La filosofia del positivisme i l’utilitarisme Unitat 10 La filosofia del positivisme i l’utilitarisme

Dades biogràfiques pàgina 344 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.1 Les claus per entendre la filosofia de Bentham Pàgina 344 És fundador i principal representant de l’ utilitarisme. Influències filosòfiques En línia amb l’empirisme anglès (Locke i Hume) en la seva teoria del coneixement (sensualisme). Individualisme (Hume i A. Smith): l’ésser humà es mou seguint el seu propi interès. L’esperit il·lustrat i positivista El coneixement i la cultura enciclopèdica com eines per millorar i dignificar la condició humana. La cerca d’uns principis empírics que, promoguts des de l’estat, siguin el fonament de la moral privada i la legislació pública. El substituir la religió per la ciència. L'anàlisi del llenguatge especulatiu i metafísic . Els “radicals filosòfics” Evoluciona del liberalisme clàssic (Locke) al “radicalisme democràtic” per influència de J. Mill. Rebuig de la monarquia i l’aristocràcia hereditàries i defensa de la democràcia (amb el vot de la dona inclòs). Encara que no posa en qüestió el sistema capitalista sinó que proposa un conjunt de reformes (educatives, polítiques, econòmiques i constitucionals) que el millorin. Simpatitzà amb les revolucions francesa i americana encara que rebutja d’aquestes la violència i la declaració de drets (pel seu iusnaturalisme). Dades biogràfiques pàgina 344 Obres pàgina 345

“Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 345 Els objectius de la filosofia de Bentham Punt de partida: la crítica del sistema legal del seu país: Com han de ser les lleis? Objectiu: trobar un principi que sigui el fonament de: Les lleis (legislació). El bon govern (política). La moral privada dels individus. Com?: a partir de principis empiristes. Amb quina finalitat?: poder avaluar quan una cosa, una acció humana, una llei o uns institució política són bones i correctes → aquest serà el principi d’utilitat. El principi d’utilitat El fi últim és el fet de possibilitar la felicitat humana per mitjà de la raó i la llei. Però, en què consisteix allò útil? Hi ha un principi bàsic derivat de l’observació de la conducta humana (empirisme): “Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” per tant, aquest fet determina allò que és útil, és a dir, què és correcte i bo (utilitarisme hedonista). De manera que hi ha un rebuig de: Qualsevol altre consideració sobre aquests conceptes de caire especulatiu o metafísic. Les morals que defensen l’ascetisme, el sofriment o el sacrifici (com a cosa bona en si mateixa). Text pàgina 345

2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 346 Enunciació del principi d’utilitat: Per tant, la “utilitat” és una propietat que pot ser expressada en termes empírics, observables i quantitatius, i reduïda, en últim extrem a una sensació (sensualisme) de plaer o dolor. I, per això, l' utilitarisme ens proporciona un criteri objectiu del bé i del mal. Ara, Com determinar si una acció és útil o bona?: Conseqüencialisme L’única manera d’avaluar la virtut o el bé moral d’una acció o una llei és: Considerar els interessos de les persones afectades per aquesta. Observar quines són les conseqüències que tenen en elles (si produeixen un increment o una disminució del seu plaer, benestar o felicitat). S’ha de tenir present que: No es fa dependre de principis o postulats derivats de la religió o l’autoritat. Els interessos i els desitjos de cada un dels individus que concorren en un interès col·lectiu tenen igual dignitat i valor (igualitarisme ètic). “Una acció serà bona en la mesura que tendeix a incrementar la felicitat (augmentar el plaer o disminuir el dolor) d’aquells els interessos del quals estan en joc” Text II pàgina 346 Text III pàgina 346

2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 347 El càlcul hedonista: l’aritmètica moral El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar i comparar a partir de set dimensions: la intensitat, la duració, la certesa (o la incertesa d’aconseguir-los), la proximitat (o la llunyania d’aquests), la fecunditat (probabilitat que se’n derivin sensacions del mateix tipus), la puresa (probabilitat que se’n derivin sensacions del tipus oposat) i l’extensió (nombre de persones afectades). Això ens permet fer el càlcul de: El plaer (utilitat) individual, però també El plaer col·lectiu (càlcul d’utilitat general), que serà la suma dels plaers o dolors individuals (utilitarisme quantitatiu). Aquesta última és la fórmula general del benestar social que pot ser aplicada pels governants en allò que anomenarem hedonisme social. José Vidal González Barredo