Déjeuner sur l’herbe Edouard Manet Pintura segles XVIII-XIX

1.- Documentació Autor: Édouard Manet Cronologia de l’obra: 1863             Títol: Le déjeuner sur l’herbe             Autor: Édouard Manet             Cronologia de l’obra: 1863        País: França Estil: Impressionisme            

2.- Tema Una dona completament nua acompanyada de dos homes vestits, probablement artistes, seuen a l’herba, en un paratge boscós, mentre una altra dona una mica allunyada del grup es refresca en un rierol

3.- Descripció: Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

Dues figures masculines, vestides de carrer, gaudeixen d’una estona d’oci al costat d’una jove completament i serenament nua. Les tres figures estan situades al mig d’un paisatge frondós. Al fons, en un rierol, hi ha una altra dona, mig nua, al costat d’una barca.             Del grup de les tres figures centrals, les dues de l’esquerra giren el rostre vers l’espectador, encara que només ella busca la seva mirada ja que l’home té un aspecte distret. L’altre home, amb el braç estirat i la mà oberta, sembla que ha pres la paraula. En primer terme, un cistell amb les restes del dinar i els vestits i barrets de les dones. El quadre sembla voler indicar que aquesta era una escena més o menys comuna als boscos de les rodalies de París.

4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. b.- Composició tancada o centrípeta c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista) Alt. e.- Asimetria: Encara que a banda i banda d’un eix imaginari (turmell, peu, esquena) hi ha dos personatges (home i dona), la part esquerra del quadre té més pes. f.- Geometria: Ordenació de les figures en triàngles; Predomini línies verticals. g.-Llum: Es fon en els colors. Les ombres són simples taques fosques juxtaposades a les altres. h.- Comatisme: predomini dels verds que envolten negres, blancs, ocres i blaus morats dels personatges i els seus vestits.

Pinsà borroner. Pyrrhula Pyrrhula

5.- Antecedents i influències posteriors. Aquesta obra té uns referents molts clars en El concert campestre de Ticià i El judici de Paris de Rafael, quadre conegut a partir d’un gravat de Marcantonio Raimondi. Influències sobre Manet: * Pintors espanyols : Velázquez, Murillo i Goya * De Frans Hals, Giorgione i Ticià va prendre temes i el va reinterpretar * gravats japonesos * Els impressionistes: passió per la pintura a l’aire lliure, estudis sobre la llum....

El concert campestre. Ticià (també atribuit a Giorgione). Segle XVI.

Judici de Paris. Rafael (segle XVI). Gravat de Marcantonio Raimondi

Influències posteriors: Quant a l’obra: Quant a l’autor Impressionistes: el consideraren el seu guia i El Déjeuner..., un model a seguir Picasso Autors contemporanis

Dinar al camp. Claude Monet (1865-66)

Pablo Picasso. 1960 i 1961

Alain Jacquet. 1964

2002 Alexander Vinogradov, Vladimir Dubosarsky

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Olympia Va escandalitzar per la seva sensualitat i pel subtil joc de les diverses tonalitats blanques superposades. Els seus referents són la Venus de Tizià i la Maja nua de Goya.

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Venus. Alexandre Cabanel.

Pintor favorit a la cort de Napoleó III i Eugènia de Montijo Pintor favorit a la cort de Napoleó III i Eugènia de Montijo. D’estil acadèmic refinat, va triomfar amb el “Naixement de Venus”al Saló de 1863 on Manet va veure rebutjada “Le déjeuner....”. En ambdues obres hi ha una noia nua. Per què va escandalitzar “Le déjeuner” i no la “Venus”? Per l’ús de colors plans, la no utilització del clarobscur i el fet que les figures no semblessin mantenir cap relació entre elles

8.- Significat i funció Significat: Funció: L’obra no va tenir una acollida gaire bona, no tant per la nuesa de la noia com per la utilització dels colors plans, la renúncia a utilitzar el clarobscur i el fet que les figures no semblessin mantenir cap relació entre elles. Per fer aquesta obra Manet s’inspirà en el “Concert campestre” de Ticià (llavors encara atribuït a Giorgione) i el “Judici de Paris” de Rafael, convertit en gravat pel reinaxentista M.Raimondi. Per pintar aquesta obra, Manet compta amb models: el seu germà, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat del pintor) i Victorine Meurent. No es coneix la identitat de la dona del rierol. L’obra, que no va ser acceptada al Saló de 1863, va ser exposada a l’anomenat “Saló dels Rebutjats” on s’exposaren els milers d’obres no acceptades a l’oficial. Funció:             La intenció de Manet era que el quadre fos exposat al Saló de París per tal d’atraure possibles clients en un moment en que els marxants d’art encara no eren massa habituals.

9.- Context històric i artístic * Impressionisme: Segona meitat del segle XIX a París. * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

Artístic: Es considera Manet el precursor dels impressionistes. Aquests són un grup relativament reduït de pintors francesos que treballen com a grup coherent de 1870 a 1880 (Monet; Degas, Renoir, Pissarro, Sisley, Berthe Morisot). Aversió a l’art acadèmic dels Salons Orientació realista. Desinterès total pel tema, preferència pel paisatge. Treball “plein air”. Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. Pinzellades soltes, taques de color. Repetició dels temes sota diferents llums. Estudi de les ombres i les relacions entre colors complementaris. No utilitzen el color negre per enfosquir els colors a l’ombra.

P T T S/C P S/C T T P P P P S/C T T

Complementaris