The Chronic Care Model and Disease Management

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Paciente Crónico y Sostenibilidad del SNS
Advertisements

“Holter insertable y monitorización remota” :
Family Health Centers of San Diego
NOVEDADES EN INSUFICIENCIA CARDIACA
INSUFICIENCIA CARDIACA Manuel F Jiménez-Navarro
Una contribución de la medicina de familia al mantenimiento de la continuidad asistencial de los pacientes complejos José Ramón Vázquez Díaz
Índice Situación de Partida ¿Dónde Estamos?
Dr. Josep Lupón. Rev Esp Cardiol 2007; 60: 874 UNIDADES DE INSUFICIENCIA CARDIACA Reunión Sección Córdoba junio 2006 (28) Red de delegados de Pfizer septiembre.
Fanny B. Cegla Enero – 2014 C.S. Buenos Aires
Guía de Práctica Clínica
Mª Pilar Ruiz Rodríguez
Telemedicina en una Unidad de Insuficiencia Cardiaca: estudio iCOR
Resultados de la implantación de programas de IC multidisciplinar: Unidades de IC de nueva creación tras el programa ITERA Dra Inmaculada Fernández Rozas.
Estrategia de Enfermedades Raras del SNS
Elementos de excelencia de un programa de insuficiencia cardíaca: La colaboración multidisciplinar LA INTERVENCIÓN DEL FARMACÉUTICO A LA.
Servicio de Preguntas Clínicas Basadas en la Evidencia de MurciaSalud.
Proceso de coordinación de un Programa de IC entre Hospital y Atención Primaria mediante nuevas tecnologias: Telemedicina Josep Comín-Colet, Cardiólogo.
Programa de Insuficiencia Cardíaca Hospital Puerta de Hierro
B&F Gestión y salud TENDENCIAS EN LOS ESTILOS ASISTENCIALES DE LA PRÁCTICA CLÍNICA EN EL MEDIO PLAZO. Pablo López Arbeloa Octubre de 2005.
CUIDADOS PALIATIVOS BASICOS EN UN EAP
Creación de un grupo de trabajo: El rol del referente
Fuente: Encuesta realizada al personal femenino del Hospital Gral. de Agudos Dr. J. M. Ramos Mejía en el periodo Julio – Agosto 2004 Autores: Funes – González.
Objetivo General El objetivo general de esta acción formativa es formar a los enfermeros para que sean capaces de desarrollar una intervención clínica.
Con el patrocinio.
GINA GONZALEZ ROBLEDO UNIDAD DE INSUFICIENCIA CARDIACA
La gestión de casos en el manejo de los pacientes con Insuficiencia Cardíaca: Experiencia del programa de IC integrado Mar-SAP Litoral SAP Litoral Marzo.
SEMINARIO INTERTEMÁTICO EUROsociAL SALUD Atención Primaria de Salud e integración de niveles de atención Río de Janeiro, 24 de septiembre de 2007 La Atención.
PROCESO CONJUNTO CON ATENCIÓN PRIMARIA EN EL PACIENTE TERMINAL
Promoción del auto cuidado en rehabilitación cardiaca Manuel Ottaviano Life Supporting Technologies ETSI Telecomunicación – UPM - Madrid.
Rafael Sepúlveda 30 de Septiembre de 2011 “SALUD MENTAL, PSIQUIATRIA COMUNITARIA E INTERSECTORIALIDAD”
Promoción del autocuidado: Instrumentos para la educación y la evaluación del paciente con Insuficiencia Cardiaca Neus Badosa Marcè Enfermera coordinadora.
Hospital del Mar Hospital del Mar El Registro de la Actividad: circulo de calidad y financiación del programa Josep Comín Colet Coordinador Unidad de IC.
OBJETIVOS DE LA EXPERIENCIA Evaluar y mejorar la calidad asistencial de un equipo de atención primaria (EAP), en patologías prevalentes, incluidas en rutas.
III Curso de Formación Programa ITERA
III CURSO DE FORMACIÓN PROGRAMA ITERA La conexión con AP: La Enfermera de Enlace y la Enfermera Gestora de Casos Lola Mendoza García de Paredes,
EXPERIENCIA DEL HOSPITAL CLINIC EN MUJERES CON AGRESION SEXUAL: RIESGO DE EXPOSICION AGUDA AL VIH-1 Dr. Felipe García Servicio de Infecciones Hospital.
LA ENFERMERA ESPECIALISTA EN INSUFICIENCIA CARDIACA Y TRASPLANTE
Dra. Mª Lledó Tàrrega Porcar R3MFYC Tutor: Dr. Manuel Batalla Sales.
BIENVENIDOS.
Coordinación del cuidado paliativo
Seguimiento telefónico coordinado con un programa de IC Marisa Martí Barcelona 18 de septiembre 2010.
Gestión de un paciente centrada en domicilio tras un ingreso III Curso de Formación Programa ITERA Mila Guerrero Enfermera EAP Raval Sud, SAP Litoral ICS,
HERRAMIENTA DE APOYO A LA FORMACIÓN DE PROFESIONALES Y PACIENTES EN LA PLATAFORMA PITES Pilar García Sagredo Unidad de Investigación en Telemedicina y.
Atención primaria y telemedicina
0 © 2014 FUJITSU TECHNOLOGY SOLUTIONS Innovación en Telemedicina Juan Carlos Muria Tarazón Fujitsu España.
¿Cómo afecta la pluripatología a la calidad de la atención prestada? Turner BJ, Hollenbeak CS, Weiner M, Have TT, Tang SSK. Effect of Unrelated Comorbid.
El paciente con insuficiencia cardiaca en el final de la vida: coordinación de los cuidados paliativos S. Ruiz Bustillo 21/03/2009.
Plan de salud en EPOC de la Comunitat Valenciana
UNIDAD DE INSUFICIENCIA CARDÍACA Hospital Son Dureta 2 años de vida II JORNADAS DE LA SOHIB Palma, mayo de 2010 Hospital Son Dureta Armando Bethencourt.
Una unidad de insuficiencia cardíaca de nueva creación en un contexto sanitario distinto: La Experiencia Latinoamericana de Barcelona a Bogotá Adriana.
La prevalencia de la IC diastólica va en aumento y, tras el primer ingreso, su pronóstico es similar a de la IC sistólica AP al día [
Enfermera del Servicio de Neumología del HGUA.
La estrategia más rentable para detectar los pacientes con disfunción renal consiste en cribar a diabéticos, hipertensos y mayores de 55 años AP al día.
Intervención educativa telefónica en pacientes con insuficiencia cardíaca crónica: experiencia en el Ámbito de Atención Primaria de Barcelona. Marisa Martí.
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL, BADALONA
Investigación Investigación Cómo organizar un proceso de investigación clínica en un programa de IC Josep Comín Colet Coordinador Unidad de IC del Servicio.
Telemedicina Caso Práctico II
ACTIVIDADES ESPECÍFICAS DE LA MEDICINA GENERAL INTEGRAL
Programa de Insuficiencia Cardiaca del Hospital del Mar
Continuidad de Cuidados. Caso Práctico en Paciente Crónico
Un programa de intervención telefónica centralizado gestionado por enfermeras mejora el pronóstico de la insuficiencia cardíaca GESICA Investigators.
APS EN ANDALUCÍA La Ley 2/1998 de 15 de junio, de Salud de Andalucía, establece y define el Sistema Sanitario Público de Andalucía, concebido como el conjunto.
Una escala basada en datos clínicos fácilmente accesibles permite predecir el riesgo de complicaciones de los pacientes con angor estable Daly CA, De.
PROCESO DEL PACIENTE DURANTE EL SEGUIMIENTO EN HOSPITAL DE D Í A III Curso de Formación Programa ITERA Laura Ollé Núria Rodríguez Servicio de cardiología.
ATENCION ESPECIALIZADA
La utilización del péptido natriurético tipo B en la evaluación de la disnea en Urgencias disminuye la necesidad y la duración de los ingresos Mueller.
En la práctica clínica se aconseja considerar las
Circuitos de la información
ANÁLISIS DE LOS REQUISITOS FUNCIONALES PARA EL DESARROLLO DE UN ENTORNO M-HEALTH EN LA ATENCIÓN DE PACIENTES CON INSUFICIENCIA CARDIACA. PROYECTO HEARTEN.
Ejecución Plan de Trabajo 2015 MICRORRED CIRA-SAN CARLOS.
Transcripción de la presentación:

The Chronic Care Model and Disease Management The Chronic Care Model and Disease Management. El modelo de atención al paciente crónico y la gestión de patologías. Josep Comín-Colet, Cardiólogo Servicio de Cardiologia Profesor Asociado del Departamento de Medicina Universidad Autónoma de Barcelona Coordinador de la Unidad de Insuficiencia Cardiaca del Hospital del Mar Programa Integrado de Insuficiencia Cardiaca Mar-Litoral (Barcelona) MODELS OF CARE FOR CHRONIC PATIENTS: Beyond disease management programmes. MODELOS DE ATENCIÓN PARA PACIENTES CRÓNICOS: Más allá del programa de gestión de patologías. Programa ITERA. II Curso de Formación: “Cómo iniciar y desarrollar un aunidad de insuficiencia cardiaca multidisciplinaria: un paso adelante” Hospital del Mar. Barcelona,20 y 21 de Marzo 2009

El Universo del Paciente Crónico ¿Por qué necesitamos un nuevo modelo para la atención del paciente crónico?

78 años, diagnosticado de IC además de HTA, DM y MPOC En la última visita a urgencias, se le retiraron los IECA y Betabloqueantes que se habían iniciado en el ingreso por “efectos secundarios” 1 ingreso y 3 consultas en urgencias por IC en el último mes, no se presentó a la consulta del cardiólogo No ha recibido información de su enfermedad y en la visita del médico de familia sigue sintomático con lo que lo deriva de nuevo a UCIAS el mismo día en que tenia programada el Ecocardiograma

78 años, diagnosticada de IC además de HTA y DM 1 ingreso por IC: incluida en un programa integral de IC por lo que se ha realizado ecocardiograma y coronariografia diagnóstica (FE 32% , coronarias sanas) y se halla en fase de titulación de betabloqueantes e IECA de forma ambulatoria Su cardiólogo informa a través de la historia clínica electrónica a su medico de familia sobre la necesidad de programar un seguimiento de su perfil lipídico y la posibilidad de incluirla en un programa de paciente experto Ha recibido formación sobre la IC y la DM. Acude a la consulta con sus cuadernos de autoregistro para ambas patologías Sufrió una descompensación que ella misma controló al aumentar diuréticos tal y como le habían aconsejado. Su medico de familia programa control de iones y función renal después del episodio

Deficiencias del Sistema y Barreras para el Éxito La “Tiranía de lo Urgente”

SISTEMA DISEÑADO PARA PATOLOGIA AGUDA Subestimación de la carga Económica y Personal de las Patologías Crónicas Visitas Breves dirigidas a lo agudo Ausencia de Planificación de las Intervenciones Pobre Adherencia a las Guías de Clínicas Nula dedicación a potenciar el autocuidado del paciente Atención Fragmentada sin Coordinación Especialistas-Atención Primaria Concentración de las actividades en el facultativo y no en personal no facultativo

Nuevo Concepto Para la Patología Crónica Chronic Care Model Nuevo Concepto Para la Patología Crónica

JAMA 2002;288(14):1775

“Disease Management Programs” para la IC ¿Los Necesitamos? “Crossing the Quality Chasm”

Aplicación del Chronic Care Model Pacientes Alta Complejidad Pacientes Alto Riesgo - Riesgo + Prevención 1aria y 2aria

“CARE GAP” 33 21 17 62 37 36 87 0% 50% 100% Diu ACEI ßB Dig Nit Ca A SPN ABD Komajda M et al. Eur Heart J 2003;24(5):442 “CARE GAP”

Insuficiencia Cardiaca Elementos del Chronic Care Model en los Programas de Gestión de Patologias Insuficiencia Cardiaca

Integrated Disease Management Programs

Disease Management Programs Self Management Changes in Health Care Delivery Access To Specialized Care Evaluation of Outcomes Evidence-based Management

To COACH or not to COACH… Do all components of the chronic care model contribute equally to quality improvement?* Self Management Being observed increases the standard of care Changes in Health Care Delivery Access To Specialized Care Usual care may not be “usual” Acceptance to enrollement may affect results Evaluation of Outcomes Evidence-based Management *Jt Comm J Qual Saf 2004;30(6)303

Objetivos Programas de Gestión IC “HIGH TOUCH” Mejorar Autocuidado-Educación Detección precoz Cumplimiento Soporte Coordinación Cuidados “HIGH TECH” Mejorar Indicación Drogas Dispositivos Intervenciones Invasivas 18

Los elementos CLAVE para el EXITO Abordaje Holístico Atención Primaria Gestoras de Casos Servicios Soporte Cuidado & Coordinación Enfermeras IC Complejidad Cardiólogo 19

Componentes Claves de los Programas de Insuficiencia Cardiaca ¿Cómo Concretar el Chronic Care Model?

Disease Management Programs & The Chronic Care Model Self Management Support Changes in Health Care Delivery Decision Support Clinical Information Systems Evidence-based Management Decision Support Evaluation of Outcomes Health Care System Community Resources

Conclusiones El abordaje de los pacientes con patología crónica como la IC requiere una transformación de nuestra forma de relacionarnos con ellos El Chronic Care Model establece un marco adecuado para desarrollar los cambios necesarios para estos pacientes Los programas de gestión de la IC se articulan a partir de los elementos del CCM Existen otros modelos de atención al paciente crónico en función de su riesgo y su complejidad

jcomin@hospitaldelmar. cat www. hospitaldelmar jcomin@hospitaldelmar.cat www.hospitaldelmar.cat/insuficiencia-cardiaca itera@secardiologia.es

Self-Management

Call Center & Paciente Experto 25

Document de Treball Document de Treball ANNEX 2 Professionals que han participat en l’elaboració Subdirecció General de Planificació Sanitària Tresserras Gaju, Ricard Direcció del Pla Director de les Malalties de l’Aparell Circulatori. Pla d’Atenció a la Malaltia Cardiovascular. Masià Martorell, Rafael Coordinació del Grup de treball d’experts Lupón Rosés, Josep Secretaria del Grup de treball d’experts Comín Colet, Josep Administració i suport. Pedro Vilalta, Maria Antònia Professsionals. Armengol Castells, Xavier Bayés Genis, Antoni Benet Rodriguez, Carles Beni Pardo, Carme Cabau Rúbies, Jacint Casademont Pou, Jordi Casas, Carme Esgueva de Haro, Neus González Fernández, Beatriz Manito Lorite, Nicolás Picas Vidal, Josep Manuel Reig Barbe, Josep Roig Minguell, Eulàlia Roure Fernández, Júlia Valdovinos Perdices, Pilar PLA D’ATENCIÓ INTEGRAL A LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA A CATALUNYA. DOCUMENT DEL GRUP D’EXPERTS. Departament Salut Barcelona, juny del 2006 Document de Treball Document de Treball 26

Guia de Práctica Clínica Informatizada CAP de Barcelona Integrada eCAP Usada por MF Enfermeras AP Call Center Enlace & GC Próximo Acceso UIC Función Base de datos Historia Clínica Toma de decisiones algorítmica basada en evidencia Si la guia s’ha activat de forma automàtica, es pot cancel·lar si no és el moment adequat 27

GPC MF Diagnóstico & Tratamiento Si el professional ho desitja pot realitzar i registrar una exploració més exhaustiva per un diagnòstic més precís i estratificació de gravetat. Formulari que permet registrar: Constants Anamnesi i exploració Consentiment informat Hospitalitzacions Proves complementàries Comentaris Els valors més recents d’aquestes dades registrades a eCAP arriben al formulari. Un cop registrades les dades, tornen a eCAP actualitzant les variables corresponents. S’han hagut de crear variables noves a eCAP específiques d’IC: Tipus IC, Classe funcional… El MEAP és el mateix que ve de la visita: el que afegim des d’aquesta pantalla o d’altres de la guia, queda actualitzat a eCAP. El registre de la majoria de dades és opcional: Poques variables són necessàries per continuar! 28

GPC Enfermería Educación & Evaluación Autocuidado Es pot treballar opcionalment algun dels items d’educació en funció dels criteris d’infermeria o continuar la guia que permet avançar cap a la finalització de la guia. 29

Historia Clínica Informatizada & Conexión con AP IMASIS

Evaluación de Resultados Tasa (Re)-Admision 1er Año “Usual care” 50% UIC CCEE Enf IC Tiempo Parcial 2000 (RCT) 36% H Dia Enf IC Full Time Camas Agudos 2003 28% Equipo Multidisciplinar2004 20% Coordinación Enf IC Intrahospital 2005 Coordinación AP 2005-2006 14-12% Efecto “dosis dependiente” 31

Sistematización de la Intervención Potenciar Intervención No-Facultativos

Intervención Multidisciplinar

Coordinación con Atención Primaria