Técnicas de Coaching IDFO Granollers Julio 2016

Presentación del tema: "Técnicas de Coaching IDFO Granollers Julio 2016"— Transcripción de la presentación:

1 Técnicas de Coaching IDFO Granollers Julio 2016
Xavi Gamez Psicólogo colegiado en el C.O.P.C. - nº Sección de psicologia - coaching

2 PRESENTACIONES Xavi LK in Xavi Blog

3 Exercici: QUI SÓC Em dic:
La meva funció & aportació principal (laboral i personal) – El meu somni més profund a la meva vida es: Tres situacions “potents” on m’experimento jo amb plenitut de recursos. “ estar en casa” Una situació real que em resulta incòmoda, difícil… en el meu dia a dia que es repeteix es: El que espero endur-me d’aquest curs és: Els meus punts forts, els meus recursos més conscients són: M’agradaria millorar: ( amb qui, on)

4 Dos regalos PARA IR “HACIENDO BOCA”

5 Aunque hoy día sea considerada una moda o una herramienta popular, en realidad el Coaching es una de las herramientas de empoderamiento humano más antiguas que existen, además de las que más auto conocimiento, aprendizaje y bienestar reportan a las personas. ¿Por qué?  Sencillamente porque esta herramienta sigue los principios de la propia naturaleza humana: escuchar, conocerse, verse a uno mismo, y a través de un espejo que le realiza preguntas poderosas (ése es el coach), descubrir todo el potencial que tenemos y desarrollarlo mediante la acción (además de la reflexión). Sin embargo, hoy día existen mil mitos sobre el Coaching y esto nos dificulta conocer cuál es la realidad y el potencial de esta herramienta. No te dejes engañar. Averigua qué es con este curso, pero sobre todo no te olvides de experimentarla.

6 CURSO EXPERIENCIAL DE TéCNICAS DE COACHING
Habilidades a desarrollar APRENDIZAJES NUCLEO El “ser” COACH : ESTADO COACH El estado COACH vs CRASH Presencia, Esencia y centramiento Atención, conexión y sostenimiento (aceptación incondicional) Alegría de vivir, flexibilidad, consciencia y lucidezModelos de referencia (PNL – AT) Principales distinciones: comportamiento, sentimiento, pensamiento – Objetivo y Atención Estado COACH ( Inventario) Generar confianza: Niveles NL y Rapport Calibrar ( Predicados y Sistemas representacionales) Formular Buenos Objetivos ( Rueda de Vida) Saber escuchar ( Posiciones Perceptivas) Acceder a la estructura profunda ( metamodelo) – Preguntas poderosas

7 CONCEPTOS CLAROS El Coaching, en realidad, procede del diálogo socrático. Sócrates, con sus seguidores, empleaba un sistema de escucha activa y preguntas poderosas para que fueran ellos mismos los que descubrieran cómo interpretaban la vida, trataban de resolver problemas, o cuáles eran sus bloqueos (bloqueos que creamos nosotros mismos, a través de nuestros valores, creencias, impresiones, interpretaciones, juicios sobre los demás y nosotros mismos, siempre sesgados y limitados).  EJEMPLO TABLERO AJEDREZ Esta herramienta se moderniza en el pasado siglo XX con la práctica del tenis, y más tarde, con el desarrollo de un nuevo tipo de consultoría empresarial en EEUU (donde estos consultores, con el apoyo de psicólogos sociales, descubrieron que los cambios más profundos ocurrían en las personas que se responsabilizaban de su toma de decisiones y eran conscientes de que ellos eran los que podían cambiar su realidad cambiando algo de sí mismos). Hoy día, el Coaching es una poderosa herramienta de empoderamiento humano, tanto para empresas... como para cualquier persona, ya que el Coaching trabaja con personas, es un sistema para seres humanos.

8

9 Esquema Ser Pensar i Sentir Hacer Tener

10 Camino del Ser Experimentar desde los tres niveles Planes de acción
AUTOconocimiento Experimentar desde los tres niveles Somàtico Cognitivo Campo Planes de acción Conductas y acciones Resultados y Objetivos finales

11 El Ser - I Percepción. Representaciones Internas: el mapa no es el territorio. Inventario VAS. ROLE. Estado de recursos i Estado de tensión-bloqueo-incomodidad. Submodalidades Estados Internos. Anclajes. Niveles lógicos. Organización experiencia, niveles de aprendizaje. Organización temporal. Línea de tiempo. Flexibilidad mental. Posiciones perceptivas. Intención Positiva.

12 El Ser - II Procesos cognitivos
Distorsiones cognitivas ( Selección, distorsión, Eliminación) Objetivos Valores Creencias. Auditoria de Creencias

13 El Ser - III Salida de información. Presentación de informaciones
Comunicación verbal. Escucha activa i Asertividad Metamodelo de lenguaje Comunicación no verbal.

14 Proceso de coaching Búsqueda i aplicación de nuestros recursos y potencialidades. Estado Actual Estado deseado Obstáculos - Impedimentos

15 QUÈ ÉS EL COACHING? “El coaching és un procés d'entrenament personalitzat i confidencial mitjançant el qual, el client aprofundeix en el coneixement de si mateix, augmentant el seu rendiment i millorant la seva qualitat de vida”. International Coach Federation (ICF) Implica fer aflorar tot el potencial de l'individu, ajudar-lo a superar les seves barreres i limitacions personals per arribar al millor de sí, i facilitar-li la manera de funcionar més eficaç i eficient com membre d'un equip. El treball és només una faceta en la vida d’una persona. El coaching parteix d’una visió integral de la condició humana. La recerca de l’equilibri entre la vida personal i professional és un factor clau en els processos de desenvolupament.

16 QUÈ ÉS EL COACHING? Les empreses han començat a adonar-se’n que els treballadors més satisfets en l’àmbit personal estan més motivats a la feina i són més eficients. El coach o facilitador és la persona que ajuda i acompanya en aquesta recerca de la coherència El Coaching requereix l’aclariment d’objectius. A mesura que es van definint ens adonem de la íntima relació entre tots ells. S’han de construir de forma integrada amb una visió estratègica a llarg termini. Aquesta guiarà cada una de les accions que executem en el transcurs del temps.

17 QUÈ ÉS EL COACHING? El coaching aporta multitud de beneficis:
PER A L’EQUIP: Liderar millor Generar respecte Millorar les relacions interpersonals Donar credibilitat i confiança Millorar les habilitats de comunicació Cohesionar l’equip PER A UN MATEIX: Conèixer-nos millor Ser mes autocrítics Millorar l’automotivació i la satisfacció Augmentar l’autoestima Obtenir un millor autocontrol Millorar actituds PER A L’EMPRESA: Sanejar la cultura i el clima laboral Augmentar el rendiment i l’eficiència Augmentar la implicació, la responsabilitat i la participació Enfortir la fidelització dels membres Disminuir l’absentisme

18 ALGUNES BASES DEL COACHING
NO HI HA FRACÀS, NOMÉS APRENENTATGE. SI VOLS COMPRENDRE I EVOLUCIONAR, ACTUA. TENIM TOTS ELS RECURSOS QUE NECESSITEM O PODEM CREAR-LOS. 4. TOT COMPORTAMENT TE UN PROPÒSIT, TOT I QUE EL CLIENT NO EL TINGUI CLAR. 5. HO ESTÀS FENT EL MILLOR POSSIBLE, TOT I QUE ES POT MILLORAR. 6. CREEM LA NOSTRA PRÒPIA REALITAT. 7. EL CLIENT TÉ LES RESPOSTES I EL COACH LES PREGUNTES

19 C – Centrat - center O – Obert - openess A – Atent - attention
El Coach C – Centrat - center O – Obert - openess A – Atent - attention C – Conectat - Conected H – Hold - sostiene

20 CRASH C – CONTRAIDO – TENSO R – REACTIVO – A – ANALITICO S – SEPARADO
HOLD - DOLORIDO

21 PRINCIPIS ÈTICS DEL COACHING
El coach ha d’establir i mantenir una relació de confiança amb el coachee basada en els següents principis: COMPETÈNCIA I CONEIXEMENTS ASSERTIVITAT ESCOLTA ACTIVA POTENCIAR L’AUTOGESTIÓ GESTIÓ A TRAVÉS DE LES PREGUNTES FEED-BACK APROFUNDIR EN OBJECTIUS, VALORS I CREENCES INCIDIR EN EL DISSENY DE PLANS D’ACCIÓ INTEGRITAT ACOMPLIMENT DE COMPROMISOS CONFIDENCIALITAT RESPECTE HONESTEDAT

22 Competencias esenciales
Código deontológico – estándares Establece acuerdos Establece confianza – intimidad Saber estar presente – está presente Sabe comunicar de forma eficiente Sabe escuchar de forma profunda y activa Sabe hacer preguntas potentes Saber comunicar directamente Facilita procesos de aprendizaje y resultados Crea consciencia Sabe diseñar planes de acción Sabe planificar y establecer metas basadas en buena formulación de objetivos Gestiona progresos y responsabilidad

23 TIPUS DE COACHING (segons l’objectiu)
COACHING PROPIO – SELF COACHING Es el que una persona exerceix sobre sí mateix, prenent com a punt de partença les eines del coaching on hi ha una relació entre 2 persones. COACHING PERSONAL – LIFE COACHING Es el que s’orienta a persones de forma individual, fora de l’àmbit empresarial, tractant aspectes molt diversos: desenvolupament personal, objectius vitals, orientació professional... COACHING EXECUTIU Està adreçat a directius i executius que cerquen la millora de la seva eficiència, tot i que sovint es treballen aspectes d’equilibri entre la vida privada i la professional COACHING EMPRESARIAL S’orienta a desenvolupar habilitats, destreses, eficiència, conductes, potencial... de personal d’una organització

24 TIPUS DE COACHING (segons nivell d’intervenció)
NIVELL 1: CONDUCTUAL – COMPETENCIAL En aquest procés es facilita el canvi simple de conductes sense modificar creences, actituds o valors. Es facilita el desenvolupament de competències ja existents i el canvi de conductes des de l’aprenentatge simple o de primer ordre NIVELL 2: COGNITIU – EMOCIONAL En aquest procés es facilita el desenvolupament de competències ja existents i de noves competències. A mes, es revisen creences i es genera la comprensió per a afrontar l’alliberació de frens i barreres que dificulten el desenvolupament. NIVELL 3: ENERGÈTIC ESSENCIAL En aquest procés s’expandeix el nivell de consciència del coachee, tot descobrint tot el seu potencial i facilitant la meta-visió mes enllà dels propis paradigmes. Es cerca la consciència d’unicitat amb l’univers

25 TIPUS DE COACHING (nivells de canvi i aprenentatge)
Què és i com és el que ens rodeja? On, quan, amb qui realitzes les teves activitats? CONTEXTOS COMPORTAMENTS Canvi nivell 1: Conductual Competencial Quines són les accions que dus a terme? Com són els teus gestos, moviments, conductes? CAPACITATS CREENCES Quines són les teves capacitats? Les utilitzes totes? Quines estratègies fas servir? VALORS ESPIRITUAL Canvi nivell 2: Cognitiu Emocional Canvi nivell 3: Energètic Essencial Què penses del mon, dels qui t’envolten? Quines creences et limiten i quines no? Que et motiva? Què és important i que no? Qui ets tu? Què et fa únic i especial? Quina és la teva missió a la vida? La teva activitat et connecta amb aquesta missió? Nivell mes profund. Grans qüestions metafísiques: perquè som aquí? Que em connecta amb d’altres éssers?

26 FASES DEL COACHING A. CONÈIXER B. RECONÈIXER C. VOLER D. DECIDIR E. PLANIFICAR G. ACTUAR H. AVALUAR

27 FASES DEL COACHING CONÈIXER RECONÈIXER CONÈIXER
Conec, aprenc les bases de la comunicació eficaç, l’existència de diferents estils de lideratge, els fonaments de la psicologia individual i de grup, les funcions de les emocions… CONÈIXER CONÈIXER Reconec, identifico quines són les meves fortaleses i les meves febleses, els punts a millorar i a potenciar com a líder. RECONÈIXER RECONÈIXER

28 FASES DEL COACHING Vull, desitjo un canvi, un aprenentatge, desenvolupar-me… després d’haver reconegut la necessitat VOLER VOLER Decideixo canviar. No en tinc prou amb el desig o la voluntat. La decisió ferma em suposa un avenç envers l’assoliment d’objectius DECIDIR DECIDIR

29 FASES DEL COACHING PLANIFICAR
Planifico, defineixo un pla d’acció, on els objectius són fonamentals PLANIFICAR Actuo, porto a terme les accions planificades en la fase anterior, en els terminis establerts ACTUAR Avaluo el progrés dels meus assoliments i en reajusto les desviacions AVALUAR

30 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
ÀREA LABORAL ÀREA FAMILIAR ÀREA SALUT FÍSICA ÀREA ECONÒMICA ÀREA DESENVOL. PERSONAL ÀREA RELACIONS SOCIALS ÀREA SALUT PSÍQUICA ÀREA OCI I LLEURE

31 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
Avalua del 1 al 10 cada àrea de la teva vida: ÀREA LABORAL Com et sents a la feina? La teva actitud es positiva i proactiva quan vas a treballar cada dia ? Estàs satisfet del teu rendiment? Treballes en el que realment t’agrada? Tens una bona relació amb els companys de feina? 2. ÀREA FAMILIAR Quina actitud adoptes envers la teva família (parella, fills, pares…)? Et sents proper a ells? Passes el temps suficient amb ells? La relació que hi tens es de qualitat ? ÀREA SALUT FÍSICA Com et trobes de salut ? Tens alguna malaltia crònica que et faci que hagis de tenir cura de tu mateix de manera especial ? Com estàs de « forma física » ? Et sents bé amb tu mateix físicament? Tens l’hàbit adquirit de fer activitat física? ÀREA ECONÒMICA Els ingressos que tens fan que cobreixis les teves necessitats actuals econòmiques? Et sents estancat a nivell econòmic ? Tens projectes en la teva vida que fa que no puguis assolir amb la teva actual situació econòmica? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

32 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
5. ÀREA EDUCATIVA I DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL Et sents a gust amb el teu nivell de coneixements i de formació ? Els coneixements que tens et permeten avençar com tu desitges en d’altres àrees de la teva vida ? Dediques temps a activitats formatives-culturals (pintura, música… ?). Que fas pel teu desenvolupament personal ? ÀREA DE LES RELACIONS SOCIALS Et sents bé amb la qualitat i quantitat d’amistats que tens ? Dediques prou temps a les relacions socials ? Et trobes de manera habitual amb amics i amigues per compartir lleure, aficions, amistat… ? ÀREA DE LA SALUT PSÍQUICA I MENTAL En quin grau t’afecten les pressions de tot tipus (laborals, socials, familiars…) ? Et sents bé amb tu mateix ? Et sents emocionalment estable ? Et sents amb força per superar les situacions de la vida ? ÀREA DE L’OCI I LLEURE Tens activitats que et facin gaudir de la vida ? Saps desconnectar dels problemes de les diferents àrees i gaudir de les coses ? Rius sovint ? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

33 Exercici: 13 FRASES 2. La sort... 3. El mon actual...
COMPLETA LES SEGÜENTS FRASES, DE FORMA HONESTA I SINCERA, DONANT UN SENTIT PERSONAL A CADA UNA D’ELLES: 1. La major part dels problemes ... 2. La sort... 3. El mon actual... 4. El meu èxit depèn de... 5. Las coses em surten... 6. Si fallo... 7. Els projectes nous em... 8. Quan alguna cosa em surt malament… 9. La força de les circumstàncies... 10. Quan m’aixeco pel matí…

34 PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL BASAT EN COMPETÈNCIES PERSONALS
Treballarem sobre un programa de desenvolupament personal basat en competències personals. Farem: 1. Auto diagnòstic. 2. Pla d’acció. Definició de competència: comportament mes eficaç que un altre davant d’una situació professional o personal. Són comportaments que no tenen res a veure amb el CI (associat al èxit escolar i laboral). L’èxit rau en combinar coneixements, actituds, aptituds, trets de la personalitat… en funció de les demandes de l’entorn. El desenvolupament de competències depèn de l’adquisició de coneixements, habilitats, actituds… que les modelen. Podem dir que és una competència quan no és quelcom aïllat i fortuït, sinó que es produeix de forma automàtica i habitual, és a dir, que queda instal·lat en el nostre codi de comportament.

35 Incompetència inconscient
NIVELLS D’APRENENTATGE Incompetència inconscient Incompetència conscient Competència conscient Competència inconscient

36 PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL BASAT EN COMPETÈNCIES PERSONALS
Altres característiques d’aquest programa: El centre de decisions resideix en cada un de nosaltres Es molt important el compromís que adquirim entre les intencions i el nostre pla d’acció. La temporalitat és independent en cada persona. Una persona pot trigar 2 mesos i una altra 2 setmanes en dur a terme un progrés. Els terminis han d’estar personalitzats Els hàbits s’han d’adquirir i evitar que desapareguin a la primera adversitat. No es fàcil adquirir un nou comportament després de 35 anys de realitzar-lo. Cal confiar en el propi potencial i capacitat d’autodesenvolupament

37 CLASSIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES A TREBALLAR
Treballarem el diagnòstic de les competències agrupades en 3 tipologies: Coneixement d’un mateix Valors i creences Seguretat personal Objectius Automotivació Actituds Proactivitat Positivitat Flexibilitat Perseverança Habilitats i recursos personals Resistència a l’estrès Presa de decisions Introspecció Connexió amb l’entorn

38 PENSAMENTS I CREENCES (I)
Les creences són els nostres principis rectors, els mapes interns que utilitzem per donar sentit al mon. Compartir creences dona una gran sensació de cohesió i intimitat. Existeixen alguns principis bàsics que el mon físic confirma a diari (lleis de la naturalesa) i que tots compartim, però tenim també creences sobre sobre nosaltres mateixos i el mon que no estan clarament definides ni demostrades. Les creences venen de moltes fonts: educació, traumes del passat, experiències repetitives... Construim creences generalitzant a partir de les pròpies experiències. Algunes creences ens venen construides per la pròpia cultura i medi on neixem. Estem influenciats per les expectatives de les persones que ens envolten des de que neixem. Grans expectatives i realistes ens creen competència, aptitud... Baixes expectatives creen incompetència i ineptitud.

39 PENSAMENTS I CREENCES (II)
Creure en alguna cosa ens fa actuar com si fos veritat. Els fets s’interpreten en forma de creença. El que fem, manté i reforça les nostres creences. I les creences no són només mapes del que ha passat, sinó plans i estratègies per a accions futures. L’efecte Pigmalió o l’efecte Placebo expliquen com les creences poden actuar com a profecies. Les creences canvien i es desenvolupen i també poden ser qüestió d’elecció. Poden abandonar creences que ens limiten i contruïr-ne d’altres que ens facin la vida millor. Les creences poden ser positives (permisos) o limitatives. Per eliminar les interpretacions cognitives irracionals s’utilitzen processos d’argumentació lògica (un d’ells és el METAMODEL DEL LLENGUATGE).

40 CREENCES, EMOCIONS I CONDUCTES
En aquest esquema veiem com es relacionen les creences i pensaments amb les conductes, segons Ellis: CONDUCTES RACIONALS LIMITATIVES DERIVANT EN: EMOCIONS RACIONALS QUE ES PERCEBUT I INTERPRETAT SEGONS LES CREENCES SOBRE UN MATEIX I EL MÓN ES DONA UN FET CONCRET QUE PODEN SER CONDUCTES IRRACIONALS POSITIVES DERIVANT EN: EMOCIONS IRRACIONALS

41 CREENCES, EMOCIONS I CONDUCTES
Vegem la següent situació com a exemple: FET: “El meu cap, el Joan, no m’ha dit res en creuar-se amb mi pel passadís”. CREENÇA O INTERPRETACIÓ RACIONAL: “Potser no m’ha vist, estava pensant en el problemes de producció, o s’ha distret mirant en un altre lloc” CREENÇA O INTERPRETACIÓ IRRACIONAL: “El Joan em té mania, no s’interessa per mi. De fet, darrerament ningú ho fa” CONSEQÜÈNCIES DEL PENSAMENT RACIONAL: - Conductuals: “Quan el vegi li diré que l’he vist pel passadís” - Emocionals: “Estic bé, tranquil, les persones es distreuen de vegades” CONSEQUÈNCIES DEL PENSAMENT IRRACIONAL: - Conductuals: “Evitaré trobar-me el Joan. A la próxima reunió estaré distant” - Emocionals: “Em sento marginat i poc valorat. M’entristeix el que ha passat”

42 Exercici: TRANSFORMANT ELS PENSAMENTS
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants PENSAMENTS LIMITANTS ALTERNATIVES Es horrible, espantós. Em deixa bloquejat. No puc suportar-ho Sóc un estúpid És un imbècil Això no hauria de passar No té dret M’ho mereixo, per despistat Necessito que ell ho faci Sempre surt tot malament Cada vegada que provo una cosa, fracasso Res no funciona Ella és tota la meva vida Això hauria de ser mes fàcil Hauria d’haver-ho fet millor Sóc un fracàs

43 COMPLAU SIGNIFICAT COMPORTAMENT CREENÇA ERRÒNIA VALOR OK
És millor està bé amb els altres y, per tant, mostrar-se entregat, amable, gentil amb ells. COMPORTAMENT La persona es dedica a satisfer als altres, deixa de fer coses que no li convenen deixar. Per no decebre, arriba a frustrar-se a ell mateix. No s’atreveix a refusar, a dir “no”. CREENÇA ERRÒNIA Hi ha mitjans per agradar a tothom. VALOR OK Solidaritat EFECTE PERVERS Estrès motivat per el intent de fer que tothom estigui content. El temps s’escapa i deixo de fer el que em toca

44 SIGUES PERFECTE SIGNIFICAT COMPORTAMENT CREENÇA ERRÒNIA VALOR OK
És possible fer les coses de manera perfecta COMPORTAMENT La persona viu amb l’ansietat de no oblidar res, torna a començar les coses moltes vegades, està tens, busca controlar tot el que passa. És molt exigent amb ell mateix i amb els altres CREENÇA ERRÒNIA Un ser humà pot fer les coses a la perfecció. VALOR OK Eficiència EFECTE PERVERS Estrès motivat per la rigidesa i el perfeccionisme. El intent de fer les coses a la perfecció porta a que no puguis acabar les coses

45 DONA’T PRESSA SIGNIFICAT COMPORTAMENT CREENÇA ERRÒNIA VALOR OK
Val més anar de pressa que agafar-se el temps necessari. COMPORTAMENT La persona constantment corre, s’agita, desitja posar als altres en el seu ritme d’activitat, camina a gambades, parla de pressa... CREENÇA ERRÒNIA Les coses es fan bé quan es fan de pressa. VALOR OK Eficàcia EFECTE PERVERS L’estrès arriba per la necessitat de córrer. No s’caben les coses o s’acaben malament. Es fan molts errors.

46 SIGUES FORT SIGNIFICAT COMPORTAMENT CREENÇA ERRÒNIA VALOR OK
És preferible ser desconfiat amb els altres i no mostrar el que sents. COMPORTAMENT La persona es mostra molt reservada, no mostra rés del que sent i inclús del que pensa. Ensenya una façana, inclòs quan està alegre. CREENÇA ERRÒNIA És important donar a entendre que un és fort. Si ets mostres autèntic perds poder VALOR OK Seguretat EFECTE PERVERS La persona es pot quedar aïllada socialment i es reclou en sí mateix

47 ESFORÇA’T SIGNIFICAT COMPORTAMENT CREENÇA ERRÒNIA VALOR OK
Es preferible fer moltes coses i demostrar que has intentat fer-les. COMPORTAMENT La persona inicia molts projectes a l’hora, s’esforça en fer moltes coses però li és molt difícil concretar i acabar-les. Farà èmfasi en l’esforç que suposa fer les coses. CREENÇA ERRÒNIA El realment important és fer moltes coses per triomfar. Si mes no, haver-ho intentat VALOR OK Pol·livalència EFECTE PERVERS L’estrès ve representada per la frustracíó. La persona es dispersa, vol abarcar molt i arriba a poc. No toca de peus a terra.

48 REMEIS PELS IMPULSORS: COMPLAU
Compta les vegades que dius no diàriament a demandes de col·laboradors. 2. Augmenta el nombre de “no” progressivament fins que notis que això reverteix en la teva eficàcia. 3. Quan vegis que algú s’enfada davant d’un “no”, fes aparèixer en el teu cap la frase “ja se li passarà”. 4. Si no estàs segur de l’adequació del no o et sents culpable, cerca formules per donar alternatives a les negacions. Apaga, desconnecta, desvia el mòbil, telèfon... durant una estona cada dia. 6. Delega 1 de cada 3 tasques que fas habitualment tu. 7. Dona tres ordres concretes diàriament. 8. No ofereixis la teva ajuda durant un temps. Fins que vegis que has guanyat temps i eficàcia. Si algú vol alguna cosa, que la demani. 9. Acaricia’t o premiat psicològica i materialment de forma periòdica els teus assoliments

49 REMEIS PELS IMPULSORS: SIGUES PERFECTE
Davant d’una decisió o acció, pren-la amb immediatesa. Si t’equivoques pensa “tinc dret a equivocar-me”. Delega 1 de cada 3 coses que facis tu normalment. Marca’t temps per fer les coses. Quan rebis una crítica constructiva, verbalitza la teva acceptació. Davant dels errors aliens, digues: “tranquil, torna-ho a fer, la propera vegada et sortirà millor...” Davant opinions alienes, pensa i verbalitza “es possible que tingui raó”. Reconeix als col·laboradors els assoliments. Quan corregeixis una acció dels col·laboradors, acompanya la crítica amb una carícia. Explica només les coses una vegada i després pregunta si t’han entès.

50 REMEIS PELS IMPULSORS: DONA’T PRESSA
Quan parlis, para a pensar cada 5 minuts “estaré parlant molt de pressa”. Quan parlis, observa els signes no verbals de la gent. Quan parlis, observa la teva respiració i executa-la correctament. Quan escoltis a algú, deixa que acabi de parlar abans de parlar tu, o fixa-t’hi en els instants en que la persona agafa aire per començar tu a parlar. Planifica les feines que has de fer al llarg del dia en un llistat diari. Utilitza una agenda per apuntar totes les coses concretes que has de fer. Revisa a l’inici i final de cada dia l’assoliment d’accions i la previsió per l’endemà. - Quan acabis una tasca d’importància, pren 5 minuts per avaluar-la. Abans d’una reunió, fes un ordre del dia. Durant o al final d’una reunió, entrevista, etc., pren notes i llegeixes al final durant 5 minuts. Compta fins a 10 abans de prendre una decisió, respondre a una provocació... Fes-te preguntes analítiques després d’una situació conflictiva, compromesa, d’un problema... Perque? Quan? On? Com? Qui? Quines conseqüències pot aportar...? - Posa’t a tu mateix límits de velocitat en els llocs per on passes habitualment.

51 REMEIS PELS IMPULSORS: SIGUES FORT
Parla de tu als col·laboradors. Interessa’t per assumptes extra-laborals dels col·laboradors. Assumeix i verbalitza els teus errors. Disculpa’t quan t’equivoquis. Demana ajuda quan la necessitis. Delega 1 de cada 3 coses que facis normalment. Davant dels errors aliens, digues: “tranquil, torna-ho a fer, la propera vegada et sortira millor...” Si no ho fas, fes tres descansos de 5 minuts al llarg de la jornada laboral. Somriu, “pica l’ullet”, “toca l’espatlla”... dels teus col·laboradors 1 cop a la setmana. Fes exercicis de relaxament 1 cop al dia.

52 REMEIS PELS IMPULSORS: ESFORÇA’T
Acaba totes les frases que comencis. . En una situació de comunicació (diàleg, reunió, entrevista...) pregunta’t cada 5 minuts: “El que parlem ara respon concretament a l’objectiu inicial?” En una situació de comunicació (diàleg, reunió, entrevista...) pensa cada 5 minuts que els altres també tenen coses que dir. Fins que no acabis una tasca, no en comencis una altra. En la mesura del possible, prioritza les tasques mes curtes i fàcils per l’inici del dia i les mes llargues pel final. No assumeixis mes tasques que les que pots fer (no et passis de “voluntariós”). Cada vegada que acabis una feina, acaricia’t psicològicament. Fes un registre d’accions planificades i temporalitzades i comptabilitza les que acabes. Periòdicament, acaricia’t materialment els assoliments.

53 EXERCICI: ATACANT ELS IMPULSORS
IMPULSOR LIMITANT PROBLEMA CONCRET OBJECTIU DE CANVI ACCIONS CONCRETES

54 METAMODEL DEL LLENGUATGE (I)
El METAMODEL DEL LLENGUATGE és una eina de la PNL per tenir un millor coneixement del que les persones diuen. Ens explica com es tradueix el pensament en paraules. El llenguatge només és una aproximació al que pensem. La idea completa i total del que l’emisor vol dir en una conversa és el que s’anomena ESTRUCTURA PROFUNDA. El que realment diem s’anomena ESTRUCTURA SUPERFICIAL. L’estructura profunda no és conscient; el llenguatge existeix en un nivell neurològic molt profund. Si no retalléssim l’estructura profunda, la conversa seria llarguíssima. Per passar de l’estructura profunda a la superficial, fem insconscientment 3 coses: 1. ELIMINAR 2. DISTORSIONAR 3. GENERALITZAR

55 METAMODEL DEL LLENGUATGE (II)
El coaching utilitza el metamodel a través d’una sèrie de preguntes que intenten aclarar les eliminacions, distorsions i generalitzacions del llenguatge. Les preguntes tenen la finalitat d’omplir la informació perduda, remodelar l’estructura i treure informació específica per donar sentit a la comunicació. Veurem diferents formes mes concretes de eliminar (E), distorsionar (D) o generalitzar (G) la: HIPERGENERALITZACIÓ (G) ETIQUETACIÓ (G) EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G) LECTURA DE PENSAMENT (D) ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D) DRAMA (D) OMISSIONS (E) JUDICIS (E)

56 METAMODEL DEL LLENGUATGE (III)
Vegem el significat de cada una d’elles: HIPERGENERALITZACIÓ (G): Establir una norma general a partir d’un fet aïllat. Ex: “El menjar àrab té un sabor horrorós”. ETIQUETACIÓ (G): Fer una definició negativa, simple i global d’un mateix o dels altres. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”. EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G): Posar obligacions o limitacions rígides a un mateix a als altres, de forma absoluta. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”; “He de pensar mes en els meus”. LECTURA DE PENSAMENT (D): Suposar que saps el que els altres pensen, que no caus bé... Ex: “Sé perfectament el que estàs pensant”. ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D): Pensar que les coses sortiran malament, preveure el futur de forma negativa. Ex: “Quan faci temps que estiguis aquí ho entendràs”. DRAMA (D): Exagerar la interpretació d’un fet, una conducta... Ex: “Mai m’he trobat amb una situació tant extremadament complicada!”. OMISSIONS (E): Una paraula clau no surt a l’estructura superficial (verb, nom, referència comparativa...). Ex: “Les dones són mes sensibles”; “Ell em va ajudar molt”; “Han arruïnat l’empresa”; “Els animals domèstics són una molèstia”; “Sempre algú arriba tard a les reunions”. JUDICIS (E): És una afirmació mancada d’informació, de concreció. Ex: “Evidentment, aquesta persona és el candidat ideal”.

57 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS?
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... 2. No has de fer aquestes afirmacions 3. Es diu que el Marc té una amant 4. Res del que has dit té sentit 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! 12. No puc contradir al director 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

58 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ Sempre? Mai? Tots? ETIQUETACIÓ Què t’ho fa pensar? En que et bases? EL DEURE I LA POSSIBILITAT Què passaria si no ho fessis? Què ho impedeix? LECTURA DE PENSAMENT Com ho saps...? ERROR DE L’ENDEVÍ Què t’ho fa pensar...? DRAMA Així ho veus ara? Quins indicadors...? OMISSIONS Què o qui específicament? Com passa això específicament? Comparat amb què? JUDICIS Qui ho diu? Podria ser diferent?

59 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (I)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ - Totes les reunions que fem aquí són una pèrdua de temps. - Mai faig les coses bé. ETIQUETACIÓ - Sóc molt tímid. - És un inepte. EL DEURE I LA POSSIBILITAT - No hauria ni de saludar-los - No puc rebutjar aquesta oferta LECTURA DE PENSAMENT - El Jordi és infeliç - Està enfadat, però no ho admetrà

60 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (II)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES ERROR DE L’ENDEVÍ - Això acabarà malament. - Mai arribaràs enlloc. DRAMA - Estic molt decebut - La seva opinió estar totalment fora de lloc. OMISSIONS - Aquí em tracten com em mereixo. - La gent es passa de la ratlla. JUDICIS - Aquesta actitud és inacceptable. - El Pere porta malament les reunions

61 FEED-BACK I FEED-FORWARD (I)
QUÈ S’ENTÉN PER FEED-BACK? El feed-back és una paraula anglesa que s’ha traduït com a retroalimentació. En un entorn empresarial, els treballadors necessitem saber si el nostre rendiment s’ajusta al que s’espera de nosaltres, com estem desenvolupant la nostra feina. La informació que es dona orientada a aquest obejctius és el que s’anomena feed- back. El sentit de donar dfeed-back és el poder millorar o canviar coses de les nostres conductes. El feed-back ascendent és aquell que els membres de l’equip donen al seu cap i el feed-basck descendent és aquell que els caps donen als seus col·laboradors. El feed-back ascendent darrerament s’ha incrementat en l’entorn empresarial a través de l’eina anomenada 360º El donar feed-back ha estat considerat molt de temps com una eina essencial per a líders. La característica principal del feed-back és que està enfocada al passar, en allò que ja ha passat, i no en la infinita varietat d’oportunitats que ens pot brindar el futur. El feed-back pot doncs arribar a ser limitant enlloc de ser expansiu i dinàmic

62 FEED-BACK I FEED-FORWARD (II)
QUÈ S’ENTÉN PER FEED-FORWARD? (Marshall Goldsmith) El feed-forward consisteix en donar suggeriments a una persona pel seu futur i ajudar-lo a millorar tant com es pugui. Els trets i utilitats que té el feed-forward són: Ajuda a les persones a focalitzar un futur positiu, no un passat ple d’errors. Ajuda a evitar la interpretació del feed-back “deixa’m dmostrar-te que estàs equivocat. El feed-forwrd normalment és vist com a positiu ja que es focalitza en solucions, no en problemes. Pot venir de qualsevol persona, encara que no es coneguin. Porta implícita la creença de que l’altre pot millorar. Tendeix a ser mes ràpid i mes eficient que el feed-back. Està dissenyat per a persones orientades a l’èxit. Pot ser una eina d’aplicació per a tot l’equip. No implica superioritat de judicis o d’experiència. Som “companys de viatge”, no “experts”.

63 Exercici: DONANT FEED-FORWARD (I)
Escull una conducta teva que voldries canviar, que tingués molt significat en la teva vida. 2. Tria 1 company a qui vulguis explicar millor aquesta conducta. Explica-ho primer a un i després a l’altre. 3. Sol·licita feed-forward (2 suggeriments que et puguin ajudar en el canvi). 4. Escolta atentament els suggeriments i pren nota escrita. No pots fer cap comentari ni criticar els suggeriments. 5. Fes comentaris tipus “es una bona idea...”. 6. Agraeix als participants els seus suggeriments. 7. Fes el procés amb totes les persones del grup. 8. Explica les conclussions que en treus.

64 Exercici: DONANT FEED-FORWARD (II)
Participant 1 Suggeriment: Participant 2 Suggeriment: Participant 3 Suggeriment: Participant 4 Suggeriment: Participant 5 Suggeriment:

65 Condicionamientos y anclajes
Accediendo y re-accediendo a las representaciones Los anclajes son asociaciones entre dos representaciones Basados en el condicionamiento clásico de Paulov , donde un estimulo condiciona una respuesta, en PNL los anclajes se consideran aprendizajes simples por asociación inconsciente de dos elementos. Un anclaje es una estrategia donde un estímulo (representación) dispara otra representación , por eso consideramos que una experiencia contienen las 5 modalidades donde tenemos más consciencia de unas que de otras. Ejemplo típico son la fobias (a diferencia de los miedos que suelen tener más carga cognitiva, de construcción de significados), otros ejemplos más mundanos son el escuchar una canción o ver un árbol de navidad, que imágenes, sensaciones, significados despliega. En PNL el concepto que trabajamos en relación a este sistema de aprendizaje es el COLAPSO DE ANCLAS. Disparamos un estado (deseado) en el momento que accedemos a un estado limitante.

66 Ideas acerca de los anclajes
La repetición del estímulo refuerza la asociación. Cuanto más intensa es la experiencia que tiene el individuo cuando se instala el ancla ( fobias), más fuerte será la respuesta cuando el ancla sea disparada. El momento de asociar ancla al estado es CRITICO tener en cuenta que debe ser justo antes del máximo de intensidad, antes de su descenso. Cuanto más especial sea el estímulo, mas preciso será re-acceder ale estado deseado. Todos los sistemas representacionales sirven para anclar. El lenguaje es una de las más poderosas anclas que condicionan respuestas muy fuertes, ya sean positivas o negativas. Realizar el proceso en un ligero estado de relajación ( trance ligero) facilita la asociación entre Estimulo/Respuesta.

67 Tipos de anclajes SIMPLES COMPLEJOS Digitales ( activo/inactivo)
Analógicos ( gradual, donde aumenta o disminuye ) COMPLEJOS Apilamiento ( círculo de la excelencia) Encadenamiento para generar nuevas estrategias Colapso para anular un estado es necesario anclar el estado limitante, después buscar el estado deseado y anclarlo para disparar el estado limitante y enseguida el estado deseado

68 Procedimiento ejercicios de entrenamiento
Juego de Anclas 3 a 5 personas Dos entrenan el ancla asociada al estado El resto intenta adivinar ( calibrado) el estado Círculo de la excelencia Situación real Asociar y apilar 4 a 5 estados Entrenar la asociación de estimulo - respuesta

69 Herramientas de escucha activa
Ejercicio grupal - Acompasamiento Escucha no acompasada versus no escucha acompasada Exploración e indagación de la experiencia interna. “Una queja” Ampliación del mapa Donde Como Cuando Quien Empatía y cambio de posición mental Posiciones perceptivas

70 Posiciones perceptivas
Primera Posición Segunda Posición Metaposición

71 Posiciones perceptivas
FLEXIBILIDAD MENTAL DOBLE DESENSIBILIZACION – TOMAR DISTANCIA EXPLICACION DEL EJERCICIO OBJETIVO DE ESTA EXPERIENCIA COMPRENDER LA REALIDAD DESDE UN PUNTO DE VISTA MÁS AMPLIO SENTIRSE EN LA PIEL DEL OTRO EQUIDISTANCIA

72 Pasos Piensa en una situación de conflicto o tensión comunicativa
Visualízala desde una posición de observador, neutral (P3) Haz una breve descripción, donde ocurre, quien está, que pasa… Entra en tu propia persona (P1) como si lo vieras desde ti Describe lo que ves ( submodalidades) Describe lo que te dices y escuchas ( submodalidades) Describe cómo experimentas las sensaciones en tu cuerpo Cuál es el objetivo para ti?, que es lo que quieres para ti? Toma de conciencia. Pasa a P3 Empatiza con la otra persona (como si te invadiera o tu te pusieras en su piel) (P2) es la posición del otro / otros y realiza los mismos pasos que en 4 ( ve lo que ves, escucha y siéntete) ( que quieres ( el otro)) P3 Vuelve a P1 y compara la experiencia – sacar conclusiones del impacto de las representaciones sobre la experiencia ( SENSACIONES)

73 Impacto Lenguaje en Representación mental
Los predicados verbales ( verbos, adjetivos y adverbios) de los SR son los indicadores lingüísticos de cuáles son los SR que se están procesando mayoritariamente mientras la persona está hablando. Los predicados de los SR son las palabras que usamos en nuestra comunicación para describir procesos de pensamiento y así sabemos que tipo de SR estamos empleando ( V-A-K), basado en los sentidos o a veces pueden ser inespecíficos. El Objetivo principal de identificar los predicados asociados a los SR es asociarse con el idioma del que está hablando para crear un ambiente de rapport, sintonia y entendimiento.

74 Listado de predicados Visuales - ver
Analizar Foco Escena Claridad Observar Mostrar Soñar Examinar Inspeccionar Vista Retrospectiva Ver Demostrar Ilustrar Imagen Aparecer Aspecto Oscuro Testigo Ilusión Dibujo Prever Vistazo Idea Perspectiva Angulos Mirar Campo de visión Horizonte Obvio Panorama

75 Listado de frases visuales
Una ojeada Ojo de águila No está claro En vista de que Parece que Ojo clínico Ver algo Bien definido Me parece Me queda claro Tener la perspectiva Hacer una escena Crear una imagen Ver objetivamente Crear en el espacio Sin sombra de duda Estar enfocado en algo Idea borrosa En persona Memoria fotográfica Echar un vistazo Tan claro como el agua

76 Listado de predicados auditivos – decir y oír
Anunciar Chillido Comunicar Comentar Voz Susurro Decir Murmurar Sonido Disonancia Mencionar Hablar Estrepitoso Pronunciar Vocal Escuchar Rumor Audible Oír Silencio Discutir Sonar Articular Chismera proclamar Conversar Entrevistar Rugir Enunciar Oral Chirrido Preguntar Alarido

77 Listado de frases auditivas
Claramente expresado Exprésate Escuchar Morderse la lengua Manera de hablar El poder del lenguaje Palabra por palabra Llamar Dar cuentas de Dar audiencia Decir tonterías Fuerte y claro Fuera de tono Bien informado Describir al detalle Mal informar Expresiones Preguntar Poner atención a Secreto a voces Dar su opinión

78 Listado de predicados kinestésicos
Sentir y hacer Activo Cimientos Tibio Suavemente Batir Asustado Corazonada Intuición Atado Carga Dolorido Sentir Empujar Tensión Insensible Enredar Inestable Sostener Poner Profundo Agarre Sólido Emocional Estrés Apoyo Soportable Movimiento Insoportable Acalorada Firme Afectado Toque Forcejeo Presión sensible Olfativos Aroma Húmedo Esencia Dulce Agrio Hedor Olor Oler Fragancia Apestar Afrutado Gustativos Amargo Sin sabor Pivante Rico Quemado Acido Insípido Fresco Salado Delicioso Inespecíficos Activar Saber Comprender Ondicar Decidir Anticipar Organizar Pensar Planear Dirigir Considerar advertir

79 Listado de frases kinestésicas
Enfriar las cosas Arrasar Estas en el aire Tomarle sentido a algo Mano a mano Tener la cabeza fría Tomar las riendas Demasiado ajetreo Estar a punto de Coger Hacer de tripas corazón Calentarse la cabeza Poner las cartas sobre la mesa No te estoy siguiendo Quedarse con las manos vacías Calmar Tener las bases firmes Tener contacto con Momento de pánico Más o menos

80 Ejercicios básicos de calibrado de predicados
El contador de historias (N=4) Pensar en una experiencia construida o imaginada Expresarla con naturalidad Los otros 3 asumen roles V – A – K y comparan al final la lista de resultados Infroman al contador de historias Cambio de roles Repetimosa historia con el sistema menos utilizado Escuchamos una historia e identificamos diagram,a de barras de los tres sistemas Explicamos una nuestra en ese mismo sistema Acompasamos en nivel de sistema representacional ( predicado más utilizado)