Fent camí per la vida
a la presència del Senyor. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor. La manera de vestir, de riure, de caminar, revelen quina mena d'home és. (Sir 19,30)
el caminar tentinejant dels infants en donar els primers passos
el caminar pausat i vacil·lant dels vells
el caminar estudiat i precís de la model sobre la passarel·la
el caminar provocatiu de la prostituta
el caminar silenciós i àgil dels monjos i les monges
el caminar tortuós i titubejant de l’embriac
el caminar apressat del qui va a la feina
el caminar segur i ferm de l’excursionista i el muntanyenc
el caminar àgil i atlètic de l’esportista
el caminar temorenc del paraplègic
el caminar enjogassat i creatiu de la mainada
el caminar elegant de la gent refinada
el caminar desmanyotat de la jovenalla
el caminar cansat del qui torna de la feina
el caminar solemne dels pontífexs
el caminar desesperat i famèlic dels refugiats, dels fugitius, dels emigrants
El caminar buit del condemnat a mort
El caminar taciturn del solitari
El caminar abraçat dels enamorats
El caminar fatigós i tossut del pelegrí
el caminar obert i esperançat d’Abraham
el caminar pacient i tortuós dels israelites pel desert
el caminar valent, decidit i martirial de Jesús pujant a Jerusalem
el caminar pansit i trist dels dos deixebles d’Emaús Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: -De què parleu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat de decepció... (Lc 24,13-17)
Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: - ¿No es veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: - Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. (Lc 24,30-35) el caminar ràpid i joiós dels dos deixebles retornant a Jerusalem després de reconèixer el Ressuscitat
el teu caminar i el meu, semblant a tants d’altres, però alhora únic i irrepetible
cada caminar revela quelcom de la persona Què em vols dir, amic, amiga, amb el teu caminar?
Junts fem via, donant-nos les mans! Caminem en la nit profunda, donant-nos les mans! Penetrats d'una calma augusta, Una estrella al cel ens guia: Endavant! Fem via donant-nos les mans! Caminem tot just a trenc d'alba, Esperant el dia que s'alça, Ja sentim el bes del sol: Endavant! Caminem sota un sol que crema, No veieu quina polseguera? Donant-nos les mans! No sentim ni fam ni set: Endavant! Caminem quan el vespre tomba, Poc a poc tot es cobreix d'ombra, Fem adéu al sol que es pon: Endavant! Fem adéu al sol que es pon: Endavant: (Intèrpret: Jaume Arnella) Junts fem via, donant-nos les mans!
ENDAVANT!