La narrativa de postguerra Andrea Agudo, Carolina Andrés, Adda Ibàñez 4t B

INTRODUCCIÓ La narrativa fou el gènere literari més perjudicat durant la postguerra Es distingueixen 2 corrents PROSA DE TENDÈNCIA REALISTA NOVEL·LA PSICOLÒGICA

ANYS 40 Les primeres novel·les es publiquen a l’exili perquè al país n’estava prohibida la publicació. És un període de desorientació i silenci. Tó pesimista, reflexions personals sobre l´existència. Destaquen: La Família de Pascual Duerte, Camilo José Calo Nada, Carmen Laforet

ANYS 50 Malgrat la censura comencen a publicar les seues obres. Nova generació de novel·listes amb obres que no mostren la realitat sinó que intenten explicar-la a través de l’ús del simbolisme i mite. Autors: Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Miguel Delibes… A València es publiquen La dona forta de Maria Beneyto i els primers reculls de les Rondalles Valencianes Influenciats per la novel·lística norteamericana i el neorealisme italià.

PERE CALDERS (ANYS 50) (Barcelona, 1912-1994) Va guanyar el 1954 el premi Víctor Català amb l’obra Cròniques de la veritat oculta, un recull de narracions on entren en conflicte la realitat i la irrealitat, l’absurd i l’esperpèntic de la realitat quotidiana.

ANYS 60 NOVEL·LA PSICOLÒGICA NOVEL·LA REALISTA Reflecteix el món interior (pensaments, sentiments, caràcter, evolució…) Ús del monòleg interior: desapareix la veu narradora i la consciència del personatge flueix lliurement. És freqüent la reflexió sobre el pas del temps. Destaquen: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Descriu la realitat quotidiana i pretén denunciar l’opressió que pateixen les classes populars. Destaquen: Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel o Enric Valor.

Mercé Rodoreda Enric Valor

Autors dels anys 60 Mercé Rodoreda (Barcelona 1909-Girona 1983) Enric Valor (Castalla 1911-València 2000) Dona que mostra una forta tendència a la introversió i busca la felicitat en els records del passat. Entre les seues novel·les destaca: Aloma (1938): Novel·la psicològica d’una adolescent que viu unes relacions amoroses distorsionades. Fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Ús d’un llenguatge treballat i riquíssim. Entre les seues obres destaquen: La idea de l’emigrant, on presenta la cara més dura del món rural valencià. Les seues rondalles valencianes són peces que descriuen els nostres paisatges i personatges reals i fantàstics. Com a gramàtic contribuí a normalitzar i normativitzar la llengua.

ANYS 70 Comencen a publicar escriptors que han nascut després de la guerra però han rebut una educació franquista. Les obres causen un gran impacte en la societat pel to provocatiu i els elements extraliteraris com el còmic, la televisió, el cinema i l’estètica pop. A València comencen a publicar joves com Amadeu Fabregat.

Carolina Andrés Adda Ibáñez Andrea Agudo