Europa - Open arms 2019
Europa és una bellíssima princesa fenícia que, segons la tradició grega, es seduïda i segrestada per Zeus, transformat en brau. Més tard arriba com a nàufraga a la platja de Creta, on es converteix en orgullosa mare i esperit animador d’una civilització amb un patrimoni cultural immens. Rob Riemen a “Per combatre aquesta època”
Algunes preguntes per apropar-se als immigrants: On s’ha criat vostè? Quina és la seva llengua materna? Quina és la seva religió? Com era la casa on va créixer? Què menjaven? Quin era el seu amagatall preferit, quan era petit? Quina roba portava? Va aprendre un ofici? Ha format una familia? Amb quin objectiu va marxar del seu país? Com es va acomiadar? Què es va emportar, quan se’n va anar? Com s’imaginava Europa? Què troba a faltar més? Què desitja aconseguir? Si tingués fills i els criés aquí, què els explicaría del seu país? ¿S’hi veu, fent-se vell aquí? On vol que l’enterrin? Jenny Erpenbeck a “Les formes del verb anar”
Europa, deia Jan Patočka, va néixer de la cura de l’ànima. Si els europeus deixéssim d’ocupar-nos de l’ànima, Europa deixaria d’existir. Rob Riemen a “Per combatre aquesta època”
Amb això, Jan Patočka, volia dir que cada persona és un home moral, és a dir, un ésser que va buscant el significat, que vol saber què és bo i què és dolent, què té valor i que no en té, quins són la veritat i el sentit de la seva existència. Rob Riemen a “Per combatre aquesta època”
¿I la comprensió no seria una mena de camí, sinó més aviat un estat? Quan es vol entendre el que un altre diu o vol dir, en el fons, ja s’ha de saber amb antelació el que l’altre diu o vol dir. Segons això, per tant, ¿un diàleg reeixit només seria un reconeixement? ¿I la comprensió no seria una mena de camí, sinó més aviat un estat? Jenny Erpenbeck a “Les formes del verb anar”