LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ASPECTES GRÀFICS EN ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ.
Advertisements

ORTOGRAFIA LA DIÈRESI.
Els determinants.
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
+++ És probable que aquest "Cant de Sió" (Sl 45; 47; 75) hagi estat interpretat de diferents maneres en èpoques diverses. En la seva forma original,
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Monges de Sant Benet de Montserrat
Treballem la R.
3r tercera columna.
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
A / E àtones (vocal neutra)
BAUHAUS, una escola d’art
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
Normes per escriure-les
EL LLENGUATGE MUSICAL.
Ortografia. Les vocals o/u àtones
X i dígrafs ix -tx- ig.
ACCENTUACIÓ Norma i excepció.
LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, ELS HIATS I ELS DÍGRAFS
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
Writer 4... mira’t bé la pàgina
FORMES JURÍDIQUES D’EMPRESES
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
LES PALATALS SONORES J / G / TJ / TG
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
Les majúscules.
CALES DE L’ESCALA.
Problemes prova individual
EL VALOR DE LA FELICITAT
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Writer 5... sense faltes! Avui, aprendràs una de les eines que té el Writer: el corrector ortogràfic. Així aprendràs com el programa et pot ajudar a fer.
Taller de flotació 1.
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
La família de les tortugues
Les oclusives PTC BDG.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
Les palatals sordes x / ix / tx / ig
éssers vius o de les coses.
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
Ensordiment i sonorització
Termes i expressions algebraiques
La Bíblia, font de valors humans i socials
COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES
Guerra del Marroc
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
El gènere dels substantius VARIABLES
Writer Fora dels límits!
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
LES LLETRES: VOCALS I CONSONANTS:
ELS DÍGRAFS SE SEPAREN rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ...
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
Tema 5: Nombres naturals i enters
EL CASTELL ÉS DEL REI, NO DEL VAMPIR!!!!
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
Quins nervis! Unitat 1.
Poema de Victor Hugo (s. XIX)
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
Llengua catalana i literatura
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
Fet per : Maria, Rosa i Carlota
Funcions de la música en el cine
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Amb so ¯.
EXPERIMENTEM AMB L'AIGUA
Transcripción de la presentación:

LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA ELS DOS SONS DE LA ESSA LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA

REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) ss entre vocals (possible) ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut, feliç) c davant e i i (felices, felicitat)

LA ESSA SONORA: S o Z Quan la pronunciem vibren les cordes vocals. A començament de paraula escriurem z: z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu... Entre vocals: s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa... z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi...

LA ESSA SONORA: S o Z Després de consonant: z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze... Són excepcions els compostos de –fons, -dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir...

LA ESSA SONORA: S o Z Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s: en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa... (i en plural: certeses, febleses...)

LA ESSA SONORA: S o Z en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses...) en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...) altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria...

LA ESSA SORDA No fa vibrar les cordes vocals. Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: A principi de paraula: s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre... c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera...

LA ESSA SORDA Entre vocals: ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible... c només davant e, i: races, nació, decebre, places... ç només davant a, o, u: amenaça, plaça, traçut, peça...

LA ESSA SORDA Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal: s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa... c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència... ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar... En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià...

LA ESSA SORDA s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís... A final de paraula: s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís... ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç...

LA ESSA SORDA Recordeu alguns casos habituals: Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa... Paraules acabades en –gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió...

LA ESSA SORDA També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos: -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa ...(augmentatius) -dissa: trencadissa, enraonadissa... -ussa: carnussa, batussa, gentussa... -íssim/íssima: boníssim, boníssima, baratíssim, baratíssima, caríssim, caríssima...

LA ESSA SORDA Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç: S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença...

LA ESSA SORDA Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques: si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força... Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe... Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús...