ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Biología de los microorganismos
Advertisements

TEMA 2 SALUD Y ENFERMEDAD II.
INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVIDAD
Los protistas, las bacterias y los virus
Biología de los microorganismos
TEMA 11: LOS SERES VIVOS MÁS SENCILLOS Anton Van Leewenhoek, su microscopio y sus “animáculos” MICROORGANISMOS.
L’origen de la vida Teoria de la generació espontània:
TEMA 2: MONERAS PROTOCTISTAS Y HONGOS
UD 3: ELS AGENTS INFECIOSOS I LA INFECCIÓ
LES PLANTES.
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
LES FUNCIONS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVIDAD
Dofins.
Javier Masiá Prieto Adrian Barrera Prieto
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
LA REPRODUCCIÓ DELS ORGANISMES
La resistència Concepte:
OBSERVANT PEL MICROSCOPI
4.1 L'ORIGEN DE LA VIDA Dos models generals que expliquen l'origen de la vida.
El manteniment de la vida
Bacteriòfags front a Antibiòtics
Els virus.
MICROBIOLOGIA.
Microorganismes.
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
Els animals vertebrats
LES PLANTES.
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
ESQUEMA CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r d’ESO Les plantes i els fongs
UD 7 EL MEDI NATURAL.
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
Tipus d’organització cel.lular
Els éssers vius formats per cèl·lules
1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
El descobriment de la cèl·lula. La teoria cel·lular
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
Característiques dels cucs:
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
Definició d’espècie Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació Una espècie és un conjunt d’organismes.
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
L’ecosistema és el nivell d’integració dels organismes amb el medi
INTRODUCCIÓ A LA MICROBIOLOGIA
Diverses parts (òrgans)
ELS MICROORGANISMES Tema 7.
MALALTIES INFECCIOSES
UD2: La cèl·lula.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Virus i bacteris.
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Tema 1: Organització del cos humà
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
La Cèl·lula Unitat Fonamental de la vida
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
BIODIVERSITAT A L’HORT
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Les plantes i els animals del Riu Túria
INTRODUCCIÓ AL METABOLISME
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
CURS METABOLISME CONCEPTE DE METABOLISME I DIVERSITAT METABÒLICA.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Els animals vertebrats
HIGIENE DELS ALIMENTS.
Microorganismos.
de materials i instruments
Transcripción de la presentación:

ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL ANTERIOR EIXIR

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Lectura inicial Hi ha un gran nombre d’éssers vius tan menuts que no som capaços de veure’ls a ull nu. Són els microorganismes. Aquests éssers vius van ser descoberts al final del segle XVII per Antonie van Leeuwenhoek, un comerciant de teles holandés. Leeuwenhoek no tenia formació científica, però la seua gran curiositat el portava a examinar tot el que podia a través d’un senzill microscopi construït per ell mateix. Observant aigua de pluja, de mar, de riu, saliva, neu, vinagre i altres matèries, va veure una cosa que el va deixar meravellat; hi havia un món de petits éssers vius, invisibles fins aleshores, que va anomenar «animàlculs». Amb les seues observacions, Leeuwenhoek va descobrir una gran varietat d’aquests microorganismes, a més de la seua abundància i el fet que eren pertot, fins i tot a l’interior de l’ésser humà. Així, va escriure: «Què passaria si es diguera a la gent, en el futur, que en la capa que recobreix les dents de la boca d’un home hi ha més animals vius que persones en tot un regne?». Microscopi simple d’Antonie van Leeuwenhoek ANTERIOR EIXIR

Esquema de continguts Els éssers més senzills Regne dels protoctists INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Esquema de continguts Els éssers més senzills Regne dels protoctists Els protozous Les algues Regne de les moneres Característiques Classificació La nutrició La reproducció Papel en la biosfera Funcions Les malalties Lluita contra malalties Els virus Característiques Procés d’infecció INICI ANTERIOR EIXIR

Recursos per a explicar la unitat INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Recursos per a explicar la unitat Els protozous Les algues Moneres i protoctists Característiques dels bacteris Classificació dels bacteris La nutrició dels bacteris Reproducció i relació dels bacteris Característiques dels virus Procés d’infecció dels virus Funcions dels microorganismes Enllaços Les malalties Lluita contra malalties Activitat: els protoctists INICI ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons forma de desplaçar-se) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els protozous Unicel·lulars Eucariotes Heteròtrofs Medis aquàtics zooplàncton Classificació (segons forma de desplaçar-se) Fes clic per a detalls Flagel·lats Ciliats Rizòpodes Esporozous ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons forma de desplaçar-se) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els protozous Unicel·lulars Eucariotes Heteròtrofs Medis aquàtics zooplàncton Classificació (segons forma de desplaçar-se) Tripanosoma Ciliats Flagel Rizòpodes Esporozous TORNAR ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons forma de desplaçar-se) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els protozous Unicel·lulars Eucariotes Heteròtrofs Medis aquàtics zooplàncton Classificació (segons forma de desplaçar-se) Parameci Flagel·lats Cilis Rizòpodes Esporozous TORNAR ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons forma de desplaçar-se) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els protozous Unicel·lulars Eucariotes Heteròtrofs Medis aquàtics zooplàncton Classificació (segons forma de desplaçar-se) Ameba Flagel·lats Ciliats Pseudopodis Esporozous TORNAR ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons forma de desplaçar-se) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els protozous Unicel·lulars Eucariotes Heteròtrofs Medis aquàtics zooplàncton Classificació (segons forma de desplaçar-se) Plasmodium Flagel·lats Ciliats No tenen apèndixs locomotors Rizòpodes TORNAR ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons tipus de pigment) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Les algues Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes Poden formar colònies Medis aquàtics fitoplàncton Classificació (segons tipus de pigment) Fes clic per a detalls Algues roges Algues brunes Associació simbiòtica entre algues i fongs Algues verdes ANTERIOR EIXIR

Classificació (segons tipus de pigment) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Les algues Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes Poden formar colònies Medis aquàtics fitoplàncton Classificació (segons tipus de pigment) Algues brunes Pigment roig TORNAR Algues verdes ANTERIOR EIXIR

Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Les algues Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes Poden formar colònies Medis aquàtics fitoplàncton Classificació (segons tipus de pigment) Unicel·lulars: diatomees Algues roges Pluricel·lulars: sargassos Pigment groguenc TORNAR Algues verdes ANTERIOR EIXIR

Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Les algues Unicel·lulars o pluricel·lulars Eucariotes Autòtrofes Poden formar colònies Medis aquàtics fitoplàncton Classificació (segons tipus de pigment) Algues roges Pigment verd: clorofil·la Algues brunes TORNAR ANTERIOR EIXIR

Liquen (al microscopi) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els líquens Associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong Tipus de líquens Líquens foliosos Liquen (al microscopi) Líquens fruticulosos Algues unicel·lulars Hifes del fong TORNAR Líquens crustacis ANTERIOR EIXIR

Els regnes de les moneres i dels protoctists INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Els regnes de les moneres i dels protoctists ANTERIOR EIXIR

Característiques dels bacteris INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Característiques dels bacteris Flagel Material genètic Càpsula bacteriana Paret bacteriana Unicel·lulars Procariotes Autòtrofs o heteròtrofs Poden formar colònies En tots els medis Citoplasma Membrana cel·lular ANTERIOR EIXIR

La nutrició dels bacteris INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT La nutrició dels bacteris Heteròtrofs Autòtrofs Produeixen malalties (tuberculosi, còlera) Paràsits Diòxid de carboni Associats a organismes Digestió Simbionts F O T S Í N E I Descomponedors Interés industrial Sapròfits Llet Bacteri intestinal Cianobacteris Formatge Iogurt Oxigen + matèria orgànica ANTERIOR EIXIR

Classificació dels bacteris INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Classificació dels bacteris Coc: forma arredonida Vibrió: forma de coma Bacil: forma allargada Espiril·le: forma espiral ANTERIOR EIXIR

La reproducció i la relació dels bacteris INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT La reproducció i la relació dels bacteris Bipartició Esporulació Condicions del medi Minuts 30 60 90 Desfavorables Espores de resistència Favorables Creixement dels bacteris 1.500 1.000 Quantitat de bacteris (en milions) 50 Temps (en hores) 5 15 20 ANTERIOR EIXIR

Característiques dels virus INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Característiques dels virus Virus de la sida Àcid nucleic Embolcall extern Càpsida No es consideren éssers vius Paràsits obligats En tots els ambients No es mouen per si mateixos ANTERIOR EIXIR

Procés d’infecció dels virus INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Procés d’infecció dels virus Virus 2 1 3 Entrada del virus a la cèl·lula 1 Reproducció i maduració dels components vírics 2 Eixida de nous virus 3 Cèl·lula ANTERIOR EIXIR

Funcions dels microorganismes INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Funcions dels microorganismes Microorganismes beneficiosos Microorganismes perjudicials Microorganismes descomponedors Microorganismes patògens Bacteris Protozous Fongs microscòpics Restes orgàniqus Restes inorgàniqus Atmosfera Terra Plàncton aliment Malalties Flora intestinal Descomposició Fabricació d’aliments (formatge, iogurt) Producció d’antibiòtics ANTERIOR EIXIR

Les malalties causades per microorganismes INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Les malalties causades per microorganismes Principals vies d’entrada de microorganismes Mosquit Anopheles femella Via respiratòria Infecció Pell Via digestiva Mortalitat produïda per algunes malalties infeccioses Plasmodium 250 Pneumònia Mal de cap Vòmits Febres intermitents Malària Tuberculosi 200 Contacte sexual Diarrea 150 Nombre de morts per 100.000 habitants 100 50 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 ANTERIOR EIXIR

La lluita contra les malalties infeccioses INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT La lluita contra les malalties infeccioses Prevenció Higiene corporal Consum d’aliments en bon estat Vacunació Recursos Vacunes: microorganismes debilitats, sense capacitat per a produir la malaltia Antibiòtics: produïts per fongs / bacteris, impedeixen el creixement de microorganismes o els eliminen Penicil·lina Alexander Fleming ANTERIOR EIXIR

Microbiologia a un clic INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT Enllaços d’interés Virologia ANAR A LA WEB Microbiologia a un clic ANAR A LA WEB INICI ANTERIOR EIXIR

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT INICI ANTERIOR EIXIR