2. El materialisme històric de Marx 2.2. El problema del coneixement: les categories fonamentals Pàgina 357 Similituds i diferències amb Hegel: Comparteix les idees de que: La realitat i el coneixement són dialèctics. La crítica del coneixement → raó situada en la història que avança intentant superar les contradiccions existents. Es diferencia en la clau de comprensió de la realitat i la història: Hegel: l’evolució de les idees (idealisme). Marx: el conjunt de relacions econòmiques i socials (materialisme). Pren-ne nota! Pàgina 357 ↓ L’ésser humà s’enfronta a la natura per cobrir les seves necessitats a través de l’activitat productiva A tal fi, estableix unes determinades relacions econòmiques i socials caracteritzades per Un mode de producció, distribució, intercanvi i consum de béns.

Relacions de producció 2. El materialisme històric de Marx 2.2. El problema del coneixement: les categories fonamentals Pàgina 358 Pren-ne nota! Pàgina 358 ↑ Pren-ne nota! Pàgina 358 ↓ Mode de producció Propietaris dels Mitjans de producció Imposa unes condicions que es legitimen en l’ordre ideològic (dret/política) Explotador Propietat privada Lluita de classes Relacions Conflictives Antagòniques Relacions de producció Expressió jurídica: relacions de propietat Determinades per: Divisió social del treball Mode de distribució, intercanvi i apropiació dels béns produïts Motor de la història Factors de producció Força de treball Forces de producció Explotat Subjectes de l’activitat productiva Energia humana empleada Cronològicament: Esclaus Serfs Treballadors Indica el nivell de desenvolupament de cada època en resumir la capacitat tecnològica Mitjans de producció Infraestructura (Pla material) eines + tècniques (saber) Natura Matèries primeres

Relacions de producció 2. El materialisme històric de Marx 2.3. El problema de la realitat: el materialisme històric Pàgina 359-360 L’estructura econòmica i la ideològica: el materialisme històric Formació social (Moment històric concret) Estructura juridicopolítica Estructura ideològica Estructura econòmica Superestructura (Pla ideològic) Estructura juridicopolítica de l’Estat Dret (lleis) i Política Estructura ideològica Metafísica, religió, moral, costums, etc. genera Infraestructura (Pla material) Relacions de producció Mode de producció Explotador Lluita de classes Propietat privada Imposa unes condicions que es legitimen en l’ordre ideològic (dret/política) Relacions Conflictives Antagòniques Propietaris dels Mitjans de producció Factors de producció Natura Forces de producció Subjectes de l’activitat productiva Energia humana empleada Força de treball Determinades per: Divisió social del treball Mode de distribució, intercanvi i apropiació dels béns produïts Motor de la història Expressió jurídica: relacions de propietat eines + tècniques (saber) Matèries primeres Explotat Cronològicament: Esclaus Serfs Treballadors Indica el nivell de desenvolupament de cada època en resumir la capacitat tecnològica Text pàgina 359

2. El materialisme històric de Marx 2.3. El problema de la realitat: el materialisme històric Pàgina 360 El motor de la història és la lluita de classes: la dialèctica existent entre el grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que van fent evolucionar, en un procés de mutu condicionament, la resta dels aspectes superestructurals (les estructures juridicopolítiques i ideològiques). El mode de producció condiciona (però no determina) tota la història humana: el procés de la vida social, política i intel·lectual (materialisme històric). Text pàgina 360

2. El materialisme històric de Marx 2.3. El problema de la realitat: el materialisme històric Pàgina 360-361 El sentit de la història Per Marx la història → desenvolupament progressiu i evolució de les forces de producció → diferents modes de producció → les seves pròpies contradiccions → inevitable la pròpia superació. L’actual mode de producció (capitalista) serà superat successivament pel mode de producció socialista, i aquest, pel comunista. Vergonyosa paradoxa: així com la capacitat productiva ha anat augmentant, paral·lelament s’ha anat incrementant el procés d’alienació i l’explotació d’unes classes socials per part d’unes altres. Per Marx no podem quedar al marge d’aquesta situació → tenim l’obligació d’intentar conèixer quines són les contradiccions de l’actual mode de producció i mirar d’accelerar-les per tal de poder-lo superar i dirigir-nos cap a un model econòmic i social més just. Text pàgina 361 José Vidal González Barredo