SITUACIÓ ECONOMICOFINANCERA DE LA COMUNITAT DE BALEARS SITUACIÓ ECONOMICOFINANCERA DE LA COMUNITAT DE BALEARS. Aclariments necessaris Setembre 2011

DECLARACIONS INSENSATES DEL PARTIT POPULAR 1. Alarmisme innecessari, injustificat i perjudicial per al pais. 2. Concrecció: dificultats per pagar les nòmines dels treballadors públics, anuncis i desmentits de retalls draconians a les polítiques sanitàries, explicitació d’existència de “forats” econòmics (més de 1.000 milions d’euros impagats a proveïdors!), tergiversació de les xifres del deute públic i del dèficit públic, acusacions reiterades d’ocultació d’informació a l’anterior govern.

ESCASSES INICIATIVES DEL GOVERN A CENT DIES DE LA SEVA ACTUACIÓ (1) 1. Deute a curt: deixàrem enllestits processos d’endeutament a curt per valor de 150 milions d’euros, sense signar tot esperant, per part del sistema financer, les posicions del nou govern. Això per proporcionar liquiditat. Les declaracions catastrofistes del PP han alentit la consecució de dits acords. 2. Pla de Sanejament: presentat a Madrid per part de l’anterior govern. Aprovat al darrer CPFF arran de la renúncia de l’actual govern a reivindicar el Fons de Competitivitat i les Inversions Ferroviàries. El nou executiu incorporà tot just, a tot estirar, un cinc per cent de propostes al Pla de Sanejament que ja estava fet: les relatives a retalls de serveis sanitaris. Això és el que ha resultats més cridaner a nivell públic, i el Govern actual s’ha apressat a dir que no ho farà. Amb la qual cosa, incomplirà el Pla de Sanejament que, no ho oblidem, faculta l’endeutament a llarg termini.

ESCASSES INICIATIVES DEL GOVERN A CENT DIES DE LA SEVA ACTUACIÓ (2) 3. Incompliment en l’elaboració del pressupost 2011: Bauzà prometé que el primer que faria sería elaborar pressupost 2011. Allau de crítiques a l’anterior govern per la pròrroga, entre novembre de 2010 i abril 2011: la comunitat s’esfondrava, es limitava la capacitat econòmica del Govern. Ara hi ha aritmètica parlamentària per aprovar-lo. Per què no es fa? 4. Llei d’Emprenidors: pur fum econòmic. Tot el que es planteja ja es fa mitjançant ISBA i els organismes del Govern. La única novetat destacable anunciada, el pagament a 25 dies als proveïdors, s’ha eliminat. No existeix dotació pressupostària (es tracta d’una còpia de la llei del País Basc, amb una diferència substancial: aquesta té una dotació de 4 milions d’euros). Un altre incompliment.

EL GOVERN DEIXA PERDRE UNS 315 MILIONS D’EUROS 1. La renúncia a percebre el Fons de Competitivitat suposa 240 milions d’euros. 2. La renúncia a tirar endavant les inversions ferroviàries implica refusar tres partides específiques que es troben en els Pressupostos Generals de l’Estat 2011: A) 30 milions a la secció 32 del Ministeri d’Economia i Hisenda, consagrats al tren de Mallorca. B) 15 milions del Ministeri de Foment per al tren de Mallorca. C) 30 milions provinents del tramvia, després del canvi que férem del conveni, i que fou aprovat pel Consell de Ministres. TOT AIXÒ, JA APROVAT, ES TROBA, COM CADA ANY, PENDENT DE TANCAR LA NEGOCACIÓ DELS CONVENIS. ÉS NORMAL QUE LA MINISTRA APROVÉS EL PLA DE SANEJAMENT BALEAR: ELS NEGOCIADORS NO POGUEREN O NO SABEREN CONCRETAR COMPROMISSOS

EL CONTRAST: ELS PRIMERS CENTS DIES DEL GOVERN ANTICH 1. Impuls, malgrat la polèmica, de l’Hospital de Son Espases. 2. Assoliment d’un acord essencial (setembre 2007)quant a les inversions de l’Estat a Balears: 2.800 milions d’euros executats fins el 2014, mentre no es tingués el nou Règim Especial. 3. Inici del Pla per la Competitivitat, que culminà amb 17 grans acords estratègics per a l’economia balear, amb la signatura d’empresaris, sindicats i administració, amb translació pressupostària.

EL QUE HEM DEIXAT (1): COMPTES CLARS I AUDITATS! 1. Compte General 2010 aprovat: operacions pressupostàries i patrimonials i de tresoreria dutes a terme. Es composa de: A) Compte de l’Administració de la CAIB. B) Comptes del Servei de Salut i de l’Agència Tributària. C) Comptes anuals de les entitats públiques empresarials. D) Comptes anuals de les societats mercantils públiques. E) Comptes anuals de les fundacions del sector públic. F) Comptes anuals dels consorcis.

EL QUE HEM DEIXAT (2): MAJOR RACIONALITAT ECONÒMICA AL SISTEMA DE SALUT 2. Compte General d’IB Salut: Endeutament total acumulat el 2010: 58,12 milions d’euros. Drets reconeguts (ingressos liquidats): 1.407,8 milions d’euros. Obligacions o despeses realitzades: 1.393,5 milions d’euros. Factures pendents de tramitar: 211,4 milions d’euros.

EL QUE HEM DEIXAT (3): AGÈNCIA TRIBUTÀRIA EN SUPERÀVIT 1. Superàvit de la ATIB: 4,31 milions d’euros. 2. ATIB tenia, a 31 de desembre 2010, 13,2 milions d’euros pendents de cobrament i 11 milions d’euros pendents de pagaments. La gestió feta ha estat positiva: s’han estalviat 7,5 milions d’euros de les oficines liquidadores (que ara el nou govern vol tornar a impulsar!), s’ha dinamitzat l’Oficina contra el Frau Fiscal (resultats: 90 milions d’euros detectats en 2009 i 2010), s’han desenvolupat polítiques fiscals de caire PROGRESSIU, amb beneficis fiscals per a col·lectius vulnerables per valor, dades ja liquidades, de prop de 50 milions d’euros cada any.

EL QUE HEM DEIXAT (4): INSTRUMENTS POTENTS EN POLÍTICA ECONÒMICA 1. El Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Entre d’altres grans acords: Pla de la Ciència, Pla Industrial, Pla d’Innovació, Suport als Clústers, fonaments posats per a un nou model productiu que descansi sobre el turisme. 2. Línies de treball ja madures que en depenen de la capacitat negociadora del nou govern: -Pla de Sanejament, presentat per l’anterior Govern el 27 de desembre de 2010 i el 12 de maig de 2011, ajustat al 1,3% de def. sobre PIB. El Ministeri comunicà que no l’aprovaria fins no tenir el compromís d’ajustament del nou executiu balear. -Negociacions avançades amb el Sistema Financer per a l’assoliment del deute a curt termini. -Negociacions avançades per concretar les inversions de l’Estatut 2011.

EL QUE HEM DEIXAT (5): AVANÇOS CLARS EN EL SISTEMA DE FINANÇAMENT 1. Inversions Estatut: 400 M €/any, executats. Hem passat de 190 milions el 2007 a prop de 500 el 2010. 2. Nou sistema de finançament: les dades liquidades de l’exercici 2009, presentades per la Secretaria d’Estat el juliol de 2011, indiquen que Balears ha passat del 79% de finançament per capita al 97,5%, tenint en compte que en el 2009 tot just s’aplicava el 70% del total del model. Sense els recursos addicionals que tot plegat ha suposat (330 milions el 2009, 414 el 2010 i prop de 500 el 2011), l’estat financer de la comunitat seria molt sever, en contrast amb d’altres comunitats.

EL QUE HEM DEIXAT (6): AUDITORIES FINANCERES FETES 1. Arran de l’aprovació de la Llei del Sector Públic, i per primera vegada, el Compte General adjunta les auditories financeres dels ens del sector públic. 2. Aprovats en Consell de Govern de 15 de juny 2011: comptes de 56 ens amb disposició de l’informe d’auditoria; comptes de 18 ens que encara no tenien emès informe tot i que l’auditoria estava feta. 3. Totes les salvetats i limitacions que apareixen als informes d’auditoria financera són semblants a les d’anys anteriors. MENTRESTANT, el Govern actual s’entesta en parlar d’unes auditories internes que encara ningú no sap com s’estan elaborant.

TAMBÉ HEM VISCUT I HEM DEIXAT AIXÒ: 2007-2011: LEGISLATURA MARCADA PER LA CAIGUDA BRUTAL D’INGRESSOS TRIBUTARIS… 1. Legislatura 2003-2007: +45% ingressos. 2. Legislatura 2007-2011: -30% ingressos. 3. Dades fins a juliol 2011: increment de 507 milions d’ingressos en relació a 2010 (IVA, IRPF). 4. Això confirma les dades de represa econòmica anunciades per l’anterior Govern i l’impacte positiu del nou model de finançament.

…QUE HA SUPOSAT UN INCREMENT DEL DEUTE I DEL DÈFICIT PÚBLICS QUE MAI NO S’HAN AMAGAT El deute públic ha crescut, però en conjuntures econòmiques radicalment diferents: 2003-2007, escenari d’increment d’ingressos : +940 M €. 2007-2010, escenari de crisi i caiguda d’ingressos: +2.265 M € Endemés, el deute públic de la legislatura passada contempla: sobrecostos d’infrastructures fetes a la legislatura del PP: carreteres, Metro, Palma Arena.

DEUTE PÚBLIC, MAIG DE 2011: 4.364 MILIONS D’EUROS (Dades oficials del Banc d’Espanya) 1. Contempla 4.064 milions a desembre 2010, més 300 dels anomenats “bons patriòtics”. Ni més ni menys. 2. La xifra exposada per l’actual Govern incrementant el deute a més de 5.100 milions és falsa, i no reconeguda pel Banc d’Espanya a efectes de còmput de deute públic. 3. Impagats a proveïdors a maig de 2011: 400 milions d’euros. Els més de 700 que hi afegeix l’actual govern NOMÉS S’EXPLICA PEL CÒMPUT DE PARTIDES RESERVADES A COMENÇAMENTS DE L’EXERCICI, PER PAGAR A LA UNIVERSITAT, ELS CONSELLS I ALTRES ADMINISTRACIONS. Però això NO SÓN PROVEÏDORS.

ON HA ANAT A PARAR EL DEUTE CONTRET PER L’ANTERIOR GOVERN? 1. A Educació i Cultura: de 695 milions el 2007 a 822 milions el 2010: +18,3%. 2. A Salut i Consum: de 1.084 milions el 2007 a 1.168 milions el 2010: +7,8%. 3. A Afers Socials: de 97 milions el 2007 a 121 milions el 2010: +25%. La Inversió Pública s’ha incrementat de manera notòria entre 2007 i 2010, i això ha permès mantenir 44.000 llocs de treball.

1. Bloquejos (reversibles): 370 M € Un pressupost 2011 prorrogat que permet gestionar, tal i com s’està veient i contràriament al que deia abans el PP SITUACIÓ PRESSUPOSTÀRIA A 3 DE JUNY DE 2011: 1. Bloquejos (reversibles): 370 M € 2. Partides no compromeses: 223 M € 3. Id. amb inicis de tràmit: 107 M € (reversibles) 4. Nou endeutament: 375 M € 5. Amortitzacions de capital: 212 M €

Per què hi ha tensió a la Tresoreria? CAL TENIR EN COMPTE: 1. Ministeri d’Economia: Es neguen les bestretes del Fons de Competitivitat: 240 milions d’euros. Manca autoritzat endeutament a llarg 2011: 350 milions d’euros. Manca part endeutament 2010: 120 milions d’euros. Endeutament 2011: amortització ordinària primer semestre: 80 milions; segon semestre: 132 milions. 2. Entitats financeres: Retall generalitzat en els mercats crediticis. Canvi de Govern, amb declaracions que no han generat esperança: 150 milions d’euros. Dificultats de les entitats per instruments a curt termini. S’IMPOSA GESTIONAR DE MANERA EFICIENT LA TRESORERIA EN ESCENARIS D’ESCASSETAT. FONAMENTAL: NO EMETRE MISSATGES QUE SUPOSEN SENYALS EQUIVOQUES ALS MERCATS, ATENENT ESL RATIOS DE SOLVENCIA QUE ES PODEN ASSIGNAR POSTERIORMENT.

LES DIFICULTATS A LA TRESORERIA NO SÓN PRÒPIES DE BALEARS On governa el PP, les coses no van millor. Quant al deute sanitari, estrictament: 1. Comunitat valenciana: es paga a 633 dies. Impagaments de 1.300 milions d’euros denunciats des de 2004. 2. Comunitat murciana: pagaments a 605 dies, amb 2.000 milions pendents. 3. Castella-Lleo: pagaments a 725 dies.

POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011 Alentiment (2007) Inici recessió (2008) El cicle econòmic Crisi (2008-2009) Manteniment crisi (2010) Signes de repunt (des de maig 2010) POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011 Model de finançament: De 170 M€/any a 500 Inversions de l’Estat: De 190 M€/any a 400 INVERSIÓ PÚBLICA Pacte de competivivitat Palanca de creixement 17 acords 3.000M€ Traslació pressup: 560 M€ POLÍTIQUES SOCIALS Habitatge púiblic Sanitat Educació Serveis socials Beneficis fiscals a col·lectius vulnerables: 46,6 M€ NOU MODEL CREIXEMENT: Parc Bit: 52 a 137 empr I+D+i: de 0,33% s/PIB al 2007 a 0,38% s/PIB al 2009 Pla de Ciència TRANSPORT PÚBLIC: Xarxa ferroviària Millora xarxa viària Increment deute públic 65% Pressupossts CAIB: 2008: 3.323 M€ 2009: 3.559 M€ 2010: 3.384 M€ 2011: 3.200 M€ ACTIVITATS PRODUCTIVES: Línea ICO-ISBA Pla d’Indústria Promoció i política turística: 21% pressup. Manteniment de 40.000 llocs de feina

GOVERNAR ÉS DECIDIR 1. S’han deixat comptes clars, auditats i comunicats sense embuts en els traspassos de poder. Mai un govern havia rebut tanta informació, de tota mena, com en aquesta ocasió. 2. Les xifres presentades responen a la situació econòmica i financera de la comunitat: la caiguda d’ingressos, molt severa, ha accentuat la necessitat d’implementar el deute públic i la generació de dèficit públic, per tal de fer front, essencialment, a les polítiques socials. 3. L’economia balear palesa signes de revifament, tot i el negatiu escenari internacional. Això és el que diguérem, també, en diferents ocasions: les capacitats més tangibles de recuperació de l’economia balear, gràcies a la potencialitat del sector serveis i del turisme. 4. No es poden llançar missatges negatius i derrotistes, de manera reiterada, per tal d’eludir la presa de decisions per part del nou govern. Els signes que s’emeten als mercats són força penalitzadors no només per a l’economia pública, sinó també per al teixit empresarial i productiu. 5. És fonamental que, davant la manca d’actuacions que s’han vist en aquests cent dies, el govern del PP deixi de lamentar-se tergiversant les dades i es posi a treballar amb tot allò que va prometre. 6. La realitat econòmica és diferent de les promeses esbiaixades i de la xarlataneria que es fa massa sovint. Tothom és esclau de les seves paraules: el PP, de forma notòria.