TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN. 1.- LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ. 2.- LES PRIMERES INDEPENDÈNCIES ASIÀTIQUES. 3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT. 4.- LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG I LA DESCOLONITZACIÓ D’ÀFRICA. 5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME. 6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL. “El moviment de descolonització ha produït una de les transformacions memorables del nostre segle... Des del 1945 més de 80 nacions, els pobles de les quals es trobaven anteriorment baix un domini colonial, han passat a formar part de les Nacions Unides com a Estats sobirans independents.” Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, febrer del 1999

1.- LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ (I). “La subjecció dels pobles a una subjugació, a una dominació i a una explotació estrangera constitueix una negativa dels drets fonamentals de l’home; és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i la cooperació mundials (...). La manca de preparació en els dominis polític, econòmic i social, o en el de l’ensenyament, no ha de prendre’s mai com a pretext per a retardar la independència (...). Es prendran mesures immediates als territoris baix tutela, els territoris no autònoms i la resta de territoris que encara no han accedit a la independència, per a transferir tots els poders als pobles d’eixos territoris, sense cap condició ni reserva, d’acord amb la seua voluntat i als seus desitjos lliurement expressats, sense cap distinció de raça, de creença o de color, amb la finalitat de permetre’ls gaudir d’una independència i una llibertat completes.” Resolució 1514 de l’ONU (1960). 1.- LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ (I). “42.- Observem, per últim, que, en l’actualitat, la convivència humana ha sofert una total transformació en els àmbits social i polític. Tots els pobles, en efecte, han adquirit ja la seua llibertat o estan a punt d’adquirir-la. Per això, en breu termini, no hi haurà pobles dominadors ni pobles dominats. 43.- Els homes de tots els països o són ja ciutadans d’un estat independent, o estan a punt de ser-ho. No hi ha comunitat nacional alguna que vullga estar sotmesa al domini d’una altra. Perquè en el nostre temps resulten anacròniques les teories, que duraren tants segles, en virtut de les quals certes classes rebien un tracte d’inferioritat, mentre d’altres exigien posicions privilegiades, per raó de la seua situació econòmica i social, del sexe o de la categoria política.” JOAN XXIII: Pacem in terris (1963). Les derrotes de França i Gran Bretanya a l’inici debiliten el seu prestigi Els soldats de les colònies aprenen els ideals de llibertat i democràcia i els difonen als seus països, formant guerrilles L’impacte de la IIª Guerra Mundial Els vells imperis perden poder front a les dues noves grans potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes Les noves organitzacions internacionals, sobretot l’ONU, condemnen el colonialisme i defensen la descolonització Els intel·lectuals i l’església defensen la descolonització i l’autodeterminació dels pobles Els imperis cada vegada costen més de mantindre i sols deixen beneficis a les grans empreses multinacionals L’escassa rendibilitat dels imperis Augmenten les veus i protestes que demanen la descolonització des de les metròpolis