CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Els ecosistemes de la Terra Els ecosistemes càlids Els ecosistemes temperats Els ecosistemes freds

Els ecosistemes càlids Paisatges de clima equatorial. Paisatges de clima tropical. Paisatges de clima desèrtic.

Els paisatges equatorials Es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud: Àfrica central i Golf de Guinea. L’Amazònia a Sudamèrica. Indoxina a Àsia

Els paisatges equatorials Temperatures molt elevades durant tot l’any. Mitjana anual 25ºC. No hi ha oscil.lació tèrmica. Pluges molt abundants superiors als 2000 mm anuals. Tempestes diàries al capvespre. Elevada humitat.

Ela paisatges equatorials La vegetació característica és la selva o jungla. Boscos molt frondosos. Gran diversitat d’espècies. Arbres alts i exuberants. Fulles grans i molt verdes. Sotabosc inexistent. Gran reserva d’humitat. Pulmó de la terra.

Els paisatges equatorials

Els paisatges tropicals Es localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics: Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.

Els paisatges tropicals Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC. Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC. Precipitacions diferents segons la zona. Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any. Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).

Els paisatges tropicals. La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador. A les zones de latitud més baixa: bosc tropical. A les zones de latitud mitjana: la sabana. A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

Els paisatges tropicals El bosc tropical és molt similar a la selva. Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera Frondositat, verdor i alçada. Existència de sotabosc.

Els paisatges tropicals. La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals. Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus. Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.

Els paisatges tropicals. La sabana

Els paisatges tropicals. A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos. Apareixen zones de sòls pelats. La sabana ha donat pas a l’estepa.

Els paisatges tropicals. L’estepa

Els paisatges desèrtics Ocupen el 15% de la superfície continental. Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

Els paisatges desèrtics. Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC. Grans oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC. Pluges inferiors als 250 mm anuals. Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%. L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

Els paisatges desèrtics. La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid. Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus. Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

Els paisatges desèrtics.

Els ecosistemes temperats Paisatges de clima mediterrani. Paisatges de clima oceànic. Paisatges de clima continental.

Els paisatges mediterranis Localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

Els paisatges mediterranis Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern. Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals. Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Els paisatges mediterranis La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne. Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua. Les principals espècies són pins i alzines. També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

Els paisatges mediterranis Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

El paisatge mediterrani Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

Els paisatges oceànics. Es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud. A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord. A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Els paisatges oceànics. Temperatures suaus durant tot l’any. Poca oscil.lació tèrmica. Pluges abundants,(més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.

Els paisatges oceànics. La vegetació típica és el bosc caducifoli. Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.

Els paisatges oceànics. En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa. Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.

Els paisatges oceànics. La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees. Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Els paisatge oceànics. La pradera.

Els paisatges continentals Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud. Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

Els paisatges continentals. Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil.lacions tèrmiques de fins a 25ºC. Les precipitacions són escasses i es concen- tren bàsicament a l’estiu.

El paisatge continental. A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes. Són arbres de fulla perenne aciculifolis. Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig.

Els paisatges continentals. La Taigà

Els paisatges continentals Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies. Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.

Els ecosistemes freds Paisatges de clima polar. Paisatges d’alta muntanya.

Els paisatges polars i d’alta muntanya Els paisatges polarss es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud. Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

Els paisatges polars. Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC. Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC. Gran oscil.lació tèrmica. Pluja quasi inexistent i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

Els paisatges polars. A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra. Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors .

Els paisatges d’alta muntanya. Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu. Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

Els paisatges d’alta muntanya. La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació. La vegetació es disposa en estatges altitudinals.