MITJANS DE PAGAMENT INTERNACIONAL Professora: Esther Nin Camps

Importància del mitjà de pagament internacional L’èxit per les parts d’un contracte internacional es basa en aconseguir les expectatives que les han portat a contractar Una de les expectatives bàsica és cobrar La possibilitat de cobrar està directament relacionada amb el mitjà de pagament utilitzat Prof. Esther Nin Camps

Notes característiques dels mitjans de pagament internacional Distància geogràfica Parts radicades a estats diferents Lleis diferents Idiomes diferents Monedes diferents Existència risc pais Prof. Esther Nin Camps

El pagament dins el contracte El pagament és obligació d’una de les parts, ha d’estar regulat en el contracte, i s’ha de preveure Mitjà de pagament Termini de pagament Moneda de pagament Prof. Esther Nin Camps

Factors d’elecció del mitjà de pagament Força negociadora de cada part Grau de confiança/coneixement entre les parts Estats implicats (risc país) Preu del mitjà de pagament Prof. Esther Nin Camps

Principals mitjans de pagament Simples Billet Xec personal Xec bancari Ordre de pagament Remesa simple Documentaris Remesa documentària Crèdit documentari Ordre de pagament documentaria Prof. Esther Nin Camps

Xec personal Part exportadora Part importadora Insegurat de cobrament No té cost d’emisió (però sí en el pagament) Fons disponibles fins presentació Prof. Esther Nin Camps

Xec bancari Part exportadora Part importadora Alta seguretat de cobrament Més possibilitat de fer-lo efectiu en el propi banc Part importadora Pagament en el moment de l’emisió Conseqüències de pèrdua o robatori Prof. Esther Nin Camps

Ordre de pagament Emisió electrònica per SWIFT (Society for Worlwide Interbank Financial Telecommunication) Avantatges Rapidesa Segurtat Automatització Economía Prof. Esther Nin Camps

La remesa Tractament de documents per part d’un banc amb finalitat d’obtenir l’acceptació i/o el pagament Regulades per la publicació 522 de la CCI, Reglas uniformes relativas a las cobranzas (URC522) Prof. Esther Nin Camps Prof. Esther Nin Camps

La remesa Tipus Simple: conté documents financers Documentària: conté documents comercials i financers Cobrament (D/P) Acceptació (D/A) Acceptació amb aval bancari Prof. Esther Nin Camps

Passos d’una remesa A. Part exportadora envia la mercadería a la importadora i entrega els documents comercials (necessaris per despatxar la mercadería) al seu banc B. El banc de la part exportadora envía els documents a un banc corresponsal del país de la importadora Prof. Esther Nin Camps

Passos d’una remesa C. El banc receptor fa entrega a la part importadora dels documents contra pagament o acceptació (segons instruccions) D. La part importadora despatxa la mercadería i el banc receptor envía els fons al banc de l’exportadora, i aquest cobra. Prof. Esther Nin Camps

URC 522 Els bancs només poden actuar segons instruccions rebudes i d’acord amb les URC 522. Els bancs no són responsables del bon resultat de la gestió de cobrament. La remesa no garanteix el cobrament, només garanteix que l’accès a la mercadería està condicionat al cumpliment de les instruccions rebudes. Prof. Esther Nin Camps

Crèdit documentari Compromís de pagament bancari contra presentació de documents Independència d’aquesta obligació bancària respecte al contracte base: El banc s’obliga a pagar contra uns documents conformes amb total independència del bon cumpliment del contracte base. Prof. Esther Nin Camps

Crèdit documentari Regulat per les UCP 600 de la CCI, que el defineixen com Tot acord pel que un banc, banc emisor, obrant a petició i de conformitat a les instruccions d’un client, ordenant, o en el seu propi nom, s’obliga a fer un pagament a un tercer, beneficiari, o la seva ordre, o a acceptar i pagar lletres de canvi lliurades pel beneficiari, contra documents exigits, sempre i quan es cumpleixin els termes i les condicions del crèdit. Els crèdits documentaris són operacions totalment independents de les vendes o altres contractes en els que puguin estar basats Prof. Esther Nin Camps

Fases en el funcionament d’un crèdit documentari 1. La part exportadora i la importadora signen un acord de compravenda, i indiquen com mitjà de pagament un crèdit documentari 2. La part importadora sol.licita al Banc emisor obrir un crèdit documentari a favor de l’exportadora Prof. Esther Nin Camps

Fases en el funcionament d’un crèdit documentari 3.El banc emisor sol.licita a un banc intermediari que avisi i/o confirmi el seu crèdit 4. El banc avisador/confirmador remet el crèdit a la part exporadora 5. La part exportadora envía la mercadería a la importadora 6. La part exportadora presenta els documents d’embarcament i altres sol.licitats, al banc avisador/confirmador

Fases en el funcionament d’un crèdit documentari 7.El banc pagador/confirmador revisa els documents i paga, accepta o negocia sota els termes del crèdit. 8.El banc avisador/confirmador remet els documents al banc emisor 9.El banc emisor revisa els documents i reemborsa al banc intermediari Prof. Esther Nin Camps

Fases en el funcionament d’un crèdit documentari 10. La part importadora satisfà l’import del crèdit al banc emisor segons acord 11. El banc emisor entrega els documents a la part importadora 12. La part importadora presenta un joc de documents per retirar la mercadería. Prof. Esther Nin Camps

Crèdit documentari Avantatges per la part exportadora Confirmació de la solvencia de la importadora Obligació de pagament bancària Facilita el finançament Elimina el risc comercial No és possible retenir el pagament (excepció en cas d’intervenció judicial competent) Cobrament contra documents no contra mercadería Prof. Esther Nin Camps

Crèdit documentari Avantatges per la part importadora Confirma la seva solvència Condicions d’entrega desitjades Garanteix exàmen de documents per part d’experts Recepció de documents en els terminis requerits Només pagament contra documents correctes Prof. Esther Nin Camps