Taula 1: Els deu països amb major despesa militar (SIPRI Annual Yearbook, 2003) Classif. Despesa militar (milions de $, a preus constants de 2000)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fuente:American Association for the Advancement of Science Gasto real en I+D militar en los EE.UU.
Advertisements

La Industria Aerospacial
Fabricación de equipamiento militar
LA INDUSTRIA AEROESPACIAL 2000 AVIONES MILITARES (CAZA Y ENTRENAMIENTO) Adrada Alba, Juanma Anguita Jiménez, Carlos.
21/ 6/ 2002AVIACIÓN COMERCIAL. 21/ 6/ 2002AVIACIÓN COMERCIAL.
Industria Aeroespacial Aviación Militar de Transporte Industria Aeroespacial Aviación Militar de Transporte Industria Aeroespacial en el año Desarrollos.
Restructuración de la industria aerospacial Pablo Madueño Asensio - Junio 2002.
III. REESTRUCTURACIÓN DE LA INDUSTRIA AEROESPACIAL
MULTIPLICACIONES DE UNA CIFRA POR 7, 8, 9 x 8x 7x 9.
Grupo A Integrantes: Brasil (decime que se siente) México Croacia Camerún (burumbumbum)
JUEGOS OLIMPIACO DEL PEKÍN 2008  Sede Pekin China que le gano a ciudades como Toronto, Paris y Sevilla la antorcha recorrió 40 paises diferentes.
La Industria Aeroespacial La Reestructuración de la Industria Aeroespacial.
ORGANIZACIÓN DE NACIONES UNIDAS. Las Naciones Unidas son una organización internacional fundada en 1945 tras la Segunda Guerra Mundial por 50 países que.
Características de la industria
Alumnos: Luis GONZALEZ Arnaud SOLDEVILA
7MO BÁSICO.
6 Segona Revolució Industrial i imperialisme ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
La tecnologia i la seguretat viària
En aquest tema veurem els apartats següents:
Evolució de la despesa en R+D a l’Estat espanyol,
II Congrés de TREBALLADORS/ES FAMILIARS de Catalunya
SEGONA GUERRA MUNDIAL ( 3 de setembre 1939 – 2 de setembre 1945 )
Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.
La Industria Aeroespacial - Misiles
La Dictadura de Franco: Espanya de 1939 a 1975
1. La Segona Revolució Industrial
la depressió dels anys trenta
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX
9 Els problemes econòmics d’entreguerres ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
12 La guerra freda ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
COMENTARI DE GRÀFICS.
Les Aliances Lliga dels tres emperadors (1873): Àustria, Rússia i Alemanya. Doble Aliança (1879): Alemanya i Àustria. Triple Aliança (1882): Alemanya,
Tema 6. L’època de l’Imperialisme (1)
Memòria del curs Obertura solemne del curs acadèmic Casa de Convalescència 28 d’octubre de 2013.
PROJECTE CIENTIFICTECNOLÒGIC
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I): TERRITORIALS.
ELS GRANS CONFLICTES IMPERIALISME
Introducció i dades bàsiques
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
la depressió dels anys trenta
Necessita Catalunya un nou finançament?
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
El sector terciari. Concepte de sector terciari
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
TURISME ESTRANGER 2006 Catalunya, primera destinació del turisme estranger Canàries 16,4% Catalunya 25,7% Illes Balears 17,3% Resta de CCAA 9,9% C. Valenciana.
ELS AVIONS UNS SERVEIXEN PER VIATJAR. UNS ALTRES PER A PASEJAR.
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
Com preparar una unitat per a l’avaluació
TEMA 11.- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL ( )
Per la pau: no a la investigació militar
Ciències naturals tema 1
la depressió dels anys trenta
Informe Observatori Barcelona 2016
la depressió dels anys trenta
PRESSUPOSTS 2014.
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I).
Zeppelin Silos & Systems
Plenària del Patronat 6 de juny de 2019
La demografia mèdica a Osona.
Ciencia, Tecnología e Ingeniería. Ética.
Punts cardinals i Rosa dels Vents
Transcripción de la presentación:

Taula 1: Els deu països amb major despesa militar (SIPRI Annual Yearbook, 2003) Classif. Despesa militar (milions de $, a preus constants de 2000) % del total mundial EUA 1 417.400 47% Japó 2 46.900 5% Regne Unit 3 37.100 4% França 4 35.000 Xina 5 32.800 Alemanya 6 27.200 3% Itàlia 7 20.800 2% Iran 8 19.200 Aràbia Saudita 9 19.100 Corea del Sud 10 13.900

Dades oficials de despesa governamental en R+D militar Font: SIPRI YEAR BOOK 1999

Les deu principals companyies productores d’armament a la OCDE (2002) Companyia País Sector Venda d’armes (milions de $) % sobre vendes totals 1 Lockheed Martin EEUU Av, El, Mi 23337 88 2 Boeing 22033 41 3 Raytheon El, Mi 15291 91 4 British Aerospace Systems RU A, Av, El, Mi, Al/m 15036 77 5 Northrop Grumman Av, El, Mi, Al/m 12278 55 6 General Dynamics Vm, B 9800 71 7 Thales Francia El, Mi, Al/m 7653 66 8 EADS Holanda Av 6290 20 9 Finnmecanica Italia   3894 48 10 Honeywell El, Mo 3800 16 A=Artilleria, Av=Avions,El=Electrònica, Mo=Motors,Mi=Míssils,Vm=Vehicles militars, Al/m=Armes lleugeres i munició, B=Vaixells Font:Defense News

Els dos “arbres de la ciència Utilització en guerres “civils” Sanitàries Industrials Efectes “col·laterals” Vendes al 3r Món Socials Medio- ambientals Substituació d’armes “obsoletes” Utilització en guerres perifèriques Resposta a necessitats Tecnologies útils Nous armaments Coneixements bàsics Tecnologa “barroca” Recursos R+D civil R+D militar Personal científic

Els dos “arbres de la ciència” -Secretisme -Apertura -Escàs control -Múltiples controls -Poca consideració a les despeses -Preocupació per les despeses -Prioritats definides pel complex industrial/militar -Prioritats definides per múltiples actors -Financiació a càrrec dels pressupostos públics -Finançament divers (públic i privat) -CONSUMEIX MÉS DE 1/3 DELS RECURSOS DEDICATS A R+D (a escala mundial) R+D civil R+D militar

El Bombarder B-1B