Els orígens del catalanisme polític MATERIALS D’HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

CATALUNYA I LA MONARQUIA HISPÀNICA Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es van casar l’any 1469, i la unió dinàstica d’ambdues Corones es va produir entre els anys 1474 i 1479.

LA MONARQUIA HISPÀNICA, UNA FEDERACIÓ D’ESTATS INDEPENDENTS A la Corona d’Aragó, cada regne (Regne d’Aragó, Regne de València i el Principat de Catalunya), van mantenir la seva independència política, així com les seves institucions (Corts, Diputació del General o Generalitat, Consell de Cent en el cas de Catalunya), i la seva moneda, llengua, i constitucions pròpies. La forma “federal” de la Monarquia Hispànica es van mantenir durant el regnat dels Habsburg, als segles XVI i XVII.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA La mort sense descendència del rei Carles II va obrir la lluita per la successió i va enfrontar les dinasties dels Habsburg austríacs i dels Borbó francesos. A la guerra europea es va sumar la divisió dels diferents regnes de la Monarquia Espanyola.

EL TRACTAT D’UTRECHT I LA VICTÒRIA BORBÒNICA El Tractat d’Utrecht (1713) va suposar la fi de la guerra europea i el reconeixement internacional de Felip d’Anjou com a nou rei d’Espanya.

La “GUERRA DELS CATALANS” (1713 – 1714) Les institucions catalanes decidiren continuar la guerra contra els borbònics, fins al setge i rendició de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

FELIP V i EL DECRET DE NOVA PLANTA El nou monarca Felip V va imposar als antics regnes de la Corona d’Aragó les lleis castellanes, i un nou model polític autoritari i centralista, anul·lant les institucions d’autogovern de Catalunya.

El segle xviii: SUBMISSIÓ POLÍTICA I REDREÇAMENT ECONÒMIC

1808 – 1814: LA “GUERRA DEL FRANCÈS”

SEGLE XIX: ROMANTICISME VS. NACIONALISME “La Llibertat guiant al poble”, d’Eugène Delacroix (1830). Museu del Louvre.

SEGLE XIX: ROMANTICISME VS. NACIONALISME Dècada dels anys 30 del segle XIX a Europa A Catalunya sorgí amb força el moviment de la RENAIXENÇA EXPANSIÓ DEL MOVIMENT CULTURAL DEL ROMANTICISME APARICIÓ I AUGE DE L’IDEARI POLÍTIC DEL NACIONALISME FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ A ESPANYA D’UN ESTAT LIBERAL I CENTRALISTA

EL ROMANTICISME I EL PASSAT HISTÒRIC El ROMANTICISME, com a moviment artístic i cultural, va néixer al Regne Unit i a Alemanya a finals del S. XVIII i es va estendre per tota Europa a partir de 1820, després de les guerres napoleòniques. Idea de “passat històric” i recerca de mites i herois en èpoques llunyanes (Edat Mitjana) Recerca de trets d’identitat nacional propis i diferenciadors, que dotin d’una “història” a la Nació. Construcció d’una personalitat pròpia i identitària de la comunitat nacional. La llegenda de Guifré el Pilós i les “quatre barres”

NACIONALISME I ESTATS NACIONALS Desenvolupament del NACIONALISME Ideari polític que defèn que cada “poble” o “nació” ha de comptar amb un Estat propi independent i sobirà Nacions sense Estat Imperis plurinacionals Nacions fragmentades Entén com a “nació” un col·lectiu o comunitat amb una llengua, una història i unes tradicions que la caracteritzen i la diferencien de la resta, i on els seus membres en tenen consciència i s’hi senten identificats. La situació a Europa presentava ...

LA RENAIXENÇA I LA LLENGUA CATALANA Expansió del ROMANTICISME Difusió dels ideals NACIONALISTES Configuració d’un Estat liberal i centralista a Espanya Moviment social i cultural que pretenia la recuperació de la llengua i dels trets d’identitat nacional de Catalunya CATALUNYA Anys 1830 – 1850 Va aparèixer amb força el moviment de LA RENAIXENÇA “La Renaixença” no tenia un projecte polític propi.

ARIBAU I L’ODA A LA PÀTRIA El 1833 Bonaventura Carles Aribau publicà l’Oda a la Pàtria, i J. Rubió i Ors reivindicava l’ús escrit del català al Diario de Barcelona.

ELS JOCS FLORALS 1859 – Primers “JOCS FLORALS” a Barcelona que impulsen la llengua catalana com a llengua de cultura literària.

L’EDAT D’OR DE LA LITERATURA CATALANA Àngel Guimerà Mossèn Cinto Verdaguer Entre els anys 1870 i 1880 es publiquen les considerades obres magistrals d’autors com Àngel Guimerà o Mossèn Cinto Verdaguer

EL PAPER DE LA PREMSA Va tenir molta importància la proliferació de la premsa popular, sovint de caire satíric, en l’extensió de l’ús del català escrit.

Anselm Clavé i els seus “cors” o el teatre de Serafí Soler “Pitarra” van constituir un català menys elitista i més “del carrer”. Foren peces clau de la RENAIXENÇA POPULAR. LA RENAIXENÇA POPULAR