Unitat 15 L’utilitarisme José Vidal González Barredo

La màxima felicitat per al màxim nombre de persones Pàgina 324 Jeremy Bentham (1748-1832): influències filosòfiques És fundador de l’ utilitarisme. Empirisme anglès: sensualisme, anàlisi del llenguatge metafísic. Individualisme (Hume i A. Smith): l’ésser humà → interès. L’esperit il·lustrat: substituir la religió per la ciència. Positivisme: govern basat en principis empírics. Liberalisme clàssic (Locke). Radicalisme democràtic” (James Mill). John Stuart Mill (1806-1873): influències filosòfiques Utilitarisme (James Mill, Bentham): principi d’utilitat. Empirisme (Hume): teoria del coneixement. Positivisme (Auguste Comte): valor de la ciència, perill d’uniformització. Liberalisme clàssic: Locke. Alexis de Tocqueville: defensa de les minories. Feminisme: Harriet Taylor. Socialisme utòpic: Saint Simon.

Capitalisme salvatge i liberalisme social Pàgina 325 Regne unit: segle XIX Revolució industrial Terribles condicions laborals dels treballadors Absència de drets laborals i cobertura social J. S. Mill: tradició liberal Es distancia de l’economia clàssica Liberalisme social Immobilisme polític El Parlament britànic: reflex del vell règim aristocràtic Oligàrquic i sufragi censatari J. S. Mill: radicalisme democràtic Modernitzar la societat: democràtica i secular Ampliar el sufragi (vot de la dona inclòs) Mapa pàgina 325

1. L’utilitarisme de Bentham 1.1. El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 326 Els objectius de la filosofia de Bentham Biografia Pàgina 326 Punt de partida: Crítica del sistema legal del seu país → Com han de ser les lleis? Objectiu: Trobar un principi que sigui el fonament de: Les lleis (legislació). El bon govern (política). La moral privada dels individus. Com?: A partir de principis empiristes. Amb quina finalitat? Poder avaluar quan una cosa, una acció humana, una llei o uns institució política són bones i correctes → aquest serà el principi d’utilitat.

1. L’utilitarisme de Bentham 1.1. El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 326-327 El principi d’utilitat El fi últim és el fet de possibilitar la felicitat humana per mitjà de la raó i la llei. Però, en què consisteix allò útil? Hi ha un principi bàsic derivat de l’observació de la conducta humana (empirisme): “Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” Per tant, aquest fet determina allò que és útil, és a dir, què és correcte i bo (utilitarisme hedonista). Bentham rebutja qualsevol altre consideració sobre aquests conceptes: De caire especulatiu o metafísic, així com Les morals que defensen l’ascetisme, el sofriment o el sacrifici (com a cosa bona en si mateixa). Text pàgina 326 Text pàgina 327

1. L’utilitarisme de Bentham 1.1. El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 327 Enunciació del principi d’utilitat: Per tant, la “utilitat” és una propietat que pot ser expressada en termes empírics, observables i quantitatius, i que es pot reduir, en últim extrem, a una sensació (sensualisme) de plaer o dolor. I, per això, l' utilitarisme ens proporciona un criteri objectiu del bé i del mal. “Una acció serà bona en la mesura que tendeix a incrementar la felicitat (augmentar el plaer o disminuir el dolor) d’aquells els interessos del quals estan en joc”

1. L’utilitarisme de Bentham 1.1. El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 327 Com determinar si una acció és útil o bona?: L’única manera d’avaluar la «virtut» o el «bé moral» d’una acció (o una llei) és: Considerar els interessos de les persones afectades per aquesta. Observar quines són les conseqüències (conseqüencialisme) que tenen en elles (si produeixen un increment en el seu plaer, benestar o felicitat o una disminució ). S’ha de tenir present que: No es fa dependre de principis o postulats derivats de la religió o l’autoritat. Els interessos i els desitjos de cada un dels individus que concorren en un interès col·lectiu tenen la mateixa dignitat i valor (igualitarisme ètic).

1. L’utilitarisme de Bentham 1.1. El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 328 El càlcul hedonista: l’aritmètica moral El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar i comparar a partir de set dimensions: Això ens permet fer el càlcul de: El plaer (utilitat) individual, però també El plaer col·lectiu (càlcul d’utilitat general), que serà la suma dels plaers o dolors individuals (utilitarisme quantitatiu). Aquesta última és la fórmula general del benestar social que pot ser aplicada pels governants en allò que s’anomena hedonisme social. Intensitat, Duració, Certesa Proximitat Fecunditat Puresa Extensió