2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica Pàg. 57 2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica [Teoria del coneixement] Com podem conèixer mitjançant la raó la definició d’aquests conceptes universals? No amb la retòrica sinó la dialèctica: en què consisteix aquesta? Punt de partida: “Coneix-te a tu mateix” (màxima dèlfica) Introspecció: la veritat és de manera innata (innatisme) a l’interior de nosaltres Racionalisme: n’hi ha prou amb usar bé la nostra raó Mètode: La inducció maièutica En què consisteix?, té dos moments: La ironia socràtica Objectiu: que el seu interlocutor es desfaci de les falses opinions i es posi en disposició de buscar la definició correcta Com s’aconsegueix? Confessió d'ignorància socràtica: “Només sé que no sé res” Fingeix que desconeix les tesis del seu interlocutor i mitjançant preguntes l’acorrala i el porta a incórrer en contradiccions fins que aconsegueix que negui les seves pròpies tesis Text pàgina 57

2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica Pàg. 58 2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica La inducció-ascensió maièutica Eliminades les idees relatives i subjectives s’inicia la cerca de la definició correcta (universal) Sòcrates només ajuda a “concebre” la definició universal Sempre es pot aprofundir en la definició, fent-la més universal a través del coneixement que pugui sorgir d’un nou diàleg El que és desitjable Absolut, universal, objectiu (les coses desconegudes i abstractes) El que és desitjat Relatiu, particular, subjectiu (les coses conegudes i concretes)

2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica] Pàg. 58 2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica] El saber (la raó) equival a la virtut Un cop definits els conceptes universals, assolits mitjançant la inducció maièutica, el ciutadà està en disposició d'exercir les distintes virtuts cíviques perquè passa de: La força vinculant de l’acció moral es deriva del fet que actuar de manera contrària seria violentar la nostra pròpia consciència El que és desitjat Relatiu, particular, subjectiu (les coses conegudes i concretes) El que és desitjable Absolut, universal, objectiu (les coses desconegudes i abstractes) Actuar per saviesa Qui coneix la definició universal del bé Actua d’acord amb una veritat descoberta per un mateix Bé universal: Els manats universals de la raó Actuar cegament Qui no coneix el bé Actua per instint, desig o tècnica particular Bé immediat: Impulsos particulars i egoistes

2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica] Pàg. 59 2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica] El saber (la raó) equival a la virtut *(Intel.lectualisme moral) Rebuig de les idees de pecat i culpa “Mai un injust no pot fer mal a un just” La seva ignorància li fa desconèixer que el seu acte repercuteix també negativament en ell mateix: el mal comporta lògicament el seu propi càstig Per tant, “Qui pensa correctament, obra correctament”: saber = virtut* El bé: desig essencial de la raó humana (optimisme antropològic) “Ningú no obra malament amb coneixement”: mal = ignorància

2.3 L’intel.lectualisme moral (II)[ètica] Pàg. 59 2.3 L’intel.lectualisme moral (II)[ètica] La virtut (el bé) equival a la felicitat: l’eudemonisme socràtic “Qui pensa correctament (raó), obra correctament (virtut) ” saber = virtut “qui obra correctament (virtut), assoleix la felicitat (eudaimonia)” virtut = felicitat Equació socràtica: saber = virtut = felicitat Argumentació: En l’àmbit individual (dimensió ètica): perquè actuem d’acord amb la nostra pròpia consciència En l’àmbit social (dimensió política): perquè afavorim l'harmonia social i reduïm els conflictes Conseqüències: No només ens proporciona benestar (eudaimonia) sinó que també ens fa millors (ens perfecciona) I ens proporciona autonomia moral (ens donem les lleis a nosaltres mateixos) José Vidal González Barredo