4 Els aparells circulatori i excretor NUTRICIÓ HUMANA II ESQUEMA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
TEMA 9.- TRANSPORTE Y EXCRECIÓN ANIMAL
Advertisements

APARATO CIRCULATORIO 3º ESO - IES Alonso Quijano.
Tipos de aparatos circulatorios
ESQUEMA INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVIDAD WWW LECTURA INICIAL
Glándulas sudoríparas
EL APARATO CIRCULATORIO Realizado por: Lic. Juan MAYNAS CONDORI
TIPOS DE APARATOS CIRCULATORIOS
APARATO CARDIOVASCULAR
La sang És un teixit fluid d’aspecte líquid. funcions de la sang
CONTINUEREMO CON QUESTA IMPORTANTE CLASSE E METTERE TUTTA LA VOSTRA ATTENZIONE
EL APARATO CIRCULATORIO
LA NUTRICIÓN EN EL HOMBRE
EL APARATO CIRCULATORIO
L’aparell excretor Elements principals: ronyons elaboren l’orina paret del ronyó cavitat urèter teixit intern urètra bufeta urèters ronyons venes.
TEMA 4: TRANSPORTE Y ELIMINACIÓN DE DESECHOS
Aparato excretor.
SISTEMA CIRCULATORIO SANGRE a) Plasma : 90 % : H2O 2,1 % : Glucosa, grasas, hormonas, desechos 7,9 % : proteínas: Fibrinógeno, Gamma-globulinas Albúminas.
Fórmula del cálculo de goteo. Consecuencias de una mala instalación de Venoclisis.
ESQUEMA INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVIDAD WWW LECTURA INICIAL
EL APARATO CIRCULATORIO
APARATO CIRCULATORIO HUMANO
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO EXCRETOR
APARATOS CIRCULATORIO Y EXCRETOR
TEMA 7 LA CIRCULACIÓN EN ANIMALES
3. Fisiologia de l’aparell urinari
Sistema circulatorio.. El sistema circulatorio en el ser humano, comprende:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
HISTOLOGIA E. i F. de la Sang
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO CIRCULATORIO
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO EXCRETOR
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
La nutrició i l’alimentació
SISTEMA CIRCULATORIO el medio.
LA CIRCULACIÓ EN ELS ANIMALS
L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.
Recorda: En la nutrició es produeix un intercanvi de substàncies entre les nostres cèl·lules i l'exterior del cos, gràcies a les superfícies d'intercanvi.
L’ APARELL CIRCULATORI
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
CIÈNCIES NATURALS TEMA 1. LES FUNCIONS VITALS
Anatomia, fisiologia i malalties del sistema endocrí
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Aparell circulatori.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO EXCRETOR
APARELL RESPIRATORI.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Excreció en els animals
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
2.2. Estructura microscòpica del ronyó
L’aparell respiratori
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell circulatori
L’APARELL LOCOMOTOR.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
Mireia Castro Cobos Es Piteus
Vitamines Estructura química variada.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Necessitat d’eliminació
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
L’APARELL DIGESTIU.
L’Aparell Circulatori
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixement del Medi Natural
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
A la classe de Medi ens vàrem preguntar quins dubtes voldríem aclarir envers el nostre cos… Després de molt pensar va sorgir la pregunta…
Transcripción de la presentación:

4 Els aparells circulatori i excretor NUTRICIÓ HUMANA II ESQUEMA LECTURA INICIAL ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT INVESTIGA A LA XARXA

Lectura inicial Venes i artèries Miquel Servet Cor i pulmons Fins al segle XVI, les idees que tenien els metges sobre com circulava la sang per l’interior de l’organisme estaven basades en les doctrines de Galè, un metge d’origen grec que va exercir a Roma en el segle II. Segons Galè, la sang sortia del cor cap a les diferents parts del cos i tornava al cor utilitzant els mateixos conductes. Galè també va defensar la idea que l’òrgan central del sistema circulatori era el fetge. En el segle XVI, Miquel Servet, també metge, va rebatre algunes d’aquestes idees. Servet va arribar a la conclusió, revolucionària per a l’època, que la sang passava a través dels pulmons per rebre-hi l’«ànima», i amb això va descriure la circulació pulmonar. Aquesta afirmació, juntament amb la d’altres idees teològiques, va fer que el cremessin a la foguera per heretgia. Gairebé un segle després, el metge William Harvey va establir definitivament tot el procés circulatori de la sang amb la descripció de la doble circulació sanguínia. Harvey va aconseguir demostrar les seves investigacions amb diversos experiments, fet que li va permetre aclarir els dubtes dels metges de l’època. Venes i artèries Miquel Servet Cor i pulmons

Esquema de continguts El medi intern La nutrició II Característiques El sistema circulatori sanguini Característiques Els vasos sanguinis La sang El cor La circulació doble Malalties El sistema limfàtic Característiques L’aparell excretor El sistema urinari Altres òrgans d’excreció El funcionament dels ronyons Malalties INICI

Recursos per explicar la unitat El medi intern Característiques del sistema circulatori sanguini L’aparell circulatori Els vasos sanguinis La sang El cor La circulació doble Malalties del sistema circulatori El sistema circulatori limfàtic El sistema urinari Altres òrgans d’excreció El funcionament dels ronyons Enllaços Malalties de l’aparell excretor Activitats Investiga a la xarxa INICI

Característiques del medi intern Conjunt de líquids que envolten les cèl·lules d’un organisme. Vas sanguini Vas limfàtic Sang Plasma intersticial Limfa

Característiques del sistema circulatori sanguini Distribueix els nutrients i l’oxigen per tot l’organisme, alhora que recull els productes de rebuig del metabolisme cel·lular. Cor Sang Vasos sanguinis

El sistema circulatori sanguini OBRE

Els vasos sanguinis Òrgans Cor Vena Artèria Mira-ho amb un microscopi òptic Mira-ho amb un microscopi electrònic Vàlvula venosa Endoteli Endoteli Múscul llis Múscul llis Teixit connectiu Teixit connectiu Òrgans Cor VENES sang Capil·lars Vena ARTÈRIES sang Artèria

Els vasos sanguinis Òrgans Cor Vena Artèria ENRERE Els vasos sanguinis Mira-ho amb un microscopi electrònic Microscopi òptic Vàlvula venosa Endoteli Endoteli Capil·lar Múscul llis Múscul llis Teixit connectiu Vena Teixit connectiu Artèria Òrgans Cor VENES sang Capil·lars Vena ARTÈRIES sang Artèria

Microscopi electrònic ENRERE Els vasos sanguinis Mira-ho amb un microscopi òptic Microscopi electrònic Vàlvula venosa Endoteli Endoteli Múscul llis Capil·lar Múscul llis Teixit connectiu Teixit connectiu Artèria Vena Òrgans Cor Òrgans Cor VENES sang Capil·lars Vena ARTÈRIES sang Artèria

La sang Funcions: La nutrició La respiració L’excreció La defensa Monòcit Basòfil Limfòcit Neutròfil Eosinòfil Plaqueta Funcions: La nutrició La respiració L’excreció La defensa La regulació tèrmica Megacariòcit Eritròcit (glòbul vermell) Cèl·lules sanguínies

Les vies d’entrada i de sortida del cor Vena cava superior Les vies d’entrada i de sortida del cor Ventricle dret Ventricle esquerre Aurícula dreta Aurícula esquerra Venes caves Venes pulmonars Artèria pulmonar Artèria aorta Artèria aorta Artèria pulmonar Artèria pulmonar Vàlvula sigmoide de l’aorta Venes pulmonars Venes pulmonars Aurícula esquerra Aurícula dreta Vàlvula mitral Miocardi Vàlvula sigmoide pulmonar CLICA PER VEURE EL FUNCIONAMENT DEL COR Vàlvula tricúspide Septe interventricular Vena cava inferior Ventricle dret

El funcionament del cor ENRERE El cor Vena cava superior El funcionament del cor Artèria aorta Diàstole auricular (dilatació) La sang entra al cor. Artèria pulmonar Artèria pulmonar Vàlvula sigmoide de l’aorta Venes pulmonars Venes pulmonars La sang surt per les artèries. Sístole ventricular (contracció) Aurícula esquerra Sístole auricular (contracció) La sang passa als ventricles. Aurícula dreta Vàlvula mitral Miocardi Vàlvula sigmoide pulmonar Vàlvula tricúspide Diàstole ventricular (dilatació) Es tanquen les vàlvules semilunars. Septe interventricular Vena cava inferior Ventricle dret

• La sang passa dues vegades pel cor. • S’estableixen dos circuits. La circulació doble Artèria pulmonar • La sang passa dues vegades pel cor. • S’estableixen dos circuits. • No hi ha mescla de sangs. Circuit pulmonar o circulació menor Circulació menor Venes pulmonars dretes Artèria aorta Vena cava inferior Circulació major Circuit general o major

Malalties cardiovasculars Malalties del sistema circulatori Malalties cardiovasculars Salut cardiovascular Arteriosclerosi (enduriment de les artèries) Dipòsit de greixos Dipòsit de colesterol Hàbits saludables Fer exercici. Tenir una bona alimentació. No fumar. Artèria amb arteriosclerosi Infart de miocardi (mort de cèl·lules musculars) Trombosi Angina de pit Símptomes: Pressió o dolor intens a la zona toràcica

El sistema circulatori limfàtic Recull l’excés de líquid intersticial i transporta els greixos Òrgans: Capil·lars limfàtics Vasos limfàtics Ganglis limfàtics Amígdales Tim Ganglis limfàtics AMPLIA LA IMATGE Vasos limfàtics Melsa Plaques de Peyer a l’intestí Medul·la òssia Apèndix

El sistema circulatori limfàtic Recull l’excés de líquid intersticial i transporta els greixos Òrgans: Capil·lars limfàtics Vasos limfàtics Ganglis limfàtics Amígdales Tim Ganglis limfàtics Vasos limfàtics Melsa Plaques de Peyer a l’intestí Medul·la òssia Interior d’un gangli limfàtic vist amb un microscopi electrònic. ENRERE

El sistema urinari Procés per mitjà del qual s’eliminen les substàncies de rebuig de la sang. Vena cava inferior Artèria aorta descendent Artèria renal Càpsula suprarenal Ronyó dret Ronyó esquerre AMPLIA LA IMATGE Vena renal Urèter Artèria ilíaca Bufeta de l’orina Vena ilíaca Uretra

El sistema urinari Procés per mitjà del qual s’eliminen les substàncies de rebuig de la sang. Vena cava inferior Càpsula fibrosa Calzes renals Artèria renal Glomèrul de Malpighi Ronyó dret Artèria renal Vena renal Vena renal Urèter Bufeta de l’orina Pelvis renal Medul·la renal Escorça renal Uretra Urèter Nefró ENRERE

Glàndules sudorípares Altres òrgans d’excreció Pulmons Eliminen diòxid de carboni. Glàndules sudorípares Fetge Expulsa residus procedents de la digestió. Produeixen la suor (aigua i substàncies de rebuig). Expulsa alguns fàrmacs.

El funcionament dels ronyons Càpsula de Bowmann Arteriola eferent Glomèrul de Malpigui LA FORMACIÓ DE L’ORINA Arteriola aferent Arteriola renal Nefrons: Formen el ronyó. Filtren i depuren la sang. Formen l’orina. Túbul col·lector Vènula renal Branca ascendent Branca descendent NO-FUNCIONAMENT DEL RONYÓ Nansa de Henle

Etapes de la formació de l’orina ENRERE El funcionament dels ronyons Càpsula de Bowmann Arteriola eferent Glomèrul Arteriola aferent Etapes de la formació de l’orina Filtració de substàncies Reabsorció de substàncies Arteriola renal Túbul col·lector Residus Sang Nutrients Orina Vènula renal Branca ascendent Branca descendent Aigua Nansa de Henle

El funcionament dels ronyons ENRERE El funcionament dels ronyons Càpsula de Bowmann Arteriola eferent Glomèrul Arteriola aferent Insuficiència renal Arteriola renal Túbul col·lector Diàlisi Vènula renal Branca ascendent Branca descendent Nansa de Henle

Malalties a les vies excretores Malalties de l’aparell excretor Malalties a les vies excretores Prevenció Còlic nefrític Causes: Alteracions metabòliques Beure poca aigua Ingestió de determinats aliments Mantenir la higiene. Tenir una alimentació adequada. Beure aigua en abundància. Càlculs (pedres de sals minerals) La cistitis Infecció per determinats microorganismes Més freqüent en les dones Incontinència Inflamació de la paret de la bufeta o de les vies urinàries

Biologia cardiovascular Anatomia del ronyó Enllaços d’interès Biologia cardiovascular PASSA AL WEB Anatomia del ronyó PASSA AL WEB INICI

OBRE INICI