► El motiu d'aquesta súplica nacional és la deplorable situació en què es troba Israel: els pagans han devastat i profanat l'herència del Senyor (v. 1); molts fidels han caigut sota l'espasa, els seus cadàvers han estat abandonats als ocells de rapinya i els pobles veïns celebren aquesta derrota (vv. 2-4). ► El salmista reconeix que la tragèdia nacional és el càstig merescut per les infidelitats reiterades (v. 8); però fa present al Senyor que aquesta derrota compromet la glòria del seu Nom (v. 9), ja que Israel és el seu poble i el seu "ramat" (v. 13). ► Si no escolta el plor dels captius, els pagans pensaran que és inútil servir el Senyor (v. 10).

+++ Una vegada més, Israel clama a Déu amb una oració profusament revestida de tons dramàtics. La ruïna i el saqueig de la ciutat santa de Jerusalem és el cos d'aquesta súplica-lament del salm: «Mireu, Déu meu, els pagans envaeixen la vostra heretat i profanen el temple sant...» +++ El poble és conscient que la desolació de la que amb orgull en deien «l'heretat de Jahvè» s'ha esdevingut a causa dels pecats, tant dels comesos pels seus avantpassats —«No ens tingueu en compte les culpes passades... som orfes del tot»—, com dels propis. +++ Per això, perquè els seus pecats pesen com una llosa de la qual no es poden alliberar, apel·len al Déu misericordiós amb una invocació plena d'esperança. Acudeixen a Jahvè perquè sigui ell mateix qui tregui els pecats del poble: «Defenseu-nos, Déu, salvador nostre, per l'honor del vostre nom; allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats...» +++ Com respon Déu? Es pot quedar sord davant aquesta súplica? Dóna l'esquena al seu poble perquè li ha estat infidel? Aquest Déu no existeix! +++ Déu, a qui no s’escapa cap crit de dolor, respon a l'oració del seu poble enviant el seu Fill com a salvador. Jesucrist és enviat per a treure el pecat, no ja solament del poble, sinó del món, de tota la humanitat.

els pagans envaeixen la vostra heretat i profanen el temple sant. Mireu, Déu meu, els pagans envaeixen la vostra heretat i profanen el temple sant. Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes.

Llencen als ocells per menjar els cadàvers dels vostres servents, donen a les bèsties ferotges la carn dels vostres fidels.

Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang, i ningú no enterra els morts.

Els nostres veïns ens escarneixen, som la burla dels pobles que ens envolten.

¿Sereu sempre tan sever, abrandat com un incendi? Fins quan, Senyor! ¿Sereu sempre tan sever, abrandat com un incendi?

No ens tingueu en compte les culpes passades, acolliu-nos per la vostra pietat, no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre, per l’honor del vostre nom; allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats per amor del vostre nom.

Per què han de dir els altres pobles: «¿On és el seu Déu?» Vós els demanareu comptes de la sang que han vessat.

Que arribi fins a vós el plany dels captius, i el vostre braç poderós alliberi els presos condemnats a mort.

Nosaltres, poble vostre, ovelles del vostre ramat, us donarem gràcies per sempre més; pregonarem les vostres lloances a cada generació.

«Déu meu, els pagans envaeixen la vostra heretat.» ● Una mentalitat pagana ha aparegut entre els cercles religiosos. El racionalisme s'ha infiltrat en la vostra Església. Es rebaixa l'autoritat, es minimitza el dogma, s'ignora la tradició, es desatén l'obediència. Tot queda racionalitzat, secularitzat, desmitificat. Visió secular de la creença religiosa. La raó per sobre de la fe. L'home per davant de Déu. Aquest és el perill del món religiós avui. Penetració pagana al santuari de Jerusalem. ● I aquest és el perill de la meva pròpia vida. Visc al mig d'aquest santuari, però també m'afecten ara aquests vents pagans que hi bufen. Tot el món pensa així, aquesta és la tendència moderna; Els assalts des de fora del santuari són més fàcils de rebutjar, perquè són reconeguts com a tals. En canvi, és molt més difícil resistir a la temptació sigil·losa des de dins, ja que, en principi, sembla innocent i amiga. ● Restaureu en la vostra Església, Senyor, la fermesa de la vostra revelació. Purifiqueu els nostres pensaments i enrobustiu les nostres creences. Netegeu el vostre santuari i santifiqueu la vostra ciutat. Feu que resplendeixi la fe dels creients amb el fulgor de la vostra veritat. Llavors “nosaltres, poble vostre, ovelles del vostre ramat, us donarem gràcies per sempre més; pregonarem les vostres lloances a cada generació."

Oh Déu, que ens vau donar Crist com a bon Pastor Oh Déu, que ens vau donar Crist com a bon Pastor. Enmig de les tribulacions d'aquest món volem sentir la seva presència entre nosaltres, a fi que puguem cantar les vostres lloances de generació en generació. Per Crist, Senyor nostre.