3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

Els orígens de la filosofia grega
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Estructura atòmica i Taula Periòdica.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
UNITAT 1 L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL.
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Tema 2. DIVISIBILITAT.
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
Viatge a l’interior de la matèria.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
2. El naixement de la filosofia occidental
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
Impressions sensibles
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
Intuïcions empíriques
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
Síntesi (ordenació i unificació)
3. La nova ciència i el problema del coneixement
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
PRESENTACIÓ DEL PENSAMENT DE DESCARTES.
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Forma substancial (essència)
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Transcripción de la presentación:

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 35 Les claus per entendre la filosofia dels pluralistes Context històric Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies 480 aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?: Autors: Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera) Participen de les idees de la polis democràtica Objectiu: Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?: No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme) No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició Pren-ne nota! pàgina 35 Quadre pàgina 35

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 36 Anaxàgores de Clazòmenes La recerca de l’arjé: les homeomeries Explicació de la pluralitat Punt de partida: “Tot existeix des de sempre” Les coses són agregats de llavors o homeomeries Característiques de les homeomeries: són materials, diferents entre si (per la seva distinta proporció d’oposats i substàncies naturals), infinitament divisibles sense perdre les seves qualitats “En tot”, fins i tot en el que és infinitesimalment petit, “hi ha una porció de tot” Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se’ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre Explicació del canvi Les transformacions es donen per agregació i desagregació (de les llavors i les parts infinitesimals que contenen de tot el que existeix) Dades biogràfiques pàgina 36 Text pàgina 36

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 37 Anaxàgores de Clazòmenes Cosmogonia i l’explicació del moviment (el Nous) Caos “Tot indiferenciat”: barreja de les homeomeries i els oposats tradicionals Nous (Ment o Enteniment) “Intel·ligència ordenadora”. Principi exterior que inicia el moviment: imposa un moviment circular que provoca un procés de diferenciació Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació Model mecanicista atenuat: El Nous només inicia el moviment de rotació, després comencen a actuar factors purament mecànics (les lleis del Cosmos)

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 38 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera La recerca de l’arjé: els àtoms i el buit Accepten dues de les condicions de Parmènides: D’una realitat no pot originar-se la pluralitat: la realitat està formada per multitud de realitats: els àtoms El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l’esfericitat com a forma única: Ontologia: cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l’ordre i la posició: Explicació de la pluralitat: les coses són agregats d’àtoms Explicació del moviment: afirmen l’existència del buit Dades biogràfiques pàgina 38 Text pàgina 38 Il·lustració pàgina 38

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 38 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera Cosmogonia: l’origen de l’univers Caos La infinitud d’àtoms es mouen (cauen) lliurament en el buit. El moviment és etern (diferència amb Anaxàgores) Remolí Els àtoms, que es mouen per si mateixos, formen un remolí o vòrtex que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació d’àtoms Model mecanicista: en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així que es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’Epicur)

3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes Pàgina 39 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera La teoria del coneixement: el sensisme El moviment dels àtoms explica el coneixement humà que, en el fons es redueix al tacte (sensació), al contacte entre els: Eidola Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos Ànima Àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment) Coneixement Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola a l’ànima Pren-ne nota! pàgina 39 José Vidal González Barredo