ELS ECOSISTEMES

ELS ECOSISTEMES En tots els ecosistemes poden distinguir tres components : Els essers vius que habiten un ecosistema. El medi fisic , que es el lloc en el que habiten els essers vius d’un ecisistema . Les relacions que extableixen entre els essers vius i tambe entre aquests i el mede fisic en el qual viuen

ELS ESSERS VIUS DE UN ECOSISTEMA Els essers vius que poden reproduir – se entre si i tindre desendencia fertil son de la mateixa especie . Tots els essers vius de la mateixa especie que viuen en un ecosistema formen una poblacio . Per exemple , en un bosc , tots els esquirols formen la població dels esquirols , els pins un altra poblacio i els ducs un altra. El conjunt de diferents poblacions d ‘ essers vius d ‘un ecosistema formen la comunitat.

Caracteristiques del medi fisic Les caracteristiques del medi fisic determinen quins essers vius ocupen l ‘ecosistema , poden ser de dos tipus : Als ecosistemes aquatics el component principal es l ‘aigua , que pot ser dolça o salada . L a profunditata, la tranparencia , la quanitat d ‘oxigen dissolt en l’aigua , l’ onatge i els corents tambe son factors que influixen en aquets ecosistemes . Als ecosistemes terrestres el component principal es el sol . Les hores de llum , la quentitat de precipitacions , l’altura sobre el nivell del mar i el relleu son factors que influeixen als ecosistemes terrestres .

RELACIONS INTRAESPECIFIQUES I INTERESPECIFIQUES Entre els essers vius d’un ecositema es produixen diferents tipus de relacions : Relacions intraespecifiques . Son les que s’estableix entre els essers vius d’una mateixa especie. Per exemple , els gats d ‘una meteixa ventrada tenen una relacio itraespecifica amb sa mare , que els cuida i alimenta . Relacions interespecifiques . Son les que s’estableixen entre essers vius de diferent especie . Les relacions alimentaries , com les que hi ha entre la granota i la llagosta de la qual s’alimenta , son relacions interespecifiques . Tambe hi ha relacions interespecifiques que no son alimentaries.

CADENES ALIMENTARIES Aquestes relacions es poden representar en forma de cadenes alimentaries . En aquestes relacions , la primera sol ser una planta , ja que no s’alimenta d’altres essers vius , sino que fabrica el seu propi aliment , la segona baula es un herbivor , son les que menja plantes , i les baules seguents son carnivors , que s’alimenten d’altres animals.

LES BAULES DE LES CADENES ALIMENTARIES En les cadenes alimentaries podem diferenciar aquestes baules : Els productors , que son essers vius capaços de elaborar el seu propi aliment , com les plantes o les algues. S’anomenes aixi perque produixen l’aliment mitjançant la fotosintesis a partir de l’aigua , les sals mineral, l’aire i la llum del sol. Els consumidors primaris , que son animals herbivors Els consumidors secundaris , que son el animals carnivors i omnivors . Els descomponedors , que son els bacteris i els fongs , s’aimenten de restes procedents dels altres essers vius, com fulles o excrements,

ECOSISTEMES NATURALS Alguns ecosistemes naturals terrestres son : Selva . Les temperatures son altes i hi plou molt . Son boscos molt densos , amb arbres molt alts i amb una gran quantitat i varietat d’essers vius. Bosc temperat. Les temperatures son fredes a l ‘hivern i suaus a l’estiu , i les pluges , moderades . Hi abunden els arbres de fulles caduca i els animals migratoris. Sabana . Les temperatures son altes al dia i baixes a la nit . Les precipitacions son escasses . Sol haver –hi una epoca de pluges en la qual les precipitacions son torrencials . La vegetacio esta formada principalment per herbes , encara que troben arbres aillats . Desert fred . Les temperstures son molt baixes i les precipitacions escasses , i en forma de neu . Hi ha molt poca vegetacio i els animals tenen una capa grossa de greix davall de la pell que els protegeix del fred.L ‘ecosistema dels pols es un tipus de desert fred. Desert calid. Les temperatures son molt altes de dia i molt baixes de nit. Quasi no plou.Hi ha molt poca vegetacio .Tant les plantes com els animals poden sobreviure amb poca aigua. Ecosistemes d’aigua dolça , con rius i llacs . Els rius son corrents d’aigua dolça . Mentres que el llac son masses d’aigua dolça. Ecosistemes d’aigua salada, com mars i oceans . Hi ha diferents ecosistemes marins depent de la profunitat.

ELS ECOSISTEMES HUMANITZATS Ciutats i pobles . Es caracteritzen per l’existencia de contruccions , com edificis o carrteres i la presencia d’essers humans i animals: gossos , gats , coloms …. Els cultius . Son terestres en els quals persones planten generalmen una unica especie vegetal . Altres tipus de cultius son prats , que s’utilitzen perque hi paste el bestiar i les deveses . Les deveses son boscos d’alzines o sureres e els quals s’han talat alguns arbres.

L’EQUILIBRI DELS ECOSISTEMES Un ecosistema arriba a l’equilibri quan els canvis que experiments amb el pas del temps son nomes els que corresponen a cada estacio. ACCIONS HUMANES PERJUDICIALS . Incendis . Suponen la desstruccio arbres i arbustos. Desforestacio. Es la tala dels boscos sensers per a crear camps de cultiu o pastures per al bestiar o per obtindre fusta. Dessencacio de llacunes i zones embassades per a construir edificis o per a conrear la terra. Explotacio incontrolada de terres , de les quals s’ extrau arena i grava per a la construccio. Instal.lacio d ‘aocadors il.legals que con que nos estan aillats i controlats , produixen una greu contaminacio del sol i de l’aigua.

ACCIONS HUMANES BENEFICIOSES Alguns exemples d’activitats humanes que produixen efectes beneficiosos : La conversacio d’espais naturals , declarants espais naturals protegits , s’evita aixi que s’hi pugen fer activitats humanes perjudicials. La reforestacio , que consisteix en plantar arbres per a recuperar extencions de boscos desapareguts. La proteccio d’especies animals i vegetals que se prohibeix la caça o la recol.leccio. El control d’abocadors i el reciclatge de materials contaminants com ara plastics , piles i olis.