1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA MATÈRIA.
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Mecanismes 3er ESO.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Introducció i guia ràpida de l’aprovació de la despesa
UNITAT 3 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: ARISTÒTIL.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
Materialisme històric
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES.
PETITS REPORTERS Títol.
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements.
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
DE LA DURADA AL RITME.
Impressions sensibles
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Intuïcions empíriques
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
3. La nova ciència i el problema del coneixement
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
La revolució científica
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
4. El problema de la moral: eudemonisme
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
La pràctica reflexiva Conceptes i mirades del que implica aquest tipus de modalitat formativa.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Principi del canvi (immanent)
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Transcripción de la presentación:

1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica 1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 98-99 Objectiu: explicar tots els tipus de canvis: En un sentit ontològic: el seu arribar a ser i les seves transformacions. En un sentit de la física moderna: el seu moviment. Introducció de dos nous conceptes: Potència (dynamis): és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser. Acte (entelequia): és allò que la cosa és en un moment donat. Com es relacionen aquests conceptes amb els de la teoria hilemòrfica? La matèria (indeterminada) es comporta com a potència. La forma (que determina) com a acte. Imatge pàgina 98 José Vidal González Barredo

1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica 1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 99 La superació de les objeccions de Parmènides al canvi Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser” (o viceversa). Aristòtil: la idea de potència permet introduir una nova manera de parlar d’allò que no és: Parmènides: “No és i no pot ésser”. (No-ser absolut) Aristòtil: “No és però pot ésser”. (No-ser relatiu: potència) Per tant, el canvi no és el pas del no-ésser a l’ésser sinó un pas del poder ser al fet de ser, és una transició de la potència a l’acte. Imatge pàgina 99

1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica 1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 100-101 El principis del canvi: matèria, forma i privació Text pàgina 100 Imatge pàgina 100 En tot tipus de canvi podem distingir tres principis: Matèria: és el subjecte dels canvis i el suport que es manté a través d’aquest canvis (substrat). Forma: el canvi és l'actualització d’una potència, la transició continua entre dues formes on l’adquisició de l’una implica la negació de l’altra. Privació: és allò que impedeix que allò que en potència pot ser una cosa, efectivament ho sigui en aquest moment (no sent una negació absoluta). El sentit últim del canvi: model teleològic Finalitat última: “cada ésser tendeix a assolir la perfecció que li és pròpia”.

1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica 1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 101-102 Els tipus de canvi: substancials i accidentals Text pàgina 101 Segons la forma que canviï es classifiquen en: Tipus Què canvia Subtipus Què roman Substancials Forma substancial (l’essència) Generació, destrucció Matèria Accidentals Forma Accidental (els accidents) Quantitat, qualitat o lloc Substància primera Tipus Origen Causa Naturals Physis Immanent Artificials L’acció de l’ésser humà Externa

1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica 1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 102-103 Teoria de les quatre causes Text pàgina 103 Pren-ne nota! Pàgina 103 Causa és cada un dels elements que: intervenen en tot procés de canvi (valor ontològic), i que alhora, és necessari per poder-lo conèixer de manera científica (valor gnoseològic). Causa material Allò de què és fet un ésser Causa formal Allò que ha servit de model per produir el canvi Causa eficient L’agent que ha produït l’ésser Causa final Fi (télos) que busca l’agent productor de l’ésser En els canvis naturals les causes es redueixen a dues: matèria i forma (com que la forma és el principi immanent del canvi, la causa formal, eficient i final coincideixen).