GENÈTICA I EVOLUCIÓ (2)
2. ESPECIACIÓ Formació d’una nova espècie a partir d’una preexistent. Requereix d’un aïllament. L’aïllament pot ser: Geogràfic. Ecològic. Etològic. Mecànic. Estacional.
3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Embriològiques
Proves anatòmiques Òrgans homòlegs:
Òrgans vestigials:
Òrgans anàlegs:
Proves paleontològiques Sèrie filogenètica del gènere Homo
Archeopterix: Espècie intermèdia
Proves biogeogràfiques Ex: La flora i la fauna australianes.
Proves bioquímiques Proves moleculars: seqüència d'aminoàcids d'una mateixa proteïna en diferents espècies, si es tractava d'espècies properes evolutivament, la seqüència era semblant proporcionalment. Proves inmunològiques: Reaccions serològiques d’aglutinació: Antige-anticòs. En espècies properes a la del primer antigen la reacció serà semblant, mentre que serà menor si estan evolutivament separades. Proves genètiques: comparació del genoma entre espècies en que aquest sigui conegut.
Motors evolutius Mutacions: Migracions: Flux genètic, depenent del nombre d’individus migrats. Selecció Natural Deriva genètica: Canvi a l’atzar en les freqüències gèniques d’una població. Genera evolució sense selecció natural .
a) Efecte fundador (Illes):
b) Efecte coll d’ampolla: