LA NOVEL·LA CAVALLERESCA Tirant lo Blanc Joanot Martorell

LA CAVALLERIA Institució paramilitar dels països cristians (s. X-XI), que sorgeix de la relació senyor/vassall Característiques: honor i glòria, lluites per a la defensa del senyor i conflictes personals (lletres de batalla), confiança en el judici diví Ressò en la literatura catalana d’aquesta institució: - Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, s. XIII - Tractat de cavalleria, de Pere el cerimoniós, s. XIV Els ordes de cavalleries (germandats de cavallers que han jurat lleialtat i ajuda mútua) Objectius: defensa del bé, l’Església i els febles. Croades. Principis: honor, valor, justícia, generositat

EL MÓN CAVALLERESC Combats: justa, torneig, pas d’armes Lletres de batalla: correspondència prèvia als combats Cavallers, escuders i subalterns (rei d’armes, herald, . . .) Heràldica: armes representades als escuts per a la identificació Armes: Defensives: arnès, escut Ofensives: espasa, llança, maça, daga

La literatura cavalleresca S. XI. Primeres narracions èpiques/epopeies: Chanson de Roland, Poema del Mio Cid i la traducció de l’Eneida, traduïda a França Les novel·les/els llibres de cavalleries S. XII. Matèria de Bretanya (novel·les artúriques) Protagonistes: el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona Recerca del Sant Graal Protagonista: cavaller errant ≠ realitat (força física, defensa de les dones, batalles justes i elegants) Espai i temps irreal Autor: Chrétien de Troyes (s. XII) Fantasia i inversemblança: mags, monstres, aparicions, paisatge fabulós, època imprecisa

Novel·les cavalleresques Literatura i realitat cavalleresca: alimentació recíproca la literatura idealitza la realitat social, i la realitat social esdevé una font d’inspiració i model per als cavallers Novel·les cavalleresques S. XV. Davallada de la noblesa i pujada de la burgesia: pocs cavallers errants (ideals reduïts a ostentació i jocs cortesans) Apareixen les novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc Curial e Güelfa Realisme i versemblança: personatges humans, paisatge identificable, base històrica, fets lògics

Curial e Güelfa Novel·la cavalleresca catalana del segle XV Autor anònim (de gran cultura) Realisme i versemblança (amb algun episodi mitològic i al·legòric) Aventures cavalleresques i intriga amorosa Fets i personatges històrics: Pere II el Gran, lluita contra els turcs, . . . Paral·lels amb el Tirant: Protagonista: de cavaller a militar Presoner al nord d’Àfrica Relació amorosa inestable Llenguatge culte i natural alhora

Tirant lo Blanc L’autor: Joanot Martorell (València 1405/1411-1465) Mitjana noblesa. Temperament bregós Bregues cavalleresques: l’afer amb Joan de Montpalau i amb Ausiàs March Viatges a la cort anglesa (l’orde de la garrotera). Ruïna. Martí Joan de Galba i Joan Roís de Corella Edicions i traduccions Primera edició: any 1490 a València Segona edició: any 1497 a Bercelona Segle XVI: traduccions al castellà i a l’italià

Estructura i argument: (Lletra i pròleg) Tirant i l’ermità (Guillem de Varoic) Aprenentatge teòric sobre la cavalleria Tirant a Anglaterra (Tirant: el millor cavaller) Combats cavallerescos El fermall de la bella Agnès i el senyor de les Vilesermes Tirant a Sicília i Rodes (Tirant: de cavaller a militar) El príncep Felip i Ricomana El rei de Sicília i el filòsof de Calàbria Tirant a l’Imperi Grec Aventures amoroses i eròtiques La guerra contra els turcs Tirant al nord d’Àfrica Lluita, amor i mort Estructura i argument:

Novel·la cavalleresca: Base històrica: fets i personatges Cort anglesa, setge de Rodes, Roger de Flor i els almogàvers, caiguda de Constantinoble... Realisme i versemblança Causes lògiques, ferides i malalties, errors i dubtes del protagonista, absència de fantasia... El món militar i cavalleresc: Combats cavallerescos: tornejos, combats a ultrança, lletres de batalla. . . La guerra: combats marítims i terrestres, estratègies

El món cortesà i aristocràtic: Cort anglesa, cort siciliana, cort de l’imperi grec Festes i luxe Els personatges: caracterització psicològica Individualització. Complexitat psicològica L’humor: escenes còmiques, ironia . . . Només en escenes cortesanes i amoroses No és mai present a escenes militars i cavalleresques

L’amor: Els amors de Tirant i Carmesina Diafebus i Estefania L’enamorament: primera visió de l’estimada El gran entrebanc: la posició social Diafebus i Estefania Plaerdemavida Amor i plaer. El “voyeurisme” La Viuda Reposada Hipòlit i l’Emperadriu Sensualitat i erotisme: una visió lliure i alegre

Llengua i estil: Prosa col·loquial i “valenciana prosa” Diàlegs: prosa col·loquial Llargs parlaments en to solemne: valenciana prosa (oracions llargues, incisos, hipèrbatons, lèxic culte...) Erotisme i terminologia cavalleresca L’erotisme vist per un cavaller  

Valoracions: Cervantes: “el mejor libro del mundo” Vargas Llosa: “novel·la total” Novel·la cavalleresca, amorosa, eròtica, històrica, militar, social, psicològica... Dámaso Alonso: “novel·la moderna” Canvis d’estil i de registre, tractament de l’erotisme, combinació d’humor i seriositat... Albert Hauff: “novel·la didàctica” Presentació d’un model de cavaller: el comportament a la cort, a la guerra i en l’amor

El Tirant, el Quijote i la crítica

Novel·la total: Això converteix el Tirant en una de les novel·les més ambicioses de la literatura universal, el primer cas de novel·la total : "novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica ; totes aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat". Acabem aquesta introducció amb les paraules que cloen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant : "Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho".