EL MODERNISME (1892-//1906-1911) OBJECTIU: equiperar la cultura catalana amb qualsevol altra cultura europea. Volen que la literatura sigui nacional i no regional. Volen construir una Catalunya moderna incorporant-hi els moviments culturals que en aquell moment triomfen a Europa: simbolisme, decadentisme, vitalisme i parnassianisme. Volen distanciar-se de l'estètica de la Renaixença, que consideren antiquada.

CARACTERÍSTIQUES: Volen una llengua moderna sense arcaismes i una renovació dels temes. Reivindiquen la llengua catalana com a llengua de cultura: Amplitud de l'idioma, ús de dialectalismes i un llenguatge amb voluntat de suggestió. Professionalització de l'artista. Conflicte entre l'artista i la societat, és le gran tema de la novel.la modernista.

CORRENTS -Artista total. TROBEM DOS CORRENTS IMPORTANTS: Esteticisme: és l'ART per l'ART. L'artista professional, messiànic. L'artista s'ha de relacionar amb la seva obra i, si cal, fugir de la realitat. Autors: Rusiñol, Raimon Casellas Regeneracionisme: Es vol transformar la societat a través de l'obra literària, que pretén denunciar les injustícies. Autors: Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias, Jaume Brossa, Joan Maragall.

L'AVENÇ El Modernisme sorgeix al voltant de la revista l'Avenç el 1891. Aquest any la revista té un canvi ortogràfic: de L'Avens passa a l'Avenç. S'introdueixen reformes ortogràfiques que causen aldarull. El maig de 1891, l'Avenç es constitueix com a empresa editorial i publica: l'Ensayo de gramática del Catalán moderno, de Pompeu Fabra. Aquesta reforma ortogràfica s'acaba el 1893, amb l'adopció de regles agosarades.

REFORMA ORTOGRÀFICA Amb aquesta campanya lingüística es vol convertir el català en una llengua moderna, capaç de ser usada com a vehicle lingüístic normal en totes les manifestacions d'una societat desenvolupada. Aquest és un senyal de Modernisme. JAUME BROSSA, ALEXANDRE CORTADA, RAIMON CASELLAS- A l' Avenç. Consideren que la cultura coetània és mansa, casolana, rància i antiquada, és a dir, regionalista i tradicionalista. Diuen que cal renovar, importar novetats, introduir tot allò que sigui nou i modern.

Jaume Brossa i Alexandre Cortada converteixen la revista en el vehicle d'una campanya de modernització de la societat catalana. La Vanguardia. -Raimon Casellas se separa de l'Avenç i entra a La Vanguardia. Allà continua la campanya de l' Avenç amb les seves crítiques d'art, defensant novetats artístiques importades per Rusiñol i Casas des del 1889 i contra l'art acadèmic.

SANTIAGO RUSIÑOL (BC, 1861-Aranjuez,Madrid, 1931)

RUSIÑOL Pintor, escriptor, col.leccionista. A Sitges viu al Cau Ferrat. Esdevé un símbol del moviment modernista i un portaveu. Organtiza 5 festes modernistes. 1- 1892. Dedicada a la pintura. Exposició de belles arts a l'ajuntament de Sitges. 2-1893. S'organitza al Cau Ferrat, on vivia. Aquest any s'inaugura. Concert d'Enric Morera i representació de La Intrusa, de Maeterlinck.

CAU FERRAT

FESTES MODERNISTES Tercera Festa: 1894. Rusiñol. Casellas. Maragall. Decadentisme. Quarta Festa: 1897. Organització del moviment. Representació de La Fada, d'Enric Morera i Jaume Massó i Torrents. Consagració del wagnerisme català. Cinquena Festa: 1899. Dedicada al teatre. Concert de piano. Representació de Lladres i La reina del cor, d'Iglésies. I també s'hi representa L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.