ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA L’oració subordinada substantiva equival a un substantiu i pot realitzar les mateixes funcions que aquest: S, CD, ATR, CRV, CN, CAdj, CAv, CP. Exemple: La professora vol la veritat. CD La professora vol que li diguis la veritat. Orac.subor.subst. CD La professora vol saber la veritat. Orac.subor.subst. CD Pot presentar la següent estructura: ➩ conjunció que + oració Espero que balli amb mi. ➩ (preposició) + infinitiu + CV Vol conèixer els fets. Parlàvem d’anar a Girona. ➩ què/qui (pronom interrogatiu) + oració No sé què passa. ➩ si/com/quan/on/quin/quant + oració: (Interrogatives indirectes amb verbs com preguntar, saber, interrogar...) Digueu-li si en vol. Pregunta-li com hi anirà. Preguntava quan vindria a recollir-la

Formes del relatiu sense antecedent ➩ pronom relatiu + oració: Oració substantiva de relatiu Qui no vulgui venir és lliure de fer-ho. No confio en el que dius . Formes del relatiu sense antecedent (prep) (det) + QUI EL QUI, AQUELL QUI TOTHOM QUI QUALSEVOL QUI DET+ QUE EL QUE, AQUELL QUE TOTHOM QUE ALLÒ QUE AIXÒ QUE

Les oracions subordinades substantives es poden classificar segons les funcions possibles del SN en l’oració. ➯ Subjecte M’agrada [sortir de nit]. T’interessa [que parli]. ➯ Complement directe Vols [ballar amb mi]? Em pregunto [si n’està al corrent]. ➯ Complement atribut El seu desig és anar de viatge a Egipte. La meva impressió és que no s’adona del mal que ha fet. ➯ Complement preposicional (o complement de règim verbal) No t’oblidis [d’obrir d’hora]. Confiava [que li tornaria el llibre].

L’Anna tenia el pressentiment que no vindries. ➯ Complement del nom L’Anna tenia el pressentiment que no vindries. ➯ Complement de l’adjectiu En Quim se sent feliç que te l’escoltis. ➯ Complement de l’adverbi El govern estava lluny de trobar la solució. ➯ Complement predicatiu Els va quedar que semblava morta. Les oracions subordinades substantives de relatiu poden fer la funció de les subordinades substantives més la funció de: CI Descomptarem un 10% a qui es faci soci. CC Amb el que t’he donat ja en tens prou. CAg Els premis van ser lliurats pels qui van guanyar l’any passat.

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS − La preposició EN canvia a A o DE davant d’infinitiu: Pensa en tornar-me el llibre. (incorrecta) Pensa a tornar-me el llibre. (correcta) Confia en recuperar tot allò. (incorrecta) Confia a recuperar tot allò. (correcta) − La conjunció QUE no pot anar mai precedida d’una preposició, per tant, la preposició cau en aquests casos: No t’oblidis de la novel·la. (oblidar-se d’alguna cosa) No t’oblidis de que has de comprar la novel·la (incorrecta) No t’oblidis que has de comprar la novel·la. (correcta)