FORMES FARMACÈUTIQUES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FARMACOLOGÍA GENERAL Y APLICADA Principios de Farmacocinética
Advertisements

Interaccions farmacològiques
Administración de Medicamentos. Marco legal  Médico prescribe y administra en casos de urgencia  Enfermero: Administra  Técnico: no administra medicación.
Para que un F tenga una buena absorción,
Presentaciones medicamentosas
FARMACOCINÉTICA ABSORCIÓN Y VÍAS DE ADMINISTRACIÓN DE MEDICAMENTOS
VÍA ENTERAL Vía oral Vía sublingual Absorción completaUso limitado Vía de administración fácilVía incomoda Útil en situaciones de urgenciaContraindicado.
FÁRMACO: sustancia de naturaleza química, que cuando se introduce en el organismo puede PREVENIR, CURAR O ALIVIAR una enfermedad, también puede AYUDAR.
Anabolisme Emma Reina Jornet.
3. Fisiologia de l’aparell urinari
La resistència Concepte:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
La nutrició parenteral (NP)
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Reaccions de precipitació
PASAPALABRA DIABETIS A Z B Y C X D W E V F U G T H S I R J Q P K L O Ñ
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
La nutrició i l’alimentació
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
Reaccions de precipitació
QUÈ ÉS LA QUÍMICA PER A VOSALTRES?
MESCLES I DISSOLUCIONS
Solubilitat i insolubilitat
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
Canvis d’estat de substàncies pures
FORMULACIÓ.
DEFINICIÓ DE CONCEPTES
HIPÒTESIS Són adequades les pràctiques i el programa Multilab per a alumnes de 2n de batxillerat? El mètode de treball segueix essent vàlid quan es treballa.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS.
El mercat i els sistemes d’organització industrial
El paper del farmacèutic davant l’automedicació
Anatomia, fisiologia i malalties del sistema endocrí
DC. Guillermo Muñoz Zurita Departamento Farmacología FMBUAP 2015
Conceptos Básicos Farmacología Fármaco Droga Farmacocinética
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX.
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS
Energia i velocitat de les reaccions químiques
ESTUDI DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
Viatge a l’interior de la matèria.
L’aparell respiratori
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
EDEMA TUMEFACCIÓ PALPABLE DEGUDA A UN AUGMENT DE VOLUM A L’ESPAI INTERSTICIAL (RETENCIÓ DE LIQUID) MOLTES VEGADES L’EDEMA S’ACOMPANYA D’AUGMENT DE PES.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
ADMINISTRACIÓN DE MEDICAMENTOS. VIAS DE ADMINISTRACION oral  El medicamento se toma por la boca para ser ingerido, pasando a la sangre, después de.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Tema 1: Organització del cos humà
Vitamines Estructura química variada.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
ESTRUCTURA MATRICIAL (Orientada al projecte)
Programa de Formació a la Gent Gran
Reaccions de precipitació
Necessitat d’eliminació
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Conceptes previs Composició de les solucions Mètodes de separació.
Reaccions de precipitació
El seu maneig des d’Atenció Primària
CUINAR, UNA ACTIVITAT HUMANA
Fármacos : su uso correcto. Dr. José Lucio García de la Fuente
ACCIONS DELS RECEPTORS OPIOIDES
Pluja àcida.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
de materials i instruments
INGESTIÓ DIGESTIÓ ABSORCIÓ EGESTIÓ dents llengua Glàndules salivals
ESTUDIS ESPECIALS A BIOQUÍMICA CLÍNICA
Transcripción de la presentación:

FORMES FARMACÈUTIQUES Forma farmacèutica: Disposició individualitzada a la que s’adapten els fàrmacs i els excipients per constituir un medicament. Fàrmac: Substància amb composició química definida que presenta activitat terapèutica. Excipient: Matèria que s’afegeix al fàrmac per: * fer-li de vehicle * possibilitar la seva preparació i estabilitat *modificar les seves propietats organolèptiques * determinar la biodisponibilitat del medicament

FORMES FARMACÈUTIQUES SÒLIDES - Via oral: * pols * comprimits * píndoles * càpsules * dragees - Via rectal: * supositoris - Via tòpica: * cataplasmes

FORMES FARMACÈUTIQUES SEMISÒLIDES - Via tòpica: * pomades: - solució - emulsió - suspensió * ungüents * cerats (cold cream) * gels * liposomes

FORMES FARMACÈUTIQUES LÍQUIDES - Via oral: * infusions * elixirs * xarops * vins - Via tòpica: * tintures * essències * aigües aromàtiques * locions * liniments * gotes (oto-rino i oftalmo) - Via parenteral: * injectables

FORMES FARMACÈUTIQUES GAS - Via inhalatòria: * aerosols: Emulsions d’un sòlid o un líquid en un gas.

FORMES FARMACÈUTIQUES POLS: partícules homogènies per fragmentació d’una droga o d’una substància química. Micronitzats < 20 m COMPRIMITS: pols micronitzats + aglutinants + disgregants + lubricants i premsats. PÍNDOLES: massa globular o oval, semisòlida. Senceres, recobertes o no. CÀPSULES: receptacle de dues peces encaixades de gelatina soluble rígida. DRAGEES: comprimits o píndoles + sucre + color + abrillantador.

FORMES FARMACÈUTIQUES SUPOSITORIS: forma troncocònica de mantega de cacau o semisintètica amb p.f. no gaire inferior a 37ªC. CATAPLASMES: a 37ºC s’estoven i formen masses plàstiques, flexibles i adhesives. POMADES: consistència tova, oliosa, compostes per grasses (vaselina, parafina, glicerina) o ceres (lanolina). * solucions = locions * emulsions = cremes A/O O/A * suspensions = pastes

PREPARACIÓ DE POMADES POMADES SOLUCIÓ: * P.a. líquid o sòlid, soluble en l’excipient. Barrejar en fred o calent. POMADES EMULSIÓ: * P.a. líquid, insoluble en l’excipient. Es necessita un emulgent. POMADES SUSPENSIÓ: * P.a. finament polvoritzat, afegir l’excipient fos.

FORMES FARMACÈUTIQUES UNGÜENTS: greixos + resines. Consistència enganxosa. CERATS: greixos + ceres. GELS: emulsió O/A + gelificant sintètic (PVP, esters de cel·lulosa). Humectants, higroscòpics, capten aigua. LIPOSOMES: fosfatidilcolina + aigua estructura de bicapes concèntriques que permeten la incorporació de p.a. a l’interior. - Via IV o tòpica - P.a. alliberats als teixits diana: toxicitat - Glucocorticoides i antifúngics.

FORMES FARMACÈUTIQUES INFUSIONS: tractar amb aigua una substància per extreure’n els p.a. ELIXIRS: solucions hidroalcohòliques edulcorades. XAROPS: solucions aquoses + sucre. VINS: solucions medicamentoses amb vi com a dissolvent.

FORMES FARMACÈUTIQUES TINTURES: solucions líquides, colorades per acció del dissolvent sobre la droga seca. ESSÈNCIES: substàncies volàtils extretes d’una planta per destil·lació o dissolució. LINIMENTS: acció rubefaent al friccionar la pell, vasodilatació intensa, acció analgèsica. Ex: mentol, trementina, càmfora. INJECTABLES: solucions, suspensions o emulsions estèrils i apirògenes per administrar via parenteral.

LIPOSOMA

VIES D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS 1. ENTERAL: oral 2. PARENTERAL: intravenosa intramuscular subcutània intradèrmica intraarterial intracardíaca intraraquídea intraarticular 3. TRANSMUCOSA: rectal sublingual inhalatòria 4. TÒPICA: pell mucosa ocular mucosa òtica

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA ORAL 1. AVANTATGES: - comoditat 2. INCONVENIENTS: - absorció lenta i irregular amb aliments i altres fàrmacs. Ex: tetraciclines i calci. - alguns fàrmacs no s’absorbeixen. Ex: estreptomicina. - alguns es destrueixen a l’intestí. Ex: insulina. - s’absorbeixen millor fàrmacs no ionitzats, perquè són més liposolubles. - els fàrmacs es comporten diferent al llarg del tracte GI, segons el pH del medi.

A B iv im Concentració oral rectal Temps iv solució oral Concentració càpsules B Concentració comprimits Temps Corbes de nivells plasmàtics que mostren la influència de la via d’administració (A) i de la forma galènica del preparat (B).

Posició de l’agulla per injeccions: intramuscular subcutània intradèrmica epidermis dermis teixit adipós subcutani múscul

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA INTRAVENOSA 1. AVANTATGES: - rapidesa d’acció, no hi ha procés d’absorció - control de nivells plasmàtics - manteniment de nivells estables - parar l’administració immediatament - administració de fàrmacs irritants o que per via oral no s’absorbeixen - administració en infusió contínua 2. INCONVENIENTS: - impossibilitat d’extracció del fàrmac - perill per administració ràpida - infeccions, trombosis, embòlies - major gravetat per reacció anafilàctica

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA INTRAMUSCULAR 1. AVANTATGES: - absorció en 10 - 30 minuts - preparats de dipòsit (depot) 2. INCONVENIENTS: - pot ser dolorosa - absorció retardada per unió a proteïnes o per precipitació del fàrmac

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA SUBCUTÀNIA 1. AVANTATGES: - acció ràpida - fàcil autoadministració 2. INCONVENIENTS: - pot ser dolorosa - disminueix l’absorció si hi ha vasoconstricció

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA RECTAL 1. AVANTATGES: - per irritants gàstrics - en cas de vòmits - quan no es pot deglutir 2. INCONVENIENTS: - efecte psicològic - absorció irregular

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA SUBLINGUAL 1. AVANTATGES: - efecte molt ràpid - no hi ha degradació per l’àcid gàstric - no hi ha metabolisme de primer pas - no hi ha efectes retardats per buidament gàstric lent 2. INCONVENIENTS: - pot haver-hi irritació de la mucosa - pot haver-hi deglució

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA INHALATÒRIA 1. AVANTATGES: - alta concentració bronquial amb pocs efectes generals 2. INCONVENIENTS: - aparells especials (inhaladors) - els fàrmacs no poden ser irritants - si volem efecte general, no hi ha d’haver obstrucció bronquial

INFILTRACIONS (I) 1. PATOLOGIES: * cròniques * traumàtiques * degeneratives * inflamatòries * tumorals 2. INJECCIÓ: * intraarticular * parts toves 3. OBJECTIUS: * reduir el dolor i la inflamació * recuperar la funcionalitat * accelerar una bona evolució * evitar tractaments més agressius DOLOR INFLAMACIÓ PÈRDUA FUNCIONALITAT

INFILTRACIONS (II) 4. FÀRMACS: * CORTICOIDES: metilprednisolona * ANESTÈSICS LOCALS: mepivacaïna 5. REACCIONS ADVERSES: CORTICOIDE: ANESTÈSIC: * ansietat * excitació * depressió * agitació * confusió mental * mareig * hemorràgia GI * visió borrosa * edema * nàusees * hiperglucèmia * vòmits * hipertensió arterial * tremolors * convulsions 6. EFECTIVITAT: * millor patologia recent * millor gent jove

fàrmac unit a proteïnes Farmacocinètica ZONES D’ACCIÓ METABOLISME fàrmac lliure PLASMA ZONES DE MAGATZEM metabòlits fàrmac unit a proteïnes ABSORCIÓ ELIMINACIÓ F

FACTORS QUE INTERVENEN EN L’ABSORCIÓ (I) 1.- PAS A TRAVÉS DE MEMBRANES: - C.P.= liposolubilitat/hidrosolubilitat - substàncies liposolubles més fàcil 2.- GRADIENT DE CONCENTRACIÓ: - difusió simple, sense transportadors 3.- PRESÈNCIA DE TRANSPORTADORS: - difusió facilitada, a favor de gradient, no consumeix energia - transport actiu, contra gradient, consumeix energia 4.- NOMBRE DE TRANSPORTADORS: - procés saturable 5.- COMPETICIÓ PEL TRANSPORTADOR: - Ex: salicilats i anticoagulants orals 6.- REVERSIBILITAT DEL TRANSPORTADOR 7.- CONSTANT D’IONITZACIÓ

FACTORS QUE INTERVENEN EN L’ABSORCIÓ (II) 8.- DEL FÀRMAC I DE LA F.F.: - Temps de desintegració - Temps de dissolució - Presència d’excipients - Estabilitat en el tracte GI 9.- DEL PACIENT: - pH GI - Velocitat de buidament gàstric - Temps de trànsit intestinal - Superfície d’absorció - Malalties GI - Flux sanguini local 10.- PRESÈNCIA D’ALTRES SUBSTÀNCIES: - Interacció amb altres fàrmacs - Aliments 11.- METABOLISME DEL FÀRMAC: - Per bacteris intestinals - Metabolisme a la paret intestinal

GRAU D’IONITZACIÓ (àcids i bases febles) Fàrmac en forma NO IONITZADA és més liposoluble i travessa més fàcilment les membranes. EQUACIÓ DE HENDERSON-HASSELBACH: relació entre el grau d’ionització d’àcids i bases febles amb el pH del medi. AH Per als àcids: pKa= pH + log A- B+ Per a bases: pKb = pH + log BOH

EXEMPLE DE PAS DE MEMBRANES PER DIFUSIÓ PASSIVA SEGONS EL GRAU D’IONITZACIÓ Fàrmac àcid amb un pK = 3. ESTÓMAC PLASMA ORINA pH = 1 pH = 7 pH = 5 3 = 1 + 2 3 = 7 - 4 3 = 5 - 2 2 = log AH AH AH -4 = log - 2 = log A- A- A- AH AH AH 100 1 1 = 102 = = 10-4 = = A- 1 A- 10000 100 A- pH = 8 3 = 8 - 5 1 100000

BARRERA HÈMATO-ENCEFÀLICA (BHE) CARACTERÍSTIQUES DELS CAPIL·LARS: - Unions estretes - Poques vesícules al citoplasma - Envoltats per peus astrocítics PENETREN FÀCILMENT AL CERVELL: - Fàrmacs poc ionitzats - Poc lligats a proteïnes - Liposolubles AMB LA INFLAMACIÓ AUGMENTA LA PERMEABILITAT: -Penicil·lines - Aminoglucòsids - Cefalosporines

BARRERA PLACENTÀRIA Fàrmacs perillosos per al fetus: - Talidomida: malformacions, manca d’extremitats - Sulfamides: icterícia - Tetraciclines: acumulació dental - Estreptomicina: sordesa - Morfina: dependència - Fenobarbital: depressió nerviosa - Anticoagulants orals: hemorràgies - Salicilats: hemorràgies - Dietilestilbestrol: carcinoma vaginal - Bicarbonat: malformacions cardíaques - Alcohol: dependència, síndrome d’abstinència

FACTORS QUE INTERVENEN EN LA DISTRIBUCIÓ 1.- CONSTANT DE FIXACIÓ: - Fàrmac fixat/ fàrmac total - Proteïnes fixadores: seroalbúmina (fixa fàrmacs àcids) alfaglicoproteïna àcida (fàrmacs bàsics) lipoproteïnes ÚNICAMENT EL FÀRMAC LLIURE ÉS ACTIU 2.- PATOLOGIES: - Hipoalbuminèmia - Insuficiència renal - Insuficiència hepàtica 3.- INTERACCIONS MEDICAMENTOSES: - Salicilats i anticoagulants orals competeixen pels mateixos transportadors 4.- ALTRES: - Liposolubilitat, pH del medi, unió a proteïnes, transportadors a nivell de membrana, etc.

METABOLISME La velocitat del metabolisme ve determinada ÒRGANS ENCARREGATS DEL METABOLISME: - Fetge: gran quantitat d’enzims: estearases, lipases, transferases, etc. - Plasma: estearases - Paret intestinal: proteases i lipases - Bacteris intestinals: descarboxilases FÀRMACS METABÒLITS LIPOSOLUBLES BILIS FÀRMACS METABÒLITS HIDROSOLUBLES ORINA PRINCIPALS REACCIONS METABÒLIQUES: - Oxidació - Reducció - Hidròlisi - Descarboxilació - Conjugació - Acetilació - Metilació La velocitat del metabolisme ve determinada genèticament, varia segons els individus. Ex. Acetiladors ràpids o lents.

VIES D’ELIMINACIÓ DE FÀRMACS 1. RENAL 2. BILIS 3. SALIVA 4. GÀSTRICA 5. INTESTINAL 6. AIRE ESPIRAT 7. SECRECIÓ BRONQUIAL 8. SECRECIÓ LACRIMAL 9. SUOR 10.LLET MATERNA

VIA D’ELIMINACIÓ RENAL - A nivell glomerular: Difusió passiva. - A nivell túbul proximal: Transport actiu (penicil·lina) o difusió passiva (substàncies polars). - A nivell túbul distal (orina àcida): Les bases ionitzades s’eliminen i els àcids no ionitzats es reabsorbeixen. PER ELIMINAR TÒXICS: - Forçar la diürèsi: 1) Per a fàrmacs àcids (salicilats): administrar bicarbonat, l’orina s’alcalinitza i s’eliminen. 2) Per a fàrmacs bàsics (amfetamines): administrar àcid cítric, l’orina s’acidifica i s’eliminen.