Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides 1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 378 La decadència de la tragèdia i l’aparició del socratisme Pren-ne nota! Pàgina 378↓ El 1r símptoma de la il·lustració grega, de la «malaltia de la raó»: la tragèdia en Eurípides. Sentit inicial de la tragèdia Pura contemplació estètica Grau alt d’indeterminació moral Consol metafísic, catarsi (l’efecte) Canvi amb Eurípides Judici racional, moral i polític L’espectador puja a escena i comença a utilitzar el llenguatge lògic i argumentatiu Judici crític (comença a jutjar i negar una part de la vida) José Vidal González Barredo

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 378-379 El personatge central i protagonista de la decadència del sentit tràgic: Sòcrates. Representa: L’aparició de l’home teòric: no basta amb sentir, s’ha de saber. L’optimisme racionalista: la raó és l’únic camí, tot, per ser bell, ha de ser racional. Una actitud contranatural (inversió, degeneració) que nega: Els aspectes obscurs i terribles de la vida. El coneixement de la unitat entre la vida i la mort. La tensió entre el que és individual i el fons vital primordial. Quina és la causa d’aquesta forma de pensar, valorar i procedir (punt de vista axiològic)? La falta total de seguretat instintiva porta a Sòcrates a inventar un nou ideal (l’home teòric) que sedueix als joves i els fa oblidar la saviesa tràgica. El pensament científic i socràtic amaga dues fal·làcies, creure que: És possible conèixer l’Ésser mitjançant la raó (una il·lusió metafísica). És possible corregir-lo (una il·lusió moral). La causa última que hi ha al darrera d’aquest instint de convertir-lo tot en quelcom pensable i lògic és la por a la mort.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 379-380 Dues formes de ser al món: l’home artístic (intuïtiu) i l’home teòric (racional) Text pàgina 379 L’home teòric (racional) Es preocupa de sobreviure tot i a costa de no “viure” la vida, de renuncia-hi Utilitza els seus conceptes i abstraccions per Intentar evitar els seus mals (prevenir) i procurar-se totes aquelles coses que li permetin una vida més segura (preveure) Per poder sentir-se segur està atent a les regularitats, és prudent i no arriscat El seu coneixement “conjura la seva desgràcia” però no n’obté cap felicitat L’home artístic (intuïtiu) Només es preocupa de viure tot i a costa de la seva pròpia supervivència A través de les seves intuïcions i metàfores busca La plenitud vital i fer de la seva pròpia vida un art (configura una cultura) (la realitat és contingència, bellesa i aparença) No pot preveure ni aprendre de l’experiència perquè veu cada cosa sempre des de l’alegria i la innocència La seva felicitat i la seva vida són plenes ja que malgrat que pateixi més i més sovint, se sent viu

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 380-381 La reflexió sobre els usos del llenguatge: la intuïció i el concepte L’arrel profunda del socratisme → sobrevaloració de la raó que se sustenta en un determinat ús del llenguatge i el valor que es dona a les paraules. Nova polaritat: la forma intuïtiva i la forma conceptual de la comprensió de la realitat. Quina de les dues és capaç de captar i expressar de manera més fidel i integra la vida?: L’error del socratisme → substituir la forma intuïtiva de comprensió de la vida (tragèdia grega) per la conceptual (discurs racional, abstracte, teòric i lògic). Genealogia: Sòcrates considera que allò que les coses tenen en comú (essència) és allò més real. Plató ho objectiva, li atorga existència separada i s’oblida que ha estat ell mateix el que ha creat aquests conceptes (que no són més que paraules). Quadre pàgina 381

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 381 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 381 Text pàgina 381 Al darrera d’aquest gir gnoseològic hi ha un gir ontològic: El que és real: Deixa de ser el que és individual i concret (ara es considerarà només aparença). Passa a ser el que és comú (l’essència). Conseqüència: D’aquesta manera s’esquematitza la vida i es buida de contingut. Els conceptes passen a ser considerats l’autèntica realitat (la veritat) quan que només són invencions humanes, productes convencionals, creats amb la finalitat de poder preveure o poder comunicar-nos.