La mort de Déu i la voluntat de poder (uns quants)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fet per Lluna Iglesias.
Advertisements

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Comparació entre Nietzsche i Stuart Mill
Pàgina 402 Sobre l’origen dels valors morals.
Filosofia contemporània Frederic Nietzsche
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
La il·lustració i la filosofia política de Locke
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
3.5 El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
El dol i les petites pèrdues Reflexions i propostes per acostar-nos a l'experiència de la pèrdua, el sofriment i la mort amb infants i adolescents.
Pàgina 402 Sobre l’origen dels valors morals.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
Programa BIBE: perspectives de futur
El pensament de Nietzsche.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
UNITAT 14 SEGLE XX: FILOSOFIA DE L’ÉSSER I DE L’EXISTÈNCIA.
La mort de Déu i la voluntat de poder (uns quants)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
2. El naixement de la filosofia occidental
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
2. L’idealisme absolut de Hegel
La il·lustració i la filosofia de Kant
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
El vitalisme de Nietzsche
1. Epicur de Samos i l’epicureisme
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
Objectiu Educatiu Trienni
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Gestió de les emocions PEX. SPR Curs U B.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. El materialisme històric de Marx
Pàgina 411 L’ésser humà s’ha transformat en un nen: és l’arribada del superhome. La innocència del nen. Per ell no existeix un món definit i ple de sentit.
2. El materialisme històric de Marx
Categories estètiques
4. El problema de la moral: eudemonisme
3. Diògenes de Sínope i el cinisme
Platonisme.
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
COMPARACIÓ DEL PENSAMENT DE PLATÓ I NIETZSCHE
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Pàgina La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.3. La voluntat de poder L’ésser humà s’ha transformat en un.
3.5 El problema l’ésser humà: doctrina del soma-sema
Pàgina La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Quina és la millor.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
LA TEORIA DEL SUPERHOME Friedrich Nietzsche
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
Pàgina 411 L’ésser humà s’ha transformat en un nen: és l’arribada del superhome. La innocència del nen. Per ell no existeix un món definit i ple de sentit.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

La mort de Déu i la voluntat de poder (uns quants) Pàgina 406 Introducció. Després de la crítica ara exposa la seva proposta. Dues obres cabdals: “Així parlà Zaratustra” i “La voluntat de poder”. L’exposició de les seves idees principals, segons l’ordre en què apareixen i el públic a qui s'adreça mostra una jerarquia: El superhome (tothom) La mort de Déu i la voluntat de poder (uns quants) L’etern retorn (ell mateix) 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.1. La mort de Déu i el nihilisme

Pàgina 407 La mort de Déu. És el saber fundacional de l'ensenyança de Zarathustra. Text Pàgina 407 significa La idea religiosa Una determinada ontologia (la filosofia de l’ésser) que ha valorat: Allò intel·ligible, etern i immutable com a bo. Allò sensible, temporal i canviant es dolent. Déu Una metafísica hostil al sentit de la Terra perquè: Implica un judici moral sobre la vida en negar el tems i l’esdevenir, i inventar un trasmón imaginari on refugiar-se. Limita les possibilitats existencials de l’ésser humà. ha estat per tant La “mort de Déu” significa la supressió de tota idealitat, transcendència i objectivitat. és Una història que ja ha passat: la fi d’una forma de valorar → nihilisme. Una tasca de futur: s’han de suprimir les restes → filosofia del martell. Pot ser Un perill: el nihilisme passiu de l’últim home. Una oportunitat: que l’ésser humà prengui consciència de la seva naturalesa creadora i projecte nous valors, se superi a si mateix a través del superhome. 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.1. La mort de Déu i el nihilisme

Pàgina 408 L’«últim home» i el nihilisme. Tesi: L’últim home reflecteix la situació de l’home modern on l’únic valor dominant és el no-res: Ja no creu en res, ha perdut tot idealisme: res té valor. En ell s’ha extingit la potència creadora de l’esser humà (expressió de la voluntat del no-res). Genealogia: L’essència de l’ésser humà (antropologia) consisteix en valorar, moure’s més o menys explícitament en un sistema de valors. La patologia que ara sofreix (nihilisme passiu) no és un sentiment vital nou sinó que sorgeix del mateix germen de les valoracions de la metafísica i la moral tradicionals. L’ idealisme (metafísic, moral i religiós) ha anat esgotant i aniquilant tots els impulsos vitals: allò que es presentava com un ajuda als dèbils per fer-los la vida més suportable (el més enllà salvador, la moral del ramat) ha acabat negant la pròpia vida. La prova: Déu (en la seva versió cristiana o il·lustrada) ha anat perdent progressivament pes com a sentit en els diferents àmbits de la vida humana. La “mort de Déu” deixa un buit (el no res) davant el qual l’últim home s’angoixa, no s’atreveix a pensar, a treure conclusions i s’abandona a un ateisme superficial i una indiferència moral. L’oportunitat: En morir Déu desapareix un sentit que oprimia la vida i ara l’ésser humà ha de donar-se ell mateix un sentit → ha de transformar la seva pròpia essència per passar de l’autoalienació en Déu a la llibertat creadora que es coneix a si mateixa: al superhome. 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.1. La mort de Déu i el nihilisme

Pàgina 409 Text Pàgina 409 «De les tres transformacions». Procés gracies al qual l’ésser humà se supera a si mateix: Camell L’esperit respectuós i submís S’inclina davant l’omnipotència de Déu i la llei moral Carrega amb el més enllà transcendent i l’idealisme Ascetisme “Tens el deure” Model de moral hostil a la vida: cristianisme Lleó L’esperit que es rebel·la Coneix la seva autoalienació anterior (valors objectius / moral idealista) S’allibera de les càrregues: crea la seva llibertat (negativa) Prepara l’arribada del superhome “Jo vull” Filòsof del martell Nen L’esperit lliure i creador Concep l’existència com una aventura i un joc innocent És capaç de projectar nous valors (llibertat positiva) S’experimenta a si mateix (llibertat inabastable) “Joc innocent” i “Sentit de la Terra” Superhome 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.2. El superhome

Pàgina 409 El superhome. Suposa: La superació de l’autoalienació a la qual s’havia sotmès l’ésser humà. La recuperació del “Sentit de la Terra”. Una nova forma d’estar al món com a ésser creador i experimentador. Quin és el seu l'objectiu a vital? Oblidat de si mateix “Esperit de pesadesa” Vida oprimida per les càrregues (Déu /moral) Mort de Déu “Esperit de lleugeresa” L’ésser humà es recupera a si mateix: alliberament Transcendència “Oblit del món” Superació de l’ésser humà orientada al més enllà → infidelitats a la Terra Mort de Déu “Obertura al món” Allibera i projecta sobre la Terra la seva força creadora de valors “Mantenir-se en l’existència” Seguretat, comoditat: “petita felicitat” Mort de Déu “Realitzar la seva essència existencial: la voluntat de poder”(Vida ascendent) Fer vibrar a través de la seva vida la vastitud del món: plenitud i intensitat vitals 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints 3.2. El superhome José Vidal González Barredo