrarestar una alta dependència d’un únic sector, d’un sector amb un alt component estacional o d’un sector afectat per la deslocalització. Impacte del projecte en l’economia del territori en funció de la seva dimensió. Capacitat del projecte per incidir positivament en la relació entre demografia empresarial i població. Concertació d’ens locals promovent i executant actuacions en diversos municipis per afavorir-ne el seu desenvolupament. Creació, manteniment o consolidació de llocs de treball de qualitat i de capacitat formativa, molt especialment si afecten col·lectius desfavorits. Capacitat del projecte de contrarestar una alta dependència d’un únic sector, d’un sector amb un alt component estacional o d’un sector afectat per la deslocalització. Aquest criteri valorarà si en l’àmbit territorial de l’actuació hi ha una elevada dependència d’un únic sector productiu, d’un sector amb un component estacional o d’un sector afectat per la deslocalització, i si l'actuació contribuirà o no a contrarestar aquesta alta dependència i com ho farà. Impacte del projecte en l’economia del territori en funció de la seva dimensió. Aquest criteri valorarà l’afectació econòmica que l’actuació pot representar en relació a la dimensió de l’economia del territori (pes del pressupost del projecte respecte del PIB de l’àmbit territorial de referència de l’ens sol·licitant) Capacitat del projecte per incidir positivament en la relació entre demografia empresarial i població. Es valorarà l’impacte del projecte sobre la relació d’empreses del territori i el nombre d’habitants. Concertació d’ens locals promovent i executant actuacions en diversos municipis per afavorir-ne el seu desenvolupament. En aquest criteri es valorara quants municipis participen en l’actuació Creació, manteniment o consolidació de llocs de treball de qualitat i de capacitat formativa, molt especialment si afecten col·lectius desfavorits. Aquest criteri tindrà en compte de quina manera el projecte tindrà efectes positius sobre l’ocupació en general, així com el nombre de llocs de treballs directes que es creen, es mantenen o es consoliden amb l’actuació.

20 CRITERIS DE VALORACIÓ Criteris d’impacte territorial (II).
Taxa d’atur elevada. Impacte de gènere. Accessibilitat per a les persones discapacitades. Vinculació del projecte amb altres equipaments i/o infraestructures existents o planificades del territori claus per a la competitivitat: universitats, centres tecnològics i/o d’investigació, infraestructures telemàtiques, infraestructures de mobilitat, polígons d’activitat econòmica, etc. Capacitat del projecte per apropar la ciutadania a l’Administració pública en territoris accidentats o amb alta dispersió demogràfica. Taxa d’atur elevada. En aquest cas es valorarà la relació entre la taxa d’atur del municipi o municipis sol·licitants i la de la província. Impacte de gènere. En aquest criteri es verifica el compliment de l’article 16 del Reglament (CE) 1083/2006, del Consell, d’11 de juliol de 2006 ( referit a la igualtat entre homes i dones, no discriminació per qüestions de sexe, raça, origen ètnic, religió o conviccions, minusvalia, edat o orientació sexual i accesibilitat de les persones discapacitades), així com si l’actuació contribueix a la igualtat de gènere. Accessibilitat per a les persones discapacitades. Aquest criteri valora en quina mesura l’actuació inclou més mesures que les que preveu la normativa. Vinculació del projecte amb altres equipaments i/o infraestructures existents o planificades del territori claus per a la competitivitat: universitats, centres tecnològics i/o d’investigació, infraestructures telemàtiques, infraestructures de mobilitat, polígons d’activitat econòmica, etc. Aquest criteri valora si el projecte està vinculat amb altres equipaments i/o infraestructures (existents o planificades) del territori claus per a la competitivitat. Capacitat del projecte per apropar la ciutadania a l’Administració pública en territoris accidentats o amb alta dispersió demogràfica. Aquest criteri valorarà si el projecte té capacitat per apropar la ciutadania a l’Administració pública en territoris accidentats o amb alta dispersió demogràfica.

21 CRITERIS DE VALORACIÓ Criteris de maduresa
Grau de compromís de l’ens local amb el projecte. Existència de suport d’ens privats. Existència de col·laboració territorial i finançament públic. Experiència en la prestació de serveis a empreses/persones emprenedores i existència d’un catàleg de serveis formalitzat. Estat administratiu del projecte d’obra. Titularitat pública dels terrenys o immobles on es dugui a terme l’actuació. Experiència en projectes de digitalització de serveis públics. Experiència en l’impuls de l’ús de les noves tecnologies per part de la ciutadania o de les empreses. Experiència en la gestió de polígons d’activitat econòmica i en la seva dinamització. Grau de compromís de l’ens local amb el projecte. Aquest compromís caldrà justificar-o amb documents com el Pla de Mandat, el Pla d’Actuació Municipal o altres documents similars que acreditin el compromís de l’ens local de dur a terme el projecte. Existència de suport d’ens privats. Aquest criteri valora si el projecte compta amb el suport d’agents privats del territori (empreses, patronals, fundacions, sindicats, universitats privades, associacions, etc.). Existència de col·laboració territorial i finançament públic. Aquí es valorarà si el projecte és resultat d’un procés de col·laboració entre diferents ens presents al territori i si compta amb finançament d’un altre ens públic. Experiència en la prestació de serveis a empreses/persones emprenedores i existència d’un catàleg de serveis formalitzat. Estat administratiu del projecte d’obra: aquest criteri valorarà el grau d’avanç en l’execució administrativa del projecte d’obra (quan s’escaigui). Com a mínim cal que hi hagi un avantprojecte i es valorarà progressivament aquest estat en funció de si ja existeix un projecte bàsic, un projecte executiu, un projecte licitat o un projecte en execució. Titularitat pública dels terrenys o immobles on es dugui a terme l’actuació. Aquest criteri valorarà si l’ens responsable ja disposa en ferm dels terrenys o de l’immoble en què es duran a termes les actuacions. Experiència en projectes de digitalització de serveis públics. Es valorarà si l’ens local té experiència en la creació i prestació de serveis on line. Experiència en l’impuls de l’ús de les noves tecnologies per part de la ciutadania o de les empreses. Es valorarà l’experiència en l’organització d’activitats formatives, de sensibilització, etc. per fomentar l’ús de les noves tecnologies per part de les empreses o entre la ciutadania Experiència en la gestió de polígons d’activitat econòmica i en la seva dinamització.

22 CRITERIS DE VALORACIÓ Criteris innovadors
Tipus d’actuació que no s’hagi dut a terme en el territori de l’ens sol·licitant. Ús i difusió de noves tecnologies en àmbits on no s’utilitzaven anteriorment. Grau d’innovació: aplicació de mètodes no utilitzats en l’àmbit local o Importació i adaptació d’experiències d’altres zones. Tipus d’actuació singular, amb caràcter innovador en l’àmbit territorial de la província de Barcelona. Tipus d’actuació que no s’hagi dut a terme en el territori de l’ens sol·licitant. Ús i difusió de noves tecnologies en àmbits on no s’utilitzaven anteriorment. Aquest criteri valora si el projecte preveu la implantació o l’ús de noves tecnologies en àmbits territorials en què abans no s'utilitzaven. Grau d’innovació: aplicació de mètodes no utilitzats en l’àmbit local o Importació i adaptació d’experiències d’altres zones. Tipus d’actuació singular, amb caràcter innovador en l’àmbit territorial de la província de Barcelona.

23 CRITERIS DE VALORACIÓ 5. Criteris de complementarietat
La complementarietat de l’actuació amb altres projectes i programes del Departament de Governació i Administracions Públiques, altres departaments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions. El fet que l’actuació formi part d’un projecte o programa més ampli i que aquesta no sigui incompatible amb altres fons o programes. La complementarietat de l’actuació amb altres projectes i programes del Departament de Governació i Administracions Públiques, altres departaments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions (diputacions provincials, consells comarcals, Administració General de l’Estat, etc.), de suport al desenvolupament local i, en particular, a les pimes locals, sempre i quan cap d’aquests altres projectes i programes estigui finançat per fons europeus. El fet que l’actuació formi part d’un projecte o programa més ampli i que aquesta no sigui incompatible amb altres fons o programes.

24