CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Conceptes bàsics Clima Paisatge Ecosistema Successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Paisatge Qualsevol àrea que inclou tant els elements naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai. Ecosistema Sistema d’organització dels éssers vius (animals i vegetals) en un espai definit.

Els ecosistemes de la Terra En els ecosistemes càlids hi ha paisatges equatorials, tropicals i desèrtics. En els ecosistemes temperats hi ha paisatges mediterranis, oceànics i continentals. En els ecosistemes freds hi ha paisatges polars i d’alta muntanya.

Els paisatges equatorials I Es localitzen als costats de l’equador, entre 5 i 10º de latitud: Àfrica central i golf de Guinea. L’Amazònia a Sudamèrica. Indoxina i Indonèsia a Àsia.

Els paisatges equatorials II Temperatures molt elevades durant tot l’any. Mitjana anual 25ºC. No hi ha oscil·lació tèrmica. Pluges molt abundants superiors als 2000 mm anuals. Elevada humitat.

Els paisatges equatorials III La vegetació característica és la selva o jungla. Boscos molt frondosos amb una gran diversitat d’espècies i molta humitat. Arbres alts i exuberants amb fulles grans i molt verdes. Sotabosc inexistent. Són el pulmó de la Terra.

Els paisatges equatorials IV

Els paisatges tropicals I Es localitzen sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics (5º i 35º): Amèrica Central i del Sud (Brasil). Sud d’Àfrica. Sud-est d’Àsia Est d’Austràlia.

Els paisatges tropicals II Temperatures força altes tot l’any. Entre 20º i 30º C. Major amplitud tèrmica que en les àrees equatorials, entre 5º i 10º C. Precipitacions diferents segons la zona: - Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any. - Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any.

Els paisatges tropicals III La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador. A les zones de latitud més baixa: el bosc tropical. A les zones de latitud mitjana: la sabana. A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

Els paisatges tropicals IV El bosc tropical és molt similar a la selva. Diversitat important d’espècies animals i vegetals (caoba, bambú, cedre, noguera,.). Domina la frondositat, el verdor i l’alçada dels arbres. Existència de sotabosc.

Els paisatges tropicals V La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals. Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus. Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. Plantes adaptades a resistir la sequera

Els paisatges tropicals VI A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. La vegetació és més escassa i de fulla dura. Hi ha matolls espinosos. Apareixen zones de sòls pelats. La sabana ha donat pas a l’estepa.

Els paisatges desèrtics I Ocupen el 15% de la superfície continental. Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. Els deserts més coneguts es troben a l’Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

Els paisatges desèrtics II Temperatures molt altes durant tot l’any. Entre 17º i 22º C. Gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC. Pluges inferiors als 250 mm anuals. Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes. L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

Els paisatges desèrtics III La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid. Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus. Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

Els paisatges mediterranis I Localitzats a algunes zones de les costes occidentals dels continents situades entre 30º i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

Els paisatges mediterranis II Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern. Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals. Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Els paisatges mediterranis III La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne. Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua. Les principals espècies són pins i alzines. També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

Els paisatges mediterranis IV Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

El paisatge mediterrani V Quan els arbres desapareixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

Els paisatges oceànics I Es troben a algunes costes dels continents entre 40º i 60º de latitud. Nord d’Europa i nord-oest d’Amèrica del Nord. Sud-oest d’Amèrica del Sud i sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Els paisatges oceànics II Temperatures suaus durant tot l’any. Poca oscil·lació tèrmica. Pluges abundants (més de 1000 mm anuals), sobretot a la tardor i l’hivern.

Els paisatges oceànics III La vegetació típica és el bosc caducifoli. Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta. Les principals espècies d’arbres són: roures, faigs i castanyers.

Els paisatges oceànics IV La landa és una coberta de mates espinoses sense arbres. Es troba en zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt forts.

Els paisatges oceànics V La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees. Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Els paisatges continentals I Es localitzen en zones allunyades de les masses d’aigua, entre 40º i 70º de latitud. Ocupen les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

Els paisatges continentals II Temperatures molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb molta oscil·lació tèrmica. Les precipitacions són escasses. En algunes zones es concentren a l’estiu.

Els paisatges continentals III A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos, hi trobem la taigà o bosc de coníferes. Són arbres de fulla perenne aciculifolis. Les principals espècies d’arbres són: avets, làrix i pi roig.

Els paisatges continentals IV Les estepes o praderies són zones de vegetació molt escassa. Estan més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu.

Els paisatges polars i d’alta muntanya Els paisatges polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud. Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

Els paisatges polars I Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC. Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC. Gran oscil·lació tèrmica. Pluja quasi inexistent i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

Els paisatges polars II A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra. Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.

Els paisatges d’alta muntanya I Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu. Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

Els paisatges d’alta muntanya II La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació. La vegetació es disposa en estatges altitudinals.