LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
DIPTONGO, TRIPTONGO E HIATO
Advertisements

DIPTONGO E HIATO.
MANUAL URGENTE DE ACENTUACIÓN EN ESPAÑOL
¿Qué es una sílaba?.
DIPTONGOS HIATOS A E I O U.
LA SÍLABA 1.1. Definición: sílaba es el sonido o grupo de sonidos que se pronuncian con una sola emisión de voz en la cadena hablada. Dicho de otra manera:
ACCENTUACIÓN.
ESCUELA SUPERIOR DE FORMACION DE MAESTROS “ÁNGEL MENDOZA JUSTINIANO”
Diptongos e hiatos.
Diptongos.
REPASO DIPTONGOS E HIATOS
Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa
Lèxic: El sentit propi i el sentit figurat
EL DIFTONG I LA DIÈRESI.
ORTOGRAFIA LA DIÈRESI.
EL VERB Concepte Persona i nombre El temps Formes no personals
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Les varietats lingüístiques
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
REGLAS DE ACENTUACIÓN.
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
3r tercera columna.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
ACCENTUACIÓ IDEES CLAU Mari Hernández
Els sons del català: presentació del projecte i taller de fonètica catalana Clàudia Pons Moll (UB) Maria Cabrera Callís (UB)
Ortografia. Les vocals o/u àtones
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Síl·laba, diftong i hiat
HISTÒRIA 2n BTL Presentació Professor: Miquel Caelles
ACCENTUACIÓ Norma i excepció.
L’ACCENTUACIÓ Diferències entre català i castellano 5è A de Primària
LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, ELS HIATS I ELS DÍGRAFS
Llengua i societat: les llengües del món
EVOLUTIVA DEL LLENGUATGE
AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS, 1
L’Expressió escrita.
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES NORMES D’ACCENTUACIÓ
Expressions de lloc.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
éssers vius o de les coses.
Viatge a l’interior de la matèria.
PAU 2010.
El gènere dels substantius VARIABLES
ORIOL JA NO VOL JUGAR.
UNITAT O REPÀS.
LES LLETRES: VOCALS I CONSONANTS:
ELS DÍGRAFS SE SEPAREN rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ...
ECONOMIA BAT1 Presentació Professor: Miquel Caelles
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Les llengües del món.
TEMA 2 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
Pla de treball unitat 2 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
INFORMÀTICA BÀSICA 1r ESO curs
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Pla de treball unitat 4 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
Pla de treball unitat 4 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
PARAULES AMB GÜ I QÜ Per indicar que la lletra u dels dígrafs gu i qu es pronuncia davant de les vocals e i i; cal posar-hi dièresi: güe, güi, qüe, qüi.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
El Hiato y el Triptongo. El Hiato Es el encuentro de 2 vocales que se pronuncian en silabas distintas. En la gramática es importante resaltar que las.
La formació de mots.
Llengua catalana i literatura
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ELS BLOCS L’aula més enllà Enric Puig Amat.
HIATO. DIPTONGO Y TRIPTONGO. HIATOS, DIPTONGOS Y TRIPTONGOS La comunicación es un proceso mediante el cual se puede transmitir una información de una.
Transcripción de la presentación:

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat Classe 1

L’obra literària com a missatge Els gèneres literaris La lírica 5. La conversa Aspectes generals L’obra literària com a missatge Els gèneres literaris La lírica La narrativa El teatre La didàctica El periodisme L’oratòria La història 4. Altres llenguatges estètics La cançó El cinema La publicitat El còmic UNITAT 1

L’examen de les PAU és, aparentment, fàcil, però: ASPECTES GENERALS L’examen de les PAU és, aparentment, fàcil, però: Mitjana Catalunya 5,99 Mitjana Viaró 6,32 Es tracta d’un examen de competències. No es pot estudiar el dia abans. El català val el 20% de la fase general de les PAU. UNITAT 1

CONTINGUTS DE 1r QUE S’ACUMULEN A 2n Observacions gramaticals. Hi ha una versió ampliada. La flexió del nom i de l’adjectiu. Fotocòpia. Adequació, coherència i cohesió Totes les qüestions de gramàtica vistes el curs passat. UNITAT 1

AVALUACIÓ Llibreta d’anelles per arxivar els apunts i les fotocòpies que es reparteixin a classe. En la redacció les errades d’ortografia restaran -0,1 sense límit i les de lèxic, sintaxi i morfologia, -0,2 sense límit. En cada parcial es faran dos controls. Probablement un de més breu, (20/30%) i un altre de més extens (70/80%). La llibreta d’anelles també pot ser recollida i avaluada. UNITAT 1

MATERIALS Apunts de classe, lliurament de fotocòpies a classe i documents penjats al web. Drames rurals, de Víctor Català. La referència és al web del Col·legi. Serveix qualsevol edició. La llibreta d’anelles. UNITAT 1

Explicació de la matèria del dia, 10/15 minuts. LA CLASSE Un dictat d’uns 10 minuts. Explicació de la matèria del dia, 10/15 minuts. Treball personal de l’alumne, 20/30 minuts segons durada de la classe. UNITAT 1

Fonètica vocàlica i ortografia. Fonètica consonàntica i ortografia CONTINGUTS 1P1T Llibre de lectura, Drames rurals, de Víctor Català. Sis primeres narracions. Fonètica vocàlica i ortografia. Fonètica consonàntica i ortografia La cohesió, la coherència i adequació. Tipologia textual: exposició, argumentació, descripció, narració, instrucció, predicció, text retòric. UNITAT 1

Categories gramaticals. Els determinants, el nom i l’adjectiu CONTINGUTS 1P1T Gèneres textuals/ àmbits d’ús. Text científic i tècnic, text jurídic i administratiu, text humanístic, text periodístic, text publicitari, text acadèmic, text retòric. Categories gramaticals. Els determinants, el nom i l’adjectiu 300 paraules del vocabulari general. UNITAT 1

Síl·laba tònica, síl·laba àtona VOCALISME. ÍNDEX Set fonemes vocàlics i els vuit sons vocàlics (set vocals+vocal neutra). Classificació Síl·laba tònica, síl·laba àtona Concepte de neutralització o reducció vocàlica Monosíl·labs àtons (preposicions, articles, pronoms febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons) Mots amb dues síl·labes tòniques: compostos, adverbis –ment UNITAT 1

Mots amb reducció forçosa: Blanes... Diftong, triftong, hiat VOCALISME. ÍNDEX 7) Vocals àtones que no neutralitzen (hiatus): teatre, ideal, peó... Solució popular Mots amb reducció forçosa: Blanes... Diftong, triftong, hiat La dièresi Elisió, sinalefa Separació sil·làbica: dígrafs (rr, ss, l·l, cc, n, g, tj, tx, tz, sc, ix// ll, ny, gu, qu) UNITAT 1

“t” i “m” són fonemes perquè ens permeten diferenciar el significat. SO/ FONEMA Fonema. Aquella unitat mínima de la llengua que ens permet diferenciar el significat de les paraules: Massa/ tassa “t” i “m” són fonemes perquè ens permeten diferenciar el significat. UNITAT 1

Síl·laba tònica, síl·laba àtona En principi totes les paraules tenen una síl·laba tònica: Casa, patata, llibreta Quan la a, la e i la o esdevenen àtones es produeix la neutralització o reducció vocàlica (confusió de sons diferents). UNITAT 1

NEUTRALITZACIÓ O REDUCCIÓ VOCÀLICA Pont pontet Punt puntet Teula teulada Taula tauleta Jove jovenet UNITAT 1

MONOSÍL·LABS ÀTONS Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però hi ha alguns monosíl·labs que són àtons: preposicions, articles, pronoms febles, conj. que, relatiu que, possessius àtons UNITAT 1

ADVERBIS ACABATS –MENT I MOTS COMPOSTOS Hem dit que totes les paraules tenen una síl·laba tònica però n’hi ha que en tenen dues: Pobrament (però, entrenament és nom) rentaplats UNITAT 1

HIATUS SENSE NEUTRALITZACIÓ No neutralitza la e dels hiats –ea-, -eo. Reacció. “e” àtona però no es neutralitza. Teatre. No es neutralitza la “e”. Solució popular teiatre, ideia... UNITAT 1

REDUCCIÓ FORÇOSA No hi ha cap raó per no neutralitzar: Classe, frase, cable, líder Sitges,Blanes, Londres, Irene, etc UNITAT 1

DIFTONG, TRIFTONG, HIAT (OG núm. 2) Diftongs creixents a) gu/qu més vocal. La u s’ha de pronunciar: pingüí, terraqüi, guant. b) i/u àtones entre vocals: noia, cauen. c) i àtona a principi de paraula seguida de vocal: iode, hiena, iogurt. UNITAT 1

Diftongs decreixents (i/u darrere la vocal) DIFTONG, TRIFTONG, HIAT Diftongs decreixents (i/u darrere la vocal) au cau ai mai eu seu ei rei iu riu ou nou oi noi uu duu ui vuit UNITAT 1

van precedits de consonant (que no sigui g/q) són hiats DIFTONG, TRIFTONG, HIAT Quan els grups: ua, ue, uo, ia, ie, io van precedits de consonant (que no sigui g/q) són hiats Estàtua, paciència, UNITAT 1

LA DIÈRESI Indica diftong creixent güe, güi, qüe, qüi. Indica hiat a) països, aïllar, creïble, diürn, gratuït, amoïnar, veïns, veïnat b) judaïtzant, ingenuïtat, helicoïdal c) produïm, produïu, produïres, produïssin UNITAT 1

a) Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic. LA DIÈRESI. ESTALVI a) Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic. b) Les terminacions llatines -us, -um. c) Els mots compostos amb els prefixos anti-, -auto, co-, contra-, re-, semi-. d) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista. Però duen dièresi perquè no són compostos: proïsme... UNITAT 1

infinitiu: agrair, conduir, traduir LA DIÈRESI. ESTAVI e) L’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir no poden dur dièresi en la terminació. infinitiu: agrair, conduir, traduir gerundi: agraint, conduint, traduint futur: agrairé, conduiré, traduiré condicional: agrairia, conduiria, traduiria UNITAT 1

Elisió. Escrivim la vocal però no la pronunciem: Una altra vegada. ELISIÓ, SINALEFA Elisió. Escrivim la vocal però no la pronunciem: Una altra vegada. Sinalefa. Es forma un diftong amb vocals de paraules diferents: Demà hi aniré (de-ma-ia-ni-ré) UNITAT 1

A final de línia no es pot deixar una lletra sola SEPARACIÓ DE DÍGRAFS Se separen: rr,ss,l·l,cc,nn,tg,tj,tx,tz,sc,ix No se separen: ll, ny, gu, qu Mantenim les unitats que formen els mots: nos-altres A final de línia no es pot deixar una lletra sola UNITAT 1

1. Què entenem per neutralització vocàlica? Posa’n un exemple. EXERCICIS 1. Què entenem per neutralització vocàlica? Posa’n un exemple. UNITAT 1

EXERCICIS 2. Per què no neutralitza la vocal en negreta de les paraules següents? Teatral, beatitud, reacció, ideal. UNITAT 1

EXERCICIS 3. Com cal pronunciar les vocal en negreta de les paraules següents? Per què? base, classe, Renfe, euro, frase, sèrie, higiene, superfície, túnel, Balmes, Blanes, Sitges, Londres, Irene UNITAT 1

EXERCICIS 4. Separeu per síl·labes les paraules següents: creu, cinquanta, criatura, descuiden, escombriaire, creuat, dijous, cuina, igual, iogurt, paraigua, freqüència, xemeneia, geografies, diferències, instal·lacions, notícies, notícies, paraigües, paelles, rabiosament, oriental, italià, Itàlia, peixater UNITAT 1

EXERCICIS 4. Separeu per síl·labes les paraules següents: creu, cin-quan-ta, cri-a-tu-ra, des-cui-den, es-com-bri-aire, cre-uat, di-jous, cui-na, i-gual, io-gurt, pa-rai-gua, fre-qüèn-ci-a, xe-me-ne-ia, ge-o-gra-fi-es, di-fe-rèn-ci-es, ins-tal-la-ci-ons, no-tí-ci-es, pa-rai-gües, pa-e-lles, ra-bi-o-sa-ment, o-ri-en-tal, i-ta-li-à, I-tà-li-a, pei-xat-er UNITAT 1

EXERCICIS 5. Separeu per síl·labes: preguntar, assabentar, eixamplar, escriure, qüestió desagradable, inoportuna, canviï, prometatge, consideració, seia, següents, situació produït, Suïssa, companyia. UNITAT 1

EXERCICIS 6. Separeu per síl·labes: peüc, enlaire, creien gàbia, qualsevol, Raül, reduïa. UNITAT 1

EXERCICIS 7. Expliqueu per què hi ha un hiat i no un diftong: raïm, país, obeïa, anterior, trair, agraïment, veïna, glòria. UNITAT 1