EL NAIXEMENT DE VENUS Boticelli

Documentació general El famós quadre de Botticelli fou revolucionari en la seva època en tractar-se de la primera pintura renaixentista a gran escala de tema exclusivament mitològic i perquè, en la seva execució, Botticelli va resoldre una sèrie de problemes pictòrics i va obrir nous camins per a la pintura. Títol: El naixement de Venus Autor: Sandro Botticelli (1444 – 1510) Cronologia: 1485 Estil: Quattrocento Tècnica: Tremp Suport: tela; 1,72 m x 2,78 m Localització actual: Galeria dels Ufizzi, Florència Tema: El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus es correspon a la deessa grega Afrodita, i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el matrimoni.

Botticelli fou un pintor fonamentalment poètic Botticelli fou un pintor fonamentalment poètic. La seva pintura es basa en el predomini de la línia, la suavitat cromàtica, una llum gairebé uniforme que il·lumina delicadament les figures, i l’expressió dels sentiments. Els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa, que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les elegants figures, molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre un fons pla. La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb les zones càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i pels tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs. Anàlisi formal ELEMENTS PLÀSTICS

El naixement de Venus respon a un esquema senzill que aconsegueix una insòlita harmonia que integra perfectament tots els elements. Amb un mar al fons que no pretén en cap moment ser realista. Sinó una recreació romàntica feta de ratlles ondulades, Venus, representada en la mateixa posició que les estàtues gregues –amb la cama lliure contraposada a la que serveix per sostenir la figura-, ocupa el centre de la pintura. A l’esquerra, acostant-la amb el seu alè a terra, hi ha Zèfir, el vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva confort i senyora de les flors. A la dreta de la deessa de l’amor hi ha la primavera –una de les quatre Hores, els esperits que encarnen les quatre estacions-, que l’espera per cobrir-la amb una capa rosada. Anàlisi formal Boticelli demostrà en gran sentit de la proporció entre les figures i l’espai, i un ritme lineal que reuneix figures i grups en masses harmòniques disposades en perfecte equilibri. Composició

Botticelli féu seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. A diferència de Giotto i Ghirlandaio, el pintor florentí no era un espectador impassible del que succeïa davant seu, sinó que s’endevinava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d’harmonia i gràcia les seves figures. Un examen més atent de l’airosa bellíssima Venus revela que el coll és massa llarg, que les espatlles són massa estretes i que el braç esquerre té una posició poc natural i s’uneix al cos d’una manera una mica estranya. Anàlisi formal ESTIL

INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa fou atorgat al món. La Venus de Botticelli arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina – el símbol de la fertilitat- , envoltada d’un aura de misteri –només cal veure els ulls absents i l’expressió distreta, concentrada en el seu món interior- i de tot de símbols relacionats amb l’amor – les roses que cauen al seu damunt, creades en el mateix moment de la seva concepció, són les flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la perfecta expressió de l’amor; la garlanda de murla que llueix al coll l’Hora significa l’amor etern; i Cloris, que fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides i finalment se n’enamorà, el poder d’aquest sentiment.

INTERPRETACIÓ FUNCIÓ Malgrat la seva importància a l’hora de definir les bases de la pintura moderna i malgrat que a la seva època va obtenir reconeixement, Botticelli fou oblidat durant tres segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX els prerafaelites anglesos. La pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a acostar aquest art a la realitat. Fins aquell moment, els pintors situaven les figures per crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, però el problema sorgia quan, en comptes de distribuir els personatges sobre un fons d’or o sobre un fons decoratiu totalment pla que no tenia res a veure amb l’acció, es plantejaven d’integrar el paisatge en el conjunt i dotar-lo de significació i perspectiva. Botticelli aconseguí resoldre de manera efectiva la perspectiva alhora que, per primera vegada, tractà conjuntament les figures humanes si l’escenari. Extret de: LLACAY, Toni. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009