Pàgina 242 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu criteri de veritat Descartes: per poder superar l’escepticisme desenvolupa el dubte metòdic, La hipòtesi del geni maligne li havia portat a dubtar de la pròpia raó, de la seva fiabilitat, però: Amb què s’havien fet totes les demostracions posteriors? Per tant, les demostracions de l’existència de Déu tenen un caràcter circular. Hume: escepticisme prudencial. Més moderat i realista. Finalitat: assegurar la rectitud en els nostres judicis, eliminar el prejudicis rebuts de l'educació i les opinions poc fonamentades. Text pàgina 242

Pàgina 243 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat El principi de la còpia o certesa humeà La distinció entre impressions i idees li permet establir el criteri de manera més precisa: Per determinar la validesa o realitat d’una idea s’haurà de buscar la impressió de la qual procedeix, Si la idea és complexa s’haurà de descompondre i repetir l’operació amb cadascuna de les idees que la formen: Text pàgina 243 “Tota idea complexa ha de ser resolta mitjançant la descomposició en una sèrie d’idees simples cada una de les quals ha d'aparèixer com a còpia d’una impressió”

Pàgina 244 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4 L’anàlisi del valor i els límits de la inferència causal Com es concebia la inferència causal? El també anomenat principi de causalitat es concebia com una: Connexió necessària (vincle) entre dos fets: la causa i l’efecte, de manera que: “Sempre que es donés la mateixa causa, s’hauria de produir el mateix efecte”. Per tant, se li atorgava un valor demostratiu (ens proporcionava certesa). causa efecte Text pàgina 244

Pàgina 245 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4 L’anàlisi del valor i els límits de la inferència causal Quina importància se li atribuïa a la inferència causal? Des d’Aristòtil (teoria de les quatre causes): tenia valor ontològic i gnoseològic. Amb la modernitat (i la nova ciència): la causa eficient, que és la que ens assenyala quin és l’agent que produeix el canvi en el ser, preval sobre les altres. Filosofia escolàstica i racionalista: era l’eina bàsica en la demostració dels objectes de la metafísica. La millor manera de conèixer un objecte (valor gnoseològic) era a partir de la seva causa on ja, l’efecte, estava d’alguna manera (valor ontològic). Hume: s’hi fonamenten totes les qüestions de fet (i en aquestes el coneixement del món: coneixement científic). Per tant: És la base de totes les nostres inferències sobre el futur (capacitat per poder preveure fets): On les inferències i demostracions es podien fer: De la causa a l’efecte. De l’efecte a la causa. Text pàgina 245

Anàlisi de la inferència causal Pàgina 245 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4 L’anàlisi del valor i els límits de la inferència causal Crítica de la idea de connexió necessària des del principi de la còpia Què és per a Hume la inferència causal? Una idea complexa (igual que en Locke) que estableix una relació entre dos fets (la causa i l’efecte). Com es forma aquesta idea? A partir de l’experiència passada i les lleis d’associació d’idees: hem observat que cada vegada que s’ha produït el primer fet (causa) l’ha seguit a continuació el segon fet (efecte). Podem demostrar que existeix una connexió necessària entre els dos fets? Aplicació del principi de la còpia: Tenim la impressió de la causa i de l’efecte però no de la connexió (o l'existència d’un vincle necessari) entre tots dos. L’única evidència que tenim és la d’una successió constant en el passat però no tenim cap prova que hagi d’estar així en el futur: Podríem aplicar el principi d’inducció per generalitzar però és necessari creure en la regularitat de la naturalesa cosa que és del tot incomprovable. Quadre pàgina 247 Anàlisi de la inferència causal

Pàgina 247 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4 L’anàlisi del valor i els límits de la inferència causal Conclusions: Què és?: Una forma d’associació d’idees basada en l’experiència passada. Quin valor en té? Es redueix a una mera creença fonamentada en l’hàbit i el costum d’haver observat els dos fets sempre l’un darrera el altre. Per tant, ja que no en tenim certesa no té un valor demostratiu. Límits “raonables” de la inferència causal Es pot utilitzar com a forma de coneixement limitada sempre que: Es basi en l’experiència passada, S’accepti només amb valor de creença, Només es realitzi entre fets dels quals tinguem impressió (per poder ser aplicada correctament hi ha d’haver tant impressió de la causa com de l’efecte). Aquesta anàlisi serà una eina bàsica en la crítica de la possibilitat de demostrar els objectes de la metafísica (escolàstica i racionalista). Pren-ne nota! pàgina 247 José Vidal González Barredo