Figura ajaguda. H. Moore 1938

1.- Dades bàsiques Autor: Josep Llimona Cronologia: 1907 Títol: Desconsol Autor: Josep Llimona Cronologia: 1907 País: Catalunya Estil: Modernisme Material i tècnica: Marbre, talla Forma: ajaguda i exempta Ubicació original:Exposició Ubicació actual: MNAC

2.- Biografia Danaide. Rodin

5.- Relacions amb obres similars de l’autor Les primeres obres encara acadèmiques ens mostren una sèrie de personatges típics i històrics del país, com l’estàtua eqüestre de "Berenguer el Gran" (1888) i la "Modèstia" (1891). Ramon Berenguer III el Gran

Més tard, el seu estil deriva cap a uns models ja plenament modernistes amb influencies de Rodin i Meunier. Pertanyen a aquest període "La primera comunió“, “Sant Jordi" i "l'Idil·li". A partir de 1900 comença a esculpir els seus famosos nus femenins d’una gran elegància, suaument eròtics i tendrament malenconiosos que seguirà desenvolupant com un dels elements més destacats de la seva obra. L’any 1914 crea el seu impressionant "Crist ressuscitat" per a el Rosari monumental de Montserrat en col·laboració con Gaudí. Combina la tendresa i la força viril en obres com "l'Estudiant" una de les obres mestres de l’escultura catalana, en el monument al Doctor Robert (Plaça de Tetuàn de Barcelona) i també en l’estàtua eqüestre de Sant Jordi al Parc de Montjuïc de Barcelona. El geni de Llimona es va manifestar també en altres camps com la imatgeria funerària amb treballs com els panteons del cementiri del Sud-oest de Barcelona i els dels cementiris de Sitges i d’Arenys.

Nu Monument al doctor Robert

Cementiri d’Arenys

Cementiri de Sitges

3.- Descripció formal Descripció Iconografia Composició Línies compositives: La figura de la noia marca una forma de S sobre els graons sobre els quals reposa. Recursos tècnics

4.- Significat de l’obra Elements propis de l’estil Relació de la forma amb la funció Iconologia: La imatge del desconsol és una noia jove, nua i en una postura de màxim abatiment. El títol de l’escultura no és anecdòtic ni el tema tampoc. Des de la mort de la seva esposa, Mercè Benet, ocorreguda el 5 de març de 1901, quan tenia 33 anys i després de 10 anys de matrimoni, el dolor, la desesperació i la melangia dominaven la vida de Josep Llimona. Ni les seves fortes conviccions religioses ni la presència dels seus 8 fills distreien Llimona del seu estat d’ànim trist i abatut. Fruit d’aquesta situació és el nu femení, assajat per primera vegada en el Desconsol. Els nus de Llimona representen noies joves, amb una aura de castedat, puresa i serenor. Són nus místics i cristians. S’ha dit que la noia encarna la fugitiva joventut femenina; la dona envelleix però el marbre conserva per sempre l’esplendor del moment. Relació de l’obra amb l’època:

5.- Transcendència de l’obra.

1.- Dades bàsiques Autor: Henry Moore Cronologia: 1938 Títol: Figura ajaguda Autor: Henry Moore Cronologia: 1938 País: Anglaterra Estil: Biomorfisme Material i tècnica: pedra, talla Forma: ajaguda i exempta Ubicació original: Ubicació actual: Tate Gallery. Londres

2.- Biografia La família (1948-49)

3.- Descripció formal Descripció: Dona de pits prominents i de formes corbes que es recolza sobre el seu costat dret. El cap és molt petit en comparació amb el cos. El colze, el maluc i la part baixa de les cames toquen a terra mentre que la resta de les cames, amb els genolls flexionats, s’alcen enlaire. El tors i el ventre han estat substituïts per un espai buit que ocupa el lloc on trobaríem l’úter de la dona. Iconografia: És una representació de la mare protectora. Composició Línies compositives: Recursos tècnics

4.- Significat de l’obra Elements propis de l’estil Relació de la forma amb la funció Iconologia: A la Figura ajaguda, Moore usà un dels seus temes predilectes: la representació del concepte de “mare” com a refugi de les misèries d’aquest món i com a lloc on trobar la pau. Les formes rodones evoquen forces vitals, fructificadores, que simbolitzen la capacitat de la dona de desenvolupar dins seu una nova vida. L’espai buit sota els pits de la dona es converteix en la cavitat acollidora que convida al refugi. És una reflexió sobre la fertilitat. Es va inspirar en antics déus i deesses Relació de l’obra amb l’època:

Chac-Mool Venus

5.- Transcendència de l’obra.