El racionalisme modern Unitat 11 El racionalisme modern José Vidal González Barredo

L’inici de la filosofia moderna Pàgina 220 Biografia Pàgina 222 Obres Pàgina 223 Publicació “Discurs del mètode” (1637) de Descartes → inici filosofia moderna. Influirà decisivament en tots els autors posteriors i suposa una: Nova filosofia: el racionalisme modern. Nova manera de fer la filosofia (que caracteritza la modernitat): hi ha una tasca prèvia a l’elaboració de qualsevol nou sistema filosòfic → analitzar: El procés que porta a la seva constitució i l’eina amb què s’ha de construir. L’objecte central de reflexió filosòfica → l’origen, el procés de constitució, les possibilitats i els límits del coneixement humà (teoria del coneixement). Abans de respondre la pregunta què és la realitat (metafísica) s’haurà de resoldre la qüestió de com es pot conèixer (teoria del coneixement). Per què tanta prevenció abans de proposar un nou sistema? Per què s’havien consumit els fonaments tradicionals de tot el saber a causa de la recuperació de l’escepticisme la reforma, la revolució científica.

Mercantilisme i absolutisme Pàgina 221 Mapa pàgina 221 Segle XVII: crisis L’àmbit econòmic Depressió endeutament L’àmbit polític Revoltes camperoles Guerres L’àmbit religiós Protestants i catòlics jansenisme Mercantilisme (1ª fase: suport) Absolutisme 1r capitalisme Comercial Industrialisme proteccionisme Representants del racionalisme modern: René Descartes (1596 – 1650) va ser l’iniciador d’aquest moviment Seguidors: Baruch de Spinoza (1632 – 1677) a Holanda, Nicolas Malebranche (1638 – 1715) i Blaise Pascal (1623 – 1662) a França, Gottfried W. Leibniz (1638 – 1716) a Alemanya

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1. La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Pàgina 222 Davant la crisi de l’escolàstica, l’objectiu general del projecte cartesià: Restablir l’edifici del saber (de la filosofia i la ciència) sobre unes bases fermes i segures. Com?: A partir d’un nou criteri de veritat i un nou mètode. Amb quines eines? Amb el dubte metòdic (inspirat en els arguments dels escèptics). Revisar tot el saber a la recerca d’uns primers principis que fossin evidents i indubtables (que poguessin superar qualsevol de les objeccions escèptiques). Es tracta d’eliminar totes les opinions i falses creences de l’educació rebuda per començar de nou des dels fonaments per establir alguna cosa ferma i constant en les ciències. En què consisteix i quins són els objectius del dubte metòdic? Text pàgina 222

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1. La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Pàgina 223 Com es porta a terme? És impossible revisar exhaustivament tots els coneixements que hem adquirit o voler demostrar que són falsos aquells sobre els quals tenim dubtes, per tant és més fàcil dirigir el meu dubte: Contra els fonaments, i n’hi ha prou amb el més petit motiu de dubte per poder rebutjar-los (no cal demostrar que són falsos). Exemple: les teories d’Aristòtil Perquè s’aplica de manera sistemàtica: Es comença per exposar un criteri de dubte: una raó que ens permeti dubtar d’un determinat tipus de coneixements que posseïm, però hi haurà alguns coneixements que s’hi resistiran, per tant, haurem de proposar un nou criteri de dubte més potent, Així successivament fins comprovar si queda algun coneixement que sigui absolutament indubtable. Per què és un dubte metòdic?

? 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1. La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Pàgina 223-225 Quins criteris de dubte s’apliquen i quins coneixements es posen en dubte? Es dubta de (criteri) Els sentits ens poden enganyar Dificultat per distingir entre la vetlla i el somni Possibilitat d’errar en els nostres judicis Hipòtesi del geni maligne [Text pàgina 225] Ens permet dubtar de... Que les coses siguin tal com ens mostren els sentits Que les coses siguin la causa de les nostres idees Que existeixi un món material o el nostre propi cos De les veritats matemàtiques De l’existència de Déu i de la seva veracitat Però no de... Que les coses existeixen [Text pàgina 224] ? Pren-ne nota! Pàgina 224 Pren-ne nota! Pàgina 225

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1. La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Pàgina 225-227 Què cal fer en descobrir que no hi ha cap coneixement segur? Escepticisme radical → “suspendre el judici” → persistir en el dubte, però només en l’àmbit del pensament mai en el de l’acció (la moral provisional). Alliberar-nos dels prejudicis de l’educació rebuda. Acostumar el nostre esperit a allunyar-se dels sentits. Si trobem qualsevol veritat aquesta serà absolutament certa i indubtable. Puc dubtar d’allò que penso (contingut) però és indubtable que penso (activitat), però si “penso, aleshores existeixo”(cogito ergo sum): “sóc”. Aquesta primera veritat em proporciona el: Criteri de veritat: “Serà vertader allò que la meva raó concep clara i distintament”. Model d’«evidència racional». Quina utilitat pot tenir aquest dubte tan radical? Pren-ne nota! Pàgina 226 La trobada de la primera certesa i formulació del criteri de veritat Text pàgina 226 Text pàgina 227

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1. La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic idees coses