ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Arquitectura bizantina. La pintura i el mosaic.

ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Bizanci és el nom que prengué l’Imperi Romà d’Orient des del 395 dC amb l’emperador Teodosi. La ciutat de Constantinoble l’havia creada l’emperador Constantí sobre una antiga colònia grega el 324, i que esdevingué la capital de l’Imperi Romà d’Orient. Quan l’Imperi Romà d’Occident caigué sota el domini germànic, la cultura de la roma Oriental va anar adquirint personalitat pròpia, mescla de la tradició clàssica amb trets propis i orientals, i que s’anomenà bizantina. Arribà fins el 1453 amb la caiguda en mans dels turcs.

ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Els límits geogràfics de Bizanci varen ser molt fluctuants, tot i que podem destacar quatre moments claus: A finals del segle V: ocupava la meitat oriental de l’imperi romà Època de l’emperador Justinià (segle VI): expansió cap occident i conquesta d’Itàlia i part d’Hispània; però només dominació temporal. Segles VII – VIII: expansió de l’Islam i pèrdua de gran part dels territoris asiàtics i africans (Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte i Líbia) Al segle XV: mínima extensió per l’expansió turca (Bizanci només ocupa la capital i un petit territori adjacent), fins la derrota definitiva el 1453.

Orígens, límits geogràfics i cronologia. L’Imperi Romà d’Orient ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. L’Imperi Romà d’Orient

ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. L’Imperi Bizantí a l’època de Justinià (en morat les conquestes de Justinià)

ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. L’Imperi Bizantí al segle XIII

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. L’Imperi Bizantí el 1400

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades: Període protobizantí (segles V – VII): naixement i consolidació del nou estat: Època de Justinià (527 – 565): la base fonamental de la cultura i la política són encara clarament romanes; artísticament es l’Edat d’Or de Bizanci. Dinastia d’Heraclis (s. VII): gir cap a Orient i distanciament d’Occident, amb predomini de la influència grega.

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades: Període iconoclasta (726 - 843): controvèrsia sobre la iconoclàstia, lluites internes i crisi profunda; es prohibeixen les imatges i es destrueixen les existents; emigració a occident dels iconòduls.

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades: Període posticonoclasta (843 - 1453): es supera la controvèrsia sobre la iconoclàstia, però continua l’allunyament d’Occident, i les divergències doctrinals i rituals amb l’Esglèsia de Roma; tot plegat culmina amb el Cisma d’Orient (1054): trencament entre l’Església romana occidental i l’Església Ortodoxa oriental. Artísticament destacam: Dinastia macedònica (867 – 1056): Segona Edat d’Or bizantina; època daurada de les icones o imatges religioses Dinastia dels paleòlegs (1259 – 1453): crisi militar i pèrdua de territoris, però renaixement cultural i expansió de l’art als pobles eslaus.

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades: Període postbizantí (des del segle XV): l’art bizantí perdura encara molt de temps a Rússia, Ucraïna, Bulgària, Grècia i altres zones de l’Europa Oriental dintre de l’àmbit d’influència de l’Església Ortodoxa.

Orígens, límits geogràfics i cronologia. ART BIZANTÍ Orígens, límits geogràfics i cronologia. Són quatre els components fonamentals que conformaren la cultura bizantina: La base romana: dret, organització política L’herència grega: llengua, literatura, pervivència d’elements clàssics a l’art, tot i que modificats. La influència oriental (persa, síria): cerimonials, rituals religiosos, divinitat imperial; en l’art preferència del color sobre la forma, i del simbolisme sobre el naturalisme. El cristianisme ortodox i la unió entre Església i Estat (cesaropapisme): intervenció de l’emperador en les qüestions religioses; l’art al servei de la litúrgia religiosa; apareix el monacat.

2. L’arquitectura bizantina. Concepció de l’edifici religiós: ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. L’arquitectura és la manifestació artística cabdal, ja les arts plàstiques s’hi integren. Concepció de l’edifici religiós: influència de l’art paleocristià occidental: plantes basilicals o centralitzats per a crear espais amplis i ordenats. per tant, també trobam l’estructura atri-nàrtex-naus-presbiteri progressiva preferència, però, per les plantes centralitzades això es deriva d’una concepció simbólica de l’església (cel a la Terra, casa de Déu) aleshores, cada part de l’església té un significat simbólic (cúpules, semicúpules, la llum, preferència pel mosaic, etc.) gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural

2. L’arquitectura bizantina. Concepció de l’edifici religiós: ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Concepció de l’edifici religiós: gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural: Cúpula central: Pantocràtor (Déu en majestat, Rei de reis), amb el llibre de la revelació en una mà i l’altra en posició de benedicció; emmarcat per la forma ametllada. Semicúpula de l’absis: Verge Mare amb Déu-nen assegut a la falda o damunt el braç de la Verge. Registres inferiors de la cúpula (davall del Pantocràtor): apòstols disposats de forma concèntrica, o bé la genealogia de Crist. A les petxines: escenes de la vida de Crist Murs i cúpules secundàries: processons de sants i teofanies

2. L’arquitectura bizantina. En quant als elements arquitectònics ... ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. En quant als elements arquitectònics ... Major importància de l’espai interior que no l’exterior Sistema constructiu: adovellat, arc de mig punt sobre columnes espais més variats que els basilicals paleocristians: preferència per l’ús de la planta centralitzada amb cúpula l’ús de les petxines o trompes com a element de suport de voltes i cúpules també l’ús de mitges cúpules (o de mitja esfera) i contraforts com a elements de suport Columnes corinties; novetat: capitell troncopiramidal invertit utilització de murs més gruixuts, que influiran en l’arquitectura romànica altres canvis respecte a les basíliques paleocristianes: l’atri es redueix a un pòrtic, introducció de nàrtex, iconòstasi i tribuna

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de Santa Sofia ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. contraforts cúpula Semicúpula lateral de sujecció Minarets islàmics posteriors Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de Santa Sofia ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Observau el volum dels contraforts Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura bizantina. Interior Basílica de Santa Sofia ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Petxines Finestrals del tambor Tribuna, amb columnes de tradició clàssica i arcs de mig punt Semicúpula o de quart d’esfera laterial, recolzada sobre d’altres més petites Interior Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura bizantina. Interior de la basílica de Santa Sofia ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Interior de la basílica de Santa Sofia

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Planta i secció de la Basílica de Santa Sofia

Planta i secció de la Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura bizantina. Interior de la basílica de Santa Sofia. ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Interior de la basílica de Santa Sofia. Cúpula central.

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de Chora. Constantinoble ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Basílica de Chora. Constantinoble

2. L’arquitectura bizantina. Cúpula de la Basílica de Chora ART BIZANTÍ Escenes de la vida de Crist a les petxines Pantocràtor al zènit de la cúpula 2. L’arquitectura bizantina. Apòstols disposats en forma concèntrica en el casquet de la cúpula Cúpula de la Basílica de Chora

2. L’arquitectura bizantina. Absis de la Basílica de Chora ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Absis de la Basílica de Chora

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de Santa Irene. Constantinoble ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Tambor reforçat amb contraforts Basílica de Santa Irene. Constantinoble

2. L’arquitectura bizantina. Interior de la Basílica de Santa Irene. ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Absis amb coberta semiesfèrica (altar) Petxines Finestres del tambor Tribuna Interior de la Basílica de Santa Irene. Pilar

2. L’arquitectura bizantina. ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. En temps de l’emperador Justinià (segle VI), Bizanci es va estendre per la Mediterrània occidental. Concretament al nord d’Itàlia van destacar Ravenna i Venècia, les ciutats amb influència bizantina més clara.

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de San Vitale. Ravenna ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Basílica de San Vitale. Ravenna

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Interior de la Basílica de San Vitale. Ravenna

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Dibuix de la Basílica de San Vitale. Ravenna

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Secció de la Basílica de San Vitale. Ravenna

2. L’arquitectura bizantina. Basílica de San Vitale. Ravenna ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Basílica de San Vitale. Ravenna

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Cúpula de la Basílica de San Vitale. Ravenna

ART BIZANTÍ 2. L’arquitectura bizantina. Absis de la Basílica de San Apolinar. Ravenna

ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. La pintura a Bizanci va ser especialment important des de l’època de Justinià. La més important era la pintura al fresc en la decoració de les basíliques. Destaca l’ordenació jeràrquica en altura de les figures, dominant sempre el Pantocràtor (Déu en majestat). Són figures rígides, hieràtiques, severes, molt allunyades ja del naturalisme clàssic perquè es volen donar unes altres impressions: les de solemnitat i eternitat. Recuperen la frontalitat, i transmeten molta espiritualitat. Utilització simbólica dels colors (daurats, blaus). Repetició normativitzada de les imatges. Una altra manifestació pictòrica eren les icones, quadres religiosos sobre taula. Normalment representaven màrtirs i mares de Déu.

ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Icona bizantina

ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. El mosaic bizantí es feia servir, més que per als paviments, per la decoració de parets i voltes. Destacaven per la riquesa cromàtica i la finor de les figures. També guanyen molta lluminositat respecte als mosaics romans. La composició de les escenes solen ser simètrica. En aquest cas, tingueren molta influència en l’art musulmà, en la decoració de les mesquites.

Mosaic Pantocràtor de l’església de Chora ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Mosaic Pantocràtor de l’església de Chora

Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església de Chora ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església de Chora

Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església de Santa Sofia ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església de Santa Sofia

Mosaic de grup de Justinià a San Vitale de Ravenna. ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Mosaic de grup de Justinià a San Vitale de Ravenna.

Detall Mosaic de Justinià a San Vitale de Ravenna. ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Detall Mosaic de Justinià a San Vitale de Ravenna.

Mosaic de grup de Teodora i la seva cort a San Vitale de Ravenna. ART BIZANTÍ 3. La pintura i el mosaic. Mosaic de grup de Teodora i la seva cort a San Vitale de Ravenna.