Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana CRÍTICA A LA METAFÍSICA TRADICIONAL F. NIETZSCHE Xavi Castellà Fontes

Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana CRÍTICA A LA METAFÍSICA TRADICIONAL NIETZSCHE considera que L’ERROR FONAMENTAL de tota la METAFÍSICA des de SÓCRATES és la INVENCIÓ d’un MÓN RACIONAL i la conseqüent DESVALORITZACIÓ del MÓN OPOSAT A AQUEST. METAFÍSICA:  “tot allò que va més lluny del físic”.   Investiga els fonaments (causes i "primers principis"), les estructures més generals, el sentit i la finalitat de tota realitat i tot ésser.

Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana CONCEPTES BÀSICS DE LA METAFÍSICA TRADICIONAL Els primers filòsofs grecs, al entendre el món com un COSMOS, creien en una racionalitat intrínseca de la realitat. La invenció del MÓN RACIONAL comporta la invenció d’uns conceptes “RACIONALS” com la SUBSTÀNCIA, la UNITAT, l’ÀNIMA, DÉU, etc. PURES FICCIONS (res ens garanteix la seva existència) Com que el món que es mostra als sentits no presenta aquests conceptes sinó d’altres com el NAIXEMENT, la MORT, etc. els filòsofs postulen un nou món, el MÓN SENSIBLE. PLATONISME CONSEQÜÈNCIA: la valoració positiva del MÓN de l’ESPERIT i la valoració negativa de la CORPOREÏTAT.

Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana Per a NIETZSCHE, només la manca de VITALISME porta a l’EXAGERACIÓ del PAPER de la RAÓ, de la vida conscient i de l’aparició de fantasies metafísiques. D’aquesta manera, L’arrel moral que va motivar l’aparició de la FILOSOFIA PLATÒNICA va ser la por de la mutació, de la vellessa i de la mort en un món sensible. La metafísica platònica – la occidental – és un simptoma de RESSENTIMENT davant l’únic MÓN EXISTENT, és la POR al CAOS – contrari a COSMOS – .

Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana CRÍTICA A LA METAFÍSICA TRADICIONAL Si la nostra gramàtica fos diferent, la nostra manera d’entendre el món seria també diferent. 1) El LLENGUATGE dóna lloc a una visió errónia de la realitat. 2) La majoria de les frases del nostre llenguatge tenen l’estructura subjecte-predicat (interpretació substancialista de la realitat). 3) L’existència del verb SER (idea de substància). 4) Amb el llenguatge parlem de diferents coses mitjançant les mateixes paraules (hi ha semblances entre elles quan no identitat)