La filosofia del positivisme i l’utilitarisme Unitat 10 La filosofia del positivisme i l’utilitarisme

Dades biogràfiques pàgina 344 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.1 Les claus per entendre la filosofia de Bentham Pàgina 344 És fundador i principal representant de l’ utilitarisme. Influències filosòfiques En línia amb l’empirisme anglès (Locke i Hume) en la seva teoria del coneixement (sensualisme). Individualisme (Hume i A. Smith): l’ésser humà es mou seguint el seu propi interès. L’esperit il·lustrat i positivista El coneixement i la cultura enciclopèdica com eines per millorar i dignificar la condició humana. La cerca d’uns principis empírics que, promoguts des de l’estat, siguin el fonament de la moral privada i la legislació pública. El substituir la religió per la ciència. L'anàlisi del llenguatge especulatiu i metafísic . Els “radicals filosòfics” Evoluciona del liberalisme clàssic (Locke) al “radicalisme democràtic” per influència de J. Mill. La defensa de la democràcia (amb el vot de la dona inclòs). Encara que no posa en qüestió el sistema capitalista sinó que proposa un conjunt de reformes (educatives, polítiques, econòmiques i constitucionals) que el millorin. Simpatitzà amb les revolucions francesa i americana encara que rebutja d’aquestes la violència i la declaració de drets (pel seu iusnaturalisme). Dades biogràfiques pàgina 344 Obres pàgina 345

“Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 345 Els objectius de la filosofia de Bentham Punt de partida: la crítica del sistema legal del seu país: Com han de ser les lleis? Objectiu: trobar un principi que sigui el fonament de: Les lleis (legislació). El bon govern (política). La moral privada dels individus. Com?: a partir de principis empiristes. Amb quina finalitat?: poder avaluar quan una cosa, una acció humana, una llei o uns institució política són bones i correctes → aquest serà el principi d’utilitat. El principi d’utilitat El fi últim és el fet de possibilitar la felicitat humana per mitjà de la raó i la llei. Però, en què consisteix allò útil? Hi ha un principi bàsic derivat de l’observació de la conducta humana (empirisme): “Tothom cerca el plaer i evita el dolor.” per tant, aquest fet determina allò que és útil, és a dir, què és correcte i bo (utilitarisme hedonista). De manera que hi ha un rebuig de: Qualsevol altre consideració sobre aquests conceptes de caire especulatiu o metafísic. Les morals que defensen l’ascetisme, el sofriment o el sacrifici (com a cosa bona en si mateixa). Text pàgina 345

2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 346 Enunciació del principi d’utilitat: Per tant, la “utilitat” és una propietat que pot ser expressada en termes empírics, observables i quantitatius, i reduïda, en últim extrem a una sensació (sensualisme) de plaer o dolor. I, per això, l' utilitarisme ens proporciona un criteri objectiu del bé i del mal. Ara, Com determinar si una acció és útil o bona?: Conseqüencialisme L’única manera d’avaluar la virtut o el bé moral d’una acció o una llei és: Considerar els interessos de les persones afectades per aquesta. Observar quines són les conseqüències que tenen en elles (si produeixen un increment o una disminució del seu plaer, benestar o felicitat). S’ha de tenir present que: No es fa dependre de principis o postulats derivats de la religió o l’autoritat. Els interessos i els desitjos de cada un dels individus que concorren en un interès col·lectiu tenen igual dignitat i valor (igualitarisme ètic). “Una acció serà bona en la mesura que tendeix a incrementar la felicitat (augmentar el plaer o disminuir el dolor) d’aquells els interessos del quals estan en joc” Text II pàgina 346 Text III pàgina 346

2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista Pàgina 347 El càlcul hedonista: l’aritmètica moral El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar i comparar a partir de set dimensions: la intensitat, la duració, la certesa (o la incertesa d’aconseguir-los), la proximitat (o la llunyania d’aquests), la fecunditat (probabilitat que se’n derivin sensacions del mateix tipus), la puresa (probabilitat que se’n derivin sensacions del tipus oposat) i l’extensió (nombre de persones afectades). Això ens permet fer el càlcul de: El plaer (utilitat) individual, però també El plaer col·lectiu (càlcul d’utilitat general), que serà la suma dels plaers o dolors individuals. Aquesta última és la fórmula general del benestar social que pot ser aplicada pels governants en allò que anomenarem hedonisme social. José Vidal González Barredo