LA MENTIDA DESCOBERTA

i fundador d’una institució El Dr. Arun Gandhi, nét del Mahatma Gandhi i fundador d’una institució a favor d’una vida sense violència, explica aquesta anècdota com un exemple de vida sense violència per part del seu pare:

Jo tenia 16 anys i vivia amb els meus pares als afores de la ciutat de Durban, a Sudàfrica, enmig de camps de canya de sucre. Vivíem lluny del centre i no teníem veïns. Per això, a les meves germanes i a mi ens agradava molt anar a la ciutat, per poder anar al cinema.

Un dia, el meu pare em demana que el porti en cotxe al centre, per una feina que durarà el dia sencer. Jo penso que puc aprofitar aquella oportunitat per anar a veure una pel·lícula.

El pare em demana que porti el cotxe a revisar al taller. Quan ja sortíem, la mare em passa una llista de coses per comprar al supermercat. El pare em demana que porti el cotxe a revisar al taller. Un cop al centre, deixo el pare i em diu: “Ens trobarem aquí mateix a les 5 de la tarda, i tornem a casa junts”.

Faig de pressa tots els encàrrecs, i me’n vaig a un cinema on fan una pel·lícula de l’Oest… i m’oblido del temps.

Ja són més de les 5 quan me’n recordo que el pare m’espera Ja són més de les 5 quan me’n recordo que el pare m’espera. Corro cap al taller, recullo el cotxe i m’apresso cap on el pare m’espera. Hi arribo cap a les 6. Ell em pregunta preocupat: ¿Què t’ha passat? Per què arribes tard?.

Jo em sento tan avergonyit que no sóc capaç de dir que he anat al cinema i que m’he distret. Li dic que el cotxe no estava a punt i que m’he hagut d’esperar... sense saber que el pare ja havia telefonat al taller.

Veient que jo he mentit, el pare em diu: Alguna cosa no ha funcionat prou bé en la manera com t’he educat perquè no t’he donat confiança per dir-me la veritat. He de pensar en què m’he equivocat. Tornaré caminant fins a casa, mentre hi penso.

Així que vestit de ciutat i amb sabates, comença a caminar fins a casa, tots aquells quilòmetres, per camins de terra i mal il·luminats. No el podia deixar sol... El segueixo amb el cotxe, a poc a poc per aquells camins, més de tres hores... veient el meu pare patint per una mentida tonta que jo he dit.

Em vaig prometre que no mentiria mai més Em vaig prometre que no mentiria mai més. Moltes vegades recordo aquell episodi i penso... Si m’hagués castigat com fan molts pares, ¿hauria après la lliçó?

Em penso que no. Hauria sofert el càstig i hauria continuat mentint Em penso que no. Hauria sofert el càstig i hauria continuat mentint. Però aquella acció no violenta va ser tan forta que no l’oblidaré mai.

¡Aquesta és la força de la vida sense violència!